Gener

La fe de Timoteu estava basada en les ensenyances bíbliques que l’acostaven més a Jehovà. Tu també has d’estudiar la Bíblia i arribar a les teues pròpies conclusions sobre el que ensenya de Jehovà. Per a començar, has de comprovar per tu mateix almenys tres veritats bàsiques. Primer, que Jehovà Déu és el Creador de totes les coses (Ex 3:14, 15; He 3:4; Ap 4:11). Segon, que la Bíblia és el missatge inspirat de Déu per a la humanitat (2Tm 3:16, 17). I tercer, que Jehovà té un grup organitzat de persones, coneguts com testimonis de Jehovà, que el servixen davall la direcció de Crist (Is 43:10-12; Jn 14:6; Fets 15:14). Això no requerix que et convertisques en una eminència bíblica. Més bé, el teu objectiu deuria ser utilitzar la «capacitat de raonar» per a enfortir la teua convicció de tindre la veritat (Rom. 12:1 TNM). w20.07 pàg. 10 § 8, 9

Esta profecia descriu un eixam de llagostes amb cares humanes que duen «al cap una espècie de corones d’or» (Ap 9:7). Turmenten els enemics que no porten «al front la marca de Déu [...] durant cinc mesos», el temps que sol viure una llagosta (Ap 9:4). Esta és, sense dubte, una descripció dels servents ungits de Jehovà, els quals proclamen els juís de Déu contra el malvat sistema actual amb valentia. Com a resultat, incomoden molt els defensors d’este món. Això vol dir que les llagostes descrites en Joel 2:7-9 no són les mateixes llagostes del llibre d’Apocalipsi. De fet, en la Bíblia no és insòlit gastar un mateix símbol per a transmetre conceptes diferents en contextos diferents. Per exemple, Apocalipsi 5:5 diu que Jesús és «el lleó de la tribu de Judà», mentres que en 1 Pere 5:8 es descriu al Diable «rugint com un lleó». w20.04 pàg. 3 § 8; pàg. 5 § 10

Després que arribara a ser esposa d’Abram, Agar, l’esclava de Sarai, va començar a actuar amb falta de sensatesa. I quan es va quedar embarassada, li va perdre el respecte a la seua ama, qui no tenia fills. La situació es va posar tan tensa entre elles dos que Agar va haver de fugir (Gn 16:4-6). Des del nostre punt de vista imperfecte, podria semblar-nos que Agar era mala persona i que s’ho tenia ben merescut. Però Jehovà va vore més enllà. Va enviar un àngel a buscar-la i, quan la va trobar, la va ajudar a canviar d’actitud i la va beneir. Agar es va adonar que Jehovà l’havia estat observant i que comprenia molt bé la seua situació. Això la va impressionar tant que va començar a referir-se a ell com «el Déu que em veu» (Gn 16:7-13). Què va vore Jehovà en Agar? Evidentment, era plenament conscient del seu passat i de tot el que havia afrontat. Tot i que Jehovà no va justificar que Agar li faltara el respecte a Sarai, estem segurs que va tindre en compte els seus sentiments i circumstàncies. w20.04 pàg. 16 § 8, 9

L’apòstol Pau va dir que tots els cristians participem en una carrera (He 12:1). Si volem rebre el premi que Jehovà ens ha promés, hem d’aguantar fins al final sense importar la nostra edat o condició física (Mt 24:13). Pau podia expressar-se amb total llibertat perquè ja havia «acabat la carrera» (2 Tm 4:7, 8). Però, a quina classe de carrera estava referint-se? A voltes, Pau posava exemples basats en els jocs que se celebraven en l’antiga Grècia per a ensenyar lliçons importants (1Co 9:25-27; 2Tm 2:5). En moltes ocasions, va comparar la carrera per la vida d’un cristià amb una carrera de fons (1Co 9:24; Ga 2:2; Fl 2:16). Una persona comença esta «carrera» quan es dedica a Jehovà i es bateja (1Pe 3:21). I travessa la línia de meta quan Jehovà li concedix el premi de la vida eterna (Mt 25:31-34, 46; 2Tm 4:8). w20.04 pàg. 26 § 1-3

