Fes que la veritat sigui agradable als altres

1. Què cal fer per formar part de la família de Jehovà?

SOVINT, quan coneixem un germà o una germana ens pregunten: «Com vas conèixer la veritat?». Potser li diem que hem «nascut a la veritat» o, possiblement, contestem que fa poc que hem «après la veritat». Responem així perquè la veritat de la Paraula de Déu ha arribat a ser el centre de la nostra vida. Per què diem això? Perquè sabem que per formar part de la família de Jehovà hem d’estimar la veritat i demostrar que la posem en pràctica en les nostres vides. Una manera de fer-ho és ser honrats en tot el que fem i diem (Sl. 15:1-3).

2. a) Quina reputació tenia Jesús? b) Quin efecte van tenir les veritats que ensenyava Jesús en les persones?

² Quan va ser a la terra, Jesús sempre va dir la veritat. Fins i tot els seus enemics van reconèixer que parlava de manera honrada encara que no agradés a tothom (Mt. 22:16). Jesús va demostrar que era conscient de l’efecte que tindrien les veritats que ensenyava, quan va dir: «He vingut a causar divisions: el fill anirà en contra del seu pare, la filla en contra de la seva mare i la nora en contra de la seva sogra.» (Mt. 10:35). És clar, no volia que les persones rebutgessin el missatge que ell i els seus deixebles predicaven, però era realista. Sabia que les seves ensenyances dividirien les persones: alguns arribarien a estimar les veritats bíbliques i d’altres no (2 Tes. 2:9-11).

3. Què analitzarem en aquest article?

³ Igual que Jesús, fem tot el possible per dir sempre la veritat, tot i saber que això no agradarà a tothom. De fet, continuem predicant i ensenyant la veritat que trobem a la Bíblia, encara que som conscients que a alguns els molesta el nostre missatge. Vol dir això que no ens ha d’importar com i quan parlem de la veritat? En absolut! En aquest article, primer contestarem la següent pregunta fonamental: «On podem trobar la veritat?». Després, esbrinarem per què, com i quan hem de parlar de la veritat. Respondre a aquestes preguntes ens ajudarà a assegurar-nos que les nostres paraules sempre siguin agradables, és a dir, que parlem amb tacte i en el moment apropiat.

ON PODEM TROBAR LA VERITAT?

4. Per què podem dir que Jehovà és la Font de la veritat?

⁴ Jehovà és la Font de la veritat. Tot el que diu és verídic. Per exemple, el que ens ensenya sobre el que està bé i el que està malament és totalment cert (Sl. 19:9; 119:142, 151). Cada detall que ens explica sobre el futur es compleix fil per randa (Is. 55:10, 11). Mai no trenca cap promesa (Nom. 23:19). De fet, és impossible que Déu menteixi! (Heb. 6:18.) Sens dubte, tenim moltes raons per anomenar Jehovà «el Déu de la veritat» (Sl. 31:5).

5. Per què no és complicat trobar el «Déu de la veritat»? Explica-ho. (Fets 17:27.)

⁵ Tot i que alguns diguin el contrari, no és difícil arribar a conèixer Jehovà, «el Déu de la veritat». I és que estem envoltats de proves de la seva existència (Rm. 1:20). L’apòstol Pau, parlant amb un grup d’intel·lectuals a Atenes, va dir que Déu volia que «el trobessin» i que «no està lluny de cadascun de nosaltres» (llegeix Fets 17:27). Queda clar, doncs, que Jehovà atreu cap a ell les persones humils que estan cercant la veritat (Jn. 6:44).

