Ajudem ‘els febles’

1. Tots som febles quan del cor

brollen sentiments.

És Jehovà qui ens fa costat

en els mals moments.

Quan Déu és compassiu,

sentim el seu caliu.

Imitem el seu amor

en temps turbulents.

2. «Qui és feble, no ho sóc jo?»,

va dir Pau ben clar.

Amb la sang de Jesucrist,

Déu ens va comprar.

El feble a Déu pertany.

Déu, d’ell es fa company.

Quan fas teu el seu dolor,

deixa de plorar.

3. La feblesa dels teus ulls

pot fer-te oblidar

el ser tendre i bondadós

quan cal ajudar.

Per tant, mai no jutgem,

i els febles consolem.

Oferim la nostra mà

sense vacil·lar.