Març

Nosaltres no volem ser odiats ni tampoc ser uns màrtirs. Llavors, per què podem ser feliços quan ens odien? Tenim tres raons. La primera és que, quan aguantem, obtenim el favor de Déu (1Pe 4:13, 14). La segona, que la nostra fe es refina i es fa més forta (1Pe 1:7). I la tercera, que rebrem una recompensa de valor inestimable: la vida eterna (Rm 2:6, 7). Poc després de la resurrecció de Jesús, els apòstols van experimentar aquella felicitat. Encara que els van assotar i els van ordenar que deixaren de predicar, s’alegraren. Per què? Perquè havien «estat trobats dignes de ser ultratjats per causa del nom de Jesús» (Fets 5:40-42). L’amor pel seu mestre era més fort que la por a l’odi dels seus enemics. I van demostrar eixe amor predicant les bones notícies sense parar. Hui en dia, molts germans nostres continuen servint fidelment a Déu a pesar de les dificultats. Saben que Jehovà no oblidarà el que han fet ni l’amor que han mostrat pel seu nom. w21.03 pàg. 25 § 18, 19

Els cristians ungits no naixen amb l’esperança celestial, és Déu qui els la posa en el cor. Els ungits mediten en la seua esperança, oren per ella i desitgen rebre la seua recompensa en el cel, encara que no saben com serà el seu cos espiritual (Fl 3:20, 21; 1Jn 3:2). A pesar d’això, anhelen ocupar el seu lloc en el Regne celestial. Les altres ovelles alberguen una esperança natural per als humans: la perspectiva de viure per sempre en la terra. Desitgen que arribe el dia en què convertiran tot el planeta en un paradís. Anhelen construir les seues cases, plantar els seus hortets i criar els seus fills en salut perfecta (Is 65:21-23). Els fa il·lusió viatjar per tota la terra, observar les muntanyes, els boscos i els oceans, i estudiar totes les coses que Jehovà ha creat. Però el que més feliços els fa és saber que la seua amistat amb Jehovà continuarà creixent i enfortint-se per sempre. w21.01 pàg. 18 § 17, 18

Després d’aquella invasió i destrucció dels babilonis, la gent només va poder dir que el país havia quedat «desolat, sense hòmens ni bestiar i deixat en mans dels caldeus» (Jr 32:43). Uns 200 anys abans de la profecia de Joel, Jehovà va donar alguns detalls més sobre este atac a través del profeta Jeremies. Va dir que els invasors buscarien exhaustivament els israelites que practicaven el mal per a capturar-los. Jehovà va declarar: «Enviaré molts pescadors que els pescaran; després enviaré molts caçadors que els caçaran per totes les muntanyes, per tots els tossals i pels clevills de les roques». I va afegir: «Els faré pagar el doble de les seues culpes i pecats». Ni els oceans ni els boscos podrien amagar dels invasors babilonis els israelites que no volien penedir-se (Jr 16:16, 18). w20.04 pàg. 5 § 12, 13

En un moment crític de la seua vida, Lot no va obeir en seguida les instruccions de Jehovà. Podríem pensar que Lot era indiferent a les advertències i que no volia obeir. No obstant, Jehovà no es va donar per vençut. Com es compadia de Lot, els àngels els van agarrar de la mà, a ell i a la seua família, i els van traure de la ciutat (Gn 19:15, 16). Probablement, Jehovà va mostrar compassió per diferents raons. Potser Lot no es decidia a deixar sa casa per por als bandolers que rondaven pels voltants de la ciutat. També hi havia altres perills que podrien haver-lo inquietat. Segurament coneixia el cas dels dos reis que havien caigut dins dels pous de betum que abundaven en una vall pròxima (Gn 14:8-12). A més, com a pare i espòs, Lot estaria preocupat per la seua família. I cal recordar que era un home ric, així que deuria tindre una bona casa a Sodoma (Gn 13:5, 6). Per descomptat, cap d’estes raons justificaria que Lot no haguera obeït a Jehovà immediatament. A pesar d’això, Jehovà va vore més enllà del seu error i el va considerar un home just (2Pe 2:7, 8). w20.04 pàg. 18 § 13, 14

