Referències del Quadern d’activitats per a la reunió Vida cristiana i predicació
6-12 DE SETEMBRE
TRESORS DE LA BÍBLIA | DEUTERONOMI 33, 34
«Busca refugi en els “braços eterns” de Jehovà»
(Deuteronomi 33:26) No hi ha ningú com el Déu de Jeixurun, cavalcant sobre els cels per ajudar-te, i en la seva majestat sobre els núvols.
it-2 p. 99
Jeixurun
Títol honorífic que fa referència a Israel. A la Septuaginta grega, «Jeixurun» es tradueix ‘estimat’ i per això és un terme afectuós. El títol «Jeixurun» hauria d’haver recordat als israelites que havien sigut escollits com a poble mitjançant el pacte amb Jehovà, i que per tant tenien l’obligació de mantenir-se lleials (Dt 33:5, 26; Is 44:2). A Deuteronomi 32:15, el terme «Jeixurun» s’utilitza de manera irònica. En comptes d’estar a l’altura d’aquest nom, els israelites van ser ingovernables, es van oblidar del seu Creador i van menysprear el seu Salvador.
(Deuteronomi 33:27) El Déu de l’eternitat és el teu recer, i sota teu s’estenen els braços eterns: i ell foragitarà davant teu l’enemic, i dirà: Destrueix!
rr p. 120, requadre
Jehovà ens ajuda a aixecar-nos
Hem de recordar que, molts segles abans de l’època d’Ezequiel, el profeta Moisès va afirmar que Jehovà no només té el poder, sinó també el desig d’utilitzar la seva força a favor del seu poble. Moisès va escriure: «El Déu de l’eternitat és el teu recer, i sota teu s’estenen els braços eterns» (Deut. 33:27). Podem estar segurs que si busquem Jehovà quan tinguem alguna angoixa, ell ens tractarà amb tendresa: posarà els seus braços sota nostre, ens aixecarà amb cura i ens ajudarà a posar-nos drets (Ez. 37:10).
(Deuteronomi 33:29) Feliç ets tu, Israel: qui és com tu, poble salvat per Jahveh, l’escut del teu auxili i l’espasa de la teva majestat! I els teus enemics se sotmetran davant teu, i tu trepitjaràs els seus llocs alts.
Corre la carrera amb aguant
16 Igual que a Abraham, Moisès tampoc va veure el compliment de la promesa de Déu durant la seva vida. Quan els israelites estaven a punt d’entrar a la Terra Promesa, Jehovà va dir a Moisès: «Davant per davant veuràs la terra, però allà no hi entraràs, a la terra que jo dono als fills d’Israel». Això va ser així perquè Moisès i Aaron s’havien desesperat per l’actitud rebel del poble i s’havien comportat de manera infidel amb Jehovà «enmig dels fills d’Israel a les aigües de Meribà» (Deut. 32:51, 52). Es va amargar Moisès? Es va quedar ressentit? No. Tot al contrari, va beneir el poble i va acabar dient: «Feliç ets tu, Israel: qui és com tu, poble salvat per Jahveh, l’escut del teu auxili i l’espasa de la teva majestat!» (Deut. 33:29).
Perles espirituals
(Deuteronomi 34:6) I ell el va enterrar en la vall, a la terra de Moab, davant de Betpeor: i ningú fins al dia d’avui no sap on és la seva tomba.
it-2 p. 418 § 1
Moisès
Moisès tenia 120 anys quan va morir. Parlant de la seva fortalesa física, la Bíblia diu: «La seva vista no s’havia enfosquit i el seu vigor no havia minvat». Jehovà el va enterrar en un lloc que no s’ha descobert mai (Dt 34:5-7). Segurament, així es va evitar que els israelites caiguessin en la trampa de l’adoració falsa i es fessin un santuari de la seva tomba. Sembla que el Diable volia utilitzar el cos de Moisès per a un propòsit semblant, ja que Judes, deixeble cristià i mig germà de Jesucrist, va escriure: «Quan l’arcàngel Miquel discutia amb el Diable sobre el cos de Moisès, no es va atrevir a condemnar-lo amb paraules ofensives, sinó que li va dir: “Que Jehovà et reprengui”» (Jud 9). Abans de creuar cap a Canaan seguint el lideratge de Josuè, Israel va guardar 30 dies de dol per Moisès (Dt 34:8).
Lectura de la Bíblia
(Deuteronomi 33:1-17) I aquesta és la benedicció amb la qual Moisès, home de Déu, beneí els fills d’Israel abans de la seva mort. 2 I digué: Jahveh ha vingut del Sinaí, i s’ha revelat a ell des de Seïr; ha resplendit des de la muntanya de Paran, i vingué amb miríades dels sants: a la seva dreta duia el decret de foc per a ell. 3 Sí, ell estima els pobles, tots els seus sants són a la teva mà, i ells estan prostrats als teus peus, tothom rebrà les teves paraules. 4 Moisès ens manà la llei, possessió de l’assemblea de Jacob. 5 I fou rei a Jeixurun, quan s’aplegaren els caps del poble amb les tribus d’Israel. 6 Que visqui Rubèn, i no mori, i que els seus homes no siguin pocs. 7 I aquesta és la benedicció per a Judà; i digué: Escolta, Jahveh, la veu de Judà, i mena’l al seu poble: que les seves mans siguin suficients per a ell, i tu li seràs d’ajut contra els seus adversaris. 8 I de Leví digué: Que els teus Tummim i els teus Urim, siguin per al teu fidel, que posares a prova a Massà, i amb qui contendires a les aigües de Meribà; 9 aquell que digué al seu pare i a la seva mare: No l’he vist; i no reconegué els seus germans, i no conegué els seus propis fills; perquè ells guardaren la teva paraula, i observaren el teu pacte. 10 Ensenyaran els teus judicis a Jacob, i la teva llei a Israel, posaran l’encens davant teu, i l’holocaust tot sencer damunt del teu altar. 11 Beneeix, Senyor, la seva força, i complau-te en l’obra de les seves mans; fereix els flancs dels seus enemics, i dels qui l’odien, perquè no s’aixequin mai més. 12 De Benjamí digué: L’estimat de Jahveh habitarà segur prop d’ell, el cobrirà tot el dia, i sojornarà entre les seves espatlles. 13 I de Josep digué: Beneïda de Jahveh la seva terra, per les delícies del cel, per la rosada, i per l’abisme d’aigua que s’hi estén a sota, 14 i pels millors fruits del sol, i pels millors fruits de les llunes, 15 i per les primícies de les muntanyes antigues, i pel millor dels turons eterns, 16 i pel millor de la terra i de la seva plenitud. I que el favor d’aquell que habità l’esbarzer ardent vingui sobre el cap de Josep, i sobre la testa del separat d’entre els seus germans. 17 La seva majestat és com la del primogènit del seu brau, i corns de bou salvatge són els seus corns; amb ells envesteix els pobles alhora, fins als extrems de la terra. I ells són les miríades d’Efraïm, i ells són els milers de Manassès.
VIDA CRISTIANA
«Utilitza el ¡Disfrute de la vida para siempre! a la predicació»
Com oferir el fullet ¡Disfrute de la vida para siempre! en la visita inicial
(Salm 37:29) Els justos heretaran la terra, i hi habitaran per sempre.
13-19 DE SETEMBRE
TRESORS DE LA BÍBLIA | JOSUÈ 1, 2
«Com pots fer “prosperar el teu camí”»
(Josuè 1:7, 8) Solament sigues fort i molt coratjós, per complir fidelment tota la Llei que Moisès, el meu servent, et va manar: no te n’apartis ni a dreta ni a esquerra, a fi que siguis assenyat a tot arreu on vagis. 8 El llibre d’aquesta llei no s’apartarà de la teva boca, i hi meditaràs de dia i de nit, a fi que observis de fer segons tot el que hi ha escrit, perquè llavors faràs prosperar el teu camí, i llavors seràs assenyat.
Sigues valent, Jehovà és amb tu!
