Gener

Jesús va denunciar amb valor les pràctiques religioses hipòcrites del seu temps. Per exemple, va condemnar la hipocresia dels fariseus, perquè estaven més preocupats pel ritual de llavar-se les mans que per cuidar dels seus pares (Mt 15:1-11). Jesús no va permetre que la reacció negativa dels líders religiosos li impedira dir la veritat. També va desemmascarar les ensenyances religioses falses. Va dir que no totes les creences religioses agraden a Déu. Va explicar que moltes persones anirien pel camí ample que porta a la destrucció, mentres que només uns pocs anirien pel camí estret que porta a la vida (Mt 7:13, 14). Va deixar clar que alguns aparentarien servir a Déu, però en realitat no ho estarien fent. Per això, va advertir: «Guardeu-vos dels falsos profetes, que vénen a vosaltres disfressats d’ovella, però per dins són llops rapaços. Pels seus fruits els coneixereu» (Mt 7:15-20). w21.05 pàg. 9 § 7, 8

Anna estava casada amb Elcanà, un levita que la volia molt. Encara que ell tenia una altra dona que li deien Peninnà, estimava més a Anna. No obstant, «Peninnà tenia fills, mentre que Anna no en tenia cap». Per esta raó, Peninnà «no parava d’humiliar-la». Anna es va sentir molt ofesa, «va esclatar en plors, i no volia menjar». Així i tot, la Bíblia no diu que intentara venjar-se. En comptes d’això, li va obrir el seu cor a Jehovà i va deixar l’assumpt en les Seues mans (1Sa 1:2, 6, 7, 10). Què ens ensenya l’exemple d’Anna? Si algú intenta rivalitzar amb nosaltres d’alguna manera, recordem que podem controlar la nostra reacció. No hi ha necessitat de competir. En lloc de tornar mal per mal, intentem fer les paus (Rm 12:17-21). Encara que l’altra persona no responga bé, mantindrem la nostra pau interior. w21.07 pàg. 17 § 13, 14

Judes Iscariot no havia sigut sempre una mala persona, però la cobdícia el va convertir en un traïdor menyspreable (Lc 6:13, 16). Està clar que tenia bones qualitats i que era confiable. De fet, estava a càrrec de la caixa dels diners. Però en algun moment, va començar a robar a pesar d’haver sentit en diferents ocasions les advertències de Jesús sobre la cobdícia (Mc 7:22, 23; Lc 11:39). Això es va fer evident pel que va passar poc abans de la mort del seu Mestre. Jesús i els seus deixebles, així com Maria i la seua germana Marta, estaven convidats a casa de Simó el Leprós. Mentres menjaven, Maria es va alçar i va derramar sobre el cap de Jesús un oli perfumat que costava molts diners. Judes i alguns deixebles es van enfadar moltíssim. Potser estos deixebles pensaven que eixos diners es podien haver aprofitat per al ministeri, però Judes tenia un altre motiu. Com «era un lladre», volia furtar els diners de la caixa (Jn 12:2-6; Mt 26:6-16; Lc 22:3-6). w21.06 pàg. 18 § 12, 13

Et sents a voltes desbordat per tantes responsabilitats i creus que no eres capaç de portar-les avant? En eixe cas, podràs comprendre a Pau. Ell se sentia angoixat no només per una congregació sinó per totes elles (2Co 11:23-28). T’està robant el goig una malaltia crònica? Pau tenia una «espina a la carn» que l’afligia constantment. Podria haver-se tractat d’un problema físic, i estava desesperat per llevar-se-la (2Co 12:7-10). Et sents desanimat per les teues imperfeccions? A Pau també li passava. De fet, com constantment havia de lluitar per fer lo correcte, va arribar a dir d’ell mateix: «Que desgraciat sóc!» (Rm 7:21-24). Encara que va afrontar diverses proves i circumstàncies desanimadores, Pau va continuar servint a Jehovà. D’on va traure les forces per a fer-ho? A pesar de ser conscient de les seues imperfeccions, tenia una fe inamovible en el rescat. w21.04 pàgs. 21, 22 § 7, 8