«El Senyor és fidel. Ell vos enfortirà i vos guardarà del Maligne» (2Te 3:3). Com ens protegix Jehovà? Ell ha posat a la nostra disposició una armadura que ens protegix dels atacs de Satanàs (Ef 6:13-17). Esta armadura espiritual és resistent i efectiva. Però només ens protegirà si ens posem totes les seues peces i no ens les llevem. Per exemple, el cinturó de la veritat representa les veritats que trobem en la Paraula de Déu, la Bíblia. Per què ens l’hem de posar? Perquè Satanàs és el «pare de la mentida» (Jn 8:44). Ha estat mentint durant milers d’anys i ha enganyat «el món sencer» (Ap 12:9). Però les veritats bíbliques ens protegixen de les seues mentires. Com ens posem este cinturó simbòlic? Aprenent la veritat sobre Jehovà, adorant-lo «en Esperit i en veritat» i sent honrats en tot aspecte de la nostra vida (Jn 4:24; Ef 4:25; He 13:18). w21.03 pàgs. 26, 27 § 3-5

El que feia aquell territori especialment preciós era que allí es practicava l’adoració verdadera. Ara bé, des del Pentecostés de l’any 33, aquell «país» no pot ser un únic lloc concret, perquè el poble de Jehovà està repartit per tota la terra. Més bé, el «país esplèndid» es referix a l’esfera d’activitat del poble de Jehovà que inclou la seua adoració a través de les reunions i la predicació. Durant els últims dies, el rei del nord ha entrat en repetides ocasions en el «país esplèndid». Per exemple, quan l’Alemanya nazi es va convertir en el rei del nord, particularment durant la Segona Guerra Mundial, va entrar en el «país esplèndid» al perseguir el poble de Déu i matar molts dels seus membres. I després de la Segona Guerra Mundial, quan la Unió Soviètica es va convertir en el rei del nord, va entrar en el «país esplèndid» al perseguir el poble de Déu i condemnar-lo a l’exili. w20.05 pàg. 13 § 7, 8

Considerem l’exemple d’alguns hòmens que van ser amics de Déu abans que Crist vinguera a la terra. Abraham va demostrar ser un home amb una fe extraordinària. Més de mil anys després de la seua mort, Jehovà va dir que era «amic» seu (Is 41:8). Ni tan sols la mort pot separar a Jehovà dels seus amics íntims. De fet, Abraham continua viu en la memòria de Jehovà (Lc 20:37, 38). Un altre amic de Déu va ser Job. Davant d’una assemblea d’àngels en el cel, Jehovà va parlar molt bé d’ell quan va dir: «És íntegre i recte, em reverencia i s’aparta del mal» (Jb 1:6-8). I què pensava Jehovà de Daniel, qui l’havia servit fidelment en un país pagà durant uns 80 anys? En tres ocasions, els àngels li van assegurar a este home d’edat avançada que era el «preferit de Déu» (Dn 9:23; 10:11, 19). Podem estar segurs que Jehovà anhela que arribe el dia en què ressuscitarà els seus estimats amics que han mort (Jb 14:15). w20.05 pàgs. 26, 27 § 3, 4

Un bon estudiant podria conéixer les lleis de Déu i inclús respectar-les, però estaria disposat a obeir-les per amor a Jehovà? Recorda, Eva coneixia molt bé la llei de Déu, però no estimava realment a qui l’havia establida, ni Adam tampoc (Gn 3:1-6). Així que hem de fer més que simplement ensenyar els requisits i normes justes de Déu. Les normes i els requisits de Jehovà són atraients i beneficiosos (Sl 119:97, 111, 112). Però els nostres estudiants probablement no els voran aixina si no perceben l’amor que hi ha darrere d’ells. Per esta raó, podríem preguntar-los: «Per què creus que Déu demana als seus servents que facen açò o que no facen allò? I què ens revela açò de la seua personalitat?». És més probable que arribem al seu cor si els ajudem a pensar en Jehovà i a cultivar amor sincer pel Seu gloriós nom. D’esta manera, arribaran a estimar no només les lleis sinó també el Legislador. La seua fe augmentarà i estaran més preparats per a les proves difícils que vindran (1Co 3:12-15). w20.06 pàgs. 10, 11 § 10, 11

