La família de Jesús viatja a Jerusalem

Ja és primavera. Això vol dir que ha arribat el moment que la família de Josep, amb els seus amics i familiars, viatgi cap a Jerusalem com cada any per celebrar la Pasqua, tal com mana la Llei de Jehovà (Deuteronomi 16:16). Baixar de Natzaret a Jerusalem suposa un viatge d’uns 120 quilòmetres. És una ocasió molt emocionant i de molta activitat per a tots. Jesús, que ara té 12 anys, espera amb molta il·lusió la festa i l’oportunitat de tornar al temple.

Per a Jesús i la seva família, la Pasqua no només dura un dia. El dia després de la Pasqua comença la festa dels Pans sense llevat, que dura una setmana (Marc 14:1). Es considera que aquesta festa forma part de la temporada de la Pasqua. Tot plegat són unes dues setmanes: el viatge a Jerusalem, l’estada allà i la tornada a casa. Però aquest any s’allarga una mica més a causa d’un incident que té a veure amb Jesús i que es fa evident durant el viatge de tornada.

Mentre viatgen, Josep i Maria donen per fet que Jesús està entre el grup de familiars i amics que van junts cap al nord. Ara bé, quan s’aturen a fer nit, no el troben. Comencen a buscar-lo entre els seus companys de viatge, però no hi és. El noi ha desaparegut! Llavors, Josep i Maria fan mitja volta i tornen a Jerusalem a buscar-lo.

S’estan tot un dia buscant-lo sense èxit. Tampoc apareix el segon dia. Finalment, el tercer dia, el troben a una de les moltes sales del temple, assegut entre els mestres jueus. Els està escoltant i fent preguntes, i els meravella amb el seu coneixement.

«Fill, per què ens has fet això?», pregunta Maria. «El teu pare i jo t’hem estat buscant molt preocupats» (Lluc 2:48).

Jesús se sorprèn que no sabessin on trobar-lo. Pregunta: «Per què m’heu estat buscant? ¿No sabíeu que he d’estar a casa del meu Pare?» (Lluc 2:49).

Aleshores, Jesús torna a Natzaret amb Josep i Maria, i continua obeint-los. Segueix creixent i fent-se savi. Tot i ser jove, es guanya l’aprovació de Déu i dels que l’envolten. Quin bon exemple! Des de ben jove, Jesús no només s’interessa pels assumptes espirituals sinó que també respecta els seus pares.