Jove, pot ser que als qui et coneixen des de xicotet els coste començar a vore’t com un adult. No obstant, pots estar segur que Jehovà veu més enllà de la simple aparença, sap com eres i el que eres capaç de fer (1Sa 16:7). Per tant, enfortix la teua relació amb ell. David ho va fer observant amb atenció la creació de Jehovà, i meditava detingudament en el que li revelava sobre el Creador (Sl 8:4, 5 [vv. 3, 4 TNM]; 139:14; Rm 1:20). Una altra cosa que pots fer és demanar-li a Jehovà que et done les forces que necessites. Per exemple, es burlen de tu alguns companys de classe perquè eres Testimoni? En eixe cas, demana-li a Jehovà que t’ajude a afrontar esta prova. I aplica el consell pràctic que trobes en la seua Paraula i en les nostres publicacions i vídeos. Cada volta que veges com Jehovà t’ajuda a superar un repte, la teua confiança en ell augmentarà. A més, et guanyaràs la confiança dels altres quan vegen que confies en Jehovà. w21.03 pàg. 4 § 7

Els amics íntims compartixen pensaments i sentiments. Pot dir-se lo mateix de la nostra amistat amb Jehovà? Clar que sí! Jehovà ens parla a través de la seua Paraula i, en ella, ens revela la seua manera de pensar i de sentir. Per la nostra part, ens comuniquem amb ell per mitjà de l’oració, això ens permet expressar-li els nostres pensaments i sentiments més íntims. Com un bon amic, Jehovà no només ens escolta sinó que també ens contesta. Algunes voltes la resposta és immediata, però en altres hem de seguir insistint. Així i tot, podem estar segurs que ens respondrà en el moment adequat i de la millor manera. No obstant, la seua resposta podria vindre d’una forma que no esperem. Per exemple, en comptes de llevar-nos una prova, podria donar-nos la saviesa i les forces necessàries per a «poder-la suportar» (1Co 10:13). Com mostrem el nostre apreci per l’inestimable regal de l’oració? Una manera és seguint el consell diví de pregar contínuament (1Te 5:17). w20.05 pàgs. 27, 28 § 7, 8

Un corredor de fons es fixa en el que té davant per tal de no entropessar. Ara bé, si caiguera, s’alçaria i continuaria corrent. No es quedaria mirant allò que l’ha fet caure, sinó que se centraria en la meta i el premi que espera guanyar. En la nostra carrera, podríem entropessar moltes voltes per culpa de les nostres paraules i accions, o perquè altres companys de carrera cometeren errors que ens feren mal. Això és d’esperar, perquè tots som imperfectes i estem corrent en el mateix camí estret que porta a la vida. Així que, és normal que a voltes «xoquem» els uns amb els altres i que sorgisca alguna queixa «contra un altre» (Col 3:13). En comptes de parar-nos a mirar què ens ha fet entropessar, centrem-nos en el premi que tenim davant i continuem la carrera. Si ens amarguem, guardem ressentiment i decidim no alçar-nos, mai travessarem la línia de meta ni tampoc rebrem el premi. A més, probablement ens convertiríem en un obstacle per als qui també estan corrent pel camí estret que porta a la vida. w20.04 pàg. 26 § 1; pàg. 28 § 8, 9

El profeta Daniel descriu una sèrie de governs humans que han tingut un impacte directe sobre el poble de Déu com les diferents parts d’una estàtua gegant de metall. L’últim govern humà d’esta sèrie, la potència mundial angloamericana, està representat pels peus de la imatge, fets de ferro barrejat amb argila. Esta profecia indica que encara estarà en actiu quan el Regne de Déu colpege i destruïsca els governs humans. L’apòstol Joan també descriu una sèrie de potències mundials que han influït en el poble de Jehovà com una bèstia salvatge de set caps. El sèptim cap d’esta bèstia representa la potència mundial angloamericana. Açò és significatiu perquè és l’últim cap de la bèstia i ja no li’n creixen més. Per tant, el sèptim cap encara estarà governant quan Crist i les seues forces celestials el destruïsquen junt amb la resta de la bèstia (Ap 13:1, 2; 17:13, 14). w20.05 pàg. 14 § 11, 12

