Salmu
Maskil* di Azafe.
2 N ta ben abri nha bóka pa N fla un provérbiu.
N ta ben konta kes kebra-kabésa di ténpu antigu.
3 Kes kuza ki nu obi i ki nu sabe,
Ki nos pai konta-nu,
4 Nu ka ta ben sukundi-s di ses disendenti.
Nu ta ben konta kel jerason ki sta pa ben
Kes kuza ki Jeová faze ki merese lovor i sobri se forsa,
Kes kuza grandi ki el faze.
5 El da Jakó un tistimunhu*
I el kria un lei na Israel.
El manda nos gentis grandi
Pa inxina ses fidju kes kuza li,
6 Asi pa kel jerason ki staba pa ben,
kes fidju ki inda staba pa nase, sabeba kes kuza.
Dipôs, es tanbê, es ta ben kontaba ses fidju.
7 Asi es ta poba ses kunfiansa na Deus.
Es ka ta skeseba di kes kuza ki Deus faze,
Má es ta obiba ku ses mandamentu.
8 Nton, es ka ta sérba sima ses gentis grandi,
Un jerason temozu i rebéldi,
Un jerason ki ta sta sénpri ta muda ses manera di pensa*
I ki ka foi fiel pa Deus.
9 Kes disendenti di Efrain staba armadu ku ses arku,
Má na dia di géra es fuji.
10 Es ka kunpri kel kontratu ku Deus
I es nega obi ku se lei.
11 Tanbê es skese kuzê ki el fazeba,
Ses milagri ki el mostra-s.
12 El faze milagri dianti di ses gentis grandi,
Na téra di Ijitu, na zóna di Zoan.
13 El dividi mar pa dexa-s pasa,
I el poi kes agu ta labanta sima un paredi.*
14 Di dia, el gia-s ku un núven
I noti interu, ku lus di lumi.
15 El kebra rótxa na dizértu,
El dexa-s bebe ti ki es mata sedi. Kel agu éra txeu sima agu di mar.
16 El poi agu ta sai di un rótxa
I el pô-l ta kóre sima riu.
17 Má es kontinua ta peka kóntra el
I es rabela kóntra kel Deus Más Grandi na dizértu.
18 Es dizafia Deus* na ses korason
I es iziji pa da-s kumida ki es tinha gana di kumeba.*
19 Nton, es kumesa ta reklama kóntra Deus,
Es fla: “Pur akazu Deus pode pripara un méza na dizértu?”
20 É el ki da ku pô na un rótxa,
Nton agu sai i kumesa ta kóre.
“Pur akazu el pode da-nu pon tanbê,
Ô el pode ranja karni pa se povu kume?”
21 Kantu Jeová obi-s, el fika xatiadu;
El manda lumi kóntra Jakó,
I se raiba labanta kóntra Israel
22 Pamodi es ka poi fé na Deus;
Es ka kunfia ma el éra kapás di salvaba es.
23 Nton, el da órdi pa kes núven la di riba na séu,
I el abri kes pórta di séu.
24 El poi maná ta kai di séu pa es kume.
El da-s serial di séu.
25 Kes ómi kume pon di kes poderozu.*
El da-s kumida ti ki es fika fartu.
26 El labanta un béntu lésti na séu
I ku se puder, el poi ta sopra un béntu sul.
27 El poi karni ta kai di séu riba di es sima puera,
I kes pasu sima areia di mar.
28 El pô-s ta kai na meiu di ses* kanpamentu,
Na vólta di ses ténda.
29 I es kume i es fika fartu;
El da-s kel ki es kreba.
30 Má antis di es kaba di satisfaze ses dizeju,
I timenti inda es staba ku kumida na bóka,
31 Raiba di Deus labanta kóntra es.
El mata kes ómi más fórti ki staba na ses meiu.
El da kes jóven di Israel na txon.
32 Alén di kel-li, es peka mutu más inda
I es ka poi fé na kes kuza grandi ki Deus faze.
33 Pur isu, el kaba ku ses dia di vida sima si es éra un sinplis folgu,
I el traze un disgrasa dirapenti ki kaba ku ses anu di vida.