Es necessita temps per a que algú es recupere espiritualment, per això hem de ser pacients. Molts dels qui eren inactius admeten que només van reaccionar després de rebre reiterades visites dels ancians i d’altres germans de la congregació. Una germana del sud-est asiàtic anomenada Nancy escriu: «Una amiga íntima de la congregació, que m’estima com una germana major, em va ajudar moltíssim. Em va recordar els bons moments que havíem passat juntes. M’escoltava amb paciència quan li expressava els meus sentiments i no dubtava en donar-me consell. Em va demostrar que era una amiga de veritat, sempre a punt per a ajudar-me». Tal com una bona pomada, l’empatia pot ajudar a curar els sentiments ferits. Alguns inactius han estat ressentits durant anys amb algú de la congregació. Eixos sentiments han ofegat el desig de reconciliar-se amb Jehovà. Potser alguns pensen que se’ls va tractar injustament i necessiten algú que els escolte i els comprenga. w20.06 pàg. 26 § 10, 11

Cada volta que resistisques la temptació, et serà més fàcil fer lo correcte. Recorda també que el punt de vista distorsionat d’este món sobre el sexe s’origina en Satanàs. Per tant, si rebutges pensar com la gent d’este món, venceràs el Maligne. Sabem que és Jehovà qui té el dret de determinar què és conducta pecaminosa. I ens esforcem al màxim per a no pecar. Però quan ho fem, li ho confessem a Jehovà en oració (1 Jn 1:9). I si cometem un pecat greu, busquem l’ajuda dels ancians, a qui Jehovà ha nomenat per a cuidar-nos (Jm 5:14-16). No obstant, no hauríem de deixar-nos consumir pels sentiments de culpa d’errors passats. Per què? Perquè el nostre amorós Pare va proveir el sacrifici redemptor del seu Fill per al perdó dels nostres pecats. Recorda que Jehovà diu que perdonarà els pecadors penedits, i ell sempre complix la seua paraula. Així que no hi ha res que puga apartar-nos de servir a Jehovà amb una consciència neta (1Jn 2:1, 2, 12; 3:19, 20). w20.07 pàgs. 22, 23 § 9, 10

Hi hagué un temps en què Jehovà estava a soles. Però no se sentia sol, perquè ell és complet en tots els sentits. No obstant això, volia que altres sers disfrutaren de viure i, mogut pel seu amor, va començar a crear vida(1Jn 4:19). Primer, Jehovà va crear el seu Fill, Jesús. Després, per mitjà d’ell, va crear «totes les coses», inclosos milions d’àngels (Col 1:16). Jesús disfrutava de treballar amb son Pare (Pr 8:30). I els fills celestials de Déu també tenien raons per a estar contents. Estaven en primera fila quan Jehovà i el seu mestre d’obres, Jesús, crearen el cel i la terra. Com van reaccionar els àngels? La Bíblia diu que, quan la terra va ser formada, «cridava d’entusiasme tot l’estol dels fills de Déu» i, sense dubte, continuaren aplaudint cada obra creativa de Jehovà, en especial la seua obra mestra, els sers humans (Jb 38:7; Pr 8:31). Cada una d’estes creacions revelava l’amor i la saviesa de Jehovà (Sl 104:24; Rm 1:20). w20.08 pàg. 14 § 1, 2

Jehovà ens ha creat per a estimar i ser estimats. Per això, quan algú ens odia, sentim dolor i, fins i tot, por. Un germà escriu: «Quan els soldats em colpejaren, m’insultaren i m’amenaçaren per ser testimoni de Jehovà, em vaig sentir atemorit i humiliat». Esta classe d’odi ens dol, però no ens sorprén perquè Jesús va predir que seríem odiats Per què el món odia els seguidors de Jesús? Perquè, igual que ell, no som part del món (Jn 15:17-19). Per això, encara que respectem els governs humans, no els adorem, ni a ells ni als símbols que els representen. Li donem a Jehovà devoció exclusiva. Defenem el dret de Déu de governar la humanitat, un dret que Satanàs i el seu «llinatge» ataquen sense pietat (Gn 3:1-5, 15). Proclamem que el Regne de Déu és l’única esperança per a la humanitat i que prompte destruirà tots els qui se li oposen (Dn 2:44; Ap 19:19-21). Este missatge són bones notícies per als humils, però males per als malvats. w21.03 pàg. 20 § 1, 2