Esta clara afirmació ens recorda una veritat fonamental: Déu, la Font de la vida, és també la Font de l’amor. Jehovà ens estima, i el seu amor ens fa sentir segurs, feliços i realitzats. Per als cristians, mostrar amor no és opcional, és un manament (Mt 22:37-40). Quan arribem a conéixer bé a Jehovà, se’ns fa fàcil obeir el primer manament que Jesús va donar. Després de tot, Jehovà és perfecte; ens tracta amb consideració i amabilitat. Però podria costar-nos obeir el segon manament. Per què? Perquè els nostres germans —aquells amb qui ens relacionem més— són imperfectes. A voltes, podrien dir o fer coses desconsiderades i ofensives. Jehovà sabia que afrontaríem esta classe de situacions, per això va inspirar alguns dels escriptors de la Bíblia per a ensenyar-nos per què hauríem d’estimar-nos els uns als altres i com fer-ho. Un d’estos escriptors va ser l’apòstol Joan (1Jn 3:11, 12). w21.01 pàg. 8 § 1, 2

Tant si fa poc que estem servint a Jehovà com si fa molt, tots necessitem preguntar-nos: «Estic resistint els intents de Satanàs de dividir el meu cor?». Per exemple, com reacciones quan veus una escena en la tele o per internet que podria despertar desitjos sensuals? Seria fàcil enganyar-se pensant que la imatge o la pel·lícula no és exactament pornogràfica. Però, podria ser un intent de Satanàs de dividir-te el cor? Esta imatge podria ser com una destral que s’utilitza per a tallar un tronc. Primer es clava la fulla i, a mesura que va introduint-se en el tronc, comença a partir-lo. Podrien les imatges provocadores dels mitjans de comunicació ser com la part més afilada de la fulla? El que comença sent una cosa insignificant i aparentment inofensiva pot ràpidament dur algú a cometre pecats que li dividisquen el cor i trenquen la seua integritat. Per tant, procurem que res impropi entre en el nostre cor! Mantinguem-lo unit per a venerar el nom de Jehovà! w20.06 pàg. 12 § 14, 15

Hem de continuar ajudant i animant els inactius una volta els hem trobat. Tal com el fill perdut de la paràbola de Jesús, potser tenen ferides emocionals que costen de cicatritzar (Lc 15:17-24). Segurament estan dèbils en sentit espiritual per tot el que han viscut en el món de Satanàs. Hem d’ajudar-los a recuperar la seua fe en Jehovà. En la paràbola de l’ovella perduda, Jesús diu que el pastor se la posa al be i la porta de nou al ramat. Encara que ja ha invertit temps i energies buscant-la, sap que també l’haurà de dur al coll perquè l’animalet no té prou forces per a arribar a soles al corral (Lc 15:4, 5). Hem d’invertir temps i energies en ajudar alguns inactius a superar els obstacles que els fa difícil tornar a la congregació. Però, amb l’esperit de Jehovà, la seua Paraula i les publicacions de la seua organització, podem ajudar-los a recobrar la salut espiritual. Per això, si et demanen que estudies amb un inactiu, per què no acceptes de bona gana eixe privilegi? w20.06 pàg. 28 § 14, 15

Cadascun de nosaltres hauria de mostrar amor, la marca distintiva dels cristians verdaders. Però també necessitem tindre coneixement exacte i ple discerniment (Fl 1:9). De no ser aixina, se’ns podria portar «a la deriva pel vent de qualsevol doctrina, a mercé de qualsevol», inclosos els apòstates (Ef 4:14). En una ocasió, quan molts deixebles del segle I van deixar de seguir a Jesús, l’apòstol Pere va expressar la seua ferma convicció en les «paraules de vida eterna» del seu mestre (Jn 6:67, 68). Encara que Pere en aquell moment no comprenia tots els detalls d’estes paraules de vida eterna, es va mantindre lleial perquè havia entés la veritat sobre Crist. Tu també pots enfortir la teua convicció en les ensenyances bíbliques. Si ho fas, la teua fe es mantindrà ferma passe el que passe, i ajudaràs a edificar una fe forta en els altres (2Jn 1, 2). w20.07 pàg. 8 § 2; pàg. 13 § 18

