Per què les dones han de respectar el principi d’autoritat?
«El cap de la dona és l’home» (1 COR. 11:3).
1, 2. a) Què va escriure Pau sobre el principi d’autoritat que Jehovà ha establert? b) Quines preguntes respondrem en aquest article?
JEHOVÀ va definir el principi d’autoritat que Pau va registrar: «El cap de tot home és el Crist [...] i el cap del Crist és Déu» (1 Cor. 11:3). A l’article anterior vam veure que Jesús valorava el fet d’estar sotmès al seu Pare, Jehovà, i que això el feia feliç. També vam veure que els homes s’han de sotmetre a Jesús com el seu cap. Jesús va ser amable, tendre, compassiu i generós amb els altres. Els cristians han d’imitar el seu exemple quan tracten amb els altres, especialment amb les seves dones.
2 Què hi ha de les dones? Qui és el seu cap? Pau va escriure: «El cap de la dona és l’home». Com han de veure les dones cristianes aquest principi bíblic? És vàlid també quan el marit no serveix Jehovà? Implica la submissió al seu marit que l’esposa no pot expressar les seves opinions quan s’han de prendre decisions en el matrimoni? Què fa que una esposa mereixi rebre lloances?
«Li faré una ajudant que el complementi»
3, 4. Quins beneficis té seguir el principi d’autoritat dins del matrimoni?
3 El principi d’autoritat és d’origen diví. Després de la creació d’Adam, Jehovà va dir: «No és bo que l’home segueixi estant sol. Li faré una ajudant que el complementi». Quan Eva va ser creada, Adam estava molt content de comptar amb una companya i ajudant. Per això, va dir: «Per fi, algú que és os dels meus ossos i carn de la meva carn» (Gèn. 2:18-24). Adam i Eva tenien una bonica esperança, la de convertir-se en pares de tota una humanitat perfecta que viuria feliç per sempre en un paradís a la terra.
4 Per culpa de la rebel·lió dels nostres primers pares, la situació perfecta del jardí de l’Edèn es va perdre (llegeix Romans 5:12). Però el principi d’autoritat continua sent vigent. Quan se segueix, aporta al matrimoni molts beneficis i felicitat. El resultat és similar al que Jesús sentia a l’estar subjecte al seu cap, Jehovà. En la seva existència prehumana, Jesús «sempre era feliç davant d’ell» (Prov. 8:30). Degut a la imperfecció, avui dia els homes no poden ser caps perfectes ni tampoc poden les dones demostrar subjecció a la perfecció. Però, tot i així, quan els esposos i les esposes s’esforcen per fer-ho el millor que poden, el resultat de seguir aquest principi és que obtenen felicitat dins del matrimoni.
5. Per què han de tenir en compte els matrimonis el consell de Romans 12:10?
5 Perquè un matrimoni tingui èxit és vital que tots dos cònjuges s’esforcin per posar en pràctica aquest consell bíblic que Pau va dirigir a tots els cristians: «Mostreu-vos un afecte molt tendre amb amor fraternal. Preneu la iniciativa a honrar-vos els uns als altres» (Rm. 12:10). També faran bé de seguir aquest consell: «Sigueu bondadosos els uns amb els altres, tracteu-vos amb tendresa i compassió i perdoneu-vos generosament els uns als altres» (Ef. 4:32).
Quan el cònjuge no serveix Jehovà
6, 7. Quin pot ser el resultat quan l’esposa demostra subjecció al seu espòs no testimoni?
6 I si el teu cònjuge no serveix Jehovà? Sovint és l’home qui no adora Jehovà. En aquest cas, com hauria de tractar-lo la seva esposa? La Bíblia contesta: «Igualment, vosaltres, esposes, sigueu submises als vostres marits. Així, si alguns no obeeixen la paraula, podran ser guanyats sense paraules per la conducta de les seves esposes, perquè hauran vist la vostra conducta casta i que els respecteu de tot cor» (1 Pe. 3:1, 2).