Quan va pecar, Adam va perdre l’oportunitat que tenia com a humà perfecte de viure per sempre, i la seua futura descendència també. Ell no tenia excusa; va pecar deliberadament. Però, què podem dir dels seus descendents? Ells no van tindre res a vore amb aquell pecat (Rm 5:12, 14). Adam mereixia morir pel que va fer. Però, podia Déu fer alguna cosa per a que els descendents del primer home pogueren viure per sempre? Clar que sí. Poc després que Adam pecara, Jehovà va anar revelant progressivament com rescataria la humanitat de la condemna al pecat i la mort (Gn 3:15). Gràcies al rescat, podem tindre una amistat íntima amb Jehovà a pesar de ser imperfectes. Gràcies al rescat, es desfaran per complet les obres del Diable (1Jn 3:8). I gràcies al rescat, es complirà el propòsit original de Jehovà per a la terra. Tot el planeta es convertirà en un paradís. w21.04 pàg. 14 § 1; pàg. 19 § 17

Una gran multitud està reunida. La formen hòmens i dones de diferents països i llengües. S’està produint un fet insòlit: un grup de jueus està parlant en les llengües maternes de la gent que ha vingut de diferents països. Per molt sorprenent que siga, tant el que estan dient els jueus com l’apòstol Pere és encara més extraordinari. Estan ensenyant a la gent que poden salvar-se si exercixen fe en Jesucrist. Este missatge els arriba al cor! La multitud està tan emocionada que pregunta: «Què hem de fer?». En resposta, Pere els diu: «Que cada un de vosaltres es faça batejar» (Fets 2:37, 38). El que va passar a continuació va ser impressionant. Unes 3.000 persones es van batejar aquell dia i es van fer deixebles de Crist. Este va ser el principi de la gran obra de fer deixebles que Jesús va encarregar als seus seguidors. Esta obra ha arribat fins al segle XXI. w21.06 pàg. 2 § 1, 2

Podríem viure en un territori on és difícil començar cursos bíblics. La gent podria ser indiferent al nostre missatge o, fins i tot, oposar-se a ell. Què ens pot ajudar a mantindre una actitud positiva en esta classe de territoris? En primer lloc, recorda que les circumstàncies de la gent poden canviar ràpidament en este món turbulent i que els qui en un principi no estaven interessats poden adonar-se que necessiten la guia de Déu (Mt 5:3). Alguns que en el passat sempre rebutjaven les nostres publicacions més tard van acceptar un curs bíblic. I en segon lloc, hem de recordar que Jehovà és l’Amo dels sembrats (Mt 9:38). Però a pesar que ell és l’Únic que els fa créixer, vol que continuem plantant i regant. Que animador és saber que encara que no conduïm un curs bíblic en este moment, Jehovà ens recompensa, no pels nostres resultats, sinó pels nostres esforços! w21.07 pàg. 6 § 14

Jehovà ha donat als humans la capacitat de tindre fills, així com la responsabilitat d’ensenyar-los a estimar-lo i servir-lo. Encara que Jehovà ha beneït moltíssim els àngels, no els ha donat este privilegi. Amb això present, si estàs criant els teus fills, hauries d’estar agraït de poder-ho fer. Als pares se’ls ha confiat el deure sagrat d’educar i instruir els seus fills d’acord amb els consells de Jehovà (Ef 6:4; Dt 6:5-7). Per a ajudar-los a fer-ho, l’organització de Déu els proveïx moltes ferramentes basades en la Bíblia, com publicacions, vídeos, cançons i articles web. Està clar que tant el nostre Pare celestial com el seu Fill valoren els nostres xiquets (Lc 18:15-17). Jehovà es complau quan els pares confien en ell i s’esforcen al màxim per cuidar dels fills. A més, estos pares donen als seus fills la perspectiva de formar part de la família de Jehovà per sempre! w21.08 pàg. 5 § 9

