Gener

Per què era Timoteu un servent útil per a Jehovà? Per les seues extraordinàries qualitats cristianes (Fl 2:19-22). De la descripció que l’apòstol Pau fa de Timoteu, podem vore que el jove era humil, lleial, diligent i confiable, i que sentia interés sincer pels germans. Per això, Pau l’estimava i no va dubtar en confiar-li assignacions de pes. De la mateixa manera, si cultivem qualitats que Jehovà estima, ens guanyem el seu carinyo i som més útils per a la congregació (Sl 25:9; 138:6). Així que, després d’orar, pensa en quins aspectes de la teua personalitat has de millorar. Selecciona una qualitat específica en la qual t’agradaria centrar-te. ¿Podries cultivar més empatia? Necessites ser més pacífic i perdonador? Si tens dubtes, et serà de molta ajuda preguntar-li a un amic de confiança en què podries millorar (Pr 27:6). w22.04 pàg. 23 § 4, 5

Jehovà vol que siguem feliços. Ho sabem perquè el goig és un aspecte del fruit del seu esperit sant (Ga 5:22). Com fa més feliç donar que rebre, sentim una gran alegria quan participem plenament en la predicació i ajudem els nostres germans de diferents maneres (Fets 20:35). Tal com diu el text de hui, l’apòstol Pau menciona dos factors que ens ajudaran a mantindre l’alegria. En primer lloc, hauríem de donar-li lo millor de nosaltres a Jehovà, ja que només aixina serem feliços (Mt 22:36-38). En segon lloc, hauríem d’evitar comparar-nos amb els altres. Sense importar el que la nostra salut, educació o habilitats ens permeten fer, hauríem d’estar agraïts a Jehovà. Però no oblidem que, si els altres tenen millors resultats que nosaltres en alguns aspectes del servici a Jehovà, hauríem d’alegrar-nos, ja que estan usant els seus talents per a alabar a Déu. w22.04 pàg. 10 § 1, 2

La fi de la religió falsa vindrà de repent i agarrarà el món per sorpresa (Ap 18:8-10). La destrucció de Babilònia la Gran causarà una gran commoció a escala mundial, i pot ser que també moltes dificultats. Però el poble de Déu tindrà almenys dos raons per a alegrar-se. La primera és que la religió falsa, que tant de mal li ha fet a Jehovà al llarg de la història, desapareixerà per sempre! I la segona, que la nostra alliberació d’este malvat sistema estarà a les portes! Daniel va predir que el verdader «coneixement augmentarà», i aixina ha sigut! Ara comprenem les profecies que estan complint-se en els nostres dies (Dn 12:4, 9, 10). L’exactitud d’estes aprofundix el nostre respecte per Jehovà i per la seua Paraula inspirada (Is 46:10; 55:11). Així que continuem enfortint la nostra fe estudiant diligentment les Escriptures i ajudant els altres a cultivar una bona amistat amb Jehovà. Sabem que el nostre Déu protegirà els qui confien plenament en ell i els donarà «pau» constant (Is 26:3). w22.07 pàg. 7 § 16, 17

El llibre d’Apocalipsi ens fa saber que el Regne celestial de Déu ha sigut establit i que Satanàs ha sigut expulsat del cel (Ap 12:1-9). Això ha fet possible que ara regne la pau en el cel, però a nosaltres ens ha causat molts problemes, perquè Satanàs ha centrat la seua ira contra els servents fidels de Jehovà que hi ha en la terra (Ap 12:12, 15, 17). Com podem mantindre’ns ferms davant dels atacs de Satanàs? (Ap 13:10) Una cosa que ens ajudarà és saber què ens depara el futur. Per exemple, en Apocalipsi, l’apòstol Joan descriu algunes benediccions que prompte disfrutarem. Entre elles, estarà la destrucció dels enemics de Déu. Des del primer versicle, Apocalipsi ens diu que la informació que estem a punt de llegir es presenta «en símbols» (Ap 1:1 TNM). w22.05 pàg. 8 § 1-3