7 La Paraula de Déu aconsella a les dones que siguin submises als seus esposos no testimonis. La seva bona conducta pot fer que ell vulgui saber per què es comporta d’aquesta manera. Com a resultat, és possible que s’interessi per les creences de la seva dona i que, amb el temps, accepti la veritat.
8, 9. Què pot fer una esposa si el seu marit no testimoni no reacciona com ella esperava?
8 I què hi ha si el marit que no serveix Jehovà no respon d’aquesta manera? La Bíblia anima la seva esposa a demostrar qualitats cristianes sempre, encara que no sigui fàcil. Per exemple, a 1 Corintis 13:4 llegim: «L’amor és pacient». Per tant, l’esposa cristiana fa bé de seguir comportant-se «amb tota humilitat i docilitat, amb paciència», suportant la situació amb amor (Ef. 4:2). Amb l’ajuda de la força activa de Jehovà —el seu esperit sant— és possible seguir demostrant qualitats cristianes, fins i tot quan passem per circumstàncies difícils.
9 L’apòstol Pau va escriure: «Tinc forces per a tot gràcies a aquell que em dona poder» (Fili. 4:13). L’esperit sant de Jehovà permet que les esposes facin coses que d’altra manera seria impossible que fessin. Per exemple, si un marit tracta malament la seva esposa pot ser que a ella li passi pel cap la idea de tornar-s’hi. No obstant, la Bíblia diu als cristians: «No torneu mal per mal a ningú. [...] Perquè està escrit: “Jehovà diu: ‘La venjança és meva. Jo els donaré el que es mereixen’”» (Rm. 12:17-19). Igualment, 1 Tessalonicencs 5:15 aconsella: «Assegureu-vos que ningú torni mal per mal. Tot al contrari, esforceu-vos per fer sempre el bé entre vosaltres i a tots els altres». Amb l’ajuda de l’esperit sant de Jehovà podem arribar a fer coses que serien impossibles d’aconseguir només amb les nostres forces. Per això és molt important que demanem a Jehovà en oració el seu esperit sant.
10. Com va reaccionar Jesús quan altres persones li van parlar o tractar de manera ofensiva?
10 Jesús va posar l’exemple perfecte sobre com hem de reaccionar quan algú ens parla o ens tracta de manera ofensiva. La Bíblia diu que «quan l’insultaven, no els va respondre amb insults. Quan patia, no els va amenaçar, sinó que es va posar a les mans d’aquell que jutja amb justícia» (1 Pe. 2:23). Nosaltres farem bé de seguir el seu exemple i no deixar-nos provocar pel mal comportament dels altres. Com a cristians, la Bíblia ens aconsella: «Mostreu [...] tendra compassió i humilitat. No torneu mal per mal ni insult per insult» (1 Pe. 3:8, 9).
Pot una esposa expressar la seva opinió?
11. Quin gran privilegi rebran algunes dones cristianes?
11 Implica la subjecció que una dona no pot expressar la seva opinió en assumptes familiars i altres temes? En absolut. Jehovà ha donat molts privilegis tant a homes com a dones. Pensa, per exemple, en els 144.000 individus que serviran com a reis i sacerdots al costat de Jesús quan governin al cel. Aquesta xifra inclou un gran nombre de dones (Gàl. 3:26-29). Queda clar, per tant, que Jehovà ha donat a les dones un paper actiu dins la seva organització.
12, 13. Dona un exemple que mostri que hi havia dones que profetitzaven.
12 En temps bíblics, per exemple, hi havia dones que profetitzaven. Joel 2:28, 29 va predir: «Després d’això, vessaré el meu esperit sobre tota classe de persones, i els vostres fills i les vostres filles profetitzaran, [...] fins i tot vessaré el meu esperit sobre els meus esclaus i les meves esclaves».