6. Quines són algunes de les veritats que trobem a la Bíblia, i com et fa sentir conèixer-les?

⁶ Una manera com podem trobar Jehovà és estudiant la seva Paraula, la Bíblia. Els seus escriptors van ser inspirats per l’esperit sant, així que cada paraula que hi trobem forma part de la veritat i és digna de la nostra confiança (2 Pe. 1:20, 21). Per exemple, podem creure el que ens explica respecte a l’origen de l’univers i com va començar la vida a la Terra (Gèn. 1:1, 26). També podem confiar en el que diu sobre la raó per la qual tots pequem i per què existeixen el patiment i la mort (Rm. 5:12; 6:23). A més, podem estar totalment convençuts que Jehovà complirà la seva promesa quan diu que, mitjançant el seu Fill, eliminarà tot el mal que ha causat Satanàs, «el pare de la mentida» (Jn. 8:44; Rm. 16:20). Així és que podem tenir la certesa que Jesús destruirà els malvats, ressuscitarà els morts, convertirà la Terra en un paradís i ens guiarà cap a la perfecció, tal com promet la Bíblia (Jn. 11:25, 26; 1 Jn. 3:8). Saber tot això és un autèntic privilegi! I Jehovà no només ens ensenya la veritat, sinó que també ens dona l’oportunitat d’explicar-la als altres (Mt. 28:19, 20).

PER QUÈ HEM DE PARLAR DE LA VERITAT?

7, 8. És important la nostra motivació a l’hora de parlar de la veritat? Posa’n un exemple. (Marc 3:11, 12.) (Mira les imatges.)

⁷ Tal com hem vist, hem de dir la veritat per formar part de la família de Jehovà. Ara bé, per fer feliç Déu, cal que fem més que simplement ser honestos. Com ho sabem? Perquè a Jehovà li importa per què parlem la veritat. Pensa en el relat que trobem a Marc 3:11, 12 (llegeix-lo). Mentre Jesús estava predicant a prop del mar de Galilea, una gran multitud de persones va anar a veure’l. Entre elles, hi havia algunes posseïdes per dimonis que es van llançar a terra davant de Jesús i van cridar: «Tu ets el Fill de Déu!». Per què van explicar aquesta veritat sobre Jesús? És possible que intentessin fer que les persones confiessin en ells i després, enganyar-les amb mentides perquè deixessin de servir Déu. És cert que havien dit la veritat, però la seva motivació era purament egoista. Jesús no es va deixar enganyar. De fet, no li va agradar gens ni mica i els va ordenar fermament que no prediquessin sobre ell.

⁸ Què ens ensenya aquest relat? Que la nostra motivació és molt important per a Jehovà. És essencial que el que ens motivi a ensenyar la veritat als altres sigui el nostre amor a Déu, i que dirigim tota la glòria a ell i no a nosaltres mateixos (Mt. 5:16; compara-ho amb Fets 14:12-15).

9. Què hem d’evitar fer, i per què?

⁹ Pensa en una altra situació en la qual hem d’evitar atreure l’atenció cap a nosaltres mateixos. Imagina que un germà amb responsabilitats ens confia certa informació confidencial i que nosaltres, després, l’expliquem a altres persones. Si aquestes, amb el temps, s’assabenten que el que els vam explicar era cert, potser queden impressionades amb nosaltres pel coneixement previ que teníem i arriben a la conclusió que som importants i que sovint tenim accés a informació confidencial. Això podria fer que ens veiessin amb bons ulls, però Déu ens veuria d’una manera ben diferent (Prov. 11:13). Per què ho diem? No només perquè hem compartit informació confidencial, sinó també perquè hem parlat la veritat amb la motivació incorrecta.

COM HEM DE PARLAR DE LA VERITAT?

10. Com podríem definir les paraules «agradables»? (Colossencs 4:6.)

¹⁰ Llegeix Colossencs 4:6. L’apòstol Pau va recordar als cristians que vivien a Colosses que les seves paraules sempre havien de ser «agradables». Què vol dir això? Aquesta expressió en grec transmet la idea tant que el que diem ha de ser beneficiós per a la persona que ens escolta com que les paraules que diem han de ser bondadoses i atractives.

11, 12. Per què hem d’anar amb compte amb com ensenyem la veritat? Posa’n un exemple. (Mira les imatges.)

¹¹ Una ocasió en la qual hem de posar en pràctica el consell de Pau d’utilitzar paraules agradables és quan expliquem la veritat als altres. La Bíblia compara les veritats que conté a una espasa esmolada que pot separar l’ànima de l’esperit. És a dir, la Bíblia pot posar al descobert els nostres sentiments i motivacions més profunds (Heb. 4:12). Ara bé, si no la fem servir amb destresa, podríem acabar provocant disgustos o conflictes innecessaris. Com podria passar això?

