Va caminar amb el Déu verdader

NOÈ s’estira, té l’esquena i els músculs adolorits. Ha parat un moment per descansar assegut damunt d’una gran biga i observa la immensa estructura de l’arca. La fortor del quitrà calent envaeix l’aire i el soroll de les eines de fuster ressona per tot arreu. Des d’aquí, pot veure els seus fills treballant de valent en el gran entramat de fusta que forma l’arca. Ja fa dècades que s’ocupa d’aquest projecte juntament amb els seus fills, les seves nores i la seva estimada esposa. Malgrat que ja han fet bona part de la feina, encara els queda molt per acabar.

La gent de la zona pensa que estan ben sonats. A mesura que l’arca pren forma, els seus veïns es burlen més i més de la idea d’un diluvi que cobrirà d’aigua tota la Terra. Tot i les advertències de Noè, pensen que allò és impossible i absurd. No es poden creure que Noè estigui malgastant la seva vida i la de la seva família en un disbarat com aquest. Però Jehovà, el Déu de Noè, no pensa el mateix.

La Paraula de Déu diu: «Noè caminava amb Déu» (Gènesi 6:9, TBS). Amb aquestes paraules no hem d’entendre que Déu vingués a la Terra o que Noè anés al cel. El que volen dir és que Noè era tan obedient al seu Déu i l’estimava tant que es pot afirmar que Noè i Jehovà caminaven junts, com dos amics. Milers d’anys després, la Bíblia va dir sobre Noè: «Per [la seva] fe, condemnà el món» (Hebreus 11:7). Com va condemnar el món? Què podem aprendre de la seva fe?

UN HOME ÍNTEGRE EN UN MÓN PERVERS

Noè s’havia criat en una societat que anava de mal en pitjor a gran velocitat. La maldat ja abundava a l’època del seu besavi Henoc, un altre home just que va caminar amb Déu i que va profetitzar que Déu portaria un dia de judici sobre la gent malvada. Però en el temps de Noè la situació encara era pitjor. De fet, per a Jehovà la Terra estava arruïnada perquè estava plena de violència (Gènesi 5:22, TBS; 6:11; Judes 14, 15). Què havia passat per arribar a aquest extrem?

Una terrible tragèdia s’havia desencadenat al cel. Un dels fills espirituals de Déu s’havia rebel·lat contra Jehovà i s’havia convertit en Satanàs, el Diable, al calumniar Déu i seduir Adam i Eva perquè pequessin. En el temps de Noè, altres àngels es van unir a la rebel·lió contra la justa governació de Jehovà. Van abandonar la seva posició al cel i van venir a la Terra, on van adoptar forma humana per casar-se amb les atractives dones que havien vist. Aquells rebels, orgullosos i egoistes, eren una influència corruptora per als humans (Gènesi 3:1-5; 6:1, 2; Judes 6, 7).

A més, la unió antinatural d’aquests àngels i les dones humanes va produir fills híbrids de mida i força extraordinàries. La Bíblia els anomena nefilim, que literalment significa «enderrocadors», és a dir, que fan caure els altres. Aquells nefilim abusaven cruelment de la gent i van intensificar la brutalitat d’aquella malvada societat. No ens sorprèn que el Creador considerés «que era gran la malícia de l’home a la terra i que contínuament els pensaments del seu cor no s’inclinaven sinó al mal». Per això, va decidir eliminar aquella malvada societat al cap de cent vint anys (Gènesi 6:3-5).

Imagina’t haver de pujar una família en un món com aquell. Noè ho va aconseguir. Va trobar una bona esposa i després de complir cinc-cents anys va tenir tres fills: Sem, Cam i Jàfet.a Noè i la seva dona els van haver de protegir de les males influències que els envoltaven. Normalment, els nens admiren els «homes de fama» i poderosos, i els nefilim ho eren. Segur que els va ser impossible evitar que els seus fills sentissin parlar de tots els abusos que cometien aquells gegants, però sí que els van poder ensenyar la magnífica veritat sobre Jehovà, qui odia qualsevol tipus de maldat. Van haver d’ajudar els seus fills a adonar-se que la violència i l’esperit rebel entristien Jehovà (Gènesi 6:6).