13 El dia de la Pentecosta de l’any 33 de la n. e. uns 120 deixebles de Jesús estaven reunits a una casa a Jerusalem. Entre ells hi havia homes i dones. Déu va vessar el seu esperit sobre tot el grup. Pere, llavors, va citar el que havia predit el profeta Joel referint-se tant a homes com a dones. Pere va dir: «S’està complint el que es va dir per mitjà del profeta Joel: “Déu diu: ‘Als últims dies, vessaré part del meu esperit sobre tota classe de persones, i els vostres fills i les vostres filles profetitzaran [...]. I en aquells dies fins i tot vessaré part del meu esperit sobre els meus esclaus i les meves esclaves, i profetitzaran’”» (Fe. 2:16-18).
14. Quin paper van tenir les dones en la difusió del cristianisme en el primer segle?
14 En el primer segle, les dones van tenir un paper molt important a l’hora de difondre el missatge de la veritat. Van donar a conèixer als altres el Regne de Déu i també van participar en altres activitats relacionades amb la predicació (Lc. 8:1-3). Per exemple, l’apòstol Pau va referir-se a Febe com «una ministra de la congregació de Cèncrees». I quan va enviar salutacions als seus companys, Pau va anomenar algunes dones fidels, entre elles «Trifena i Trifosa, dones que treballen molt en el Senyor». També va afegir: «Saludeu la nostra estimada Pèrsida, perquè també ha treballat molt en el Senyor» (Rm. 16:1, 12).
15. Quin paper tenen les dones en la difusió del cristianisme avui dia?
15 Una gran part dels més de set milions de persones que actualment prediquen arreu del món les bones notícies del Regne són dones de totes les edats (Mt. 24:14). Moltes d’elles serveixen com a pioneres, missioneres o betelites. El salmista David va cantar: «Jehovà dona l’ordre. Les dones que proclamen les bones notícies són un gran exèrcit» (Sl. 68:11). Sens dubte, aquestes paraules s’han fet realitat avui dia. Jehovà valora molt el que estan fent les dones, tant pel que fa a la predicació com pel que fa al compliment del seu propòsit. Queda clar, per tant, que el fet que les dones cristianes respectin el principi d’autoritat en absolut significa que no tinguin res a dir.
Dues dones que no es van quedar callades
16, 17. Com demostra l’exemple de Sara que Jehovà vol que les dones expressin la seva opinió dins del matrimoni?
16 Com que Jehovà valora tant les dones, els esposos haurien d’escoltar les seves esposes abans de prendre decisions importants. Això seria una mostra de saviesa. A la Bíblia trobem diversos relats d’esposes que van parlar o actuar per la seva pròpia iniciativa. Analitzem-ne dos casos.
17 Sara, la dona del patriarca Abraham, va demanar-li en més d’una ocasió que fes fora la seva altra dona i el seu fill per la seva falta de respecte. «A Abraham li va molestar molt el que ella li va dir». Però Déu pensava diferent. Jehovà li va dir a Abraham: «No et molestis pel que Sara et diu sobre el noi i la teva esclava. Escolta-la» (Gèn. 21:8-12). Abraham va obeir Jehovà, va escoltar la seva dona i va fer el que ella demanava.
18. Quina iniciativa va prendre Abigail?
18 Pensem ara en Abigail, l’esposa de Nabal. Quan David estava fugint del rei Saül, va passar un temps acampat prop del ramats de Nabal. En comptes d’aprofitar-se de les possessions d’aquest home ric, David i els seus homes van protegir-les. Però Nabal «era aspre i es comportava com un brètol» i va escridassar i insultar els homes de David. Nabal era «un home menyspreable i un insensat». Quan els homes de David van demanar-li amb respecte algunes provisions, Nabal s’hi va negar. Com va reaccionar Abigail quan es va assabentar de tot el que havia passat? Sense dir res a Nabal, ella «va agafar 200 pans, dues gerres grans de vi, cinc ovelles preparades per cuinar-les, cinc seàs de cereals torrats, 100 pans de panses i 200 pans de figues premsades» i els va donar a David i els seus homes. Va estar bé el que va fer Abigail? Sí, perquè la Bíblia ens diu que «Jehovà va fer que Nabal morís» i, posteriorment, David es va casar amb Abigail (1 Sam. 25:3, 14-19, 23-25, 38-42).
