De debò valora Déu les dones?

AQUESTES cites antigues no són bíbliques. S’han utilitzat durant segles per justificar la discriminació contra la dona. Fins i tot avui dia alguns extremistes continuen citant textos religiosos per justificar el maltractament de les dones, dient que elles tenen la culpa dels problemes que flagel·len la humanitat. De debò volia Déu que les dones patissin el menyspreu i l’abús dels homes? Què en diu la Bíblia? Vegem-ho.

Va maleir Déu les dones?

No. Més aviat, la criatura que va ser «maleïda» per Déu és «la serp antiga, l’anomenat diable» (Apocalipsi [Revelació] 12:9; Gènesi 3:14). Quan Déu va dir que Adam ‘sotmetria’ la seva dona, no estava aprovant l’opressió de la dona a mans de l’home (Gènesi 3:16). Senzillament estava preveient les nefastes conseqüències del pecat de la primera parella.

Així doncs, l’abús de la dona és una conseqüència directa de la naturalesa pecadora dels humans, no pas de la voluntat de Déu. La Bíblia no defensa la idea que l’home ha de subjugar la dona per expiar el pecat original (Romans 5:12).

Va crear Déu la dona inferior a l’home?

No. Gènesi 1:27 declara: «Déu creà, doncs, l’home a la seva imatge, el creà a la imatge de Déu; creà l’home i la dona». Per tant, des del principi, els humans, tant l’home com la dona, van ser creats amb l’habilitat de reflectir les qualitats de Déu. Encara que Adam i Eva tenien una composició física i emocional diferent, els dos van rebre la mateixa comesa i tenien els mateixos drets davant el seu Creador (Gènesi 1:28-31).

Abans de la creació d’Eva, Déu va dir: «Li faré [a Adam] qui li faci costat per ajudar-lo» (Gènesi 2:18). Impliquen aquestes paraules que la dona fos inferior a l’home? No, perquè el terme hebreu que es fa servir en aquest versicle vol dir «part complementària» o «una ajuda corresponent» a l’home. Per exemple, pensa en els papers complementaris que tenen un cirurgià i un anestesista durant una operació. Se’n pot sortir l’un sense l’altre? Tot i que el cirurgià és qui realitza l’operació, és ell el més important? I tant que no! De la mateixa manera, Déu va crear l’home i la dona perquè cooperessin de manera estreta, no per competir l’un amb l’altre (Gènesi 2:24).

Què mostra que Déu valora les dones?

Déu es va anticipar al que farien els homes pecadors, i per això va expressar la seva intenció de protegir les dones. Al parlar de la Llei mosaica, que es va instituir en el segle XVI a. de la n. e., l’autora Laure Aynard en el seu llibre La Bible au féminin (La Bíblia en femení) explica: «En la majoria dels casos en què el pacte de la Llei fa referència a la dona és per defensar-la».

Per exemple, la Llei manava que es donés respecte i honra tant al pare com a la mare (Èxode 20:12; 21:15, 17). També es requeria que es tractés de manera apropiada la dona embarassada (Èxode 21:22, TBS). Aquelles lleis de Déu oferien més protecció per a les dones que les lleis que avui dia existeixen en moltes parts del món. Vegem-ne més exemples.

Una llei que reflecteix el punt de vista diví de les dones

La Llei que Jehovà Déu va donar a la nació d’Israel proporcionava, tant a homes com a dones, beneficis il·limitats en sentit físic, moral i espiritual. Sempre que obeïen, Déu feia que la seva nació fos «superior a tots els pobles de la terra» (Deuteronomi 28:1, 2). Quin lloc ocupava la dona segons la Llei? Vegem el següent:

1. Llibertat personal. A diferència de les dones en moltes altres nacions en temps antics, la dona israelita gaudia d’una gran llibertat. Encara que el marit era el cap de la família, donava tota la confiança a la seva dona per ‘examinar un camp i comprar-lo’ i ‘plantar una vinya’. Si tenia la mà trencada en l’art de filar i teixir podia fins i tot dirigir el seu propi negoci (Proverbis 31:11, 16-19). La Llei mosaica veia les dones com persones amb els seus propis drets i no només com un afegit de l’home.

A l’antic Israel, les dones tenien la llibertat de tenir una relació personal amb Déu. La Bíblia parla d’Anna, una dona que va orar a Déu sobre un assumpte personal i va fer un vot en secret (1 Samuel 1:11, 24-28). Una dona de la ciutat de Sunam tenia el costum de consultar el profeta Eliseu els dissabtes (2 Reis 4:22-25). Déu va fer servir dones com Dèbora i Huldà perquè el representessin. És interessant que homes prominents i sacerdots busquessin de bon grat els consells d’elles (Jutges 4:4-8; 2 Reis 22:14-16, 20).