Algunes persones pensen que tindre fe significa creure en alguna cosa sense tindre proves. Però eixa no és la fe verdadera de la qual parla la Bíblia. Fixa’t que la fe en realitats invisibles —com Jehovà, Jesús i el Regne celestial— està basada en demostracions evidents (He 11:3). Un germà que és bioquímic ho va expressar d’esta manera: «La nostra fe no és una fe cega que ignora els fets científics». Podríem preguntar-nos: «Si hi ha demostracions evidents de l’existència d’un Creador, per què moltes persones creuen que Déu no va tindre res a vore amb l’origen de la vida?». Algunes d’elles simplement mai han examinat les proves. Robert, que ara és testimoni de Jehovà, diu: «Com en l’escola no es mencionava mai la creació, vaig donar per fet que no era real. No va ser fins que vaig complir els 22, que vaig aprendre que la Bíblia ens dona bones raons per a creure que Déu ho va crear tot». w21.08 pàg. 15 § 4, 5

Podem fer-nos una idea de la bondat de Jehovà al llegir la Bíblia, així com a l’escoltar parlar els altres sobre les benediccions que han rebut. Però, només sabrem lo bo que és Jehovà si tastem la seua bondat per nosaltres mateixos. Per posar un exemple, suposem que volem participar en una faceta del servici a temps complet, però que, per a poder alcançar eixa meta, hem de simplificar la nostra vida. Coneixem la promesa de Jesús que, si posem en primer lloc els interessos del Regne, Jehovà ens donarà les coses que realment necessitem, però potser mai hem experimentat de primera mà el compliment d’estes paraules (Mt 6:33). No obstant, com tenim fe en la promesa de Jesús, reduïm els nostres gastos, ajustem el nostre horari de treball i ens centrem en la predicació. Al fer-ho aixina, sabrem per pròpia experiència que Jehovà realment cuida de les nostres necessitats i tastarem la seua bondat personalment. w21.08 pàg. 26 § 2

Veiem el mateix problema hui en dia? Sí. Molts membres del clero no tenen problema en acceptar en les seues esglésies persones prominents, riques i considerades sàvies als ulls del món. Ho fan a pesar que la moralitat i l’estil de vida d’estos nous feligresos no estan en harmonia amb les normes de Déu. Estos mateixos líders religiosos miren amb menyspreu els servents de Jehovà, a pesar que són zelosos i moralment nets, perquè no són prominents segons els criteris del món. Tal com Pau va dir, Déu escull «els qui el món menysprea» (1Co 1:26-29). En efecte, Jehovà valora molt tots els seus servents fidels. Com podem evitar ser enganyats per la manera de pensar d’este món? (Mt 11:25, 26) No ens hem de deixar influir pel que la gent pensa respecte al poble de Déu. Hem de reconéixer que Jehovà només utilitza persones humils per a fer la Seua voluntat (Sl 138:6). I hem de meditar en tot el que ell ha aconseguit a l’utilitzar aquells que el món no considera savis ni intel·lectuals. w21.05 pàg. 8 § 1; pàg. 9 § 5, 6

L’apòstol Pau també va agrair l’ajuda que va rebre. No era tan orgullós com per a no acceptar l’ajuda dels seus germans i germanes (Fl 2:19-22). Si eres un germà major de la congregació, pots mostrar la teua gratitud als més jóvens de diferents maneres. Per exemple, si volen ajudar-te amb el transport, la compra o altres necessitats, accepta-ho i mostra’t agraït. Considera la seua ajuda com una expressió de l’amor de Jehovà. Potser et sorprens de les bones amistats que pots arribar a fer. A més, no deixes d’interessar-te pel creixement espiritual dels jóvens. Dis-los lo feliç que et fa vore com s’esforcen per ser més útils en la congregació. I estigues dispost a passar temps amb ells i a contar-los les experiències que has viscut. Si ho fas aixina, li demostraràs a Jehovà que estàs agraït pels jóvens que hi ha en la teua congregació (Col 3:15; Jn 6:44; 1Te 5:18). w21.09 pàgs. 11, 12 § 12, 13