Els qui sou pares segur que us identifiqueu amb Noè i la seva dona. El món està podrit per la violència i l’esperit de rebel·lió. Fins i tot l’entreteniment per als nens en va ple. Els pares savis fan tot el que està a les seves mans per contrarestar aquestes influències i ensenyar als seus fills sobre el Déu de la pau, Jehovà, qui acabarà amb tota la violència (Salm 11:5; 37:10, 11). Si Noè i la seva dona ho van aconseguir, vosaltres també podeu fer-ho! Els seus fills es van convertir en bons homes i es van casar amb dones que estaven disposades a posar Jehovà, el Déu verdader, en primer lloc a la seva vida.

«FES-TE UNA ARCA»

Un dia, la vida de Noè va canviar per sempre. Jehovà va parlar amb el seu estimat servent i li va explicar que es proposava destruir aquell món malvat. Llavors li va manar: «Fes-te una arca de fusta» (Gènesi 6:14).

L’arca no era un vaixell, com alguns pensen. No tenia proa ni popa, no tenia quilla ni timó, ni tan sols la forma arrodonida pròpia d’un vaixell. Era com una gran caixa. Jehovà va donar-li a Noè les mides exactes de l’arca, alguns detalls sobre el disseny i instruccions de recobrir-la amb quitrà per dintre i per fora. Jehovà li’n va explicar la raó: «Jo faré venir el diluvi d’aigua a la terra [...]. Tot el que respira a la terra s’ofegarà». A més, li va donar la següent instrucció: «Entra a l’arca amb els teus fills, la teva muller i les mullers dels teus fills». Noè també havia de portar-hi exemplars de tot tipus d’animals. Només els qui fossin dins de l’arca sobreviurien al Diluvi (Gènesi 6:17-20).

Noè tenia al davant una tasca colossal. L’arca seria immensa, faria uns 133 metres de llarg, 22 d’ample i 13 d’alt. Era molt més gran que qualsevol vaixell de fusta que hagi navegat mai. Va tirar enrere a Noè la complexitat del projecte? Es va queixar o va modificar algun detall perquè li resultés més fàcil? La Bíblia ens respon: «Tot ho va fer d’acord amb allò que Déu li havia manat» (Gènesi 6:22).

La construcció de l’arca va durar dècades, potser uns quaranta o cinquanta anys. Calia tallar arbres, transportar els troncs, fer-ne taulons i unir-los. L’arca havia de tenir tres pisos, o cobertes, diversos compartiments i una porta en un costat. També havien de fer finestres a la part alta i una teulada de dues vessants perquè l’aigua llisqués (Gènesi 6:14-16).

A mesura que passaven els anys i l’arca prenia forma, Noè devia estar molt content que la seva família l’ajudés. Però hi havia una altra tasca que potser era un repte encara més difícil que construir una arca. La Bíblia diu que Noè va ser un «missatger de justícia» (2 Pere 2:5). Va ser valent i va avisar la gent d’aquell món malvat i allunyat de Déu de la destrucció que s’apropava. Com van reaccionar els seus contemporanis? Parlant dels dies de Noè, Jesucrist va dir que no li van fer cas. Va dir que estaven tan enfeinats en la seva vida diària —menjaven, bevien i es casaven— que no van escoltar les advertències (Mateu 24:37-39). Sens dubte, molts es van burlar de Noè i la seva família, i pot ser que alguns fins i tot l’amenacessin i s’hi oposessin amb violència.

Però Noè i la seva família mai es van donar per vençuts. Tot i que vivien en un món que pretenia fer-los creure que estaven dedicant la seva vida a una tasca trivial, equivocada i ridícula, van ser lleials i no van deixar de construir l’arca. Les famílies cristianes d’avui dia poden aprendre molt de la seva fe. Nosaltres també vivim en el que la Bíblia anomena els «darrers dies» d’aquest món (2 Timoteu 3:1). Jesús va dir que els nostres dies serien com els dies de Noè. Per això, els cristians fan bé de tenir present Noè quan les persones responen al missatge del Regne amb apatia, se’n burlen i fins i tot els persegueixen. No són els primers que s’enfronten a aquests reptes.

