Abril

Jesús va demostrar el seu gran amor al donar voluntàriament la vida per nosaltres (Jn 15:13). No podrem tornar mai a Jehovà i a Jesús tot l’amor que ens han mostrat, però sí que podem agrair-los-el per la manera com vivim cada dia (Col 3:15). Els ungits tenen en alta estima el rescat perquè fa possible la seua meravellosa esperança (Mt 20:28). Degut a la seua fe en el sacrifici de Crist, Jehovà els ha declarat justos i els ha adoptat com a fills seus (Rm 5:1; 8:15-17, 23). Les altres ovelles també estan agraïdes pel rescat. Gràcies a la seua fe en la sang derramada de Crist, tenen una posició aprovada davant de Déu i esperen eixir «de la gran tribulació» (Ap 7:13-15). Els dos grups mostren la seua gratitud pel rescat estant presents tots els anys en el Memorial. w22.01 pàg. 23 § 14, 15

A Jesús li preocupava la raó per la qual l’anaven a matar. L’havien acusat falsament de blasfèmia, és a dir, de no tindre respecte per Déu ni pel Seu nom (Mt 26:64-66). Eixa acusació turmentava tant a Jesús que esperava que son Pare li estalviara eixa humiliació (Mt 26:38, 39, 42). Jesús havia de ser penjat en un patíbul per a alliberar els jueus d’una maledicció (Ga 3:10). Havien promés obeir la Llei de Déu, però van fracassar a l’hora de fer-ho. Com a resultat, Jehovà els va maleir, i esta maledicció es va afegir a la que ja tenien com a descendents d’Adam (Rm 5:12). La Llei de Déu estipulava que algú que cometera un pecat que meresquera la mort devia ser executat i, després, el seu cos havia de ser penjat en un pal (Dt 21:22, 23; 27:26). Així que, al ser penjat, Jesús va fer possible que la mateixa nació que l’havia rebutjat es beneficiara del seu sacrifici. w21.04 pàg. 16 § 5, 6

Imagina’t com va ser l’últim dia de la vida de Jesús en la terra. Els soldats romans el van colpejar sense pietat (Mt 26:52-54; Jn 18:3; 19:1). L’assotaren amb un flagell que li esgarrava la pell a tires. Després, li carregaren a l’esquena una pesada biga de fusta. Jesús va començar a arrastrar aquell pal de turment en direcció al lloc d’execució, però els soldats romans no tardaren en ordenar a un altre home que l’ajudara a dur-lo (Mt 27:32). Quan arribaren allí, els soldats van clavar a Jesús de mans i peus en el pal. Les ferides se li esgarraven pel pes del seu propi cos. Els seus amics es lamentaven i sa mare plorava, mentres que els líders jueus es burlaven d’ell (Lc 23:32-38; Jn 19:25). L’agonia de Jesús es va allargar durant hores. Tenia el cor i els pulmons en tensió degut a la postura del seu cos, i cada volta li costava més respirar. Llavors, just abans de morir, va orar per última volta a Jehovà, sabent que li havia sigut fidel. Finalment, va acatxar el cap i va entregar la seua vida (Mc 15:37; Lc 23:46; Jn 10:18; 19:30). Quina manera de morir més lenta, dolorosa i humiliant! w21.04 pàg. 16 § 4

Jesús va parlar als seus 11 apòstols fidels sobre dos pactes: el nou pacte i el pacte del Regne (Lc 22:20, 28-30). Estos acords van fer possible que aquells apòstols i un nombre limitat d’altres persones arribaren a ser reis i sacerdots en el cel (Ap 5:10; 14:1). Només la resta dels ungits, que formen part d’estos dos pactes, poden participar del pa i del vi en el Memorial. Jehovà els ha donat una extraordinària perspectiva: disfrutar de vida immortal i incorruptible en el cel per a servir al costat dels seus companys ungits i del glorificat Jesucrist, i per damunt de tot, estar davant de la mateixa presència de Jehovà (1Co 15:51-53; 1Jn 3:2). Els ungits saben que s’han de mantindre fidels fins a la mort (2Tm 4:7, 8). w22.01 pàg. 21 § 4, 5