Jehovà estima els nostres germans i germanes. Però a nosaltres podria costar-nos sentir amor per ells i expressar-los-el. Després de tot, la nostra cultura i criança poden ser diferents. I tots cometem errors que poden frustrar i decepcionar els altres. A pesar d’això, podem promoure l’amor en la nostra família espiritual. De quina manera? Imitant l’amor que el nostre Pare celestial mostra als nostres germans i germanes (Ef 5:1, 2; 1Jn 4:19). Qui mostra esta classe d’amor és compassiu i busca maneres d’ajudar i consolar els altres. Per la seua manera de tractar les persones, Jesús va reflectir l’amor de Jehovà per elles (Jn 5:19). De fet, en una ocasió, «en veure les multituds, se’n compadí, perquè estaven abandonades i abatudes, com ovelles sense pastor» (Mt 9:36). Però la compassió de Jesús va anar més enllà dels sentiments d’afecte. Va curar els malalts i va ajudar els «cansats i doblegats» (Mt 11:28-30; 14:14). w21.09 pàg. 22 § 10, 11

Jehovà mostra misericòrdia per amor. L’apòstol Pau va escriure per inspiració que Déu és «ric en misericòrdia». El context d’estes paraules mostra que Déu és misericordiós perquè dona als seus servents ungits imperfectes l’esperança de viure en el cel (Ef 2:4-7). Però la seua misericòrdia va més enllà. El salmiste David va escriure: «Jehovà és bo amb tots, i la seua misericòrdia es veu en totes les seues obres» (Sl 145:9 TNM). Com Jehovà estima les persones, mostra misericòrdia sempre que troba raons per a fer-ho. Jesús sap millor que ningú lo molt que li agrada a Jehovà mostrar misericòrdia. Pare i Fill van estar junts en el cel durant milers d’anys abans que Jesús vinguera a la terra (Pr 8:30, 31). En moltes ocasions, Jesús va vore com Jehovà mostrava misericòrdia a humans pecadors (Sl 78:37-42). I, a sovint, destacava esta bonica qualitat de son Pare a l’ensenyar. w21.10 pàgs. 8, 9 § 4, 5

Jehovà mateix va respondre aquella oració des del cel amb una veu atronadora, i va prometre que ho faria. Durant tot el seu ministeri, Jesús va glorificar el nom de son Pare (Jn 17:26). Així que és raonable esperar que els cristians verdaders estiguen orgullosos d’usar el nom de Déu i de donar-lo a conéixer. En el segle I, poc després d’establir-se la congregació cristiana, Jehovà «mirà d’escollir-se d’entre les nacions paganes un poble que porta el seu nom» (Fets 15:14). Aquells cristians estaven orgullosos d’usar el nom de Déu i de donar-lo a conéixer. Gastaven molt el nom diví al predicar i a l’escriure els llibres bíblics. Demostraren ser un poble per al nom de Déu (Fets 2:14, 21). De la mateixa manera, en l’actualitat, els testimonis de Jehovà som un poble per al nom de Déu. w21.10 pàgs. 20, 21 § 8-10

L’amor lleial de Déu perdura eternament. Este fet es menciona 26 voltes en el Salm 136. En el versicle d’apertura, llegim: «Enaltiu el Senyor: com és, de bo! Perdura eternament el seu amor» (Sl 136:1). I en els versicles del 2 al 26, es repetix la frase «perdura eternament el seu amor». A mesura que llegim els versicles d’este salm, no podem evitar quedar impressionats per les moltes maneres com Jehovà mostra el seu amor lleial de forma contínua. L’expressió repetida «perdura eternament el seu amor» ens assegura que l’amor de Déu pel seu poble és inalterable. Que animador és saber que Jehovà no s’afanya a donar per perduts els seus servents! En comptes d’això, es manté al costat d’aquells que el servixen i no els abandona, especialment en temps de dificultat. Saber que Jehovà es manté a prop nostre ens dona l’alegria i les forces necessàries per a fer front a les proves i mantindre’ns en el camí de la vida (Sl 31:8 [v. 7 TNM]). w21.11 pàg. 4 § 9, 10

