Confia en el consol de Jehovà

1. Com era la vida dels jueus exiliats?

DURANT molts anys, els jueus havien desobeït Jehovà una vegada rere una altra. Com a resultat, Ell havia deixat que els babilonis destruïssin la ciutat de Jerusalem i s’enduguessin els israelites captius a Babilònia (2 Cròn. 36:15, 16, 20, 21). Com era la vida d’aquells exiliats? És veritat que tenien cert grau de llibertat per complir amb les seves activitats quotidianes, però viure com a captius no era gens fàcil i, sens dubte, no era la vida que haurien triat (Jer. 29:4-7). Per exemple, un dels exiliats fidels ho va expressar de la següent manera: «Vora els rius de Babilònia ens assèiem i ploràvem quan ens recordàvem de Sió» (Sl. 137:1). Queda clar, doncs, que necessitaven rebre consol. Però, on el podien trobar?

2, 3. a) Què va fer Jehovà pels jueus exiliats? b) Què veurem en aquest article?

² Jehovà és «el Déu de tot consol» (2 Cor. 1:3). Com a Déu amorós, li agrada consolar tots aquells que es vulguin apropar a ell. Jehovà sabia que, un cop a Babilònia, alguns jueus es penedirien dels seus pecats i tornarien a ell (Is. 59:20). Per això, més de 100 anys abans de ser enviats a l’exili, va inspirar el profeta Isaïes perquè escrivís el llibre que porta el seu nom. Quin era l’objectiu principal d’aquest llibre? El mateix profeta ho diu: «“Consoleu, consoleu el meu poble”, diu el vostre Déu» (Is. 40:1). Així és que, per mitjà del missatge que va escriure Isaïes, Jehovà va donar el consol que tant necessitarien els jueus exiliats.

³ Igual que ells, nosaltres també necessitem consol. Per això, en aquest article, veurem tres maneres com Jehovà els va consolar: 1) va prometre perdonar els errors dels jueus penedits, 2) va donar esperança al seu poble i 3) va calmar les seves pors. A mesura que analitzem aquestes idees, vegem com fa el mateix amb nosaltres.

JEHOVÀ ENS PERDONA

4. Com va demostrar Jehovà que és un Déu misericordiós? (Isaïes 55:7.)

⁴ Jehovà és «el Pare de tendres misericòrdies» (2 Cor. 1:3). Va mostrar aquesta qualitat quan va prometre als jueus exiliats que, si es penedien, els perdonaria (llegeix Isaïes 55:7). Els va dir: «Amb un amor lleial etern et tindré misericòrdia» (Is. 54:8). Com ho faria? Tot i que els jueus com a nació van haver de patir les conseqüències de les seves accions, Jehovà els va prometre que no estarien captius a Babilònia per sempre sinó que només seria per un temps limitat (Is. 40:2). Quin efecte devia tenir aquella promesa en els jueus que volien tornar a Jehovà? Segur que els va animar molt!

5. Per què tenim encara més motius que els jueus captius per agrair la misericòrdia de Jehovà?

⁵ Què n’aprenem? Jehovà està disposat a perdonar-nos amb generositat. Avui dia, tenim fins i tot més motius que els jueus exiliats per poder afirmar això. Per què? Perquè ara entenem tot el que Jehovà ha fet per poder perdonar els nostres pecats. Segles després que Isaïes escrivís la seva profecia, Jehovà va enviar el seu Fill estimat a la terra per donar la seva vida com a rescat per tots nosaltres. Aquest sacrifici fa possible que els pecats de tots els que es penedeixen «siguin esborrats» (Fe. 3:19; Is. 1:18; Ef. 1:7). Sens dubte, Jehovà és un Déu molt misericordiós!

6. Per què ens consola tenir present que Jehovà és un Déu misericordiós? (Mira la imatge.)

⁶ Les paraules inspirades que trobem a Isaïes 55:7 ens poden consolar si ens sentim enfonsats degut a la culpa pels pecats que vam cometre en el passat. És possible que continuem lluitant contra aquests sentiments fins i tot després d’haver-nos penedit. Això és especialment cert si estem arrossegant les conseqüències d’un error. Tot i així, si hem confessat el nostre pecat i hem canviat la nostra conducta, podem estar totalment convençuts que Jehovà ens ha perdonat. I quan ell perdona, decideix no recordar més el nostre pecat (compara-ho amb Jeremies 31:34). Per tant, si Jehovà no dona més voltes als nostres errors del passat, nosaltres tampoc ho hauríem de fer. El que és important per a ell és el que estem fent ara, no els pecats que vam cometre anteriorment (Ez. 33:14-16). A més, molt aviat, «el Pare de tendres misericòrdies» eliminarà per complet les conseqüències doloroses dels nostres errors.