La posició ferma dels servents fidels de Jehovà provocarà la ira dels qui s’oposen a Ell. Com a resultat, una coalició de nacions atacarà el poble de Déu per tota la terra. La Bíblia descriu esta agressió desesperada com l’atac de Gog de Magog (Ez 38:14, 15). Com reaccionarà Jehovà a este atac despiadat? Ell ens assegura: «M’encendré d’indignació» (Ez 38:18, 21-23). El capítol 19 d’Apocalipsi descriu el que passa a continuació. Jehovà envia a Jesús i «els exèrcits del cel» —formats pels àngels fidels i els 144.000— a defendre el Seu poble i a lluitar contra Gog de Magog (Ap 17:14; 19:11-15). Quin serà el resultat d’esta guerra? L’aniquilació total de tots els humans i organitzacions que s’oposen a Jehovà (Ap 19:19-21). w22.05 pàg. 17 § 9, 10

Poc després que Adam i Eva pecaren, Jehovà va donar esperança als seus descendents per mitjà d’una profecia important que està registrada en Gènesi 3:15: «Posaré enemistat entre tu i la dona, entre el teu llinatge i el seu. Ell t’atacarà al cap i tu l’atacaràs al taló». Encara que esta profecia apareix en el primer llibre de la Bíblia, d’una manera o altra, tots els llibres bíblics fan referència a ella. Tal com el llom d’un llibre manté unides les seues pàgines, les paraules registrades en Gènesi 3:15 mantenen unit el contingut de cada llibre bíblic amb el missatge principal de la Paraula de Déu, és a dir, que Jehovà enviaria un Salvador per a destruir al Diable i a tots els seus seguidors. Quina gran benedicció per a tots els qui estimen a Jehovà! L’estudi de la Bíblia ens ajudarà a vore com s’està complint esta profecia i com ens beneficia. w22.07 pàg. 14 § 1-3

Pares, demaneu-li a Jehovà en oració que vos done la saviesa que necessiteu per a ajudar els vostres fills a cultivar amor per ell (Jm 1:5). Jehovà és la Persona més qualificada per a donar consell. Tenim moltes raons per a confiar en ell. Mencionem-ne dos. La primera, que Jehovà és qui té més experiència com a pare (Sl 36:10 [v. 9 TNM]). I la segona, que els seus savis consells sempre són beneficiosos (Is 48:17). Per mitjà de la seua Paraula i de la seua organització, Jehovà proveïx abundant aliment espiritual basat en la Bíblia que pot ajudar-vos a educar els vostres fills per a que arriben a estimar-lo (Mt 24:45). Per exemple, podeu trobar molts consells pràctics en la sèrie d’articles «Ajuda per a les famílies» que va aparéixer impresa durant anys en la revista Desperteu-vos! i que ara està disponible en el nostre lloc web. A més, en jw.org teniu molts vídeos d’entrevistes i dramatitzacions que poden ajudar-vos a aplicar els consells de Jehovà en la criança dels vostres fills (Pr 2:4, 5). w22.05 pàg. 27 § 4, 5

Jehovà és realment el major Perdonador de l’univers. Primer, ell sempre està dispost a perdonar. Segon, ho sap tot de nosaltres. Com sap perfectament què ha definit la nostra personalitat, està en la millor posició per a determinar si estem realment penedits. I, tercer, quan Jehovà ens perdona, per a ell és com si el pecat no haguera existit. Açò ens permet tindre una consciència neta i recuperar l’aprovació de Déu. Per descomptat, mentres siguem imperfectes, continuarem pecant. No obstant, podem trobar consol en les paraules de l’obra Perspicacia para comprender las Escrituras, volum I, pàgina 209, on diu: «Ja que Jehovà es compadix de les debilitats carnals dels seus servents, estos no han d’estar en una constant condició de remordiment degut als errors que cometen per la seua imperfecció inherent (Sl 103:8-14; 130:3). Si seguixen atentament els camins de Déu, poden sentir-se contents (Fl 4:4-6; 1Jn 3:19-22)». w22.06 pàg. 7 § 18, 19