T’inquieta pensar en les coses que passaran d’ací a poc, com la destrucció de la religió falsa, l’atac de Gog de Magog i la guerra d’Harmagedon? T’has preguntat alguna volta si, quan arribe el moment, seràs capaç de mantindre la teua integritat al passar per estos successos espantosos? Si et passen estos pensaments pel cap, t’ajudaran les paraules de Jesús registrades en el text de hui, quan va dir als seus deixebles: «No deixeu que el vostre cor s’inquiete. Demostreu fe en Déu». Tindre una fe forta ens ajudarà a afrontar el futur amb confiança. Podem descobrir en quines situacions hem d’enfortir la nostra fe per a aguantar les proves futures considerant com afrontem les que tenim ara. Cada volta que aguantem una prova, la nostra fe s’enfortix, i això ens ajudarà a superar proves futures. w21.11 pàg. 20 § 1, 2

L’apòstol Pau va animar a Timoteu, i per extensió a tots els cristians, a complir bé el seu ministeri (2Tm 4:5). Però a voltes és difícil. Pensa, per exemple, en els germans que viuen en països on la nostra obra està restringida o, fins i tot, prohibida. A més, els servents de Jehovà afronten molts problemes que podrien desanimar-los. Molts han de treballar un muntó d’hores només per a cobrir les necessitats bàsiques de la seua família. Els agradaria participar més en la predicació, però al final de la setmana ja quasi no els queden forces. Altres estan molt limitats per culpa d’una malaltia crònica o l’edat avançada, fins i tot, pot ser que estiguen confinats en casa. I a alguns els envaïxen constantment sentiments d’inutilitat. A pesar de les nostres circumstàncies, Jehovà pot donar-nos les forces que necessitem per a servir-lo tant com puguem. w21.05 pàg. 20 § 1-3

A voltes, altres persones podrien pressionar-nos per a que ens implicàrem en activitats que podrien interferir en el nostre servici a Déu. Si ho feren, hauríem de prendre una important decisió. Vegem un principi interessant que es troba en Levític 19:19, que diu en part: «No [...] dugues vestits de roba teixida amb dos classes de fibra». Esta llei permetia distingir els israelites de la gent de les nacions veïnes. Hui en dia, no és incorrecte que un cristià duga roba teixida amb diferents fibres com el cotó amb el polièster o la llana amb el raió. Però sí que ens oposem a ser com les persones amb creences i pràctiques contràries a les ensenyances bíbliques. Per descomptat, estimem els nostres familiars i les persones del nostre entorn, però volem que les decisions que prenem en la vida mostren que obeïm a Jehovà, encara que això ens faça diferents de la gent que ens envolta. Açò és molt important si volem arribar a ser sants (2Co 6:14-16; 1Pe 4:3, 4). w21.12 pàg. 5 § 14; pàg. 6 § 16

El camí que porta a la vida es pot trobar. De fet, Jesús va dir: «Si vos manteniu ferms en la meua paraula, realment sereu deixebles meus; coneixereu la veritat, i la veritat vos farà lliures» (Jn 8:31, 32). És encomiable que no t’hages deixat endur per la majoria, sinó que hages buscat la veritat. Recordes? Vas començar un estudi intensiu de la Bíblia per a saber què espera Déu de nosaltres. I vas escoltar les ensenyances de Jesús. Vas aprendre que Jehovà vol que rebutgem les ensenyances de la religió falsa i que deixem de participar en festivitats o pràctiques que tenen orígens pagans. També vas aprendre que no és fàcil fer el que Jehovà demana i deixar arrere les pràctiques que no aprova (Mt 10:34-36). Probablement, et va costar fer els ajustos necessaris. No obstant, vas perseverar perquè estimes el teu Pare celestial. Que content ha d’estar amb tu! (Pr 27:11) w21.12 pàg. 22 § 3; pàg. 23 § 5

