«Cuida aquesta vinya»

ELS 12 espies van explorar la Terra Promesa de cap a cap. Moisès els havia dit que observessin la gent que vivia allà i que portessin alguns fruits d’aquella terra. Quin fruit els va cridar especialment l’atenció? Quan estaven prop d’Hebron, van veure una vinya que tenia un raïm molt gran. Aleshores, van tallar una branca i la van haver de portar amb un pal entre dos homes. Els espies es van quedar tan impressionats amb les vinyes d’aquella vall que la van anomenar «vall d’Escol», que significa ‘grapat de raïm’ (Nombres 13:21-24, nota).

Al segle XIX, una persona que va visitar Palestina va dir: «Escol, o la vall del raïm, [...] encara està coberta de vinyes i el seu raïm és el més gran i bo de tota Palestina».a És cert que les vinyes d’Escol eren excepcionals, però en temps bíblics es produïa raïm de molta qualitat a gran part del país. De fet, els registres egipcis indiquen que els faraons importaven vi de Canaan.

El llibre The Natural History of the Bible explica: «La terra gravenca, les llargues hores de llum solar, la calor de l’estiu i la rapidesa amb què es drenen les pluges de l’hivern fan dels turons pedregosos [de Palestina] un indret ideal per cultivar vinyes». De fet, Isaïes va dir que en algunes zones hi havia fins a 1.000 ceps (Isaïes 7:23).

Una terra de vinyes

Moisès va dir als israelites que viurien a una terra «de vinyes, figueres i magraners» (Deuteronomi 8:8). Segons l’obra de consulta Baker Encyclopedia of Bible Plants, «hi havia tantes vinyes a l’antiga Palestina que a gran part de les excavacions arqueològiques, si no a totes, s’han trobat llavors de raïm».b Les vinyes de la Terra Promesa eren tan productives que durant l’any 607 a. de la n. e., quan els exèrcits de Nabucodonosor van devastar Judà, les persones que es van quedar en aquella terra «van recollir molt vi i molts fruits d’estiu» (Jeremies 40:12; 52:16).

Per produir una bona quantitat de vi, els pagesos d’Israel havien d’esforçar-se de valent per cuidar les seves vinyes. El llibre d’Isaïes descriu molt bé tot el que un vinyater solia fer. Abans de plantar el seu «cep vermell selecte», removia la terra i treia les pedres més grosses. Després, construïa un mur amb les pedres que havia tret per impedir que el bestiar trepitgés els ceps i per tenir cert grau de protecció contra les guineus, els porcs senglars i els lladres. A més, també excavava un cup per trepitjar el raïm i construïa una petita torre per protegir-se de la intensa calor durant la sega, una època en què les vinyes necessitaven més atenció. Seguir tots aquests passos era essencial per tenir una bona collita (Isaïes 5:1, 2).c

A part de tot això, un vinyater també havia de podar regularment la vinya per augmentar-ne la productivitat i cavar la terra per evitar que hi creixessin males herbes, esbarzers i arbustos espinosos. A més, si a la primavera no plovia prou, era molt possible que durant els mesos d’estiu hagués de regar la vinya (Isaïes 5:6; 18:5; 27:2-4).

La verema, que tenia lloc a finals de l’estiu, era un temps de molta alegria (Isaïes 16:10). A la Bíblia, a l’encapçalament de tres salms, apareix l’expressió guittit (Salm 8, 81 i 84). Aquest terme musical de significat incert la Septuaginta el tradueix com a ‘cups’. Això podria indicar que aquests salms es cantaven durant l’època de la verema. Encara que els israelites utilitzaven el raïm principalment per fer vi, també se’l menjaven o l’assecaven per després poder fer pa de panses (2 Samuel 6:19; 1 Cròniques 16:3).

La vinya d’Israel

A la Bíblia es descriu diverses vegades el poble de Jehovà com una vinya. No hi ha dubte que és una metàfora molt encertada perquè la vinya tenia un paper molt important a la vida dels israelites. Al Salm 80, Assaf va comparar la nació d’Israel a una vinya que Jehovà havia plantat a Canaan. Va explicar que Jehovà va netejar un terreny perquè la vinya arrelés i es fes forta. Però, a mesura que van anar passant els anys, els murs de pedra que la protegien van caure. Com que els israelites van deixar de confiar en Jehovà, va deixar de protegir-los i les nacions enemigues van saquejar les seves riqueses, igual que un porc senglar destrossa una vinya. En aquest Salm, Assaf va demanar a Jehovà en oració que ajudés la nació a recuperar la glòria que havia tingut. Li va suplicar: «Cuida aquesta vinya» (Salm 80:8-15).

Isaïes també va comparar «la casa d’Israel» a una vinya que amb el temps va donar «raïm silvestre» (Isaïes 5:2, 7). El raïm silvestre és molt més petit que el cultivat i té molt poca carn perquè les llavors ocupen gairebé tot el gra. Aquesta mena de raïm no serveix ni per fer vi ni per menjar. Així doncs, és un símbol adient per a l’apòstata nació d’Israel que, en lloc de produir fruit just, va produir fruit injust. Ara bé, que el fruit d’aquesta vinya no servís per a res no era culpa del Vinyater. Jehovà havia fet tot el necessari perquè la nació d’Israel donés fruit. Per això va preguntar: «Què més podria haver fet per la meva vinya que no hagi fet ja?» (Isaïes 5:4).