7 Per tenir el valor necessari per fer la voluntat de Déu, hem d’estudiar la seva Paraula i posar-la en pràctica. Quan Josuè es va convertir en el successor de Moisès, Jehovà li va dir: «Sigues només valent i molt ferm, per poder complir allò que et va manar Moisès [...]. Que aquest llibre de la Llei no s’aparti dels teus llavis. Medita-la nit i dia, per poder complir tot el que hi ha escrit; així reeixiràs en tot allò que emprenguis, tot t’anirà bé» (Jos. 1:7, 8). Josuè va seguir aquest consell i ‘tot li va anar bé’. Si fem el mateix, tindrem més valor i ens anirà bé al servir Déu.
(Josuè 1:9) No t’ho he manat? Sigues fort i coratjós! No tinguis por ni t’espantis, perquè Jahveh, el teu Déu, serà amb tu a tot arreu on vagis.
Sigues valent, Jehovà és amb tu!
20 És tot un repte continuar fent la voluntat de Déu davant les proves que afrontem en aquest món malvat ple de dificultats. Però no estem sols. Déu és amb nosaltres, així com el seu Fill, el Cap de la congregació. També comptem amb més de set milions de companys testimonis de Jehovà arreu del món. Junt amb ells, continuem demostrant fe i predicant la bona nova mentre tenim present el text de l’any 2013: «Sigues valent i ferm, [...] Jahvè, el teu Déu, és amb tu» (Jos. 1:9).
Perles espirituals
(Josuè 2:4, 5) I la dona agafà els dos homes i els amagà, i digué: Sí, els homes van venir a mi, però no sabia pas d’on eren; 5 i ha succeït, quan el portal es tanca en fer-se fosc, que aquells homes han marxat; no sé on han anat aquells homes. Perseguiu-los, aneu de pressa darrere d’ells, perquè els podreu atrapar.
Punts destacats del llibre de Josuè
2:4, 5. Per què enganya Rahab els homes del rei que busquen els espies? Com que té fe en Jehovà, Rahab arrisca la seva vida per protegir els espies. Per això, no té l’obligació de revelar on estan els espies als homes que volen fer mal al poble de Déu (Mateu 7:6; 21:23-27; Joan 7:3-10). De fet, Rahab «és declarada justa per les seves obres», i aquestes inclouen dirigir els emissaris del rei pel camí que no era (Jaume 2:24-26).
Lectura de la Bíblia
(Josuè 2:1-16) I Josuè, fill de Nun, envià des de Xitim dos homes en secret, com a espies, dient: Aneu, mireu la terra i Jericó. I hi anaren, i arribaren a la casa d’una dona, una prostituta, i el seu nom era Rahab, i s’hi van allotjar. 2 I van informar el rei de Jericó, dient: Heus aquí, aquesta nit han vingut homes dels fills d’Israel a explorar la terra. 3 I el rei de Jericó envià a dir a Rahab: Fes sortir els homes que han vingut a tu, que han entrat a casa teva, perquè han vingut a explorar tota la terra. 4 I la dona agafà els dos homes i els amagà, i digué: Sí, els homes van venir a mi, però no sabia pas d’on eren; 5 i ha succeït, quan el portal es tanca en fer-se fosc, que aquells homes han marxat; no sé on han anat aquells homes. Perseguiu-los, aneu de pressa darrere d’ells, perquè els podreu atrapar. 6 Però ella els havia fet pujar al terrat, i els havia amagat amb les tiges de lli que tenia amuntegades al terrat. 7 I els homes els perseguiren pel camí del Jordà, pels guals; i després tancaren el portal, quan sortiren els qui els perseguien. 8 I abans que ells s’ajaguessin, ella pujà a ells al terrat, 9 i digué als homes: Sé que Jahveh us ha donat la terra, i que el vostre terror ha caigut sobre nosaltres, i que tots els habitants de la terra s’han fos davant vostre. 10 Perquè hem escoltat com Jahveh va eixugar les aigües del Mar Roig davant vostre, quan vau sortir d’Egipte, i tot allò que vau fer als dos reis dels amorreus que eren a l’altra banda del Jordà, a Sehon i a Og, els quals vau exterminar. 11 I ho vam escoltar, i el nostre cor es va fondre, i ja no ha restat alè en ningú a causa de vosaltres, perquè Jahveh, el vostre Déu, ell és el Déu dalt als cels i sobre la terra d’aquí a baix. 12 I ara, us prego, jureu-me per Jahveh, perquè així com us he tractat amb misericòrdia, vosaltres també tractareu amb misericòrdia la casa del meu pare, i me’n donareu un senyal segur; 13 i deixareu en vida el meu pare i la meva mare, i els meus germans i les meves germanes, i tot el que tenen, i alliberareu les nostres vides de la mort. 14 I els homes li digueren: La nostra vida respondrà per les vostres fins a la mort, si no ens descobriu en això. I quan Jahveh ens haurà donat aquesta terra, llavors et tractarem amb misericòrdia i d’acord amb la veritat. 15 I els féu baixar amb una corda per la finestra, perquè casa d’ella era dins del mur de la muralla, i habitava en la muralla. 16 I ella els digué: Aneu a la muntanya, que no us trobin els que us persegueixen, i amagueu-vos allà tres dies fins que els qui us persegueixen tornin. I després marxeu pel vostre camí.
TALLER DE PREDICACIÓ
«Vídeo de la revisita»
(Job 26:7) Estén el nord sobre el buit, suspèn la terra sobre el no-res;
VIDA CRISTIANA
«No deixis d’entrenar la teva capacitat de discerniment»
(Josuè 1:7, 8) Solament sigues fort i molt coratjós, per complir fidelment tota la Llei que Moisès, el meu servent, et va manar: no te n’apartis ni a dreta ni a esquerra, a fi que siguis assenyat a tot arreu on vagis. 8 El llibre d’aquesta llei no s’apartarà de la teva boca, i hi meditaràs de dia i de nit, a fi que observis de fer segons tot el que hi ha escrit, perquè llavors faràs prosperar el teu camí, i llavors seràs assenyat.
(Proverbis 3:5, 6) Confia en Jahveh amb tot el teu cor, i no et recolzis en el teu propi enteniment. 6 Reconeix-lo en tots els teus camins, i ell adreçarà els teus senders.
20-26 DE SETEMBRE
TRESORS DE LA BÍBLIA | JOSUÈ 3-5
«Jehovà beneeix els actes de fe»
(Josuè 3:12, 13) I ara, preneu-vos dotze homes de les tribus d’Israel, un home per cada tribu. 13 I s’esdevindrà que, quan les plantes dels peus dels sacerdots que porten l’arca de Jahveh, el Senyor de tota la terra, reposin sobre les aigües del Jordà, les aigües del Jordà es dividiran, les aigües que baixen de dalt, i es pararan amuntegant-se.
it-2 p. 121
Jordà
Normalment, la part del Jordà que està sota el llac de Galilea té una profunditat d’1 a 3 metres com a mitjana i una amplada aproximada de 27 a 30 metres. Però, a la primavera el Jordà es desborda i aleshores es fa més ample i profund (Js 3:15). Com que en aquesta època el Jordà baixava tan ple, no hagués estat segur per als homes, les dones i els nens israelites creuar-lo, especialment a prop de Jericó. En aquest punt, el corrent del riu és tan ràpid que fins i tot en temps moderns alguns banyistes han sigut arrossegats riu avall. Ara bé, Jehovà va contenir les aigües del Jordà miraculosament, i així va fer possible que els israelites el creuessin per terra seca (Js 3:14-17). Segles més tard, hi va haver un miracle similar quan Elies estava amb Eliseu, i també quan Eliseu estava sol (2Re 2:7, 8, 13, 14).