Moisés també és un bon exemple d’algú que va acceptar la correcció després d’haver comés un error greu. En una ocasió, va perdre la paciència i no li va donar a Jehovà l’honra que mereixia. Per esta raó, no va rebre el privilegi d’entrar en la terra promesa (Nm 20:1-13). I, quan Moisés li va demanar a Jehovà que reconsiderara la seua decisió, Ell li va respondre: «Prou! No insistisques més!» (Dt 3:23-27). Moisés no es va amargar sinó, més bé, va acceptar la decisió de Jehovà, qui va continuar comptant amb ell com a líder d’Israel (Dt 4:1). Moisés és un bon exemple que hem d’imitar a l’hora d’acceptar el consell. Va demostrar que acceptava el consell de Jehovà mantenint-se fidel inclús després d’haver perdut un privilegi que valorava molt. Imitar l’exemple de servents fidels com Moisés és beneficiós per a nosaltres (Pr 4:11-13). Això és el que han fet molts germans i germanes. w22.02 pàg. 11 § 9, 10

Jesús estimava molt el seu bon amic Llàtzer i les seues dos germanes, Maria i Marta. Però en l’hivern de l’any 32, Llàtzer es va posar molt malalt i va morir (Jn 11:3, 14). Quan Marta es va enterar que Jesús estava a punt d’arribar, va eixir corrents al seu encontre. Imagina’t la tristor que sentia quan li va dir: «Senyor, si hagueres estat ací, no s’hauria mort, el meu germà» (Jn 11:21, 32, 33). Segurament Jesús va començar a plorar al vore que Maria i Marta estaven tan afligides per la mort de Llàtzer. Si has perdut un ser estimat, Jehovà comprén com et sents. Jesús és l’«empremta del seu mateix» Pare (He 1:3). Per això, al plorar en esta ocasió, va reflectir les Seues emocions (Jn 14:9). Si estàs de dol per la pèrdua d’un ser estimat, pots estar segur que Jehovà, no només veu la teua pena, sinó que també es compadix de tu i desitja curar el teu cor desfet (Sl 34:19 [v. 18 TNM]; 147:3). w22.01 pàg. 15 § 5-7

Si apartes temps per a parlar amb Jehovà, escoltar-lo i meditar en ell, obtindràs molts beneficis. En primer lloc, prendràs millors decisions. La Bíblia ens assegura que «qui va amb un savi es torna savi» (Pr 13:20). En segon lloc, seràs millor mestre. Quan estudiem la Bíblia amb algú, un dels nostres objectius principals és ajudar-lo a acostar-se a Jehovà. Com més ens comuniquem amb el nostre Pare celestial, major serà l’amor que sentim per ell i millor preparats estarem per a ensenyar al nostre estudiant a estimar a Jehovà. Açò és el que feia Jesús, qui descrivia son Pare d’una manera tan tendra i amorosa que els seus seguidors fidels no podien més que estimar a Jehovà també (Jn 17:25, 26). I en tercer lloc, la teua fe s’enfortirà. Cada volta que li demanem a Jehovà guia, consol i suport, ell ens respon i la nostra fe creix (1Jn 5:15). w22.01 pàg. 30 § 15-17