Jehovà dignifica les germanes donant-los un lloc important en la congregació. Són bons exemples de saviesa, fe, zel, valor, generositat i bones obres (Lc 8:2, 3; Fets 16:14, 15; Rm 16:3, 6; Fl 4:3; He 11:11, 31, 35). Els germans majors també són una benedicció. Probablement afronten problemes de salut relacionats amb l’edat avançada. Així i tot, s’esforcen al màxim en el ministeri i gasten totes les seues energies en animar i capacitar els altres. A més, tots ens beneficiem de la seua experiència. Sense dubte, estos germans són de gran valor als ulls de Jehovà i també als nostres (Pr 16:31). Pensem també en els nostres jóvens. Afronten molts reptes mentres creixen en este món dominat per Satanàs el Diable i les seues filosofies malicioses. A pesar d’això, ens anima molt vore’ls comentar en les reunions, participar en la predicació i defendre les seues creences amb valor. Sí, els jóvens teniu un lloc important en la congregació de Jehovà! (Sl 8:3 [v. 2 TNM]) w20.08 pàg. 22 § 9-11

Quan comencem a predicar i ens identifiquem com a testimonis de Jehovà, potser afrontem «tempestats» en forma d’oposició familiar, burles de coneguts i rebuig al nostre missatge. Com pots augmentar la teua valentia? Primer, has d’estar convençut que Jesús continua dirigint l’obra des del cel (Jn 16:33; Ap 14:14-16). Després, has d’enfortir la teua fe en la promesa que t’ha fet Jehovà de cuidar-te (Mt 6:32-34). Com més forta siga la teua fe, més valent seràs. Tu també mostrares una gran fe quan digueres als teus familiars i coneguts que havies començat a estudiar la Bíblia amb els testimonis de Jehovà i a assistir a les seues reunions. També ha requerit molta fe i valor que hages fet canvis importants en el teu estil de vida i en el teu comportament per a viure segons les normes justes de Jehovà. A mesura que augmenta la teua valentia, pots estar segur d’estes paraules que ens diu Jehovà, el nostre Déu: «Seré amb tu allà on aniràs» (Js 1:7-9). w20.09 pàg. 5 § 11, 12

El rei Asà és un magnífic exemple d’algú que va actuar sàviament confiant plenament en Jehovà. Va servir a Déu no només en temps difícils sinó també en temps de pau. Des del principi, «el cor d’Asà va ser tot sencer del Senyor» (1Re 15:14). Una manera com va demostrar la seua devoció va ser eliminant de Judà l’adoració falsa. La Bíblia diu que «va suprimir els altars d’origen estranger i els recintes sagrats, va tallar i esmicolar els pilars i els bosquets sagrats» (2Cr 14:2, 4 [vv. 3, 5 TNM]). Fins i tot, li va llevar l’honor de ser reina mare a Maacà, la seua iaia, perquè fomentava la idolatria (1Re 15:11-13). Asà va fer més que eliminar l’adoració falsa, va promoure l’adoració pura ajudant el regne de Judà a tornar a Jehovà. Com a resultat, Déu va beneir a Asà i els israelites amb un temps de pau. Durant el regnat d’Asà, hi hagué un període de deu anys on «la calma [...] regnava al país» (2Cr 13:23; 14:3, 5 [14:1, 4, 6 TNM]). w20.09 pàg. 14 § 2, 3

A sovint confiem als altres les nostres coses valuoses. Per exemple, quan fiquem els diners en el banc, esperem que els nostres estalvis estiguen segurs i ningú els extravie o els furte. L’apòstol Pau li va recordar a Timoteu que havia rebut un gran tresor: el coneixement exacte del propòsit de Déu per a la humanitat. A Timoteu també se li havia confiat el privilegi de proclamar «la paraula de Déu» i fer l’«obra d’evangelitzador» (2Tm 4:2, 5). Pau va instar a Timoteu a guardar tot el que se li havia confiat. Igual que Timoteu, nosaltres també hem rebut un tresor molt valuós: Jehovà ens ha mostrat favor al donar-nos un coneixement exacte de les precioses veritats que es troben en la seua Paraula, la Bíblia. Estes veritats són molt valuoses perquè ens ensenyen a tindre una bona relació amb Jehovà i a ser feliços de veritat. Acceptar-les i viure d’acord amb elles, ens allibera de l’esclavitud a les ensenyances falses i a les pràctiques immorals (1Co 6:9-11). w20.09 pàg. 26 § 1-3