7. Què ens pot motivar a buscar ajuda si hem comès un pecat que no hem confessat?

⁷ La Bíblia ens anima a buscar l’ajuda dels ancians si ens molesta la consciència per algun pecat greu que no hàgim confessat (Jm. 5:14, 15). És cert que no és gens fàcil, però si estem realment penedits i recordem que Jehovà utilitza els ancians per mostrar-nos la seva misericòrdia, se’ns farà més fàcil confessar els nostres pecats. L’Arthura és un germà que se sentia molt malament pel que havia fet. Com el va consolar la misericòrdia de Jehovà? Ell explica: «Vaig estar gairebé un any veient pornografia. Quan vaig escoltar un discurs que parlava de la consciència, em vaig sentir motivat a confessar a la meva dona i també als ancians el que havia fet. Com a resultat, vaig sentir que m’havia tret un pes de sobre, tot i que seguia tenint sentiments de culpa. Els ancians em van recordar que Jehovà encara vol ser el meu amic, perquè Ell disciplina els que s’estima. Aquelles paraules em van arribar al cor i em van ajudar a veure’m com em veu Jehovà». Ara, l’Arthur serveix com a pioner i servent ministerial. Com ens consola saber que Jehovà mostra misericòrdia als que es penedeixen!

JEHOVÀ ENS DONA ESPERANÇA

8. a) Quina esperança va donar Jehovà als exiliats? b) Segons Isaïes 40:29-31, quin efecte tindria l’esperança en els jueus?

⁸ Des d’un punt de vista humà, els jueus exiliats no tenien cap esperança. La potència mundial babilònica era coneguda per no alliberar mai els seus captius (Is. 14:17). Tot i així, Jehovà va donar esperança al seu poble; els va prometre que els alliberaria. I res pot aturar la voluntat de Jehovà (Is. 44:26; 55:12). Des del Seu punt de vista, Babilònia era tan insignificant «com una capa de pols» (Is. 40:15). Per a ell, alliberar el seu poble era tan senzill com bufar i fer desaparèixer la pols. Quin efecte devia tenir aquesta esperança en els jueus? Segurament els va consolar molt. Però encara va fer més. Tal com va dir Isaïes, «els que confien en Jehovà recuperaran les forces». Aquesta esperança els va enfortir i els va ajudar a remuntar «el vol com si tinguessin ales d’àguila» (llegeix Isaïes 40:29-31).

9. Quins motius tenien els jueus exiliats per creure en les promeses de Jehovà?

⁹ Jehovà també els va donar raons per estar convençuts que el que els havia promès es compliria. Per exemple, pensa en les profecies que ja s’havien complert. Els jueus exiliats sabien que els assiris havien conquerit el regne de deu tribus d’Israel i havien enviat el poble a l’exili (Is. 8:4). També havien viscut com els babilonis destruïen Jerusalem i s’enduien els seus habitants al captiveri (Is. 39:5-7). A més, sabien que el rei de Babilònia havia cegat el rei Sedecies, i també l’havia deportat a Babilònia (Jer. 39:7; Ez. 12:12, 13). Tot el que Jehovà havia predit s’havia complert (Is. 42:9; 46:10). Segur que saber tot això va ajudar els jueus a tenir una fe forta, i a estar plenament convençuts que la promesa que els havia fet Jehovà d’alliberar-los sens falta es compliria.

10. Què ens ajudarà a mantenir viva l’esperança en aquests últims dies?

¹⁰ Què n’aprenem? Quan ens sentim angoixats, l’esperança ens pot consolar i ens pot ajudar a recuperar les forces. Vivim en temps molt difícils, en els quals hem d’afrontar greus dificultats i els atacs d’enemics poderosos. Amb tot, no ens hem de desanimar. Jehovà ens dona una meravellosa esperança: viure eternament en un món on hi regni la pau. Ens hem d’esforçar per mantenir viva aquesta esperança a la nostra ment i al nostre cor. Si no ho féssim, seria com si volguéssim observar un bonic paisatge a través d’una finestra bruta. Com podem «netejar la finestra» per veure ben clara la nostra esperança? Dedicant temps a meditar en com serà viure en aquest món meravellós. Podem llegir articles, mirar vídeos i escoltar cançons sobre l’esperança que tenim. A més, no deixem de parlar amb Jehovà sobre aquestes promeses que esperem amb il·lusió que es facin realitat.

11. Què ha ajudat una germana amb problemes greus de salut a recuperar les forces?

¹¹ Fixa’t en com l’esperança va consolar i enfortir la Joy, una germana amb problemes crònics de salut. Ella diu: «Quan la meva situació em supera, explico a Jehovà en oració com em sento, amb la confiança que ell m’entén perfectament. Jehovà sempre em respon donant-me “el poder que va més enllà del que és normal”» (2 Cor. 4:7). La Joy també s’imagina sovint com serà la seva vida al nou món, quan «ningú que visqui allà dirà: “Estic malalt”» (Is. 33:24). Si vessem el nostre cor a Jehovà en oració i tenim ben present la nostra esperança, podrem recuperar les forces.