«La dona que tem Jehovà rebrà lloances»
19, 20. Què fa que una dona mereixi rebre lloances?
19 Les Escriptures feliciten les esposes que fan les coses a la manera de Jehovà. El llibre bíblic de Proverbis destaca les qualitats d’una «bona esposa» quan diu: «Ella és més valuosa que els coralls. El seu marit confia en ella de tot cor i a ell mai li falta res de valor. Ella el recompensa amb el bé, i no amb el mal, tots els dies de la seva vida». I afegeix: «Obre la boca amb saviesa; la llei de la bondat és a la seva llengua. Supervisa les activitats de casa seva i no menja el pa de la peresa. Els seus fills es posen drets i la feliciten, el seu marit es posa dret i l’alaba» (Prov. 31:10-12, 26-28).
20 Què fa que una dona mereixi rebre lloances? Proverbis 31:30 afirma: «L’encant pot ser fals i la bellesa pot esvair-se, però la dona que tem Jehovà rebrà lloances». Per demostrar el temor de Jehovà és necessari acceptar humilment el principi d’autoritat que Déu ha establert: «El cap de la dona és l’home», així com «el cap de tot home és el Crist» i «el cap del Crist és Déu» (1 Cor. 11:3).
Agraeix el regal de Déu
21, 22. a) Quines raons tenen els cristians casats per agrair a Déu el regal del matrimoni? b) Per què hem de respectar el principi d’autoritat que Jehovà ha establert? (Consulta el requadre de la pàgina 17.)
21 Els cristians casats tenen moltes raons per estar agraïts a Déu pel regal del matrimoni. Aquest regal els permet gaudir d’una vida feliç com a parella. Però, a més, els dona l’oportunitat d’unir les seves vides i caminar junts al costat de Jehovà (Rut 1:9; Miq. 6:8). Com a originador del matrimoni, Ell sap perfectament què necessitem per ser feliços. Si fem sempre les coses a la seva manera, «el goig de Jehovà» serà la nostra fortalesa, fins i tot en aquest món ple de problemes en què vivim (Neh. 8:10).
22 En un matrimoni cristià, l’espòs estima la seva dona com a si mateix, i és un cap tendre i considerat. Li és fàcil estimar la seva dona perquè ella li dona el seu suport i el respecta profundament. I el que és més important, el seu matrimoni donarà honra al nostre Déu Jehovà.
Ho recordes?
• Què és el principi d’autoritat que Jehovà ha establert?
• Per què s’han de mostrar honor els cònjuges?
• Com ha de tractar una esposa cristiana al seu marit no testimoni?
• Per què han de tenir en compte els esposos l’opinió de les seves esposes abans de prendre una decisió important?
[Requadre]
Per què hem de respectar el principi d’autoritat?
Jehovà ha establert el principi d’autoritat i un ordre entre totes les criatures intel·ligents, tant pel que fa als àngels com als humans. Això dona l’oportunitat a tots aquests d’utilitzar el seu dret a decidir per servir Déu d’una manera unida i pacífica (Sl. 133:1).
Els cristians ungits se sotmeten a l’autoritat de Jesucrist (Ef. 1:22, 23). Com que Jesús reconeix l’autoritat de Jehovà, en un futur «també se sotmetrà a aquell que li va sotmetre totes les coses, perquè Déu ho sigui tot per a tots» (1 Cor. 15:27, 28). D’igual manera, els humans que servim Jehovà seguim el principi d’autoritat tant dins la congregació com a la família (1 Cor. 11:3; Heb. 13:17). Quan ho fem, gaudim de l’aprovació de Jehovà i la seva benedicció (Is. 48:17).
[Imatge]
L’oració ajudarà l’esposa a mostrar qualitats cristianes
[Imatge]
Jehovà valora molt el que fan les dones a favor del Regne