Témer l’oposició dels governs no és l’única arma que el Diable utilitza. A alguns els fa més por la reacció que tindrà la seua família quan s’entere que s’han fet testimonis de Jehovà que qualsevol altre abús físic. Estos cristians volen moltíssim els seus familiars i els agradaria que arribaren a conéixer i estimar a Jehovà. A més, els dol que parlen amb falta de respecte del Déu verdader i dels seus servents. No obstant, en alguns casos, els familiars que inicialment s’oposaven, amb el temps, abraçaren la veritat. Però, com reaccionaríem si la nostra família no volguera saber res de nosaltres degut a les nostres noves creences? Si eixe fora el cas, ens poden consolar les boniques paraules de Salm 27:10. Reflexionar en lo molt que Jehovà ens estima ens dona seguretat davant del que puga passar i ens convenç que ens recompensarà pel nostre aguant. Jehovà cobrirà les nostres necessitats físiques, emocionals i espirituals millor que ningú. w22.06 pàgs. 16, 17 § 11-13

Al llarg del seu ministeri, Jesús va ser acusat de ser un bevedor, un fartó, un agent del Diable, un profanador del sàbat i, fins i tot, un blasfemador (Mt 11:19; 26:65; Lc 11:15; Jn 9:16). A pesar d’això, Jesús no va respondre amb males paraules. Igual que ell, nosaltres tampoc hauríem de contestar mai de mala manera (1Pe 2:22, 23). Per descomptat, demostrar un control aixina no és gens fàcil (Jm 3:2). Què pot ajudar-nos? Si un amo de casa et parla malament, tracta de posar-te en el seu lloc. Un germà anomenat Sam diu: «Intente centrar-me en la necessitat que té l’amo de casa d’escoltar la veritat i en la possibilitat que puga canviar». Ara bé, a voltes la persona es pot enfadar simplement perquè hem tocat en mal moment. Quan ens trobem amb algú que està molest, podem fer una oració breu a Jehovà demanant-li que ens ajude a mantindre la calma i a no dir res ofensiu o irrespectuós. w22.04 pàg. 6 § 8, 9

Una de les principals maneres d’ajudar els vostres fills a acostar-se a Jehovà és estudiant la Bíblia amb ells (2Tm 3:14-17). Però la Paraula de Déu revela una altra manera com els jóvens poden aprendre sobre Jehovà. En el llibre de Proverbis, un pare parla amb el seu fill i aparentment li recorda que no perda mai de vista les qualitats de Jehovà presents en la creació (Pr 3:19-21). Pares, segurament vos agrada passar temps a l’aire lliure amb els vostres fills. Aprofiteu eixe temps per a ensenyar-los a vore la relació que hi ha entre «les coses creades» i les meravelloses qualitats de Jehovà (Rm 1:20). Fixeu-vos en com Jesús va utilitzar la creació per a ensenyar. En una ocasió, va demanar als seus deixebles que observaren els corbs i les flors (Lc 12:24, 27-30). Després de mencionar estos exemples, els va ensenyar una lliçó important sobre la generositat i bondat de son Pare: que Jehovà alimentarà i vestirà els seus servents fidels com ho fa amb els corbs i les flors del camp. w23.03 pàgs. 20, 21 § 1-4

Li agraïm a Jehovà poder orar-li a través del seu Fill, ja que és el mitjà que Ell utilitza per a concedir-nos les nostres peticions. Jehovà escolta i contesta les oracions que li oferim en el nom de Jesús i perdona els nostres pecats gràcies al sacrifici de rescat del seu Fill (Rm 5:1). Les Escriptures descriuen a Jesús com el nostre «gran sacerdot [...] assegut en el cel, a la dreta del tron de la majestat divina» (He 8:1). També diuen que «tenim prop del Pare un defensor, Jesucrist» (1Jn 2:1). Que agraïts estem a Jehovà per haver-nos donat un gran sacerdot compassiu que entén les nostres debilitats i que «intercedeix per nosaltres» (Rm 8:34; He 4:15). Sense el sacrifici de Jesús, no podríem dirigir-nos a Jehovà en oració. Així que no tenim prou paraules per a expressar el nostre agraïment pel preciós regal que Jehovà ens ha fet, el seu benvolgut Fill! w22.07 pàg. 23 § 10-12