Per a ajudar els nostres germans a continuar en la veritat, hem de mostrar compassió (1Jn 3:10, 11, 16, 17 TNM). És important que ens estimem els uns als altres quan les coses van bé, però també quan van malament. Per exemple, coneixes algú que haja perdut un ser volgut en la mort i necessite consol o ajuda pràctica? O saps d’alguns germans que hagen perdut les seues possessions per culpa d’un desastre natural i necessiten ajuda per a reconstruir la sala de reunions o les seues cases? Mostrem la intensitat de l’amor i la compassió que sentim pels nostres germans no només amb paraules sinó, sobretot, amb fets. Quan ens estimem els uns als altres, estem imitant el nostre Pare celestial (1 Jn 4:7, 8). Una manera important de mostrar amor és perdonant-nos els uns als altres. Per exemple, si algú ens ofenguera, mostraríem el nostre amor perdonant-lo i passant per alt l’ofensa (Col 3:13). w20.07 pàg. 24 § 14, 15

¿Tindrà cadascun dels ressuscitats el seu propi estudi, tal com es fa en l’actualitat? ¿Se’ls assignarà a congregacions i se’ls capacitarà per a que ensenyen als qui ressusciten després d’ells? Sembla que haurem d’esperar per a saber-ho. Però, sí que sabem que, al final del Regnat mil·lenari de Crist, el planeta estarà «ple del coneixement» de Jehovà (Is 11:9). Xe, quins mil anys més agradables i ocupats tindrem per davant! Durant el Mil·lenni, tots els servents de Jehovà haurem de continuar fent canvis per a agradar el nostre Déu. Per això, serem comprensius quan ajudem els ressuscitats a combatre les tendències pecaminoses i a viure d’acord amb les normes de Jehovà (1Pe 3:8). Sense dubte, els qui tornen a la vida se sentiran atrets per la humiltat del poble de Déu al vore que continuem treballant per a obtindre la salvació (Fl 2:12). w20.08 pàg. 16 § 6, 7

Si seguim el consell inspirat de l’apòstol Pau i examinem les nostres pròpies accions, segurament començarem a vore que tenim habilitats úniques. Per exemple, un ancià podria no ser un bon mestre en la plataforma, però ser molt eficient en l’obra de fer deixebles. O podria no ser tan organitzat com altres ancians, però ser considerat un pastor carinyós a qui els publicadors busquen per a demanar consell bíblic. O podria tindre la bona reputació de ser hospitalari (He 13:2, 16). Quan vegem clarament els nostres punts forts i dons, tindrem raons per a sentir que podem aportar molt a la congregació. I probablement no ens sentirem inclinats a envejar els germans que tenen dons diferents dels nostres. Sense importar el lloc que ocupem en la congregació, tots hauríem de voler millorar en la predicació i desenvolupar les nostres habilitats. w20.08 pàg. 24 § 16-18

En 1935, el germà J. F. Rutherford va pronunciar el discurs històric titulat «La gran multitud» en una assemblea en Washington DC (Estats Units). En el seu discurs, el germà Rutherford va identificar aquells que componien la «gran multitud» mencionada en Apocalipsi 7:9 (TNM). Fins aquell moment, es pensava que este grup era una classe celestial secundària menys fidel que els ungits. El germà Rutherford va explicar amb les Escriptures que la gran multitud no és escollida per a viure en el cel, sinó que són les altres ovelles de Crist que sobreviuran a «la gran tribulació» i viuran per sempre en la terra (Ap 7:14). Jesús va dir: «Tinc altres ovelles que no són d’aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meua veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor» (Jn 10:16). Estes altres ovelles són testimonis de Jehovà lleials que tenen la perspectiva de viure per sempre en el paradís en la terra (Mt 25:31-33, 46). w21.01 pàg. 14 § 1, 2