(Josuè 3:14) I s’esdevingué, quan el poble havia sortit de les seves tendes per passar el Jordà, amb els sacerdots portant l’arca del pacte davant del poble,
Fes que els recordatoris de Jehovà t’omplin de goig
17 Com ens ajuden els actes de fe a enfortir la nostra confiança en Jehovà? Doncs bé, analitzem el relat que parla sobre l’entrada d’Israel a la Terra Promesa. Jehovà havia manat als sacerdots que portaven l’arca del pacte que travessessin el riu Jordà. Però, mentre el poble s’apropava al riu, van veure que les aigües s’havien desbordat per causa de les pluges de primavera. Què farien els israelites? Acamparien al marge del riu durant setmanes, o potser més temps, esperant que baixés el nivell de l’aigua? No, més aviat van confiar plenament en Jehovà i van obeir les seves instruccions. Quin va ser el resultat? El relat explica: «Quan els sacerdots que la portaven van posar els peus a l’aigua, les aigües es van aturar. [...] Els sacerdots que portaven l’arca de l’aliança es van mantenir allà a peu eixut, fins que tota la gent hagué acabat de passar el Jordà» (Jos. 3:12-17). Imagina que emocionant devia ser veure com s’aturava aquell riu que fluïa amb tanta violència! De fet, la fe d’aquells israelites es va enfortir perquè van confiar en les instruccions de Jehovà.
(Josuè 3:15-17) i quan els qui portaven l’arca havien arribat fins al Jordà, i els peus dels sacerdots que portaven l’arca s’havien mullat a la riba de l’aigua –car el Jordà baixa ple en totes les seves ribes durant tot el temps de la sega–, 16 que les aigües s’aturaren, les que baixaven de dalt s’amuntegaren, a una gran distància de la ciutat d’Adam, que és a la vora de Saretan; i les que baixaven cap al Mar de l’Arabà, el Mar de la Sal, s’estroncaren, foren tallades: i el poble travessà enfront de Jericó. 17 I els sacerdots que portaven l’arca del pacte de Jahveh restaren quiets, sobre el terra eixut enmig del Jordà, i tot Israel passà sobre el terra eixut fins que tota la nació acabà de passar el Jordà.
Fes que els recordatoris de Jehovà t’omplin de goig
18 És veritat que avui dia Jehovà no fa miracles com aquests a favor del seu poble; però sí que beneeix els actes de fe dels seus servents. La força activa de Déu els dóna coratge perquè continuïn predicant el missatge del Regne per tota la Terra. Quan Jesucrist, el testimoni principal de Jehovà, va encomanar als seus deixebles l’obra de predicar, els va assegurar que els faria costat en aquesta obra tan important, al dir-los: ‘Estaré amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món’ (Mt. 28:19, 20). Molts Testimonis que potser eren vergonyosos o tímids poden donar fe que l’esperit sant de Déu els ha donat coratge per parlar amb desconeguts quan van a predicar (llegeix Salm 119:46; 2 Corintis 4:7).
Perles espirituals
(Josuè 5:14, 15) I ell digué: No, perquè ara jo he vingut com el Príncep de l’exèrcit de Jahveh. I Josuè va caure a terra sobre el seu rostre i adorà, i li digué: Què diu el meu Senyor al seu servent? 15 I el Príncep de l’exèrcit de Jahveh va dir a Josuè: Treu-te les sandàlies dels peus, perquè el lloc on estàs dret és sant. I Josuè ho va fer així.
Punts destacats del llibre de Josuè
5:14, 15. Qui és «el Príncep de l’exèrcit de Jahveh»? Sembla que el príncep que va enfortir Josuè al començament de la conquesta de la Terra Promesa no és altre que «la Paraula», és a dir, Jesucrist en la seva existència prehumana (Joan 1:1; Daniel 10:13). Avui en dia, mentre el poble de Déu està en plena guerra espiritual, és molt enfortidor tenir la certesa que el glorificat Jesucrist li dona suport.
Lectura de la Bíblia
(Josuè 3:1-13) I Josuè es llevà aviat de matí, i ells marxaren de Xitim, i arribaren al Jordà, ell i tots els fills d’Israel, i van passar la nit allà, abans que travessessin. 2 I s’esdevingué que, al cap de tres dies, els dirigents passaren pel mig del campament, 3 i manaren al poble, dient: Quan veureu l’arca del pacte de Jahveh, el vostre Déu, i els sacerdots, els levites, que la porten, llavors vosaltres marxareu del vostre lloc, i anireu darrere d’ella; 4 però entre vosaltres i ella hi haurà una distància d’uns dos mil colzes: no us hi atansareu, a fi que sapigueu per quin camí heu d’anar, perquè fins ara mai no havíeu passat per aquest camí. 5 I Josuè va dir al poble: Santifiqueu-vos, perquè demà Jahveh farà meravelles enmig vostre. 6 I Josuè parlà als sacerdots, dient: Alceu l’arca del pacte, i passeu davant del poble. I ells alçaren l’arca del pacte, i anaren davant del poble. 7 I Jahveh va dir a Josuè: Avui començaré a engrandir-te als ulls de tot Israel, a fi que sàpiguen que, com vaig ser amb Moisès, així seré amb tu. 8 Tu, doncs, mana als sacerdots que porten l’arca del pacte, dient: Quan arribeu a la riba de les aigües del Jordà, resteu quiets en el Jordà. 9 I Josuè va dir als fills d’Israel: Atanseu-vos, i escolteu les paraules de Jahveh, el vostre Déu. 10 I Josuè va dir: En això coneixereu que el Déu vivent és enmig vostre, i que ell certament desposseirà de davant de vosaltres el cananeu i l’hittita i l’hivita i el perizita i el guirgaixita i l’amorreu i el jebuseu. 11 Heus aquí, l’arca del pacte de Jahveh, el Senyor de tota la terra, passarà davant de vosaltres el Jordà. 12 I ara, preneu-vos dotze homes de les tribus d’Israel, un home per cada tribu. 13 I s’esdevindrà que, quan les plantes dels peus dels sacerdots que porten l’arca de Jahveh, el Senyor de tota la terra, reposin sobre les aigües del Jordà, les aigües del Jordà es dividiran, les aigües que baixen de dalt, i es pararan amuntegant-se.
27 DE SETEMBRE-3 D’OCTUBRE
TRESORS DE LA BÍBLIA | JOSUÈ 6, 7
«Rebutgem les coses inútils»
(Josuè 7:1) Però els fills d’Israel van cometre una infidelitat en allò consagrat a l’extermini. I Acan, fill de Carmí, fill de Zabdí, fill de Zèrah, de la tribu de Judà, va prendre d’allò consagrat a l’extermini, i la ira de Jahveh es va encendre contra els fills d’Israel.
(Josuè 7:20, 21) I Acan va respondre a Josuè, i va dir: Certament he pecat contra Jahveh, el Déu d’Israel, i he fet així i així: 21 vaig veure entre el botí un magnífic mantell de Xinar, i dos-cents xèquels de plata, i un lingot d’or que pesava cinquanta xèquels, i ho vaig cobejar i ho vaig prendre. I, heus aquí, ho vaig amagar a terra, al mig de la meva tenda, i la plata a sota.
Aparta els ulls de les coses inútils!
5 Segles més tard, l’israelita Acan es va deixar endur pel desig dels ulls i va robar algunes coses de la conquesta de Jericó. Déu havia manat que s’havia de destruir totes les coses d’aquella ciutat, excepte algunes que s’havien de donar al tresor de Jehovà. Aquesta és l’advertència que van rebre els israelites: «Us guardareu d’allò que ha estat consagrat a l’extermini». Així no desitjarien ni s’emportarien res d’aquella ciutat. Després que Acan desobeís, el poble va ser derrotat a la ciutat d’Ai, i alguns israelites van morir. Però Acan no va admetre el seu robatori fins que el van descobrir. Va dir que quan va veure algunes coses d’entre el botí, les va voler i se les va endur. El desig dels seus ulls el va portar a la destrucció, juntament amb «tot el que tenia» (Jos. 6:18, 19; 7:1-26). Acan va desitjar amb tot el cor allò que li estava prohibit.