«ENTRA [...] A L’ARCA»

Els anys passaven i l’arca començava a prendre forma. Quan Noè tenia quasi sis-cents anys va patir la pèrdua d’alguns éssers estimats. Per exemple, va morir el seu pare, Lamec.b Cinc anys després també va morir el seu avi Matusalem, pare de Lamec, als nou-cents seixanta-nou anys. Matusalem és l’home més vell de qui fa referència la Bíblia (Gènesi 5:27). Tant Lamec com Matusalem van ser contemporanis del primer home, Adam.

Aquell mateix any, el patriarca Noè va rebre un altre missatge de Jehovà Déu: «Entra tu i tot casa teva a l’arca». També li va dir que hi fes entrar tot tipus d’animals: set exemplars dels que es consideraven purs i aptes per als sacrificis i dos de la resta d’animals (Gènesi 7:1-3, TBS).

Quina escena més impressionant! A l’horitzó es divisava una llarga fila de centenars d’animals; alguns venien volant, altres reptant i d’altres caminant, cadascun al seu ritme. Devia ser tot un espectacle de mides, formes i tarannàs! Però no ens hem d’imaginar el pobre Noè arriant els animals o intentant empescar-se com fer-los entrar en un lloc tan petit com l’arca. El relat bíblic diu que «van venir cap a Noè i entraren a l’arca» (Gènesi 7:9, BCI).

Alguns escèptics pot ser que preguntin: Com va ser possible una cosa així? Com van poder tots aquells animals conviure en pau en un espai tancat? Pensa en el següent: No és a l’abast del Creador de l’univers controlar les seves creacions animals, fins i tot fer que siguin dòcils si cal? Recorda que Jehovà és el Déu que va dividir el mar Roig i va aturar el sol. Aleshores, no seria capaç de fer tot el que descriu el relat de Noè? I tant que sí, i ho va fer.

És clar, Déu podia haver triat entre un infinit ventall de possibilitats per salvar els animals. Però, en la seva saviesa, va escollir fer-ho d’una manera que ens recorda la tasca que va confiar als humans al principi: cuidar tots els éssers vius (Gènesi 1:28). Per aquesta raó, molts pares utilitzen el relat de Noè per ensenyar als seus fills que per a Jehovà tant els humans com els animals són molt importants.

Jehovà va comunicar a Noè que portaria el Diluvi en set dies. No hi ha dubte que aquella setmana va ser d’allò més trepidant. Imagina’t la feinada que va suposar organitzar els animals, emmagatzemar el menjar i pujar els objectes personals de la família a bord. Probablement la dona de Noè i les seves nores van posar especial interès a fer d’aquella arca una llar.

Què feia la gent mentrestant? Seguien sense fer-ne cas, tot i que tenien just davant seu proves evidents que Jehovà estava beneint Noè i els seus esforços. Havien de veure per força com els animals desfilaven cap a l’arca. Però no ens ha de sorprendre la seva apatia. Avui dia la gent no fa cas de les proves irrefutables que vivim en els darrers dies d’aquest món malvat. Com va profetitzar l’apòstol Pere, han aparegut burletes que es riuen dels qui fan cas de les advertències divines (2 Pere 3:3-6). Podem estar segurs que la gent també es va burlar de Noè i la seva família.

Quan van deixar de burlar-se’n? El relat ens explica que quan Noè, la seva família i els animals van ser dins de l’arca, «Jahvè tancà la porta». Si a la vora hi havia persones que se’n mofaven, es devien quedar sense paraules. I si amb això no en van tenir prou, segur que les primeres gotes de pluja els van fer callar. I va continuar plovent a bots i barrals fins que la Terra es va inundar, tal com Jehovà havia dit (Gènesi 7:16-21).

Va complaure Jehovà que tota aquella gent malvada morís? És clar que no! (Ezequiel 33:11.) Tot el contrari, els havia donat moltíssimes oportunitats perquè canviessin la seva manera de viure i fessin el bé. Haurien pogut fer el bé i sobreviure? Noè va demostrar que era possible perquè va caminar amb Jehovà i el va obeir en tot. D’aquesta manera, al posar en evidència la maldat dels seus contemporanis, la seva fe va condemnar aquell món. Gràcies a la seva fe, ell i la seva família van sobreviure. Si imites la fe de Noè, tant tu com els teus us podreu salvar. Tu també pots fer-te amic de Jehovà Déu i caminar amb ell per sempre.