L’estudiant ha de percebre l’entusiasme i la convicció que sents per les veritats bíbliques. D’esta manera, probablement se sentirà més atret pel que està aprenent. Si és apropiat, dis-li com t’ha ajudat personalment viure d’acord amb els principis bíblics. Llavors, s’adonarà que la Bíblia conté guia pràctica que el pot beneficiar a ell també. Quan feu l’estudi, conta-li a l’estudiant experiències de germans que han afrontat reptes pareguts als seus i els han superat. Per exemple, algú de la congregació podria acompanyar-te i ajudar-lo amb la seua experiència. Ajuda l’estudiant a vore lo savi d’aplicar els principis bíblics en la seua vida. Si l’estudiant està casat, i el seu cònjuge no estudia, per què no el convidem a unir-se al curs? Anima l’estudiant a compartir el que està aprenent amb els seus familiars i amics (Jn 1:40-45). w20.10 pàg. 16 § 7-9

Els pares humans de Jesús el van educar per a que, de major, obtinguera l’aprovació de Déu. Ho feren seguint les instruccions que Jehovà dona als pares (Dt 6:6, 7). Josep i Maria sentien un profund amor per Jehovà, i la seua prioritat era animar els seus fills a cultivar eixa mateixa classe d’amor. Josep i Maria decidiren mantindre una bona rutina espiritual com a família. Sense dubte, assistien a les reunions que se celebraven setmanalment en la sinagoga de Natzaret, així com a la Pasqua anual que tenia lloc en Jerusalem (Lc 2:41; 4:16). Potser aprofitaven aquells viatges per a ensenyar a Jesús i als seus germans la història del poble de Jehovà mentres visitaven els llocs mencionats en les Escriptures. A mesura que la família creixia, no els degué ser fàcil mantindre una bona rutina espiritual. Però, l’esforç va valdre la pena! Al posar l’adoració a Jehovà en primer lloc, la seua família va estar ben cuidada en sentit espiritual. w20.10 pàg. 28 § 8, 9

Si et conviden a un curs bíblic, seria bo que et preparares la informació que s’analitzarà. Dórian, un precursor especial, diu: «Valore que el germà que m’acompanya es prepare l’estudi. D’esta manera, la seua participació és més significativa». A més, l’estudiant probablement note que els dos esteu ben preparats i li estareu donant un bon exemple. Si no pots preparar-te bé tota la informació, almenys aparta algun temps per a repassar els punts principals de la lliçó. L’oració és una part important de la sessió d’estudi. Així que pensa amb antelació què diràs si et demanen que en faces una. Llavors, la teua oració serà més específica (Sl 141:2). Hanae, que viu en el Japó, recorda les oracions que feia una germana que acompanyava la seua mestra. Ella diu: «Sentia que aquella germana tenia una forta amistat amb Jehovà, i jo volia ser com ella. A més, quan sentia el meu nom en les seues oracions, em sentia valorada». w21.03 pàgs. 9, 10 § 7, 8

Jesús li va assegurar a l’apòstol Pau que arribaria a Roma. Però alguns jueus de Jerusalem havien planejat una emboscada per a atrapar a Pau i matar-lo. Quan el comandant militar romà Claudi Lísies es va enterar d’aquell complot, immediatament el va ajudar enviant-lo a Cesarea custodiat per molts soldats. Allí, el governador Fèlix va ordenar que Pau «continuara custodiat al pretori d’Herodes», fora de l’abast dels qui volien matar-lo (Fets 23:12-35). Però Fèlix va ser substituït pel governador Festus qui «volia complaure els jueus». Este li va preguntar a Pau: «¿Estàs disposat a pujar a Jerusalem i a ser-hi jutjat davant de mi d’aquestes acusacions?». Pau sabia que probablement el matarien en Jerusalem. Per això va contestar: «Apel·le al Cèsar». Després de consultar els seus consellers, Festus li va dir a Pau: «Has apel·lat al Cèsar; al Cèsar aniràs». En poc de temps, l’apòstol estaria en Roma, lluny dels jueus que volien matar-lo (Fets 25:6-12). w20.11 pàg. 13 § 4; pàg. 14 § 8-10