(Josuè 7:4, 5) I pujaren allà uns tres mil homes del poble, però fugiren davant dels homes d’Ai. 5 I els homes d’Ai en van matar trenta-sis. I els perseguiren des del portal fins a Xebarim, i els van abatre a la baixada; i el cor del poble es va fondre, i es tornà com aigua.
(Josuè 7:24-26) I Josuè, i tot Israel amb ell, va agafar Acan, fill de Zèrah, i la plata i el mantell i el lingot d’or, i els seus fills i les seves filles, i els seus bous i els seus ases i el seu ramat, i la seva tenda, i tot el que tenia, i els portaren a la vall d’Acor. 25 I Josuè digué: Per què ens has pertorbat? Que Jahveh et pertorbi avui mateix. I tot Israel li llançà pedres; i els cremaren amb foc, i els cobriren amb pedres. 26 I aixecaren sobre ell un gran munt de pedres, que encara hi és avui dia. I Jahveh retirà l’ardor de la seva ira. Per això hom anomenà el nom d’aquell lloc Vall d’Acor, fins al dia d’avui.
w97 15/8 p. 28 § 2
Per què hem d’informar del que és incorrecte?
Una raó per informar d’un mal comès és que ajuda a preservar la puresa de la congregació. Jehovà és un Déu net, un Déu sant. Ell demana que tot aquell que el vulgui servir sigui net en sentit espiritual i moral. La seva Paraula inspirada ens aconsella: «Com a fills obedients, no deixeu que els desitjos que teníeu quan no coneixíeu Déu us continuïn modelant, sinó sigueu sants en tota la vostra conducta, igual que el Sant que us va cridar, ja que està escrit: “Heu de ser sants, perquè jo sóc sant”» (1 Pere 1:14-16). Aquelles persones que practiquin la impuresa o allò que és incorrecte poden embrutar tota la congregació i fer que perdi el favor de Jehovà si no es prenen mesures per corregir-les o remoure-les (compara-ho amb el capítol 7 de Josuè).
Aparta els ulls de les coses inútils!
8 Els verdaders cristians no són immunes al desig dels ulls ni als desitjos carnals. Per això, la Bíblia ens anima a tenir autocontrol pel que fa al que mirem i desitgem (1 Cor. 9:25, 27; llegeix 1 Joan 2:15-17). El just Job va reconèixer que hi ha una relació directa entre el que veiem i el que desitgem. Ell va dir: «He fet un pacte amb els meus ulls, ¿com em fixaré, doncs, en una verge?» (Job 31:1). Job no només va rebutjar tocar una dona de manera immoral, sinó que ni tan sols va permetre que la seva ment s’entretingués amb aquest tipus de pensaments. Jesús va recalcar que cal mantenir la ment neta de pensament immorals quan va dir: «Qui continuï mirant una dona fins a desitjar-la, ja ha comès adulteri en el seu cor» (Mt. 5:28).
Perles espirituals
(Josuè 6:20) I el poble cridà, quan els sacerdots tocaren els corns. I s’esdevingué, quan el poble escoltà el so del corn, que el poble cridà amb un gran crit, i la muralla caigué; i el poble pujà a la ciutat, cadascú directament davant seu, i capturaren la ciutat;
Preguntes dels lectors
En l’antiguitat era molt comú que els exèrcits invasors assetgessin les ciutats emmurallades. Si el setge durava molt de temps, la gent de la ciutat s’acabava menjant tot l’aliment emmagatzemat, i quan els soldats finalment la conquerien, s’emportaven tot el que hi quedava, inclòs el menjar. Però a les ruïnes de Jericó els arqueòlegs van trobar una gran quantitat de provisions. La revista Biblical Archaeology Review comenta: «Entre les restes que es van trobar, el que més hi abundava, a part de la ceràmica, era el gra [...]. Aquest és un cas únic en la història arqueològica de Palestina. Pot ser que se’n trobi un gerro o dos, però trobar una quantitat de gra tan abundant és excepcional».
La Bíblia diu que els israelites no van tocar res de l’aliment que quedava a Jericó perquè Jehovà els havia manat que no ho fessin (Jos. 6:17, 18). També diu que van atacar la ciutat durant la primavera, just després de la sega, quan hi havia més reserves de gra (Jos. 3:15-17; 5:10). O sigui que el fet que hi hagués tantes provisions a la ciutat mostra clarament que va ser conquerida en poc temps, tal com diu la Bíblia.
Lectura de la Bíblia
(Josuè 6:1-14) I Jericó estava tancada i barrada a causa dels fills d’Israel: ningú no hi sortia i ningú no hi entrava. 2 I Jahveh va dir a Josuè: Mira, he lliurat a la teva mà Jericó i el seu rei, i els guerrers vigorosos. 3 I vosaltres encerclareu la ciutat, tots els homes de guerra, voltant la ciutat una vegada. Així tu ho faràs durant sis dies. 4 I set sacerdots portaran set corns de moltó davant l’arca. I el dia setè encerclareu la ciutat set vegades, i els sacerdots faran sonar els corns. 5 I s’esdevindrà, quan soni prolongadament el corn de moltó, quan escolteu el so del corn, tot el poble cridarà amb un crit fort, i la muralla de la ciutat es desplomarà, i el poble pujarà, cadascú davant seu. 6 I Josuè, fill de Nun, cridà els sacerdots, i els digué: Porteu l’arca del pacte, i que set sacerdots portin set corns de moltó davant l’arca de Jahveh. 7 I digué al poble: Travesseu, i encercleu la ciutat, i el qui vagi armat que passi davant l’arca de Jahveh. 8 I s’esdevingué, quan Josuè parlà al poble, que els set sacerdots que portaven els set corns de moltó davant Jahveh passaren al davant, i feien sonar els corns. I l’arca del pacte de Jahveh anava darrere d’ells. 9 I els homes armats anaven davant dels sacerdots, que tocaven els corns, i la rereguarda anava darrere l’arca; i els sacerdots avançaven tocant els corns. 10 I Josuè havia manat al poble, dient: No cridareu i no fareu escoltar la vostra veu, ni sortirà cap paraula de la vostra boca, fins al dia que us diré: Crideu! Llavors cridareu. 11 I l’arca de Jahveh encerclà la ciutat, voltant-la una vegada; i entraren al campament, i passaren la nit al campament. 12 I Josuè es llevà de bon matí, i els sacerdots portaren l’arca de Jahveh. 13 I els set sacerdots que portaven els set corns de moltó caminaven i marxaven davant l’arca de Jahveh, i tocaven els corns: i els homes armats anaven davant d’ells, i la rereguarda anava darrere l’arca de Jahveh, i els sacerdots avançaven tocant els corns. 14 I encerclaren la ciutat el segon dia una vegada, i tornaren al campament. Així ho van fer durant sis dies.
4-10 D’OCTUBRE
TRESORS DE LA BÍBLIA | JOSUÈ 8, 9
«Què aprenem del relat dels gabaonites?»
