3. a) Quan va conèixer Timoteu el cristianisme, i com va reaccionar? b) Sobre quines tres coses va escriure Pau a Timoteu?

³ És probable que Timoteu tingués un primer contacte amb els cristians l’any 47, quan l’apòstol Pau va visitar Listra per primera vegada. Encara que era un adolescent, va posar en pràctica tot el que va aprendre i, dos anys més tard, va començar a acompanyar Pau en els seus viatges. Uns setze anys després, l’apòstol va escriure a Timoteu: «No deixis de creure en les coses que t’han ensenyat i de les quals t’han convençut. Saps de qui les has après, i saps que des de ben petit has conegut les Sagrades Escriptures [les Escriptures Hebrees], que et donen la saviesa necessària per salvar-te gràcies a la fe en Jesucrist» (2 Tim. 3:14, 15). Fixa’t que Pau parla de 1) conèixer les Sagrades Escriptures, 2) estar convençut del que s’aprèn i 3) tenir la saviesa necessària per salvar-se gràcies a la fe en Jesucrist.

«T’HAN CONVENÇUT»

5. a) De què estava «convençut» Timoteu? b) Què demostra que Timoteu tenia una fe forta?

⁵ Conèixer la Bíblia és molt important, però no ho és tot. Ensenyar la veritat als teus fills va més enllà d’explicar-los històries bíbliques. Timoteu també estava «convençut», és a dir, estava completament segur que tot el que havia après era veritat. Ell coneixia les Escriptures Hebrees des de ben petit, però no va ser fins més endavant que es va convèncer que Jesús era el Messies. Això vol dir que va passar de tenir només coneixement a tenir una fe forta. De fet, tenia tanta fe que es va batejar i va servir com a missioner al costat de Pau.

6. Com pots ajudar el teu fill a tenir fe en la Paraula de Déu?

⁶ Com pots ajudar el teu fill a estar «convençut», com ho estava Timoteu? Abans de res, sigues pacient. La fe no s’aconsegueix de la nit al dia, ni tampoc és una cosa que el teu fill heretarà simplement perquè tu estiguis convençut del que creus. Cada nen ha de fer servir les seves «facultats mentals» per creure en la veritat de la Bíblia (llegeix Romans 12:1). Els pares teniu un paper molt important en aquest procés, sobretot quan el vostre fill us fa preguntes. Vegem-ne un exemple.

7, 8. a) Com demostra paciència un germà quan ensenya a la seva filla? b) Si ets pare, quan has hagut de ser pacient amb el teu fill?

⁷ En Thomas explica que de vegades la seva filla d’onze anys li fa preguntes com: «Podria haver utilitzat Jehovà l’evolució per fer les diferents formes de vida a la terra? Per què no ens impliquem més en la societat o votem per intentar millorar el món?». Ell reconeix: «En ocasions, m’he de mossegar la llengua per no respondre de manera categòrica. Després de tot, la fe no és el resultat de rebre una pila de coneixement. Més aviat és el resultat de relacionar petites proves que et convencen de la veritat».

⁸ Aquest germà és molt conscient que ensenyar requereix ser pacient. En realitat, tots els cristians hem de ser pacients (Col. 3:12). En Thomas sap per pròpia experiència que és necessari invertir temps i tenir moltes converses per ajudar la seva filla a tenir fe. L’ha d’ajudar a raonar sobre el que aprèn de la Bíblia. Aquest pare diu: «La meva dona i jo intentem esbrinar si la nostra filla creu de veritat el que està aprenent i si ho veu lògic, sobretot quan es tracta d’ensenyances importants. És bo que es faci preguntes. Sincerament, em preocuparia si ho acceptés tot sense plantejar-se res».

9. Com pots ajudar el teu fill a creure en la Bíblia?

⁹ Quan els pares ensenyeu amb paciència, els vostres fills comencen a ser «capaços d’entendre completament l’amplada, la llargada, l’alçada i la profunditat» de la fe (Ef. 3:18). Una cosa que podeu fer és adaptar l’ensenyança a la seva edat i capacitat. Com més convençuts estiguin del que aprenen, més preparats estaran per defensar el que creuen davant dels altres, fins i tot dels seus companys de classe (1 Pe. 3:15). Per exemple, us podríeu preguntar: «Pot explicar el meu fill amb la Bíblia què passa quan morim? Li sembla lògica la resposta?».a Inculcar la Paraula de Déu en els teus fills requereix paciència, però l’esforç val la pena (Deut. 6:6, 7).

10. Quina és una manera molt important d’ensenyar?

¹⁰ Sens dubte, el teu exemple és molt important per ajudar el teu fill a cultivar la seva fe. La Stephanie, que té tres filles, explica: «Des que les nenes eren ben petites, m’he hagut de preguntar: “Explico a les meves filles per què estic convençuda que Jehovà existeix, que ens estima i que les seves normes són per al nostre bé? Poden veure les nenes que realment estimo Jehovà?”. No puc esperar que les meves filles estiguin convençudes si jo no ho estic».