Com que la vinya d’Israel no donava fruit, Jehovà els va advertir que enderrocaria el mur protector que havia construït al seu voltant. També els va dir que deixaria de podar i de cavar aquesta vinya simbòlica i que s’ompliria d’arbustos espinosos i males herbes. A més, els va fer saber que les tan esperades pluges de primavera no arribarien mai (Isaïes 5:5, 6).

Moisès va profetitzar que a causa de l’apostasia d’Israel fins i tot les vinyes literals es marcirien. Va dir: «Plantaràs vinyes i les cultivaràs, però no en beuràs el vi ni en recolliràs res, perquè els cucs s’ho menjaran tot» (Deuteronomi 28:39). De fet, si un cuc entra a la soca i es menja el seu interior, una vinya es pot marcir en tan sols un parell de dies (Isaïes 24:7).

«El cep veritable»

Igual que Jehovà, Jesús també va utilitzar la vinya com a metàfora. Durant el que molts anomenen l’Últim Sopar, va dir als seus deixebles: «Jo soc el cep veritable, i el meu Pare és el vinyater» (Joan 15:1). Llavors, Jesús els va comparar als sarments d’una vinya. Igual que els sarments d’una vinya literal s’alimenten de la soca, els deixebles de Crist s’havien de mantenir units amb ell. Per què? Jesús mateix va dir: «Perquè separats de mi no podeu fer res» (Joan 15:5). Tal com un vinyater cultiva vinyes per recollir fruit, Jehovà espera que el seu poble doni fruit espiritual. De fet, això el fa feliç i el glorifica com a Vinyater (Joan 15:8).

Perquè siguin productives, les vinyes s’han de podar i netejar. Normalment, el vinyater poda la vinya dos cops l’any per assegurar-se que doni el màxim fruit possible. La poda d’hivern és molt severa, ja que el vinyater talla la majoria de sarments de l’any anterior. Generalment, només deixa tres o quatre braços principals al tronc amb un o dos borrons, o brots, a cadascun d’ells. Aquests borrons creixeran i, a l’estiu, seran els sarments que donaran fruit. Un cop finalitza la poda, el vinyater crema tots els sarments que ha tallat. Jesús va parlar tant de la poda com de la neteja de la vinya. Vegem-ho a continuació.

Jesús va descriure aquesta poda de la següent manera: «Si algú no es manté unit amb mi, serà com un sarment que es llença i s’asseca. Aquests sarments es recullen, es tiren al foc i es cremen» (Joan 15:6). És cert que, en aquest moment, pot semblar que el cep s’ha quedat sense sarments, però a la primavera encara es farà una altra poda selectiva.

Jesús també va dir: «[El Vinyater] talla tots els sarments que hi ha en mi que no donen fruit» (Joan 15:2). És possible que s’estigués referint a la poda tardana que es fa quan els sarments nous han crescut i els petits grans de raïm ja es poden veure. El vinyater examina amb cura cada sarment per saber quins estan donant fruit i quins no. Llavors, talla els sarments que no donen fruit per evitar que absorbeixin aigua i nutrients de la soca. D’aquesta manera tots els nutrients van als sarments que produeixen fruit.

Finalment, Jesús va parlar de la neteja quan va dir que el vinyater «neteja tots els [sarments] que donen fruit perquè encara en donin més» (Joan 15:2). Després d’haver tallat els sarments que no donen fruit, el vinyater revisa amb cura els que sí que en donen perquè prop de la seva base, o naixement, sempre apareixen brots nous i s’han de treure. Si els deixés créixer, absorbirien la saba que els grans de raïm necessiten per madurar. També sol treure algunes de les fulles més grosses perquè el raïm rebi més sol. Quan el vinyater segueix tots aquests passos, aconsegueix que els sarments encara produeixin més fruit.

«Continueu donant molt de fruit»

Tot i que els sarments simbòlics del «cep veritable» representen els cristians ungits, les «altres ovelles» també han de ser deixebles productius (Joan 10:16). Ells també s’esforcen de valent per donar «molt de fruit» i glorificar el seu Pare celestial (Joan 15:5, 8). La comparació de Jesús del cep veritable ens recorda que la nostra salvació depèn de mantenir-nos units amb Crist i de produir fruit espiritual. Jesús va dir: «Si obeïu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo he obeït els manaments del Pare i em mantinc en el seu amor» (Joan 15:10).

Als dies de Zacaries, Jehovà va prometre a una resta d’israelites lleials que tornarien a gaudir de pau: «Se sembrarà la llavor de la pau, i les vinyes donaran el seu fruit, la terra donarà bones collites» (Zacaries 8:12). La Bíblia també utilitza una planta de vinya per descriure la pau que el poble de Déu gaudirà durant el Regnat Mil·lenari de Crist. Fent referència a aquest període, el profeta Miquees va dir: «Cadascú s’asseurà sota la seva parra i sota la seva figuera sense que ningú l’espanti, perquè la boca de Jehovà dels exèrcits ha parlat» (Miquees 4:4).

[Notes]

[Imatge]

Una vinya que s’ha marcit

[Imatge]

La poda d’hivern

[Imatge]

Crema de sarments que han estat podats