Hem de tindre autodisciplina si volem perseverar i completar l‘obra de predicar (Mt 28:19, 20). L’autodisciplina no és una qualitat inherent al ser humà. Al contrari, la nostra inclinació natural és seguir la llei del mínim esforç. Es necessita autocontrol per a ser disciplinat. Tanmateix, necessitem ajuda per a fer les coses que ens podrien resultar més difícils. Jehovà ens dona eixa ajuda a través del seu esperit sant (Ga 5:22, 23). L’apòstol Pau era disciplinat, però va admetre que havia de tractar «amb duresa» el seu cos per a fer lo correcte (1Co 9:25-27). També va exhortar els altres a ser disciplinats i a fer les coses «amb dignitat i amb orde» (1Co 14:40). Hem de ser disciplinats per a mantindre una bona rutina espiritual que incloga una participació regular en l’obra de predicar (Fets 2:46). w20.09 pàgs. 6, 7 § 15-17

En l’actualitat, en molts països podem predicar sense restriccions. Vius en un país on es disfruta de llibertat religiosa? En eixe cas, pots preguntar-te: «Com estic usant eixa llibertat?». En estos emocionants últims dies, l’organització de Jehovà està protagonitzant la campanya de predicació i ensenyança més gran de la història. Hi ha tantes oportunitats de col·laborar en esta obra! Com pots aprofitar este temps de pau? (2 Tm 4:2) Podries analitzar les teues circumstàncies i pensar si tu o algun membre de la teua família podríeu augmentar la participació en la predicació, potser servint com a precursor. Ara no és temps d’acumular riqueses ni possessions materials, perquè no les podrem dur amb nosaltres a través de la gran tribulació (Pr 11:4; Mt 6:31-33; 1Jn 2:15-17). Molts publicadors han aprés un altre idioma per a predicar i ensenyar a més persones. L’organització de Déu els ajuda facilitant-los publicacions bíbliques en més de 1.000 idiomes! w20.09 pàg. 16 § 9-11

Un bon soldat és lleial i lluitarà amb totes les seues forces per protegir algú a qui estima o alguna cosa que valora. Pau va animar a Timoteu a exercitar-se en la seua devoció, o servici lleial, a Déu (1Tm 4:7). Com més profunds siguen el nostre amor i devoció per Déu, major serà el nostre desig d’apegar-nos a la veritat (1Tm 4:8-10; 6:6). Un bon soldat també ha de ser disciplinat si vol estar a punt per a la batalla. Timoteu estava preparat espiritualment perquè seguia el consell inspirat de Pau de fugir dels mals desitjos, desplegar bones qualitats i relacionar-se amb els germans de la congregació (2Tm 2:22). Això requeria autodisciplina. Necessitem esta qualitat per a guanyar la guerra contra els nostres desitjos carnals (Rm 7:21-25). A més, l’autodisciplina ens ajuda a continuar despullant-nos de la vella personalitat i vestir-nos de la nova (Ef 4:22, 24). I quan estem cansats al final d’un llarg dia, és probable que necessitem obligar-nos a anar a la reunió (He 10:24, 25). w20.09 pàg. 28 § 9-11

Hem de ser pacients amb el nostre estudiant quan l’ajudem a progressar fins a la dedicació i el baptisme. Però, en algun moment haurem d’assegurar-nos si té el desig de servir a Jehovà Déu. Veus indicis que està intentant obeir els manaments de Jesús? O només vol aprendre coses interessants de la Bíblia? Analitza regularment el progrés que està fent l’estudiant. Per exemple, expressa el que sent per Jehovà? Li ora? (Sl 116:1, 2) Disfruta de llegir la Bíblia? (Sl 119:97) Assistix regularment a les reunions? (Sl 22:23 [v. 22 TNM]) Ha fet algun canvi en el seu estil de vida? Ha començat a compartir el que està aprenent amb la família i els amics? (Sl 9:2 [v. 1 TNM]) I més important encara, vol fer-se testimoni de Jehovà? (Sl 40:9 [v. 8 TNM]) Si l’estudiant no està progressant en ningun d’estos aspectes, intenta descobrir la raó amb tacte i després analitza l’assumpte sent amable però franc. w20.10 pàg. 18 § 14, 15