34 Má tudu bês ki Deus ta mataba alguns di es, es ta pidiba se ajuda.
Es ta voltaba pa tras i es ta djobeba Deus,
35 Es ta lenbraba ma Deus éra ses Rótxa
I ma kel Deus Más Grandi éra ses Libertador.*
36 Má, es tenta ingana-l ku ses bóka
I es konta-l mintira ku ses língua.
37 Ses korason ka éra fiel pa el;
I es ka kunpri se kontratu.
38 Má, el éra mizerikordiozu.
El ta purduaba* ses éru i el ka ta distruíba es.
Txeu bês el kontrola se raiba,
Envês di mostra tudu se fúria.
39 Pamodi el ta lenbraba ma es éra di karni i osu,
Sima un béntu ki ta pasa i ki ka ta volta.*
40 Kantu bês ki es rabela kóntra el na dizértu
I es pô-l ta xinti maguadu na dizértu!
42 Es ka lenbra di se puder,*
Di kel dia ki el libra-s* di ses inimigu,
43 Di modi ki el mostra kes kuza grandi ki el faze na Ijitu
I kes milagri ki el faze na zóna di Zoan,
44 I di modi ki el bira kes kanal di riu Nilu na sangi,
Di manera ki es ka konsigi bebe kel agu.
45 El manda un monti di móska grandi pa tormenta kes algen di Ijitu
I sapu pa kaba ku es.
46 El da kes gafanhotu ses kodjéta pa kume,
Frutu di ses trabadju duru pa kes praga di gafanhotu.
47 El distrui ses plantason di uva ku granizu
I ses pé di figu* ku pédra di granizu.
48 El mata ses animal di karga ku granizu
I ses vaka ku raiu.*
49 El bota se raiba riba di es,
Fúria, angústia,
I el manda izérsitu di anju pa traze-s disgrasa.
50 El abri kaminhu pa se raiba.
51 Dipôs, el mata tudu kes primeru fidju di kes algen di Ijitu,
Tudu primeru fidju ki nase na ténda di Kan.
52 Dipôs, el poi se povu ta sai sima un ribanhu
I el gia-s sima ovelha na dizértu.
53 El gia-s ku suguransa,
I es ka xinti medu.
Mar kubri ses inimigu.
54 I el leba-s pa se tiritóriu santu,
Kel zóna li ki ten montanha, ki el toma ku se mô direita.
55 El tra kes nason di ses dianti,
El midi país i el da kada un di es un eransa.
El poi kes tribu di Israel na ses kaza.
56 Má es kontinua ta dizafia kel Deus Más Grandi i ta rabela kóntra el.
Es ka presta atenson na ses avizu.
57 Es disvia i es foi infiel sima ses gentis grandi.
Es ka éra di kunfiansa, sima un arku* froxu.
58 Es kontinua ta adora kes deus falsu na kes lugar sagradu pa ofende Deus,
I es pô-l xatiadu* ku ses imajen.
59 Deus obi i el fika txeu xatiadu,
Pur isu, el ka krê sabeba más nada di Israel.
60 Dipôs, el bandona tabernáklu di Silu,
Kel ténda undi ki el ta moraba na meiu di kes ómi.
61 El dexa pa ses inimigu leba arka;
El dexa-s leba sinal di se puder i glória.
62 El dexa ses inimigu mata se povu ku spada
I el fika xatiadu ku se povu.*
63 Lumi kaba ku ses rapás,
I ningen ka kanta múzika di kazamentu pa ses minina.*
64 Ses saserdóti matadu ku spada,
I ses viúva ka txora.
65 Nton, Jeová korda sima si el staba ta durmi,
Sima un ómi di géra ki korda dipôs ki el bebe txeu vinhu.
66 I el poi ses inimigu ta fuji,
El umilha-s pa tudu ténpu.
67 El nega ténda di Juzé,
El ka skodje tribu di Efrain.
68 Má el skodje tribu di Judá,
Kel monti Sion, ki el ta ama.
69 El faze se santuáriu pa dura pa tudu ténpu sima séu,*
Sima téra ki el faze pa fika pa tudu ténpu.
70 El skodje Davidi, se sérvu,
I el tra-l di kes kural di ovelha,
71 Undi el staba ta kuida di kes ovelha ki staba ta mama.
El pô-l ta ser pastor di Jakó, se povu,
I di Israel, se eransa.
72 El pastora-s ku un korason lial,
I el gia-s ku sabedoria.