¹² Posem per cas que un dia, mentre estem predicant, coneixem un home de cor sincer que acostuma a fer oració a imatges i gaudeix de celebrar el Nadal i la Setmana Santa amb la seva família. Podríem obrir la Bíblia i ensenyar-li que orar a un ídol inanimat no té ni cap ni peus, i fer-li veure les proves que demostren que el Nadal i la Setmana Santa són celebracions paganes (Is. 44:14-20; 2 Cor. 6:14-17). És clar, si féssim això durant la primera conversa amb ell, encara que li estaríem dient la veritat, no estaríem fent servir la Paraula de Déu amb destresa.

13. Què implica amanir amb sal les nostres paraules?

¹³ L’apòstol Pau també va dir que hem d’amanir amb sal les nostres paraules. Al dir això no es referia a disfressar o amagar la veritat, sinó que hem d’amanir, o presentar, la veritat de manera que resulti gustosa al paladar de la persona que ens escolta (Job 12:11). Ara bé, això no sempre és fàcil. Quan preparem un plat de menjar per a algú, potser tendim a amanir-lo segons el nostre gust, donant per fet que li agradarà. De la mateixa manera, podríem pensar que la nostra manera de parlar és agradable per a tothom. Però això no és cert. Per exemple, en algunes cultures és normal que les persones expressin les seves opinions de forma directa, fins i tot quan parlen amb algú més gran que elles. No obstant, en altres cultures, parlar d’aquesta manera pot ser poc respectuós o, fins i tot, ofensiu. Pau va dir que hem de saber com «respondre a cadascú». Això ens dona a entendre que no hem d’amanir el que diem segons el nostre gust o cultura, sinó segons el paladar de qui ens escolta.

QUAN HEM DE PARLAR DE LA VERITAT?

14. Per què Jesús no va ensenyar tot el que sabia als seus deixebles?

¹⁴ Jesús sempre va parlar de manera agradable als seus seguidors i amablement els va ensenyar moltes coses (Mc. 6:34). Tot i això, els quedava molt per aprendre. Jesús no va intentar explicar-los tot el que sabia, ja que era conscient de les seves limitacions. Entenia que no era el moment perquè coneguessin certes veritats. De fet, va dir que no les podrien comprendre (Jn. 16:12). Què n’aprenem nosaltres?

15. Hauríem d’ensenyar tot el que sabem als nostres estudiants de la Bíblia de cop? Explica-ho. (Proverbis 25:11.) (Mira la imatge.)

¹⁵ L’exemple de Jesús ens demostra que el fet de conèixer la veritat no vol dir que hàgim d’ensenyar tot el que sabem de cop. Com el podem imitar? Tenint en compte les circumstàncies de cada persona. Tornem a l’exemple de l’home que gaudeix de celebrar el Nadal i la Setmana Santa amb la seva família. Nosaltres coneixem els orígens pagans d’aquestes festivitats i sabem que a Déu no li agraden. Però ara imagina que comencem a estudiar la Bíblia amb ell una o dues setmanes abans de Nadal. Estaríem parlant de manera agradable si li ensenyéssim el que diu la Bíblia sobre les celebracions paganes i esperéssim que deixés de celebrar el Nadal immediatament? És cert que alguns estudiants no triguen gens a posar en pràctica tot el que aprenen de la Bíblia; a d’altres, però, els fa falta més temps per canviar la seva manera de pensar i actuar. Per tant, ajudarem el nostre estudiant a progressar si li expliquem el que necessita saber en el moment en què ho necessita, és a dir, quan sigui capaç de comprendre-ho (llegeix Proverbis 25:11).

16. Què podem fer per ajudar els nostres estudiants a continuar «caminant en la veritat»?

¹⁶ Poques coses ens fan tan feliços com ensenyar als altres la veritat sobre Jehovà. Per tant, per poder ajudar les persones a continuar «caminant en la veritat», cal que fem els següents passos. Siguem un bon exemple en el que fem i diem (3 Jn. 3, 4). Deixem clar amb la nostra manera de viure que confiem en les promeses que trobem a la Bíblia. Parlem la veritat amb la motivació correcta. Utilitzem sempre paraules agradables, parlant de manera amable i triant el moment oportú per ensenyar la veritat. I dirigim tota la lloança que rebem a Jehovà. Si fem tot això, demostrarem que som autèntics servents de Jehovà, el Déu de la veritat.