La persona confiable s’esforça per complir la seua paraula i per dir sempre la veritat (Sl 15:4). La gent sap que pot fiar-se d’eixa classe de persones. Per descomptat, això és el que volem que els nostres germans pensen de nosaltres. No podem obligar a ningú a confiar en nosaltres, la confiança s’ha de guanyar. Esta qualitat es pot comparar amb els diners, que són difícils de guanyar, però fàcils de perdre. En el cas de Jehovà, és evident que s’ha guanyat la nostra confiança, ja que «es manté fidel en tot el que fa» (Sl 33:4). Ell espera que ens esforcem per imitar-lo (Ef 5:1). Que agraïts estem a Jehovà per deixar-nos formar part d’una germandat composta per persones amoroses i confiables! Per això, tenim la responsabilitat de guanyar-nos la confiança dels nostres germans. Si ens esforcem individualment per cultivar amor, humiltat, discerniment, honradesa i autocontrol, contribuirem a fomentar un ambient de confiança en la congregació. Que tots imitem el nostre Déu, Jehovà, i continuem demostrant que som persones confiables! w22.09 pàg. 8 § 1, 2; pàg. 13 § 17

Encara que formem part d’una gran família de servents de Jehovà, a voltes podríem sentir-nos a soles. Podríem pensar que estem a soles a l’hora de lluitar contra els sentiments negatius. Jehovà no vol vore’ns aixina. Considerem com va tractar al profeta Elies. Primer, el va animar a expressar-se. Per exemple, li va preguntar dos voltes: «Què fas, ací, Elies?» (1Re 19:9, 13). Quan Elies li va dir com se sentia, Jehovà el va escoltar i després li va respondre. A més, li va assegurar que encara hi havia molts israelites fidels (1Re 19:11, 12, 18). Sense dubte, Elies es va llevar un gran pes de damunt després d’obrir-li el seu cor a Jehovà i d’escoltar la Seua resposta. En segon lloc, Jehovà li va donar algunes assignacions importants. Li va manar que ungira a Hazael com a rei de Síria, a Jehú com a rei d’Israel i a Eliseu com a profeta (1Re 19:15, 16). D’esta manera, el va ajudar a centrar-se en coses positives. Finalment, Déu li va proveir un bon ajudant, Eliseu. w22.08 pàg. 8 § 3; pàg. 9 § 5

Alguna volta ha participat la teua congregació en un projecte de renovació o construcció d’una Sala del Regne? Si és aixina, segur que recordes la primera reunió que es va celebrar allí. Que agraït li estaves a Jehovà! De fet, és possible que t’emocionares tant que a penes podies cantar el càntic inicial. Les nostres Sales del Regne, tan ben construïdes, li donen glòria a Jehovà. Però encara li donem més glòria quan participem en una altra classe de construcció. Eixa obra és més valuosa que una construcció literal. Es tracta d’edificar tot aquell que acudix a estos llocs d’adoració. L’apòstol Pau estava pensant en esta classe d’edificació quan va escriure les paraules del text de hui. Ell és un excel·lent exemple d’algú que sabia com edificar els seus germans. La clau estava en l’empatia que sentia per ells. Podem imitar l’apòstol i aixina edificar els nostres germans i germanes hui en dia (1Co 11:1). w22.08 pàg. 20 § 1, 2

El cristià que vol ser just als ulls de Déu ha de ser completament honrat en tots els seus negocis. A més, qui estima la justícia odia vore que es tracta injustament als altres. I per a que algú just «complaga en tot» a Jehovà, ha de tindre en compte la Seua opinió a l’hora de prendre decisions. La Bíblia es referix a Jehovà com la Font de la justícia, per això, també diu que ell és «el lloc on habita la justícia» (Jr 50:7 TNM). Com a Creador, Jehovà és l’únic que té el dret d’establir les normes sobre el que està bé i el que està malament. El seu sentit de la justícia és molt superior al dels humans (Pr 14:12; Is 55:8, 9). A pesar d’això, podem viure d’acord amb les normes de justícia de Déu perquè estem fets a imatge seua (Gn 1:27). A més, fer-ho és un plaer per a nosaltres. L’amor que sentim per ell ens motiva a imitar-lo lo millor que podem (Ef 5:1). w22.08 pàg. 27 § 5, 6