Al costat de Jesús, estaven penjats dos delinqüents (Lc 23:40, 41). Un d’ells es va girar cap a Jesús i li va dir: «Recorda’t de mi quan arribes al teu Regne» (Lc 23:42). Jesús va poder donar esperança a este delinqüent moribund perquè sabia que son Pare és misericordiós (Sl 103:8; He 1:3). Jehovà està dispost a perdonar-nos i a mostrar-nos misericòrdia. Però, per a que ho faça, és necessari que ens penedim sincerament dels pecats comesos i que exercim fe en el sacrifici redemptor de Jesucrist (1Jn 1:7). A alguns els podria costar creure que Jehovà puga perdonar-los. Si a voltes et sents aixina, tin açò present: poc abans de morir, Jesús li va demostrar misericòrdia al delinqüent que havia començat a demostrar fe. Amb més raó mostrarà Jehovà misericòrdia als seus adoradors fidels (Sl 51:3 [v. 1 TNM]; 1Jn 2:1, 2). w21.04 pàg. 9 § 5, 6

Al mantindre la seua integritat fins a la mort, Jesús va complir diverses coses. Primer, va evidenciar que Satanàs és un mentirós. Va demostrar que un ser humà perfecte podia mantindre la seua integritat a pesar de tot el que Satanàs li fera. Segon, Jesús va entregar la vida com a rescat. La seua mort en sacrifici va fer possible que els humans imperfectes pogueren tindre una bona relació amb Déu, i els va donar la perspectiva de viure per sempre. Tercer, Jesús va defendre la justa sobirania de Jehovà i va netejar el nom de son Pare de tota deshonra. Visquem cada dia com si fora la nostra última oportunitat de mantindre integritat. D’esta manera, inclús si haguérem d’afrontar la mort, podríem dir: «Jehovà, he fet tot el que he pogut per mantindre la meua integritat, per demostrar que Satanàs és un mentirós i per vindicar el teu nom i la teua sobirania». w21.04 pàg. 12 § 13, 14

Després d’acusar falsament a Jesús i declarar-lo culpable d’un delicte que no havia comés, es burlen d’ell, el torturen cruelment i, finalment, el claven en un pal de turment. Els claus li travessen les mans i els peus. Cada volta que respira, cada volta que parla, sent un intens dolor. Però ha de parlar, té coses importants a dir. Quines lliçons tan importants podem aprendre de les últimes paraules de Jesús! Se’ns recorda la necessitat de perdonar els altres i de confiar en el perdó de Jehovà. Ens sentim privilegiats de tindre una meravellosa família espiritual de germans i germanes que estan desitjant ajudar-nos. Però quan necessitem ajuda, hem de prendre la iniciativa i demanar-los-la. Sabem que Jehovà ens ajudarà a aguantar qualsevol problema que tinguem. I ens adonem de la importància de viure cada dia com si fora l’últim per a provar la nostra integritat, confiant que la nostra vida està segura en les mans de Jehovà. w21.04 pàg. 8 § 1; pàg. 13 § 17

Seguir les xafades de Jesús ens porta a la vida eterna. Quan un jove ric li va preguntar què havia de fer per a obtindre la vida eterna, Jesús li va respondre: «Vine i segueix-me» (Mt 19:16-21). A alguns jueus que no creien que ell fora el Crist, Jesús els va dir: «Les meues ovelles [...] em segueixen. Jo els done vida eterna» (Jn 10:24-29). Com posem fe en Jesús? Aplicant el que va ensenyar i imitant el que va fer. D’esta manera, ens mantindrem en el camí que porta a la vida eterna (Mt 7:14). Per a poder seguir les xafades de Jesús amb atenció, primer hem de conéixer-lo. Açò és un procés continu. Hem d’aprendre cada volta més d’ell, familiaritzar-nos amb les seues qualitats, la seua manera de pensar i les seues normes. Sense importar el temps que portem en la veritat, hem de continuar coneixent a Jehovà i el seu Fill. w21.04 pàg. 4 § 9, 10

Pot ser que a voltes a l’apòstol Pau li turmentara el seu passat. No ens sorprén que diguera d’ell mateix que era «el primer» dels pecadors! (1Tm 1:15) Abans de conéixer la veritat, perseguia sense pietat els cristians de ciutat en ciutat. Empresonava alguns i aprovava l’execució d’altres (Fets 26:10, 11). Imagina que per culpa seua un jove cristià s’haguera quedat orfe, com creus que s’hauria sentit Pau al trobar-se’l? Pau lamentava els seus errors, però sabia que no podia canviar el passat. Va assumir que Crist havia mort per ell i va escriure amb plena seguretat: «Per gràcia de Déu sóc el que sóc» (1Co 15:3, 10). Quina és la lliçó? Has d’estar convençut que Jesús va morir per tu i va fer possible que tingues una amistat estreta amb Jehovà (Fets 3:19). Per a Déu, el que compta és el que faces ara i en el futur, i no els errors que hages comés en el passat (Is 1:18). w21.04 pàg. 23 § 11