2. Oportunitats d’educació. Com que les dones formaven part del pacte de la Llei, se les invitava a escoltar-ne la lectura i així gaudien d’ocasions per aprendre (Deuteronomi 31:12; Nehemies 8:2, 8). També podien rebre preparació per participar en certs aspectes de l’adoració pública. Per exemple, és probable que algunes dones ‘prestessin el seu servei’ en el tabernacle i que d’altres participessin en un cor mixt de cantants (Èxode 38:8, BCI; 1 Paralipòmens [Cròniques] 25:5, 6).

Moltes dones tenien el coneixement i les habilitats necessaris per dirigir un negoci pròsper (Proverbis 31:24). A diferència de la cultura d’altres nacions d’aquella època, en la qual només el pare ensenyava als seus fills fins que es feien homes adults, la mare israelita participava en la seva educació (Proverbis 31:1). És evident, doncs, que les dones de l’antic Israel no eren pas incultes.

3. Honra i respecte. Els Deu Manaments deien clarament: «Honra pare i mare» (Èxode 20:12). També en els proverbis del savi rei Salomó, llegim: «Escolta, fill, la disciplina del teu pare i no desatenguis la llei de la teva mare» (Proverbis 1:8).

La Llei també incloïa normes detallades sobre la conducta amb les persones de l’altre sexe, i aquestes regulacions manifestaven respecte envers les dones (Levític 18:6, 9; Deuteronomi 22:25, 26). Un bon marit havia de tenir en compte les limitacions físiques i biològiques de la seva dona (Levític 18:19, BCI).

4. Protecció dels drets. Jehovà es descriu a la seva Paraula com a «pare d’orfes, defensor de viudes». En altres paraules, ell era el Protector d’aquells qui no tenien un pare o un marit que defensés els seus drets (Salm 68:5; Deuteronomi 10:17, 18). Per exemple, en una ocasió en què un creditor va tractar injustament la vídua d’un profeta, Jehovà hi va intervenir realitzant un miracle perquè ella pogués sobreviure i mantenir la seva dignitat (2 Reis 4:1-7).

El cap de família Selofhad va morir sense deixar descendència masculina abans que els israelites entressin a la Terra Promesa. Per tant, les seves cinc filles van demanar a Moisès que se’ls donés «una propietat» a la Terra Promesa. Però la resposta de Jehovà a Moisès va anar molt més enllà de la seva petició: «Dóna’ls en herència una part de territori entre els germans del seu pare, i que passi a elles l’heretat del seu pare». Des de llavors, les dones israelites van poder rebre l’herència del seu pare i passar-la als seus descendents (Nombres 27:1-8, BCI).

Es tergiversa el punt de vista de Déu sobre les dones

Sota la Llei mosaica s’honorava les dones i es respectaven els seus drets. No obstant això, a partir del segle IV a. de la n. e. la cultura grega, la qual considerava les dones com inferiors, va començar a influir el judaisme. (Consulta el requadre «La discriminació contra les dones en escrits antics».)

Per exemple, el poeta grec Hesíode del segle VIII a. de la n. e. va atribuir tots els patiments de la humanitat a la dona. A la seva Teogonia va parlar de «la raça i tribu perniciosa de dones que existeix entre els homes mortals, el seu flagell més cruel». Aquesta idea va guanyar terreny entre el judaisme a principis del segle II a. de la n. e. El Talmud, que es va recopilar des del segle II de la n. e. en endavant, va advertir els homes que no parlessin gaire amb les dones ja que això els acabaria portant a la immoralitat.

A través dels segles, aquesta desconfiança va causar un gran efecte en el paper de les dones a la societat jueva. En l’època de Jesús, l’únic lloc on podien accedir dins el recinte del temple era a l’Atri de les dones. L’educació religiosa estava reservada per als homes i a les sinagogues probablement se separava les dones. El Talmud fa referència al que va dir un rabí: «Qualsevol qui ensenyi la Torà [la Llei] a la seva filla li ensenya obscenitat». Al distorsionar el punt de vista de Déu, els líders religiosos jueus van inculcar a molts homes el menyspreu vers les dones.

Quan Jesús va ser a la Terra es va adonar d’aquests prejudicis, que estaven tan arrelats en les tradicions (Mateu 15:6, 9; 26:7-11). El van influir aquestes tradicions en la seva manera de tractar les dones? Què podem aprendre del seu comportament i actitud? Ha millorat la situació de les dones el cristianisme verdader? L’article següent respondrà a aquestes preguntes.