És normal que a voltes tinguem sentiments de culpa. Per exemple, alguns se senten culpables per coses que feren abans de conéixer la veritat. Altres, per errors que cometeren després de batejar-se (Rm 3:23). Per descomptat, volem fer lo correcte, però «tots entropessem sovint» (Jm 3:2; Rm 7:21-23). Encara que sentir-se culpable no és agradable, té la seua part positiva. Per què? Perquè els sentiments de culpa ens motiven a fer canvis i a resoldre’ns a no repetir els mateixos errors (He 12:12, 13). Per una altra part, és possible que tinguem sentiments de culpa exagerats, és a dir, podríem continuar sentint-nos culpables inclús després d’haver-nos penedit i de vore que Jehovà ens ha perdonat. Esta classe de culpa ens pot perjudicar (Sl 31:11; 38:4, 5 [31:10; 38:3, 4 TNM]). Però és vital que no caiguem en la trampa de sentir-nos massa culpables. Després de tot, pensa en lo feliç que se sentiria Satanàs si ens consideràrem un cas perdut, encara que Jehovà no ho faça! (Compara-ho amb 2 Corintis 2:5-7, 11.) w20.11 pàg. 27 § 12, 13

El levita escriptor d’este salm va començar a envejar els malvats i arrogants, no per la seua maldat, sinó per la seua evident prosperitat (Sl 73:2-9, 11-14). Pareixia que ho tenien tot: riquesa, una bona vida i cap preocupació. Este levita necessitava vore les coses des del punt de vista de Jehovà. Al fer-ho, va recuperar la seua pau interior i la felicitat i li va dir a Jehovà: «Si et tinc a tu, res no desitge a la terra» (Sl 73:25). De la mateixa manera, nosaltres no hem d’envejar els malvats a qui aparentment tot els va bé. La seua felicitat és superficial i temporal (Ecle 8:12, 13). Si els tenim enveja, ens desanimarem i posarem en perill la nostra amistat amb Jehovà. Per tant, si veus que tens enveja de l’aparent èxit dels malvats, fes com el levita: seguix el consell amorós de Jehovà i relaciona’t amb els qui fan la Seua voluntat. Si estimes a Jehovà per damunt de qualsevol altra cosa, trobarà la verdadera felicitat i et mantindràs en el camí que porta a «la vida verdadera» (1Tm 6:19). w20.12 pàgs. 19, 20 § 14-16

Al descarregar les teues inquietuds en oració, assegura’t d’incloure paraules d’agraïment. És bo que recordem les coses bones que Jehovà ens dona, inclús quan passem per circumstàncies especialment difícils. Però, si a voltes les teues emocions són tan intenses que no trobes les paraules per a expressar-les, no oblides que Jehovà contesta oracions tan senzilles com: «Per favor, ajuda’m!» (2Cr 18:31). Confia en la saviesa de Jehovà, no en la teua. En el segle VIII abans de la nostra era, els habitants de Judà se sentien amenaçats pels assiris. En un intent desesperat per a evitar ser conquistats, van demanar ajuda als egipcis (Is 30:1, 2). Jehovà els va advertir de les terribles conseqüències que tindria eixa actitud rebel (Is 30:7, 12, 13). A través del profeta Isaïes, els va dir on podrien buscar la verdadera seguretat: «Trobareu la força en la calma i en la confiança» (Is 30:15b). w21.01 pàgs. 3, 4 § 8, 9