Encara que molts jueus no pensaven que fora necessari que el Messies morira, les Escriptures profetitzaven respecte a ell: «S’ha despullat de la pròpia vida fins a la mort i ha estat comptat entre els malfactors. Ell ha portat damunt d’ell els pecats de tots i ha intercedit per les seues infidelitats» (Is 53:12). Per tant, que Jesús fora executat com un pecador no era raó per a que els jueus entropessaren. En l’actualitat, evitem rebutjar a Jesús examinant els fets. En el Sermó de la Muntanya, Jesús va advertir als seus oients: «Escamparan contra vosaltres tota classe de calúmnies!» (Mt 5:11). L’origen d’estes mentires és Satanàs, qui influencia els nostres opositors per a que escampen calúmnies malicioses dels qui estimem la veritat (Ap 12:9, 10). Hem de rebutjar esta classe de mentires. No hauríem de permetre mai que ens intimiden o que minen la nostra fe. w21.05 pàg. 11 § 14; pàg. 12 § 16

Ajuda l’estudiant de la Bíblia a confiar en Jehovà. Jesús va assegurar als seus deixebles que Jehovà els ajudaria perquè els estimava (Mt 10:19, 20, 29-30). Recorda al teu estudiant que Jehovà també l’ajudarà. Aprendrà a confiar en Ell si oreu junts sobre les seues metes. Francíszek, que viu en Polònia, diu: «El germà que em feia l’estudi a sovint mencionava les meues metes quan orava. Al vore que Jehovà responia les seues oracions, jo també vaig començar a orar. Vaig sentir l’ajuda de Jehovà quan en la meua nova faena necessitava demanar dies lliures per assistir a les reunions i a l’assemblea regional». Jehovà es preocupa molt pels nostres estudiants de la Bíblia. També valora molt l’enorme esforç que fem per ensenyar-los a acostar-se a ell i ens estima per fer-ho (Is 52:7). I recorda, encara que actualment no conduïsques un curs bíblic, pots ajudar els estudiants de la Bíblia a batejar-se acompanyant altres germans als seus estudis. w21.06 pàg. 7 § 17, 18

Podem mostrar que apreciem el privilegi de tindre la Paraula de Déu llegint-la regularment. No podem permetre’ns el luxe de deixar l’estudi personal a la casualitat deixant-ho només per a quan ens ve bé. Sols si ens apeguem a la nostra rutina d’estudi podrem mantindre forta la nostra fe. A diferència dels «savis i entesos» d’este món, nosaltres tenim una fe sòlida basada en la Paraula de Déu (Mt 11:25, 26). Gràcies al nostre estudi d’este llibre sagrat, sabem per què les condicions de la terra estan deteriorant-se i el que Jehovà farà al respecte. Així que resolguem-nos a enfortir la nostra fe i a ajudar tantes persones com puguem a tindre fe en el nostre Creador (1Tm 2:3, 4). I continuem esperant el temps quan totes les persones que visquen en la terra es facen eco de les paraules d’Apocalipsi 4:11: «Ets digne, Senyor Déu nostre, de rebre la glòria, [...] perquè has creat tot l’univers». w21.08 pàg. 19 § 18-20

Com a pastors, els ancians són responsables de donar consell quan és necessari. Haurien d’esforçar-se per donar-lo de manera pràctica i animadora i fer que siguen consells que «alegren el cor» (Pr 27:9). Com els ancians estimen els germans i les germanes, a voltes els han d’aconsellar quan estan a punt de cometre una falta (Ga 6:1). Però abans d’aconsellar algú, l’ancià podria repassar alguns dels aspectes de l’amor que va mencionar l’apòstol Pau. Ell va dir que l’amor «és pacient, és bondadós; […] tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta» (1Co 13:4, 7). Meditar en estos versicles bíblics l’ajudarà a examinar per quin motiu dona el consell i com abordar el germà amb l’actitud correcta. Si el qui rep el consell percep que l’ancià es preocupa per ell, probablement estarà més dispost a acceptar-lo. w22.02 pàg. 14 § 3; pàg. 15 § 5