(Josuè 9:3-6) I els habitants de Gabaon escoltaren el que Josuè havia fet a Jericó i a Ai; 4 i aquests actuaren amb astúcia, i anaren i fingiren que eren ambaixadors, i agafaren sacs vells per als seus ases, i bots de vi vells, estripats i recosits, 5 i duien sandàlies velles i apedaçades als seus peus, i mantells vells sobre ells, i tot el pa de la seva provisió era sec i engrunat. 6 I anaren a Josuè, al camp de Guilgal, i li digueren a ell i als homes d’Israel: Hem vingut d’una terra llunyana; feu ara, doncs, un pacte amb nosaltres.
it-1 p. 977 § 1
Gabaon
Relació amb Josuè. En temps de Josuè, Gabaon estava habitada pels hivites, una de les set nacions cananees que havien de ser destruïdes (Dt 7:1, 2; Js 9:3-7). Als gabaonites també se’ls anomenava amorreus, ja que sembla que aquesta expressió s’utilitzava per referir-se als cananeus en general (2Sa 21:2; compara-ho amb Gn 10:15-18; 15:16). A diferència dels altres cananeus, els gabaonites es van adonar que, tot i tenir un gran exèrcit i una ciutat molt poderosa, les seves forces fallarien perquè Jehovà lluitava per Israel. Per tant, després de la destrucció de Jericó i d’Ai, els homes de Gabaon, que pel que sembla també representaven les altres tres ciutats hivites de Quefirà, Beerot i Quiriat-Jearim (Js 9:17), van enviar una delegació d’homes a Josuè, que era a Guilgal, per demanar la pau. Els ambaixadors gabaonites —que portaven roba i sandàlies desgastades, bots de vi rebentats, sacs vells i pa sec i engrunat—, es van presentar com si vinguessin d’una terra llunyana, fora del camí de la conquesta d’Israel. Van reconèixer que Jehovà estava darrere del que havia passat a Egipte i als reis dels amorreus Sehon i Og. Però van ser astuts i no van mencionar les derrotes de Jericó i Ai, ja que la notícia d’aquests fets no hagués tingut temps d’arribar a la seva «terra llunyana». Els representants d’Israel van examinar les proves, les van acceptar i van fer un pacte amb ells per mantenir-los en vida (Js 9:3-15).
(Josuè 9:14, 15) I els homes d’Israel agafaren algunes de les seves provisions, però no demanaren el consell de la boca de Jahveh. 15 I Josuè va fer la pau amb ells, i va fer un pacte amb ells de deixar-los viure; i els prínceps de la congregació els ho van jurar.
«No et recolzis en el teu propi enteniment»
14 Tots som imperfectes, fins i tot els ancians experimentats. Per tant, hem de buscar l’ajuda de Jehovà quan hàgim de prendre decisions. Analitzem com van reaccionar Josuè, successor de Moisès, i els ancians d’Israel quan els astuts gabaonites es van disfressar per donar a entendre que venien d’una terra llunyana. Sense consultar a Jehovà, Josuè i els altres van decidir fer un pacte de pau amb els gabaonites. És veritat que Jehovà va donar suport a aquest acord. Però, també es va assegurar que l’error que van cometre de no seguir la seva guia quedés registrat a la Bíblia per al nostre benefici (Jos. 9:3-6, 14, 15).
(Josuè 9:25-27) Ara, doncs, vet-nos aquí a la teva mà, tracta’ns com et sembli bo i just de tractar-nos. 26 I Josuè ho féu així amb ells; i els deslliurà de la mà dels fills d’Israel, i no els mataren. 27 I Josuè els posà aquell dia com a taladors d’arbres i pouadors d’aigua per a la congregació i per a l’altar de Jahveh, fins al dia d’avui, en el lloc que Jahveh escollís.
«Travessa la terra»
14 Aquells ambaixadors van dir: «D’una terra molt llunyana han vingut els teus servents a causa del Nom de Jahveh, el teu Déu» (Josuè 9:3-9). Les seves robes i el seu menjar semblaven confirmar que venien de lluny, però la realitat és que Gabaon estava a uns 30 km de Guilgal. Josuè i els altres caps de la nació se’ls van creure, i van fer un pacte d’amistat amb Gabaon i les ciutats veïnes associades amb Gabaon. ¿Van idear aquell pla els gabaonites només per evitar que els executessin? Tot al contrari, va ser un indici del seu desig d’obtenir el favor de Jehovà. Per això, Ell va aprovar que els gabaonites treballessin «com a taladors d’arbres i pouadors d’aigua per a la congregació i per a l’altar de Jahveh», subministrant llenya per a l’altar de sacrifici (Josuè 9:11-27). Els gabaonites van continuar tenint una bona disposició per fer feines humils en el servei a Jehovà. Probablement, alguns d’ells estaven entre els netineus que van tornar de Babilònia i que van ajudar a reconstruir el temple (Esdres 2:1, 2, 43-54; 8:20). Podem imitar la seva actitud, si ens esforcem per estar en pau amb Jehovà i estem disposats a servir-lo fins i tot en tasques humils.
Perles espirituals
(Josuè 8:29) I penjà el rei d’Ai d’un arbre fins al vespre; i en pondre’s el sol, Josuè manà que baixessin el cadàver de l’arbre, i el llançaren a l’entrada del portal de la ciutat, i aixecaren sobre ell un gran munt de pedres fins al dia d’avui.
it-1 p. 506
Penjar
Segons la llei que Jehovà va donar als israelites, després d’executar alguns criminals se’ls havia de penjar en un pal, com a «maledicció de Déu», i col·locar-los en un lloc públic com a advertència. Però abans de mitjanit s’havia de despenjar el cadàver i enterrar-lo; deixar el cadàver penjat al pal tota la nit contaminaria la terra que Déu havia donat als israelites (Dt 21:22, 23). Israel va seguir aquesta llei, fins i tot quan l’executat no era israelita (Js 8:29; 10:26, 27).
Lectura de la Bíblia
(Josuè 8:28-9:2) I Josuè va cremar Ai, i en féu un munt de runes per sempre, una desolació fins al dia d’avui. 29 I penjà el rei d’Ai d’un arbre fins al vespre; i en pondre’s el sol, Josuè manà que baixessin el cadàver de l’arbre, i el llançaren a l’entrada del portal de la ciutat, i aixecaren sobre ell un gran munt de pedres fins al dia d’avui. 30 Llavors Josuè edificà un altar a Jahveh, el Déu d’Israel, a la muntanya d’Ebal, 31 tal com Moisès, servent de Jahveh, havia manat als fills d’Israel, tal com està escrit en el llibre de la Llei de Moisès: un altar de pedres senceres sobre les quals no hi havia tocat el ferro: i sobre ell hi feren pujar holocaustos a Jahveh, i sacrificaren ofrenes de pau. 32 I allà va escriure sobre les pedres la còpia de la Llei de Moisès, que havia escrit davant dels fills d’Israel. 33 I tot Israel, i els seus ancians, i els funcionaris, i els seus jutges, es posaren drets a una banda i a l’altra de l’arca, davant dels sacerdots levites que portaven l’arca del pacte de Jahveh; tant l’estranger com el nadiu: la meitat davant per davant de la muntanya de Garizim i l’altra meitat davant de la muntanya d’Ebal, com Moisès, servent de Jahveh, havia manat de beneir el poble d’Israel al principi. 34 I després va llegir totes les paraules de la llei, la benedicció i la maledicció, segons tot el que està escrit en el llibre de la llei. 35 No hi hagué cap paraula, de tot el que Moisès havia manat, que Josuè no llegís davant de tota l’assemblea d’Israel, i davant de les dones i dels infants i dels estrangers que hi havia entre ells.
9 I s’esdevingué que, en escoltar-ho tots els reis que eren d’aquesta banda del Jordà, a la Serralada, i a la Xefelà, i en tota la costa del Mar Gran davant del Líban, l’hittita i l’amorreu, el cananeu, el perizita, l’hivita i el jebuseu, 2 es reuniren per lluitar unànimement contra Josuè i contra Israel.
11-17 D’OCTUBRE
TRESORS DE LA BÍBLIA | JOSUÈ 10, 11
«Jehovà lluita per Israel»
(Josuè 10:5) I cinc reis dels amorreus –el rei de Jerusalem, el rei d’Hebron, el rei de Jarmut, el rei de Laquix, el rei d’Eglon– s’ajuntaren i pujaren, ells i tots els seus exèrcits, i acamparen davant de Gabaon, i combateren contra ella.
it-1 p. 55
Adoní-Sèdec
Rei de Jerusalem de l’època en què els israelites van conquistar la Terra Promesa. Adoní-Sèdec es va aliar amb altres petits regnes de l’oest del Jordà per fer un esforç comú i aturar la conquesta de Josuè (Js 9:1-3). Ara bé, els habitants hivites de Gabaon van fer un pacte de pau amb Josuè. Com a venjança i per evitar que altres es passessin al bàndol enemic, Adoní-Sèdec va unir el seu exèrcit amb els de quatre reis amorreus, i van assetjar Gabaon per lluitar contra ells. Josuè va rescatar de manera espectacular els gabaonites i va aconseguir una victòria aclaparadora contra aquesta coalició d’exèrcits. Això va causar que els cinc reis fugissin a Maquedà, on van ser atrapats en una cova. El propi Josuè va matar Adoní-Sèdec i els altres quatre reis davant les seves tropes, i després els va penjar en pals. Finalment, van ficar els seus cadàvers a la cova i aquesta es va convertir en la seva tomba (Js 10:1-27).