Jehovà ens estima molt i vol que disfrutem de la vida, per això ens exhorta a desfer-nos dels mals pensaments i dels hàbits perjudicials (Is 48:17, 18). Sap que aquells que cedixen als desitjos incorrectes es fan mal a ells mateixos i als qui els envolten, i vore-ho li dol molt. Al principi, alguns amics i familiars podrien burlar-se de nosaltres per intentar fer canvis en la nostra personalitat (1Pe 4:3, 4). Pot ser que ens diguen que tenim tot el dret de fer el que vullguem i que no hauríem de deixar que els altres ens diguen què hem de fer. Però, en realitat, els qui no són lliures són els qui rebutgen les normes de Jehovà, perquè estan permetent que el món de Satanàs els modele (Rm 12:1, 2). Tots tenim davant de nosaltres una decisió: mantindre la vella personalitat —que està modelada pel pecat i pel món de Satanàs— o permetre que Jehovà ens transforme en la millor persona que ara per ara podem ser (Is 64:7 [v. 8 TNM]). w22.03 pàg. 3 § 6, 7

Meditar en la Paraula de Déu ens ajuda a vore els nostres problemes des del punt de vista correcte. Això és el que va fer una germana que estava afligida per la mort del seu marit. Un ancià li va aconsellar que llegira el llibre de Job per a extraure algunes lliçons pràctiques. Quan ho va fer, la primera reacció de la germana va ser criticar la manera de pensar equivocada de Job. Es va imaginar dient-li: «Job, no sigues tan negatiu!». Però es va adonar que en realitat la seua actitud havia sigut molt pareguda a la d’ell. Açò la va ajudar a reajustar el seu punt de vista i li va donar les forces per a afrontar el dolor de la seua pèrdua. Una altra manera com Jehovà ens enfortix és a través dels nostres companys cristians. Pau va fer saber als seus germans espirituals per què desitjava vore’ls a l’escriure’ls: «Ens confortarà la fe que tenim en comú» (Rm 1:11, 12). w21.05 pàg. 22 § 10, 11; pàg. 24 § 12

Els israelites van rebre este manament: «Tres vegades l’any tots els hòmens aniran a presentar-se davant del Senyor, el teu Déu, en el lloc que ell haurà escollit» (Dt 16:16). Açò suposava deixar les seues cases i terres desprotegides. Però Jehovà els va prometre: «Si puges tres vegades l’any davant de mi, [...] ningú no anhelarà el teu país per apoderar-se’n» (Ex 34:24). Amb plena fe en Jehovà, estos israelites devots assistien a les festes anuals i, per això, obtenien moltes benediccions: ampliaven la seua comprensió de la Llei de Déu, meditaven en la Seua bondat i disfrutaven de la companyia edificant d’altres servents de Jehovà. Nosaltres també ens beneficiem quan fem sacrificis per assistir a les reunions cristianes. I pensem en lo content que se sent Jehovà quan ens preparem per a oferir comentaris breus i significatius. w22.03 pàg. 21 § 9

Jehovà estava capacitant a Jesús per a ser el nostre Gran Sacerdot. Jesús va experimentar lo difícil que és obeir a Déu sent provat fins al límit. Sentia tanta pressió que va orar per ajuda «amb grans clams i llàgrimes». Segur que passar per una angoixa emocional tan dolorosa fa que Jesús puga comprendre les nostres necessitats i «ajudar els qui són provats». Que agraïts estem a Jehovà per nomenar un Gran Sacerdot misericordiós que pot «compadir-se de les nostres febleses» (He 2:17; 4:14-16; 5:7-10). Jehovà va permetre que el seu Fill patira tant per a respondre una qüestió molt important: ¿poden els humans mantindre’s fidels a Jehovà inclús quan se’ls sotmet a proves difícils? Satanàs assegura que no. Afirma que tots els humans servixen a Déu per motius egoistes i que no estimen a Jehovà (Jb 1:9-11; 2:4, 5). Jesús es va mantindre íntegre i va demostrar que Satanàs és un mentirós. w21.04 pàg. 17 § 7, 8