12. Quines raons tenim per confiar en les promeses de Jehovà? (Mira la imatge.)

¹² De la mateixa manera que Jehovà va donar raons als jueus exiliats per confiar en les seves promeses, avui dia fa el mateix amb nosaltres. Pensa en les profecies que s’estan complint en l’actualitat. Per exemple, hem comprovat com la potència mundial angloamericana és en part forta i «en part fràgil» (Dan. 2:42, 43). A més, sentim notícies de «terratrèmols a un lloc rere un altre» i també prediquem a gent de «totes les nacions» (Mt. 24:7, 14). Veure com s’estan complint aquestes profecies enforteix la nostra confiança que la resta de promeses de Jehovà també es compliran.

JEHOVÀ CALMA LES NOSTRES PORS

13. a) Quins problemes afrontarien els jueus durant el moment de la seva alliberació? b) Segons Isaïes 41:10-13, com va consolar Jehovà els jueus exiliats?

¹³ Tot i que Jehovà va consolar els jueus exiliats donant-los una meravellosa esperança, sabia que en el moment de la seva alliberació haurien de fer front a alguns reptes. Jehovà va predir que, quan s’apropés aquell moment, un rei poderós conqueriria les nacions del voltant i fins i tot atacaria Babilònia (Is. 41:2-5). Haurien de sentir por els jueus? Abans que això passés, Jehovà els va consolar, dient: «No tinguis por, perquè estic amb tu. No t’angoixis, perquè soc el teu Déu» (llegeix Isaïes 41:10-13). A què es referia Jehovà quan va dir «soc el teu Déu»? No els estava recordant que havien d’adorar-lo; això ja ho sabien. En realitat, els recordava que ell continuava estant al seu costat (Sl. 118:6).

14. De quina altra manera Jehovà va calmar les pors dels jueus?

¹⁴ Jehovà també va calmar les pors dels jueus exiliats fent-los pensar en el Seu poder i coneixement il·limitats. Els va convidar a mirar cap al cel estelat. Jehovà els va dir que no només ha creat els estels, sinó que coneix el nom de cadascun d’ells (Is. 40:25-28). Amb molta més raó Jehovà coneix el nom de cadascun dels seus servents! Si Déu té el poder de crear els estels, no tindrà també el poder d’ajudar el seu poble? Queda clar, doncs, que els jueus no tenien motius per sentir-se angoixats o tenir cap por.

15. Com va preparar Jehovà els jueus exiliats per al que viurien en el futur?

¹⁵ Jehovà també va donar instruccions al seu poble que els prepararien per al que viurien en el futur. En el llibre d’Isaïes, Jehovà prèviament els havia dit: «Entra a les teves habitacions interiors i tanca la porta darrere teu. Amaga’t un moment, fins que hagi passat la ira» (Is. 26:20). Això potser va tenir un primer compliment quan el rei Cir va conquerir Babilònia. Un historiador de l’antiga Grècia va dir que, quan Cir va entrar a Babilònia, «[va] escampar els esquadrons de genets pels carrers amb ordre que occissin [o matessin] tothom que arrepleguessin defora [és a dir, al carrer]».b Imagina’t la por que devien sentir els habitants de Babilònia! En canvi, és molt probable que els jueus salvessin les seves vides gràcies a obeir les instruccions de Jehovà.

16. Per què no hauríem d’estar massa preocupats pel que passarà en el futur? (Mira la imatge.)

¹⁶ Què n’aprenem? Ben aviat, haurem de fer front al moment més difícil de la història de la humanitat. Quan comenci la gran tribulació, les persones estaran completament aterrides i confoses, però el poble de Jehovà no, perquè sabem que ell és el nostre Déu. En aquell moment, ens mantindrem ferms, ja que sabrem que la nostra «alliberació s’apropa» (Lc. 21:28). Fins i tot quan una coalició de nacions ens ataqui, nosaltres continuarem confiant en Jehovà. Ell ens donarà protecció mitjançant els àngels, i ens farà arribar instruccions que salvaran la nostra vida. Com ho farà Jehovà per donar-nos aquestes directrius? Haurem d’esperar per saber-ho. Malgrat això, probablement les rebrem mitjançant les congregacions, que en certa manera podrien ser com les nostres «habitacions interiors» on estarem segurs. Com podem preparar-nos ara per al que ens espera? Hem d’estar ben a prop dels nostres germans i germanes, obeir de bona gana les instruccions de l’organització i estar totalment convençuts que és Jehovà qui la dirigeix (Heb. 10:24, 25; 13:17).

17. Com pots confiar en el consol de Jehovà?

¹⁷ Tot i que els jueus exiliats van haver de passar per situacions molt difícils a Babilònia, Jehovà els va donar el consol que necessitaven. En el futur, farà el mateix amb nosaltres. Així doncs, sense importar què passi demà, busca sempre el consol de Jehovà. Pots confiar plenament que ell perdona i cuida els seus servents. Per tant, mantingues la teva esperança ben ferma i recorda que amb Jehovà, el teu Déu, no has de tenir por de res!