(Josuè 10:10, 11) I Jahveh els va confondre davant Israel, i féu en ells una gran matança a Gabaon, i els perseguí pel camí que puja a Bethoron, i els colpí fins a Azecà i Maquedà. 11 I s’esdevingué, quan fugien de davant d’Israel, a la baixada de Bethoron, que Jahveh llançà sobre ells grans pedres des dels cels, fins a Azecà, i moriren: i foren més els que morien de la pedregada que no pas aquells que els fills d’Israel mataren amb l’espasa.
it-1 p. 1038
Pedregada
Utilitzada per Jehovà. La pedregada és una de les forces que Jehovà ha utilitzat en ocasions per complir la seva paraula i demostrar el seu gran poder (Sl 148:1, 8; Is 30:30). El primer cas registrat és la setena plaga que a l’antiguitat va patir Egipte, una pedregada destructora que va arruïnar la vegetació, va trencar arbres i va matar homes i bèsties que estaven al camp, però que no va afectar els israelites a Gosèn (Ex 9:18-26; Sl 78:47, 48; 105:32, 33). Més tard, a la Terra Promesa, quan els israelites guiats per Josuè van anar a ajudar els gabaonites, que estaven amenaçats per una coalició de cinc reis amorreus, Jehovà va fer servir una gran pedregada contra els atacants amorreus. En aquesta ocasió, van haver-hi més morts per la pedregada que per la batalla contra Israel (Js 10:3-7, 11).
(Josuè 10:12-14) Llavors Josuè va parlar a Jahveh, en el dia que Jahveh lliurà els amorreus davant dels fills d’Israel, i digué davant dels ulls d’Israel: Sol, detura’t a Gabaon! I tu, lluna, a la vall d’Aialon! 13 I el sol es deturà, i la lluna s’aturà fins que el poble es venjà dels seus enemics. ¿No està escrit en el Llibre de Jaixar? I el sol s’aturà enmig dels cels, i no s’afanyà a pondre’s en quasi tot un dia. 14 I no hi ha hagut cap dia com aquell dia ni abans ni després, en el qual Jahveh escoltà la veu d’un home, perquè Jahveh lluitava per Israel.
Punts destacats del llibre de Josuè
10:13. Com és possible un fenomen com aquest? «Hi ha alguna cosa massa difícil per a Jahveh», el Creador del cel i de la terra? (Gènesi 18:14). Si ell ho vol, pot alterar el moviment de la terra de manera que, per a l’observador terrestre, sembli que el sol i la lluna no es moguin. O pot fer que la terra i la lluna continuïn movent-se i fer reflectir els rajos del sol i de la lluna de manera que aquests continuïn brillant. Sigui com sigui, «no hi ha hagut cap dia com aquell» en tota la història humana (Josuè 10:14).
Perles espirituals
(Josuè 10:13) I el sol es deturà, i la lluna s’aturà fins que el poble es venjà dels seus enemics. ¿No està escrit en el Llibre de Jaixar? I el sol s’aturà enmig dels cels, i no s’afanyà a pondre’s en quasi tot un dia.
w09 15/3 p. 32 § 5
Preguntes dels lectors
El fet que alguns llibres es mencionessin a la Bíblia i que fossin fonts útils no vol dir que fossin inspirats. Ara bé, podem estar segurs que Jehovà ha preservat tots els escrits que contenien «la paraula del nostre Déu» i que aquests duraran «eternament» (Is. 40:8). Sí, el que Jehovà ha decidit incloure en els 66 llibres de la Bíblia que tenim és tot el que necessitem per estar «totalment capacitats, ben preparats per a tota bona obra» (2 Tim. 3:16, 17).
Lectura de la Bíblia
(Josuè 10:1-15) I s’esdevingué, quan Adoní-Sèdec, rei de Jerusalem, s’assabentà que Josuè havia capturat Ai, i l’havia exterminat –com havia fet amb Jericó i el seu rei, així mateix havia fet amb Ai i el seu rei–, i que els habitants de Gabaon havien fet la pau amb Israel, i eren enmig d’ells, 2 que els de Jerusalem es van espantar molt, perquè Gabaon era una gran ciutat, com una de les ciutats reials, i perquè era més gran que Ai, i tots els seus homes eren vigorosos. 3 I Adoní-Sèdec, rei de Jerusalem, envià a dir a Oham, rei d’Hebron, i a Piram, rei de Jarmut, i a Jafia, rei de Laquix, i a Debir, rei d’Eglon: 4 Pugeu a ajudar-me, i colpirem Gabaon, perquè ha fet la pau amb Josuè i amb els fills d’Israel. 5 I cinc reis dels amorreus –el rei de Jerusalem, el rei d’Hebron, el rei de Jarmut, el rei de Laquix, el rei d’Eglon– s’ajuntaren i pujaren, ells i tots els seus exèrcits, i acamparen davant de Gabaon, i combateren contra ella. 6 I la gent de Gabaon enviaren emissaris a Josuè, al campament de Guilgal, dient: Que la teva mà no desempari els teus servents; puja a nosaltres de pressa, i allibera’ns, i ajuda’ns, perquè tots els reis dels amorreus que habiten a la Serralada s’han ajuntat contra nosaltres. 7 I Josuè pujà de Guilgal, ell i tot el poble de guerra amb ell, i tots els homes valerosos. 8 I Jahveh digué a Josuè: No tinguis por d’ells perquè els he lliurat a la teva mà; cap de llurs homes no es tindrà dret davant teu. 9 I Josuè, havent pujat tota la nit des de Guilgal, caigué de sobte sobre ells. 10 I Jahveh els va confondre davant Israel, i féu en ells una gran matança a Gabaon, i els perseguí pel camí que puja a Bethoron, i els colpí fins a Azecà i Maquedà. 11 I s’esdevingué, quan fugien de davant d’Israel, a la baixada de Bethoron, que Jahveh llançà sobre ells grans pedres des dels cels, fins a Azecà, i moriren: i foren més els que morien de la pedregada que no pas aquells que els fills d’Israel mataren amb l’espasa. 12 Llavors Josuè va parlar a Jahveh, en el dia que Jahveh lliurà els amorreus davant dels fills d’Israel, i digué davant dels ulls d’Israel: Sol, detura’t a Gabaon! I tu, lluna, a la vall d’Aialon! 13 I el sol es deturà, i la lluna s’aturà fins que el poble es venjà dels seus enemics. ¿No està escrit en el Llibre de Jaixar? I el sol s’aturà enmig dels cels, i no s’afanyà a pondre’s en quasi tot un dia. 14 I no hi ha hagut cap dia com aquell dia ni abans ni després, en el qual Jahveh escoltà la veu d’un home, perquè Jahveh lluitava per Israel. 15 I Josuè tornà, i tot Israel amb ell, al campament de Guilgal.
18-24 D’OCTUBRE
TRESORS DE LA BÍBLIA | JOSUÈ 12-14
«Segueix Jehovà amb tot el cor»
(Josuè 14:7, 8) Quaranta anys tenia jo quan Moisès, servent de Jahveh, em va enviar de Cadeix-Barnea per explorar la terra, i li vaig tornar la resposta d’acord amb el meu cor. 8 I els meus germans, que van pujar amb mi, van descoratjar el poble, però jo em vaig mantenir plenament fidel a Jahveh, el meu Déu.