Quan estem angoixats o desanimats, podríem sentir la necessitat de buscar alguna classe d’entreteniment per a desconnectar dels problemes. Això és comprensible, però hem d’anar amb compte de no acabar fent coses que Jehovà odia (Ef 5:10-12, 15, 16). En la carta als Filipencs, l’apòstol Pau va exhortar els cristians a no deixar de pensar en totes les coses que són «justes», «castes», «que promouen l’amor» i «que són virtuoses» (Fl 4:8 TNM). Encara que Pau no estava parlant específicament de l’entreteniment, les seues paraules haurien d’influir en la classe de diversió que triem. Així que, a l’hora d’escollir-la, provem açò: substituïm la paraula «coses» que apareix en el text per la paraula cançons, pel·lícules, novel·les o videojocs. Açò ens ajudarà a discernir quines coses són acceptables per a Déu i quines no. Tots volem obeir les elevades normes de Jehovà i disfrutar d’una bona consciència (Sl 119:1-3). w22.10 pàg. 9 § 11, 12

Abans de morir, alguns dels «injustos» feren coses horribles, així que necessitaran que se’ls ensenye a viure d’acord amb les normes justes de Jehovà. Per a aconseguir-ho, el Regne de Déu dirigirà el major programa educatiu de tota la història de la humanitat! Qui ensenyarà als injustos? La gran multitud i els justos que hagen ressuscitat. Per a que els injustos tinguen els seus noms escrits en el llibre de la vida, hauran de cultivar una relació personal amb Jehovà i dedicar-se a ell. Jesucrist i els ungits observaran atentament des del cel com reaccionen els injustos a l’ensenyança (Ap 20:4). A qualsevol que rebutge esta ajuda no se li permetrà continuar vivint, encara que tinga 100 anys (Is 65:20). Com Jehovà i Jesús poden llegir els cors, no deixaran que ningú cause cap dany en el nou món (Is 11:9; 60:18; 65:25). w22.09 pág. 17 § 11, 12

En este versicle, l’expressió «les autoritats» es referix als governs humans que tenen el poder per a controlar als altres. Tots els cristians estem sotmesos a ells. Estos governs mantenen l’orde públic, fan complir la llei i, a voltes, protegixen el poble de Jehovà (Ap 12:16). Per això, hauríem de mostrar-los respecte i honrar-los, així com pagar els impostos i tributs que ens demanen (Rm 13:7). No obstant, estos governs humans tenen eixe poder només perquè Jehovà els ha permés que el tinguen. Jesús ho va deixar clar al ser interrogat per Ponç Pilat. Quan este governador romà li va dir que tenia l’autoritat per a perdonar-li la vida o per a condemnar-lo a mort, Jesús li va respondre: «No tindries cap poder sobre mi si no l’hagueres rebut de dalt» (Jn 19:11). Igual que en el cas de Ponç Pilat, hui en dia, l’autoritat de tots els governs humans i polítics és limitada. w22.10 pàg. 13 § 6

El rei David, per inspiració, va escriure com seria la vida quan governara un futur rei savi i fidel (Sl 37:10, 11, 29). Les seues paraules es feren realitat durant el regnat del rei Salomó (1Cr 22:9; 29:26-28). Quan ell governava Israel, el poble de Déu disfrutava de molta pau i prosperitat en una terra que regallava «llet i mel». Déu els havia dit: «Si seguiu els meus decrets, [...] faré regnar la pau: podreu dormir sense que ningú vos espante» (Lv 20:24; 26:3, 6). Jehovà va complir estes promeses en els dies de Salomó. Hui en dia, solem llegir Salm 37:11 quan li parlem a algú sobre el paradís. I això està molt bé, perquè Jesús va citar d’este versicle en el Sermó de la Muntanya per a indicar que tindrà un compliment futur (Mt 5:5). Per tant, les paraules de Salm 37:10, 11, 29 van tindre un compliment en el passat i també el tindran en el futur. w22.12 pàg. 10 § 8