El Pare celestial de Jesús sempre pren decisions sàvies, i els pares que va tindre en la terra també ho feien. No obstant, a mesura que Jesús creixia, havia de prendre les seues pròpies decisions (Ga 6:5). Igual que nosaltres, tenia el regal de la llibertat d’elecció. Però, en comptes d’usar-lo per a posar en primer lloc els seus propis interessos, va escollir mantindre una bona relació amb Jehovà. Quan Jesús va saber quin era el seu paper en el propòsit de Jehovà, va acceptar de bon grat complir la seua assignació (Jn 6:38). Sabia que moltes persones l’odiarien. Però, encara que eixe pensament no li era gens agradable, va decidir sotmetre’s a Jehovà. Quan es va batejar en l’any 29, el seu objectiu principal en la vida va ser fer el que son Pare esperava d’ell (He 10:5-7). Inclús mentres agonitzava en el pal de turment, Jesús no va vacil·lar en fer la voluntat de Jehovà (Jn 19:30). w20.10 pàgs. 29 § 12; 30 § 15

Saps d’algun germà o germana de la teua congregació que estiga angoixat per culpa d’una malaltia o estiga afrontant alguna altra circumstància difícil? Potser ha perdut un ser volgut en la mort. Si ens enterem que algú necessita ajuda, podem demanar-li a Jehovà que ens guie per a dir o fer alguna cosa amable. Les nostres paraules o accions poden ser exactament l’ànim que el nostre germà o germana necessita (1 Pe 4:10). Sabem que podem tindre valor perquè Jehovà està amb nosaltres. Ell ens ajuda per mitjà de Jesús i dels àngels. A més, si està en harmonia amb el seu propòsit, Jehovà ens pot ajudar a través de persones amb autoritat. I, tal com molts de nosaltres hem experimentat personalment, Jehovà usa el seu esperit sant per a motivar els seus servents a ajudar els germans de la congregació que ho necessiten. Per tant, igual que l’apòstol Pau, tenim bones raons per a dir amb confiança: «El Senyor m’ajuda, res no em fa por; els hòmens, què em poden fer?» (He 13:6). w20.11 pàg. 17 § 19, 20

Els apòstols tenien proves evidents que Jehovà estava amb ells. Per exemple, els havia donat poder per a fer milacres (Fets 5:12-16; 6:8). Encara que hui en dia no tenim eixe poder, per mitjà de la seua Paraula, Jehovà ens assegura que es complau en nosaltres i ens dona el seu esperit quan patim per ser-li fidels (1 Pe 3:14; 4:14). Per tant, en comptes de preocupar-nos per com reaccionaríem davant d’intensa persecució, hem de centrar-nos en el que podem fer ara per enfortir la nostra confiança en la capacitat de Jehovà de sostindre’ns i alliberar-nos. Hem de confiar en la promesa de Jesús: «Jo mateix vos donaré una eloqüència i una saviesa que cap dels vostres adversaris no serà capaç de resistir o de contradir». I ens va donar esta garantia: «Amb la vostra perseverança salvareu la vida!» (Lc 21:12-19). No oblides que Jehovà guarda en la memòria fins al mínim detall dels seus servents que moren fidels, així que podrà ressuscitar-los. w21.01 pàg. 4 § 12