Jehovà va crear perfectes els àngels i els humans. Però llavors, un àngel rebel, Satanàs —que significa ‘Adversari’— va posar a Adam i Eva en contra de Jehovà. Altres àngels i humans també s’uniren a la rebel·lió (Jud 6). No és d’estranyar que Jehovà se sentira traït. Així i tot, ha aguantat i continuarà aguantant fins que arribe el temps en què destruïsca tots els rebels. Quin gran pes es llevaran de damunt Jehovà i els seus lleials quan ja no hagen d’aguantar la maldat d’este sistema! Satanàs va acusar a Job, un servent just de Jehovà, dient que, en la pràctica, els servents fidels de Déu el servixen per raons egoistes (Jb 1:8-11; 2:3-5). El Diable ha mantingut les seues acusacions fins al dia de hui (Ap 12:10). Tots podem posar de la nostra part per a desemmascarar les mentires de Satanàs. Podem fer-ho aguantant les proves i mantenint-nos lleials a Jehovà per amor a Ell. w21.07 pàg. 9 § 7, 8

L’apòstol Pau va utilitzar una poderosa imatge mental per a ensenyar-nos la importància que té fer canvis en la nostra vida. Va escriure que hem de clavar «la nostra vella personalitat [...] al pal» (Rm 6:6 TNM). Igual que Jesús va estar dispost a morir clavat en un pal per a complaure a Jehovà, nosaltres també volem complaure’l posant fi a les actituds i pràctiques que Ell odia. Només si fem estos passos, podrem tindre una consciència neta i l’esperança de disfrutar de vida eterna (Jn 17:3; 1Pe 3:21). Jehovà no adaptarà les seues normes a nosaltres, sinó que som nosaltres els qui hem d’adaptar-nos a elles (Is 1:17, 18; 55:9). Inclús després de batejar-nos, necessitarem continuar lluitant contra els desitjos carnals. Demanem l’ajuda de Jehovà en oració i confiem en el seu esperit, no en les nostres forces (Ga 5:22; Fl 4:6). Hem d’esforçar-nos molt si volem despullar-nos de la vella personalitat i no tornar a posar-nos-la. w22.03 pàg. 6 § 15-17

Jehovà promet que ens proveirà menjar, roba i refugi si busquem el seu Regne en primer lloc i vivim d’acord amb les seues normes justes (Mt 6:33). Tenint això present, evitarem pensar que les coses materials que ens oferix este món ens protegiran i ens donaran tranquil·litat. Sabem que l’única manera de ser feliços és fent la voluntat de Jehovà (Fl 4:6, 7). Encara que puguem permetre’ns comprar moltes coses, hem d’analitzar si realment tenim el temps o les energies per a usar-les i cuidar d’elles. Preguntem-nos: Podríem arribar a sentir-nos molt apegats a les nostres possessions? Recordem que Jehovà vol que siguem membres productius de la seua família. Això significa que no hauríem de deixar que res ens distraguera. Per descomptat, no volem ser com l’home que va rebutjar l’oportunitat de servir a Jehovà i la de ser adoptat com a un dels Seus fills per estar molt apegat a unes quantes possessions terrenals (Mc 10:17-22). w21.08 pàg. 6 § 17

A mesura que estudies les Escriptures, descobriràs la personalitat de Jehovà i voràs com esta harmonitza amb les qualitats que reflectix la Seua creació. Podràs comprovar clarament que estes qualitats pertanyen a un Ser real i que no són producte de la imaginació de ningú (Ex 34:6, 7; Sl 145:8, 9). Al conéixer millor a Jehovà, la teua fe en ell creixerà, el teu amor per ell s’aprofundirà i la teua amistat amb ell es farà més forta. Parla amb els altres sobre la teua fe en Déu. Però, i si algú a qui prediques et fa una pregunta sobre l’existència de Déu i no estàs segur de com contestar-li? Busca la resposta en les nostres publicacions per a analitzar-la amb eixa persona. També pots demanar-li ajuda a un germà o germana d’experiència. Tant si la persona accepta el que diu la Bíblia com si no, t’hauràs beneficiat d’haver fet la investigació, i la teua fe s’enfortirà. w21.08 pàg. 18 § 14, 15