Abans de batejar-se, l’estudiant ha de posar en pràctica el que la Bíblia ensenya. Quan aplica el que aprén, arriba a ser com l’«home sensat» de la il·lustració de Jesús que excava fins a trobar roca sòlida sobre la qual construir sa casa (Mt 7:24, 25; Lc 6:47, 48). Ajuda el teu estudiant a fer canvis en la seua vida (Mc 10:17-22). Quan Jesús va parlar amb un home ric, sabia lo difícil que seria per a ell vendre totes les seues possessions (Mc 10:23). A pesar d’això, Jesús li va dir que fera eixe gran canvi. Per què? Perquè sentia amor per ell. A voltes podríem retindre’ns d’animar l’estudiant a aplicar el que està aprenent, perquè pensem que no està preparat per a fer els canvis necessaris (Col 3:9, 10). Però, quant més prompte parlem obertament del tema, més prompte l’estudiant podrà començar a fer canvis. Al tindre esta conversació, li demostrem que ens preocupem per ell (Sl 141:5; Pr 27:17). w21.06 pàgs. 2, 3 § 3, 5

L’apòstol Pere destaca el bon exemple que Jesús va deixar a l’aguantar el sofriment. No obstant, podem imitar a Jesús de moltes altres maneres (1Pe 2:18-25). De fet, tota la seua vida —tot el que va dir i va fer— és un exemple a seguir per a nosaltres. Ara bé, podem seguir els passos de Jesús a pesar de ser imperfectes? Clar que sí! Recorda que Pere ens insta a seguir les petjades de Jesús amb atenció, no amb perfecció. Si seguim detingudament les seues xafades, i intentem fer-ho lo millor que podem, estarem obeint les paraules de l’apòstol Joan de «viure tal com Jesús vivia» (1Jn 2:6). Seguir les xafades de Jesús ens acostarà més a Jehovà. Per què podem dir això? Perquè Jesús ens ha deixat un magnífic exemple de com hem de viure per a agradar a Déu (Jn 8:29). Per tant, al seguir els seus passos, complaurem a Jehovà. I podem estar segurs que el nostre Pare celestial s’acostarà als qui s’esforcen per ser els seus amics (Jm 4:8). w21.04 pàg. 3 § 4-6

Jehovà es fixa en les bones qualitats que tenim, veu el nostre potencial i ens atrau a ell. Si li som fidels, no s’apartarà mai de nosaltres! (Jn 6:44) Si estem segurs que comptem amb l’amor i el suport de Jehovà, ens sentirem impel·lits a servir-lo de tot cor a pesar de les dificultats de la vida. En canvi, si pensem que Déu no es preocupa per nosaltres, ens faltarà coratge (Pr 24:10). I si ens desanimem i perdem la fe en l’amor de Déu, serem més vulnerables als atacs de Satanàs (Ef 6:16). Alguns cristians fidels de l’actualitat s’han debilitat espiritualment per culpa dels dubtes. Què hauríem de fer quan ens assalten dubtes sobre l’amor de Déu? Hem de rebutjar-los immediatament! Demanem-li a Jehovà que ens ajude a substituir els pensaments inquietants per «la pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre» i que guardarà els nostres cors i els nostres pensaments (Sl 139:23; Fl 4:6, 7). I recorda que no estàs a soles. w21.04 pàg. 20 § 1, 4; pàg. 21 § 5, 6

Com vas arribar a ser testimoni de Jehovà? Primer, vas escoltar «la bona nova», potser gràcies als teus pares, a un company de faena o de classe o, tal volta, gràcies a la predicació de casa en casa (Mc 13:10). Després, algú va dedicar molt de temps i esforç a estudiar la Bíblia amb tu. Durant el curs, vas arribar a estimar a Jehovà i vas descobrir que ell també t’estima a tu. Jehovà et va atraure a la veritat i ara, com a deixeble de Jesucrist, tens l’esperança de viure per sempre (Jn 6:44). Sense dubte, agraïxes que Jehovà motivara algú a ensenyar-te la veritat i que t’acceptara com a un dels seus servents. Ara que hem conegut la veritat, tenim el privilegi d’ajudar els altres a acompanyar-nos en el camí que porta a la vida. Potser ens sentim còmodes al predicar de casa en casa, però se’ns podria fer una muntanya oferir cursos bíblics i conduir-los. w21.07 pàg. 2 § 1, 2