Com a recompensa per la seua fidelitat, els germans ungits de Crist arriben a ser reis i sacerdots en el cel (Ap 20:6). Tots els qui componen la part celestial de la família de Déu estaran molt contents de vore com els 144.000 ungits reben la seua recompensa. Després de mencionar estos 144.000 reis i sacerdots, l’apòstol Joan contempla una escena molt emocionant: una «gran multitud» que sobreviu a l’Harmagedon. A diferència del primer, este segon grup és molt més gran i no té una quantitat determinada (Ap 7:9, 10). Van «vestits de blanc», cosa que indica que s’han mantingut «sense taca» del món de Satanàs i han sigut lleials a Déu i a Crist (Jm 1:27). Proclamen amb veu forta que Jehovà i Jesús, el Corder de Déu, els han salvat! També porten fulles de palmera en les mans per a mostrar que reconeixen amb alegria que Jesús és el Rei ungit per Jehovà. (Compara-ho amb Joan 12:12, 13.) w21.01 pàgs. 15, 16 § 6, 7

Un home pot aprendre a ser un bon cap de família imitant la manera com Jehovà i Jesús exercixen la seua autoritat. Per exemple, analitzem la qualitat de l’humiltat. No hi ha ningú més savi que Jehovà, així i tot, ell escolta les opinions dels seus servents (Gn 18:23, 24, 32). Jehovà és perfecte, però no espera perfecció de nosaltres. En comptes d’això, ajuda els humans imperfectes que el servixen a millorar la seua vida (Sl 113:6, 7). De fet, la Bíblia el descriu com la nostra «ajuda» (Sl 27:9; He 13:6). El rei David va reconéixer que podia complir amb la gran labor que se li havia encomanat perquè Jehovà és humil i li mostrava favor. Vegem l’exemple de Jesús. A pesar de ser Amo i Senyor dels seus deixebles, els va llavar els peus. Jesús mateix va dir: «Vos he donat exemple perquè, tal com jo vos ho he fet, ho feu també vosaltres» (Jn 13:12-17). Encara que tenia molta autoritat, no esperava que el serviren. Al contrari, ell va servir els altres (Mt 20:28). w21.02 pàgs. 3, 4 § 8-10

Els germans jóvens podeu ser molt útils en la congregació. La majoria sou forts i esteu plens d’energia. Sou un bé preciós per a la congregació! Probablement, desitges ser nomenat servent ministerial. No obstant, podries tindre la impressió que els altres et consideren massa jove o massa inexpert per a confiar-te faenes importants. Però, encara que sigues jove, hi ha coses que ja pots fer per a guanyar-te la confiança i el respecte de la congregació. I vosaltres, jóvens, teniu alguna habilitat que puga beneficiar els germans de la congregació? Segur que sí! Per exemple, alguns germans majors aprecien que els jóvens els ensenyeu a gastar bé les seues tablets i altres dispositius electrònics per a l’estudi personal i per a les reunions. Les vostres habilitats tecnològiques els poden ser de gran ajuda. En tot el que emprengues, fes que el teu Pare celestial estiga orgullós de tu. w21.03 pàg. 2 § 1, 3; pàg. 7 § 18

Encara que l’esposa tinga una formació acadèmica superior a la del seu home, és responsabilitat d’ell dur la davantera en l’adoració en família i en altres activitats teocràtiques (Ef 6:4). Una dona que és submisa al seu marit continua sent responsable de la seua pròpia salut espiritual. Per tal d’aconseguir-ho, ha d’apartar temps per al seu propi estudi personal i meditació. Això l’ajudarà a continuar estimant i respectant a Jehovà i a ser feliç davall l’autoritat del seu marit. Les dones que accepten l’autoritat del seu marit per amor a Jehovà seran més felices que aquelles que rebutgen el principi d’autoritat establit per Déu. Hui en dia, la gran majoria de servents lleials de Jehovà són dones (Sl 68:12 [v. 11 TNM]). De fet, donen un bon exemple als hòmens i dones jóvens, i contribuïxen a crear un ambient càlid no només en la família sinó també en la congregació (Tt 2:3-5). w21.02 pàg. 13 § 21-23