No cal que abandonem totes les comoditats per a agradar a Jehovà (Ecle 5:18, 19 [vv. 19, 20 TNM]). No obstant, si ens retraguérem de fer més en el servici a Déu simplement per evitar fer sacrificis personals, cometríem el mateix error de l’home de l’exemple de Jesús que s’imaginava tenint una vida còmoda sense tindre en compte a Déu (Lc 12:16-21). Quan afrontem dificultats, demanem-li a Jehovà en oració que ens ajude a gastar la nostra capacitat de pensar per a elaborar un pla i seguir-lo (Pr 3:21). Jehovà ens beneïx de moltes maneres. Podem mostrar quant apreciem eixes benediccions al fer tot el que podem per a alabar-lo (He 13:15). Una forma de fer-ho és ampliant el nostre ministeri, això farà que Jehovà ens beneïsca encara més. Busquem cada dia maneres de tastar i vore que Jehovà és bo (Sl 34:9 [v. 8 TNM]). Així serem com Jesús, qui va dir: «El meu aliment és fer la voluntat del qui m’ha enviat i dur a terme la seua obra» (Jn 4:34). w21.08 pàgs. 30, 31 § 16-19

Satanàs vol que arribem a tindre un orgull exagerat. Ell sap que si deixem que l’orgull desmesurat ens domine, ens farem com ell i perdrem l’oportunitat de viure per sempre. Per esta raó, l’apòstol Pau va advertir a tot lo món que fugira de l’orgull, «no fóra cas que la supèrbia l’encegara i caiguera en la mateixa condemna del diable» (1Tm 3:6, 7). Això podria passar-nos a qualsevol de nosaltres, tant si som nous en la veritat com si fa molts anys que estem servint a Jehovà. La gent orgullosa és egoista. Satanàs vol que siguem egoistes i que ens centrem més en nosaltres mateixos que en Jehovà, especialment quan afrontem una prova. Per exemple, t’han acusat alguna volta falsament? O t’han tractat injustament? A Satanàs li agradaria vore que li dones la culpa a Jehovà o als germans. I també vol que penses que l’única solució és fer les coses a la teua manera en comptes de seguir la guia que Jehovà et dona en la seua Paraula (Ecle 7:16, 20). w21.06 pàg. 15 § 4, 5

Jehovà li va donar al profeta Ageu una comissió important. Ageu probablement estava entre els qui havien tornat a Jerusalem de l’exili en Babilònia en l’any 537 abans de la nostra era. Poc després d’arribar, aquells adoradors fidels posaren els fonaments del temple de Jehovà (Esd 3:8, 10). Però, com la situació no va tardar gens en empitjorar a causa de l’oposició, es van desanimar i deixaren de treballar en el projecte (Esd 4:4; Ag 1:1, 2). Així que en l’any 520, Jehovà va comissionar a Ageu per a fer reviscolar el seu zel i motivar-los a completar el temple (Esd 6:14, 15). El missatge d’Ageu tenia el propòsit d’enfortir la fe en Jehovà. L’expressió «Senyor de l’univers» degué ser molt reconfortant perquè indica que Jehovà té autoritat sobre totes les coses, inclòs un gran exèrcit d’àngels poderosos. Així que els jueus havien de confiar en Ell per a que els anara bé. w21.09 pàg. 15 § 4, 5

Hui en dia, els testimonis de Jehovà de tot el món disfrutem d’amor i unitat. A diferència de la resta d’organitzacions, la nostra germandat es manté unida sense importar les diferències nacionals, racials o socials. Este amor verdader es fa evident en les nostres reunions i assemblees. Açò ens ajuda a estar plenament convençuts que la nostra forma d’adoració és la que Jehovà aprova (Jn 13:34). Les Escriptures ens exhorten: «Tingueu un amor intens entre vosaltres» (1Pe 4:8). Una manera de mostrar esta classe d’amor és perdonant-nos els uns als altres i suportant les imperfeccions dels nostres germans. Una altra manera és buscant oportunitats per a ser generosos i hospitalaris amb tots els germans de la congregació, inclosos aquells que poden haver-nos ofés (Col 3:12-14). Sense dubte, este vincle d’amor ens identifica com a cristians verdaders. w21.10 pàg. 22 § 13, 14