(Josuè 14:10-12) I ara, heus aquí, Jahveh m’ha conservat amb vida, com havia promès, aquests quaranta-cinc anys, d’ençà que Jahveh va parlar aquesta paraula a Moisès, quan Israel anava pel desert; i ara, heus aquí, avui tinc vuitanta-cinc anys. 11 Encara avui estic tan fort com el dia que Moisès em va enviar; tinc ara la mateixa força que llavors, per a la batalla, i per sortir i per entrar. 12 Ara, doncs, dóna’m aquesta serralada, de la qual Jahveh va parlar aquell dia; perquè tu vas escoltar aquell dia que allà hi havia els anaquites, i les ciutats grans i emmurallades; si Jahveh és amb mi, llavors els expulsaré, com Jahveh ha dit.
Punts destacats del llibre de Josuè
14:10-13. Tot i que Caleb tenia 85 anys, va demanar la difícil assignació de desallotjar la regió d’Hebron, que estava ocupada pels anaquites —homes d’una estatura inusual. Amb l’ajuda de Jehovà, aquest veterà guerrer va aconseguir la victòria, i Hebron va arribar a ser una ciutat de refugi (Josuè 15:13-19; 21:11-13). L’exemple de Caleb ens anima a no evitar cap assignació teocràtica que sigui difícil.
(Josuè 14:13, 14) I Josuè el beneí, i donà Hebron en heretat a Caleb, fill de Jefunnè; 14 per això Hebron esdevingué una heretat de Caleb, fill de Jefunnè, el quenazita, fins al dia d’avui, perquè es mantingué plenament fidel a Jahveh, el Déu d’Israel.
La fe i el temor de Déu ens fan valents
11 La fe verdadera no és estàtica, sinó que creix a mesura que vivim la veritat, en tastem els beneficis, veiem les respostes a les nostres oracions i sentim que Jehovà dirigeix la nostra vida d’altres maneres (Salm 34:8; 1 Joan 5:14, 15). Podem estar segurs que a mesura que Josuè i Caleb tastaven la bondat de Jehovà, la seva fe s’anava enfortint (Josuè 23:14). Per exemple, van sobreviure als 40 anys de caminar pel desert, tal com Jehovà els havia promès (Nombres 14:27-30; 32:11, 12). Van rebre un paper actiu durant els sis anys que va durar la conquesta de Canaan. Finalment, van gaudir d’una vida llarga, de bona salut i, fins i tot, de les seves pròpies terres. Jehovà recompensa aquells que el serveixen amb fidelitat i valentia! (Josuè 14:6, 9-14; 19:49, 50; 24:29).
Perles espirituals
(Josuè 13:2) Aquesta és la terra que resta: tots els territoris dels filisteus i tot el dels gueixurites,
(Josuè 13:5) i la terra dels de Guebal, i tot el Líban al llevant del sol, des de Baal-Gad, al peu de la muntanya de l’Hermon, fins a l’entrada d’Hamat;
it-1 p. 1054
Guebal
Jehovà va incloure «la terra dels de Guebal» entre aquelles regions que els israelites encara havien de conquerir als dies de Josuè (Js 13:1-5). Alguns crítics pensen que això és una inconsistència perquè la ciutat de Guebal estava situada molt al nord d’Israel (a uns 100 km al nord de Dan), i pel que sembla els israelites no la van arribar a conquerir mai. Alguns erudits han suggerit que el text hebreu en aquest versicle estava malmès i pensen que el relat antigament deia «la terra al costat del Líban», o «fins a la frontera dels guebalites». Ara bé, hem de tenir en compte que les promeses de Jehovà a Josuè 13:2-7 tenien un caràcter condicional. Per això, per culpa de la seva desobediència mai van conquerir Guebal (compara-ho amb Js 23:12, 13).
Lectura de la Bíblia
(Josuè 12:7-24) I aquests són els reis de la terra que Josuè i els fills d’Israel colpiren a l’altra banda del Jordà, a l’oest, des de Baal-Gad, a la vall del Líban, fins a la muntanya d’Halac, que puja cap a Seïr; i Josuè la donà en propietat a les tribus d’Israel, segons les seves divisions; 8 a la Serralada, i a la Xefelà, i a l’Arabà, i als Vessants, i al Desert i al Nègueb: l’hittita, l’amorreu, i el cananeu, el perizita, l’hivita, i el jebuseu. 9 El rei de Jericó, un; el rei d’Ai, que és vora Betel, un; 10 el rei de Jerusalem, un; el rei d’Hebron, un; 11 el rei de Jarmut, un; el rei de Laquix, un; 12 el rei d’Eglon, un; el rei de Guèzer, un; 13 el rei de Debir, un; el rei de Guèder, un; 14 el rei d’Hormà, un; el rei d’Arad, un; 15 el rei de Libnà, un; el rei d’Adul·lam, un; 16 el rei de Maquedà, un; el rei de Betel, un; 17 el rei de Tapúah, un; el rei d’Héfer, un; 18 el rei d’Afec, un; el rei de Saron, un; 19 el rei de Madon, un; el rei d’Hassor, un; 20 el rei de Ximron-Meron, un; el rei d’Acxaf, un; 21 el rei de Tanac, un; el rei de Meguidó, un; 22 el rei de Quèdeix, un; el rei de Jocneam del Carmel, un; 23 el rei de Dor, de l’altiplà de Dor, un; el rei de Goïm de Guilgal, un; 24 el rei de Tirsà, un. En total foren trenta-un reis.
VIDA CRISTIANA
«Tingues Jehovà sempre present»
(2 Cròniques 16:9) Perquè els ulls de Jahveh van amunt i avall per tota la terra per demostrar la seva força a favor dels que són íntegres de cor vers ell. En aquest assumpte t’has comportat nèciament, per això tindràs guerres d’ara endavant.
(Salm 16:8) Poso Jahveh contínuament davant meu, perquè ell és a la meva dreta, mai no seré sacsejat.
25-31 D’OCTUBRE
TRESORS DE LA BÍBLIA | JOSUÈ 15-17
«Protegeix la teva preciosa herència»
(Josuè 15:14) I Caleb n’expulsà d’allà els tres fills d’Anac: Xeixai i Ahiman i Talmai, nascuts d’Anac;
it-1 p. 1112
Hebron
Mentre avançava la campanya pel sud de Canaan, els israelites van destruir els habitants d’Hebron, inclòs el seu rei (pel que sembla, el successor d’Oham) (Js 10:36, 37). Ara bé, encara que els israelites liderats per Josuè van conquerir els cananeus, sembla que no van establir immediatament guarnicions de soldats per protegir el que havien conquerit. Probablement, mentre els israelites estaven en guerra en altres indrets, els anaquites van tornar a ocupar Hebron. Per això, va ser necessari que temps més tard Caleb (o els fills de Judà liderats per Caleb) lluités per fer-se amb el control de la ciutat (Js 11:21-23; 14:12-15; 15:13, 14; Jt 1:10). Hebron, que originalment va ser assignada a Caleb de la tribu de Judà, va rebre més tard la categoria de ciutat sagrada al convertir-se en una ciutat de refugi. També va ser una de les ciutats sacerdotals. Però «el camp d’aquesta ciutat» i els seus poblats van ser la propietat hereditària de Caleb (Js 14:13, 14; 20:7; 21:9-13).
(Josuè 16:10) Però no van desposseir el cananeu que habitava a Guèzer, i el cananeu habita enmig d’Efraïm fins al dia d’avui, i esdevingué un servent sota tribut.
it-2 p. 1148
Treballs forçats
Pel que sembla, en temps bíblics era bastant comú imposar treballs forçats (en hebreu, mas) als pobles conquerits i convertir-los en esclaus (Dt 20:11; Js 16:10; 17:13; Est 10:1; Is 31:8; Lm 1:1). Els israelites van ser esclaus sotmesos a treballs forçats sota l’autoritat de caps egipcis que els van tractar amb tirania i els van obligar a construir les ciutats magatzem de Pitom i Raamsès (Ex 1:11-14). Més endavant, quan van entrar a la Terra Promesa, en comptes d’obeir el manament de Jehovà d’expulsar tots els cananeus d’aquella terra i destruir-los per complet, els israelites els van sotmetre a treballs forçats com a esclaus. Això els va perjudicar perquè els va fer caure en l’adoració falsa (Js 16:10; Jt 1:28; 2:3, 11, 12). El rei Salomó va continuar reclutant els descendents d’aquells cananeus, és a dir, els amorreus, els hitites, els perizites i els jebuseus, i els va obligar a fer treballs forçats (1Re 9:20, 21).