L’apòstol Pau ens va deixar un magnífic exemple de coratge i aguant. A voltes se sentia dèbil, però podia aguantar perquè confiava que Jehovà li donaria les forces que necessitava (2Co 12:8-10; Fl 4:13). Podem tindre eixa classe de força i ànim si reconeixem amb humiltat que necessitem l’ajuda de Jehovà (Jm 4:10). Podem estar segurs que les proves que afrontem no són un castic de Jehovà. El deixeble Jaume ens assegura: «Que ningú, quan és provat, no diga: “És Déu qui em tempta.” Perquè Déu no pot tenir temptacions de fer el mal, i ell no tempta ningú» (Jm 1:13). Estar convençuts d’estes paraules ens fa sentir més a prop del nostre estimat Pare celestial. En Jehovà «no hi ha canvi ni [...] variació» (Jm 1:17). Tal com ell va donar suport als cristians del segle I en les seues proves, també ens ajudarà a cadascú de nosaltres hui en dia. Demana-li a Jehovà de tot cor que t’ajude a tindre saviesa, fe i ànim. Ell respondrà les teues oracions. w21.02 pàg. 31 § 19-21

Pots animar l’estudiant de la Bíblia que assistix a les reunions mostrant-li interés personal (Fl 2:4). Sense ser massa invasiu, podries encomiar qualsevol canvi positiu que haja fet i preguntar-li sobre el seu curs de la Bíblia, la família i la faena. Estes conversacions poden crear un vincle d’amistat entre vosaltres que l’ajudarà a progressar fins al baptisme. Mentres l’estudiant continua progressant i fent canvis, ajuda’l a sentir que forma part de la congregació mostrant-li hospitalitat (He 13:2). Més avant, quan l’estudiant qualifique per a ser publicador, també pots convidar-lo a eixir a predicar amb tu. Un publicador de Brasil que li diuen Diego comenta: «Molts germans em convidaren a eixir a predicar. Era la millor manera d’arribar a conéixer-los bé. Vaig aprendre molt, i em sentia més a prop de Jehovà i Jesús». w21.03 pàg. 12 § 15, 16

Jesús va dir als seus seguidors que estimaren els seus enemics (Mt 5:44, 45). És això fàcil de fer? En absolut! Però sí que és possible amb l’ajuda de l’esperit sant de Déu. El fruit d’este esperit inclou l’amor així com la paciència, l’amabilitat, la tendresa i l’autocontrol (Ga 5:22, 23). Estes qualitats ens ajuden a aguantar l’odi. Molts opositors han canviat d’actitud perquè el seu cònjuge, fill o veí ha desplegat estes qualitats piadoses. Molts d’ells inclús ara són els nostres benvolguts germans i germanes. Per tant, si et costa estimar aquells que t’odien només perquè servixes a Jehovà, demana esperit sant en oració (Lc 11:13). I tin la plena seguretat que obeir a Déu és sempre la millor opció (Pr 3:5-7). L’odi pot ser poderós i destructiu, però l’amor és molt més fort. Pot canviar els sentiments dels nostres opositors i alegra el cor de Jehovà. Però, encara que continuen odiant-nos, nosaltres podem seguir sent feliços. w21.03 pàg. 23 § 13; pàg. 24 § 15, 17

El profeta Joel estava anunciant un atac militar (Jl 2:1, 8, 11). Jehovà havia dit que castigaria els israelites desobedients a través del «gran exèrcit» de soldats babilonis (Jl 2:25). A estos invasors, se’ls anomena apropiadament «enemic del nord» perquè atacarien Israel des del nord (Jl 2:20). Eixe exèrcit era com un eixam de llagostes ben organitzat. Referint-se a elles, Joel diu: «Tots [els soldats] avancen en filera. [...] Assalten la ciutat [...] s’enfilen per les cases, entren com lladres per les finestres» (Jl 2:8, 9). Pots imaginar-te l’escena? Hi ha soldats per totes parts. No hi ha cap lloc on amagar-se. Ningú pot escapar de l’espasa dels babilonis! Com llagostes, els babilonis, o caldeus, van envair la ciutat de Jerusalem en l’any 607 abans de la nostra era. La Bíblia informa respecte a aquell atac: «El rei dels caldeus [...] va passar els seus jóvens a tall d’espasa [...] sense cap pietat pels xiquets i per les xiquetes, pels ancians i pels vells decrèpits» (2Cr 36:17). w20.04 pàg. 5 § 11, 12