Pot l’expulsió ajudar un pecador impenitent a canviar el seu derroter? Per descomptat! Molts dels qui havien estat practicant pecats greus es van adonar que l’acció ferma que van prendre els ancians era just el que necessitaven per a recuperar el bon juí, canviar el seu estil de vida i tornar als braços protectors de Jehovà (He 12:5, 6). Pensem en el següent exemple. Un pastor s’adona que una de les seues ovelles està malalta. Sap que per a tractar esta malaltia en particular ha d’aïllar eixa ovella de la resta del ramat. No obstant, a les ovelles no els agrada estar a soles; preferixen estar amb el ramat i poden inquietar-se quan se les aparta. Però, vol dir açò que el pastor està sent dur o cruel a l’aïllar-la? Està clar que no. Ell sap que si permet que l’ovella malalta es relacione amb la resta del ramat, la malaltia s’escamparà. El fet d’aïllar-la protegix el ramat sencer. w21.10 pàg. 10 § 9, 10

És un gran privilegi pertànyer a una família internacional tan amorosa, i volem que tanta gent com siga possible servisca a Déu junt amb nosaltres. Amb açò en ment, hauríem d’anar amb compte de no fer mai res que poguera embrutar el bon nom de Jehovà i el del seu poble. Més bé, volem comportar-nos sempre d’una manera que atraga les persones a les bones notícies. A voltes, alguns podrien menysprear-nos o inclús perseguir-nos perquè som obedients al nostre Pare celestial. Això podria fer-nos sentir intimidats a l’hora de compartir les nostres creences amb els altres. Però comptem amb l’ajuda de Jehovà i del seu Fill. Jesús va dir als seus deixebles que no havien de preocupar-se per com defendre la seua fe a l’assegurar-los: «En aquell moment direu allò que vos serà inspirat, perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó que l’Esperit del vostre Pare parlarà per mitjà de vosaltres» (Mt 10:19, 20). w21.09 pàg. 24 § 17, 18

Moisés va il·lustrar la mateixa idea amb un recer, o refugi (Sl 90:1). A més, cap al final de la seua vida, va destacar este detall commovedor: «És un recer, el Déu de l’antigor; desplega ací baix el seu poder etern» (Dt 33:27). Què ens diu sobre Jehovà l’expressió «desplega ací baix el seu poder etern»? Quan Jehovà és el nostre recer, ens sentim segurs. Així i tot, potser hi ha dies que ens sentim sense forces i amb els ànims per terra. En eixes ocasions, què farà Jehovà per nosaltres? (Sl 136:23) Desplegarà ací baix el seu poder allargant carinyosament els seus braços per a ajudar-nos a alçar-nos (Sl 28:9; 94:18). Saber que sempre podem comptar amb el suport de Déu ens ajuda a recordar dos benediccions de les quals disfrutem. Primera, tenim un lloc segur on refugiar-nos sense importar on visquem. I segona, el nostre amorós Pare celestial es preocupa molt per nosaltres. w21.11 pàg. 6 § 15, 16

Jesús sabia que la injustícia posaria a prova la fe dels seus deixebles. Per a ajudar-los a aguantar-la, va contar una paràbola registrada en el llibre de Lluc. Tractava d’una viuda que no deixava de demanar justícia a un jutge injust, perquè estava segura que la seua persistència es voria recompensada. Finalment, el jutge va respondre a les seues súpliques. Què n’aprenem? Al contrari que el jutge, Jehovà no és injust. Per això, Jesús va dir: «¿I Déu no farà justícia als seus elegits que clamen a ell de nit i de dia?» (Lc 18:1-8). I va afegir: «Però el Fill de l’home, quan vinga, ¿trobarà fe [forta] a la terra?». Quan patim injustícies, hem de mostrar amb la nostra paciència i perseverança que tenim una fe tan forta com la de la viuda. Amb una fe com eixa, podem estar segurs que tard o prompte Jehovà actuarà a favor nostre. També necessitem creure en el poder de l’oració. w21.11 pàg. 23 § 12; pàg. 24 § 14

Jóvens, sentiu a voltes que les normes de Jehovà són massa restrictives? Això és el que Satanàs vol que penseu. La seua intenció és que vos centreu en el que fan els qui van pel camí espaiós i en lo bé que pareix que s’ho passen. Podria utilitzar el que fan els vostres companys de classe o el que veieu en internet per a fer-vos creure que vos esteu perdent alguna cosa bona. Satanàs vol que penseu que les normes de Jehovà vos priven de disfrutar de la vida al màxim. Però, penseu en açò: Satanàs no vol que els qui van pel seu camí vegen què els espera al final del trajecte (Mt 7:13, 14). Per contra, Jehovà t’ha descrit clarament què els aguarda als qui es mantenen en el camí de la vida (Sl 37:29; Is 35:5, 6; 65:21-23). w21.12 pàg. 23 § 6, 7