L’apòstol Pau no va ser el primer en parlar de l’esperança de la resurrecció, el patriarca Job també ho va fer. Estava segur que Déu se’n recordaria d’ell i li tornaria la vida (Jb 14:7-10, 12-15). «La resurrecció dels morts» forma part dels «temes fonamentals», o de «les primeres nocions», de la doctrina cristiana (He 6:1, 2). L’anàlisi de Pau sobre la resurrecció registrada en 1 Corintis capítol 15 degué enfortir els cristians del segle I. Este capítol ens animarà i també enfortirà una esperança que alguns potser hem tingut durant molt de temps. La resurrecció de Jesucrist ens assegura que els nostres sers estimats que han mort tornaran a la vida (1Co 15:1, 2). Esta ensenyança formava part de les bones notícies que Pau va declarar als corintis. De fet, va dir que si un cristià no creia en esta resurrecció, la seua fe seria inútil (1Co 15:17). w20.12 pàg. 2 § 2-4

Què va ajudar l’apòstol Pere a recuperar-se? Va recordar que Jesús havia orat a favor d’ell per a que la seua fe no defallira. Jehovà va contestar aquella sentida oració. Més avant, Jesús es va aparéixer en persona a Pere, probablement per a encoratjar-lo (Lc 22:32; 24:33, 34; 1Co 15:5). També es va aparéixer als apòstols després d’una nit de pesca poc productiva. En esta ocasió, Jesús li va donar a Pere l’oportunitat de confirmar el seu amor per ell. Estava clar que havia perdonat el seu bon amic, i li va confiar més responsabilitats (Jn 21:15-17). La manera com Jesús va tractar a Pere destaca que era misericordiós, igual que son Pare. Per tant, quan cometem errors no deuríem pensar que Jehovà no ens perdonarà mai. Hauríem de tindre present que Satanàs vol que pensem aixina. En comptes d’això, esforcem-nos per vore’ns a nosaltres mateixos i als qui ens ofenen a través dels ulls compassius i amorosos del nostre Pare celestial (Salm 103:13, 14). w20.12 pàgs. 20, 21 § 17-19

Podem aprendre del mal exemple dels qui no mantingueren la calma ni confiaren en Jehovà. Vore les conseqüències que van patir ens ajudarà a evitar cometre els mateixos errors. Asà buscava a Jehovà quan tenia problemes. Però després va deixar de fer-ho, perquè preferia solucionar els assumpts pel seu compte (2Cr 16:1-3, 12). Aparentment, l’estratègia d’Asà de demanar ajuda a l’exèrcit de Síria per a lluitar contra Israel semblava que funcionaria, però no va ser aixina. De fet, Jehovà li va dir per mitjà d’un profeta: «Ja que has confiat en el rei dels arameus en comptes de confiar en el Senyor, el teu Déu, ara se t’ha escapat de les mans l’exèrcit d’aquest rei» (2Cr 16:7). Hem d’anar amb compte i no pensar que podem solucionar els nostres problemes sense buscar la guia de Jehovà per mitjà de la seua Paraula. Inclús si haguérem de prendre una decisió ràpidament, hauríem de mantindre la calma i confiar en Jehovà; ell ens ajudarà a triar la millor opció. w21.01 pàg. 6 § 13-15

Per culpa de la difícil situació econòmica o dels estralls causats per les revoltes civils i les guerres, en estos moments alguns servents de Jehovà no tenen prou per a menjar. Altres estan empresonats per la seua fe. No obstant, els emociona saber que, com a part de la gran multitud, sobreviuran a la destrucció d’este malvat sistema i, llavors, disfrutaran d’abundant aliment físic i espiritual. Quan es desencadene la destrucció del sistema de Satanàs, a la gran multitud no l’afectarà «la calor» abrasidora de la fúria que Jehovà llançarà sobre les nacions. Una volta acabe la gran tribulació, Jesús guiarà els supervivents a «les fonts d’aigua viva» (Ap 7:17). La gran multitud té una perspectiva meravellosa per davant! A diferència dels milers de milions de persones que han viscut, ells no moriran mai! (Jn 11:26) Les altes ovelles estan molt agraïdes a Jehovà i a Jesús per l’extraordinària esperança que els han donat. w21.01 pàgs. 16, 17 § 11, 12