Com a cristians verdaders, hem de seguir les instruccions de l’organització. La Bíblia ens oferix este consell pràctic per a tindre èxit: «Has de planejar ben bé la guerra: la victòria depén de molts consellers» (Pr 24:6). Com ens ajuda este versicle a millorar la nostra predicació i ensenyança? En comptes de seguir el nostre criteri, hauríem de posar en pràctica les suggerències que se’ns donen. Rebem guia sàvia en les nostres reunions, on podem aprendre de les assignacions i els discursos basats en la Bíblia que presenten germans d’experiència. A més, l’organització de Jehovà ens proveïx publicacions i vídeos que són molt útils per a ajudar la gent a comprendre la Bíblia. Que agraïts estem pels savis consells que trobem en la Paraula de Déu! Què seria de nosaltres sense ells? Així que estiguem sempre decidits a actuar d’acord amb la saviesa que Jehovà ens dona (Pr 3:13-17). w22.10 pàg. 23 § 18, 19

Quan prenem aliments i els digerim, obtenim els nutrients necessaris en sentit físic. De la mateixa manera, quan estudiem la Paraula de Déu i meditem en ella, ens alimentem espiritualment. Jehovà desitja que absorbim la seua Paraula. Per a aconseguir-ho, hem de seguir tres passos: orar, llegir i meditar. Primer, orem a fi de preparar el cor per a rebre els pensaments de Déu. Segon, llegim un passatge bíblic. I tercer, ens parem a meditar, això vol dir, pensar detingudament en el que hem llegit. Quin serà el resultat? Quant més meditem més penetrarà la Paraula de Déu en el nostre cor. Per què és vital llegir la Bíblia i meditar en ella? Perquè ens dona les forces que necessitem per a predicar el missatge del Regne ara i per a proclamar d’ací poc el contundent missatge de juí que possiblement haurem d’anunciar. I també perquè, quan meditem en les atraients qualitats de Jehovà, la nostra relació personal amb ell s’enfortix encara més. w22.11 pàgs. 6, 7 § 16, 17

Jesús va dir que no només els seus seguidors, sinó també la gent de fora de la congregació reconeixeria els verdaders cristians per l’amor sincer que es tenien els uns als altres. I l’amor que existix entre els germans de la congregació és realment extraordinari. Però, evidentment, els testimonis de Jehovà no som perfectes (1Jn 1:8). Per això, com més coneixem els germans més fàcil és vore els seus defectes (Rm 3:23). Per desgràcia, alguns han deixat de servir a Jehovà perquè han permés que les imperfeccions dels altres els facen entropessar. Com va mostrar Jesús el seu amor pels apòstols? I com podem imitar l’exemple de Jesús hui en dia? Els Testimonis fem bé de reflexionar en les respostes a estes preguntes. Açò ens ajudarà a mostrar encara més amor, especialment quan lidiem amb les imperfeccions dels altres (Ef 5:2). w23.03 pàg. 26 § 2-4

A mesura que ens acostem a la fi d’este sistema, és molt probable que afrontem reptes que vinguen de dins de la congregació i que podrien posar a prova la nostra lleialtat a Jehovà. Així que hem de mantindre el bon juí. Si pensem que algun germà ens ha tractat injustament, no permetem que això ens amargue l’existència. Si rebem disciplina, mirem més enllà de la vergonya que puguem sentir en eixe moment, acceptem el consell i fem els ajustos necessaris. I quan l’organització de Jehovà faça canvis que ens afecten personalment, acceptem-los de bona gana i obeïm les instruccions. Mantinguem la confiança en Jehovà i en la seua organització quan la nostra lleialtat es pose a prova. Conservem també la calma, pensem amb claredat i vegem els assumpts com els veu Jehovà. Demanem-li ajuda en oració, i mai ens aïllem de la congregació. Llavors, passe el que passe, Satanàs no podrà separar-nos ni de Jehovà ni de la Seua organització (Jm 4:7). w22.11 pàg. 25 § 14-16