Sabem que hem de perdonar perquè és lo correcte. Però, igual que a l’apòstol Pere a voltes li costava perdonar, a nosaltres també se’ns podria fer difícil (Mt 18:21, 22). Què ens pot ajudar? Primer, meditem en tot el que Jehovà ens ha perdonat (Mt 18:32, 33). No ens mereixem el seu perdó, però ell ens el dona generosament (Sl 103:8-10). A més, «ens hem d’estimar els uns als altres», així que el perdó no és opcional, és un deute que tenim amb els nostres germans i germanes (1Jn 4:11). Després, pensem en el que passa quan perdonem: ajudem la persona que ens ha ofés, mantenim la unitat en la congregació, protegim la nostra amistat amb Jehovà i ens llevem un gran pes de damunt (2Co 2:7; Col 3:14). Finalment, orem a Aquell que ens demana que perdonem. No permetem que Satanàs pertorbe la pau que disfrutem amb els germans (Ef 4:26, 27). Necessitem l’ajuda de Jehovà si volem evitar caure en esta trampa del Diable. w21.06 pàg. 22 § 11; pàg. 23 § 14

David va haver de fugir per a salvar la vida, perquè Saül, el poderós rei d’Israel, estava decidit a matar-lo. Quan David va necessitar provisions, va parar en la ciutat de Nob i allí va demanar només cinc pans (1Sa 21:1, 3). Més tard, ell i els seus hòmens es van refugiar en una cova (1Sa 22:1). Com va arribar David a esta situació? Saül estava encegat a causa de l’enveja que sentia per la fama i les victòries militars de David. Sabia que, per culpa de la seua desobediència, Jehovà l’havia rebutjat com a rei d’Israel i que havia escollit a David per a que ocupara el tron (1Sa 23:16, 17). Però com Saül encara era rei d’Israel, tenia un gran exèrcit i molts partidaris, així que David va haver de fugir per a salvar la vida. Realment pensava Saül que podia evitar que Déu fera rei a David? (Is 55:11) La Bíblia no ho diu, però podem estar segurs d’una cosa: Saül estava adoptant una posició molt perillosa. No oblidem que els qui s’oposen a Déu sempre perden! w22.01 pàg. 2 § 1, 2

Jesús es va esforçar molt al predicar. Va mostrar el seu amor per les persones al no deixar passar cap oportunitat per a ensenyar-los la veritat (Lc 19:47, 48). Què l’impulsava a fer-ho? La compassió que sentia per elles. A voltes, eren tants els qui volien escoltar a Jesús, que a ell i als seus deixebles «no els quedava temps ni de menjar» (Mc 3:20). Fins i tot, va estar dispost a predicar per la nit perquè a un dels seus oients li venia bé. És cert que la majoria dels qui en un principi escoltaren a Jesús no es feren deixebles seus, però tot aquell que el va escoltar va rebre un testimoni complet. Hui en dia, nosaltres també volem donar l’oportunitat d’escoltar les bones notícies a tot lo món (Fets 10:42). Però, per a aconseguir-ho, potser hem d’ajustar la nostra predicació. En lloc d’apegar-nos a l’horari que ens vinga millor a nosaltres, hauríem d’estar dispostos a eixir a predicar quan és més probable que trobem les persones. Si ho fem, podem estar segurs que complaurem a Jehovà. w22.01 pàg. 17 § 13, 14

Hui en dia, es fa difícil confiar en els qui tenen autoritat, perquè el sistema judicial i polític tendix a afavorir els rics i els poderosos en detriment dels pobres. Per un altre costat, la conducta de certs líders religiosos deixa molt a desitjar, i açò ha fet que molta gent perda la seua confiança en Déu. Per això, quan una persona accepta estudiar la Bíblia amb nosaltres, hem d’ensenyar-li a confiar en Jehovà i en aquells a qui ell ha nomenat ací en la terra. Per descomptat, no només els estudiants de la Bíblia han d’aprendre a confiar en Jehovà i en la seua organització, sinó també els qui fa molts anys que estan en la veritat. A voltes, sorgixen situacions que podrien posar a prova la nostra confiança en Jehovà i fer-nos perdre de vista que la seua manera de fer les coses és sempre la millor. w22.02 pàg. 2 § 1, 2