La nit abans de morir, Jesús va estar pensant en els reptes que els seus deixebles afrontarien. Com estimava tant els seus amics, li va dir a son Pare: «No et demane que els tragues del món, sinó que els preserves del Maligne» (Jn 17:14, 15). Jesús sabia que, quan tornara al cel, Satanàs continuaria lluitant contra qualsevol que volguera servir a Jehovà. Òbviament, el poble de Déu necessitaria protecció. Hui en dia, necessitem la protecció de Jehovà com mai abans. Satanàs ha sigut expulsat del cel i està «ple de fúria» (Ap 12:12). Ha aconseguit que alguns ens perseguisquen pensant «que donen culte a Déu» (Jn 16:2). Altres, que no creuen en Déu, ens perseguixen perquè som diferents de la gent d’este món. Siga quina siga la raó, no tenim por pel que s’exposa en el text de hui. w21.03 pàg. 26 § 1, 3

Jehovà ho fa tot motivat per amor i cuida amorosament de totes les nostres necessitats. Per amor, Jehovà ens va proveir el rescat. I Jesús ens estima tant que va donar la seua vida per nosaltres (Jn 3:16; 15:13). Res pot trencar el vincle d’amor que unix a Jehovà i a Jesús amb els qui els mostren lleialtat (Jn 13:1; Rm 8:35). De la mateixa manera, l’amor hauria de motivar tot el que faça un cap de família. Per què és açò tan important? L’apòstol Joan respon: «El qui no estima el seu germà [o família], que veu, no pot estimar Déu, que no veu» (1Jn 4:11, 20). Aplicant-ho als caps de casa, un home que estima la seua dona i els seus fills i que vol imitar a Jehovà i a Jesús, cobrirà les necessitats espirituals, emocionals i materials de la seua família (1Tm 5:8). Educarà i disciplinarà els seus fills. També continuarà aprenent a prendre decisions que honren a Jehovà i beneficien la seua família. w21.02 pàg. 5 § 12, 13

El nostre bon Pare celestial sap que les nostres experiències del passat ens afecten negativament. I que també veu les nostres bones qualitats, inclús quan pensem que no en tenim ninguna (1 Jn 3:19, 20). Algú que s’esforça per superar un vici molt arrelat podria tindre una recaiguda i sentir-se decepcionat. Per descomptat, és normal sentir-nos culpables quan pequem (2Co 7:10). Però, no hauríem d’anar-nos-en als extrems i condemnar-nos pensant: «Soc un cas perdut. Jehovà no em perdonarà mai». Eixos pensaments no són realistes i podrien fer que deixàrem de servir a Jehovà. En comptes d’afonar-nos, hem d’arreglar els assumptes amb Jehovà acudint a ell en oració i demanant-li que ens perdone (Is 1:18). Al vore el nostre penediment sincer, ens mostrarà misericòrdia. A més, hem d’acudir als ancians, que ens ajudaran amb paciència a recuperar la salut espiritual (Jm 5:14, 15). w20.12 pàg. 23 § 5, 6

Jesús honrava i respectava les dones. No seguia el costum dels fariseus que consideraven les dones inferiors als hòmens i que ni tan sols parlaven amb elles en públic ni els explicaven les Escriptures. Més bé, les tenia en compte quan analitzava ensenyances profundes amb els altres deixebles (Lc 10:38, 39, 42). Jesús també va deixar que les dones l’acompanyaren en les seues gires de predicació (Lc 8:1-3). I va donar a algunes d’elles el privilegi d’anunciar als apòstols que havia sigut ressuscitat (Jn 20:16-18). L’apòstol Pau va recordar específicament a Timoteu que honrara les dones. Va reconéixer que eren la mare i la iaia de Timoteu les que primer li havien ensenyat «les Sagrades Escriptures» (2Tm 1:5; 3:14, 15). I quan va escriure la seua carta als Romans, va saludar per nom algunes germanes. Pau reconeixia el treball que feien aquelles cristianes, i va expressar lo molt que les valorava (Rm 16:1-4, 6, 12; Fl 4:3). w21.02 pàg. 15 § 5, 6