(Deuteronomi 20:1-4) Quan sortiràs a la guerra contra els teus enemics, i veuràs cavalls i carros, un poble més nombrós que tu, no els tindràs por, perquè Jahveh, el teu Déu, que et va fer pujar de la terra d’Egipte, és amb tu. 2 I s’esdevindrà que, quan us atansareu a la batalla, el sacerdot s’avançarà i parlarà al poble, 3 i els dirà: Escolta, Israel, vosaltres entreu avui en batalla contra els vostres enemics: que el vostre cor no defalleixi, no tingueu por ni tremoleu, ni us espanteu davant d’ells, 4 perquè Jahveh, el vostre Déu, ve amb vosaltres per lluitar per vosaltres contra els vostres enemics, per salvar-vos.
(Josuè 17:17, 18) I Josuè va respondre a la casa de Josep, a Efraïm i a Manassès, dient: Tu ets un poble nombrós, i la teva força és gran; no tindràs només una part, 18 perquè la muntanya serà teva, perquè hi ha un bosc, talla’l i els seus termes seran per a tu; perquè expulsaràs els cananeus, malgrat que tinguin carros de ferro, malgrat que siguin forts.
it-1 p. 408 § 4
Canaan
Molts cananeus van sobreviure a la majoria de les conquestes i no van ser subjugats. Tot i així, es pot afirmar que «Jahveh donà a Israel tota la terra que havia jurat de donar als seus pares», que «els donà repòs al voltant» i que «no fallà cap paraula de les bones paraules que Jahveh parlà a la casa d’Israel: tot s’acomplí» (Js 21:43-45). Els pobles enemics que estaven al voltant dels israelites se sentien intimidats i, per tant, no suposaven cap amenaça per a la seva seguretat. Anteriorment, Déu havia dit que expulsaria els cananeus «de mica en mica» perquè les bèsties salvatges no es multipliquessin en una terra que quedés desolada de cop i volta (Ex 23:29, 30; Dt 7:22). L’equipament dels exèrcits cananeus era superior, ja que tenien carros de guerra amb fulles afilades a les rodes. Així i tot, no s’ha de concloure que Jehovà incomplís la seva promesa perquè els israelites no aconseguissin conquerir algunes regions (Js 17:16-18; Jt 4:13). En comptes d’això, el relat mostra que les poques derrotes dels israelites van ser per culpa de la seva infidelitat (Nm 14:44, 45; Js 7:1-12).
Perles espirituals
(Josuè 17:15) I Josuè els va dir: Si tu ets un poble tan nombrós, puja per tu mateix al bosc, i fes-t’hi un lloc a la terra dels perizites i dels rafaïtes, si la muntanya d’Efraïm és estreta per a tu.
(Josuè 17:18) perquè la muntanya serà teva, perquè hi ha un bosc, talla’l i els seus termes seran per a tu; perquè expulsaràs els cananeus, malgrat que tinguin carros de ferro, malgrat que siguin forts.
Ho sabies?
Era l’antic Israel una zona tan boscosa com mostra la Bíblia?
LA Bíblia indica que algunes àrees de la Terra Promesa eren boscoses, fins al punt de dir que hi abundaven els arbres (Jos. 17:15, 18; 1 Re. 10:27). Però, com que avui dia hi ha àrees molt extenses d’aquella regió on no hi ha ni un arbre, algunes persones dubten que n’hi hagués hagut mai.
El llibre Life in Biblical Israel («La vida a l’Israel bíblic») explica que els «boscos de l’antic Israel eren molt més extensos que els que hi ha avui dia». Les zones muntanyoses bàsicament estaven cobertes de pins blancs (Pinus halepensis), garrics de Palestina (Quercus calliprinos) i pistatxers de Palestina (Pistacia palaestina). A més, a la Xefelà, una zona que inclou els turons situats entre el massís central i la costa mediterrània, hi abundava els sicòmors (Ficus sycomorus).
El llibre Plants of the Bible («Plantes de la Bíblia») mostra que alguns llocs d’Israel ara estan totalment desforestats. Per què? L’obra indica que això va ser un procés gradual, i diu: «L’home ha interferit constantment en la vegetació autòctona, principalment per estendre els conreus i les zones de pastura, però també per obtenir materials de construcció i combustible per fer foc».
Lectura de la Bíblia
(Josuè 15:1-12) I la sort de la tribu dels fills de Judà, per les seves famílies, s’estenia vers la frontera d’Edom, del desert de Sin cap al Nègueb, a l’extrem sud. 2 I la seva frontera sud s’estenia des de l’extrem del Mar de la Sal, des de la llengua de terra que mira al Nègueb; 3 i sortia pel sud per la pujada d’Acrabim, travessant Sin, i pujava pel sud de Cadeix-Barnea, i passava per Hesron, i pujava a Adar, i vorejava Carcà, 4 i travessava per Asmon, i sortia al torrent d’Egipte, i el final del terme era el mar: aquest us serà el terme del sud. 5 I el terme al llevant era el Mar de la Sal, fins a l’extrem del Jordà. I el terme del nord era des de la llengua de terra del Mar de la Sal fins a l’extrem del Jordà; 6 i el terme pujava cap a Bethoglà, i passava pel nord de Betaarabà; i el terme pujava cap a la pedra de Bóhan, fill de Rubèn; 7 i el terme pujava cap a Debir, des de la vall d’Acor, i cap al nord mirava cap a Guilgal, que era davant de la pujada d’Adummim, al sud del torrent; i el terme passava per les aigües d’Enxèmeix, i acabava a Enroguel; 8 i el terme pujava per la vall de Benhinnom fins al vessant sud del jebuseu –que és Jerusalem–; i el terme pujava fins al cim de la serralada que hi havia enfront de la vall d’Hinnom, cap a l’oest, que hi havia a l’extrem de la vall dels Rafaïtes, cap al nord; 9 i el terme girava des del cim de la serralada fins a la font de les aigües de Neftóah, i sortia a les ciutats de la muntanya d’Efron; i el terme girava fins a Baalà, que és Quiriat-Jearim; 10 i el terme vorejava des de Baalà cap a l’oest, fins a la regió muntanyosa de Seïr, i passava pel costat de la regió muntanyosa de Jearim, que és Quessalon, al nord, i baixava a Betxèmeix i travessava Timnà; 11 i el terme sortia pel vessant d’Ecron, cap al nord, i el terme girava fins a Xicaron, i travessava per la muntanya de Baalà, i sortia a Jabneel, i el terme s’acabava al mar. 12 I el terme oest arribava al Mar Gran i la costa. Aquest era el terme al voltant dels fills de Judà, segons les seves famílies.
VIDA CRISTIANA
«Comparteix la bona notícia que s’apropa un món millor!»
(Salm 37:10, 11) Encara una mica, i el malvat ja no hi serà: i miraràs el seu lloc, i ja no hi serà; 11 però els humils heretaran la terra, i gaudiran de molta pau.
(Isaïes 52:7) Que preciosos són, sobre les muntanyes, els peus del qui proclama noves, del qui anuncia pau, proclamant bones noves, del qui anuncia la salvació, que diu a Sió: El teu Déu regna!
(Salm 37:10, 11) Encara una mica, i el malvat ja no hi serà: i miraràs el seu lloc, i ja no hi serà; 11 però els humils heretaran la terra, i gaudiran de molta pau.
EXEMPLES DE CONVERSA
Revisita
(Job 26:7) Estén el nord sobre el buit, suspèn la terra sobre el no-res;