Els ancians han d’ajudar els germans a preparar-se abans que ocórrega un desastre. Han d’assegurar-se que tots els qui formen la congregació sàpien els passos que s’han de seguir per a mantindre’s sans i estalvis i per a contactar amb els ancians. Què pots fer tu personalment? Si ocorre un desastre prop d’on vius, pregunta als ancians com pots ajudar. Tal volta pots oferir allotjament temporal tant per als desplaçats com per als voluntaris de construcció. També pots dur menjar i altres articles necessaris als publicadors damnificats. Si el desastre es produïx en una zona més distant, pots ajudar igualment. Com? Una manera és orant pels afectats (2Co 1:8-11). A més, pots donar suport a les labors de socors contribuint econòmicament a l’obra mundial (2Co 8:2-5). I si les teues circumstàncies et permeten anar a la zona afectada, pregunta als ancians com pots ajudar. En cas que et conviden a anar, és probable que rebes capacitació per a que sigues més útil en el lloc i el moment que faça falta. w22.12 pàg. 24 § 8; pàg. 25 § 11, 12

Una altra manera de traduir el text de hui podria ser: «Només heu tingut les mateixes temptacions que tots els altres». Esta afirmació estava dirigida als cristians i cristianes de Corint, alguns dels quals havien sigut adúlters, homosexuals o borratxos (1Co 6:9-11). Creus que després de batejar-se no van haver de lluitar mai més contra els mals desitjos? Això és poc probable. És de veres que eren ungits, però continuaven sent humans imperfectes i segur que havien de lluitar contra les seues males tendències de tant en tant. Per què hauria d’animar-te açò? Perquè mostra que altres han passat pel que tu estàs passant i ho han pogut superar. En efecte, podem mantindre’ns «ferms en la fe» perquè sabem «que la comunitat de germans estesa per tot el món ha de suportar els mateixos sofriments» (1Pe 5:9). w23.01 pàg. 12 § 15

Jesús li va demanar a son Pare que cuidara dels seus seguidors (Jn 17:11). Per què ens ajuda a ser valents esta petició de Jesús? Perquè sabem que Jehovà és més fort que qualsevol dels nostres enemics (1Jn 4:4). A més, Ell ho veu tot. Per tant, estem convençuts que, si confiem en Jehovà, podrem superar les nostres pors i ser valents. Alguna volta t’ha fet vergonya identificar-te com a testimoni de Jehovà en l’escola o en la faena? Estàs posposant la meta de ser publicador o de batejar-te perquè et preocupa el que la gent puga pensar de tu? No permetes que estos sentiments t’impedisquen fer el que saps que està bé. Ora-li sincerament a Jehovà i demana-li que et done el valor que necessites per a fer la seua voluntat. Vore com ell respon les teues oracions t’enfortirà i farà que sigues més valent (Is 41:10, 13). w23.01 pàg. 29 § 12; pàg. 30 § 14

Jesús va plantejar la pregunta «¿No heu llegit [...]?» per a evidenciar que els fariseus tenien un punt de vista equivocat de les Escriptures (Mt 12:1-7). En eixa ocasió, els fariseus afirmaren que els deixebles de Jesús havien violat el sàbat. En resposta, Jesús va posar dos exemples bíblics i va citar un versicle d’Osees per a demostrar que els fariseus ni havien comprés el propòsit de la llei del sàbat ni havien mostrat misericòrdia. Per què la lectura de la Paraula de Déu no havia modelat estos hòmens? Perquè la seua mala actitud els impedia entendre-la, ja que eren orgullosos i només la llegien per a criticar els altres (Mt 23:23; Jn 5:39, 40). Fixem-nos també en Mateu 19:4-6, on Jesús va plantejar als fariseus la mateixa pregunta: «¿No heu llegit [...]?». Encara que sí que havien llegit el relat de la creació, van ignorar el que ensenyava sobre el punt de vista de Déu respecte al matrimoni. De les paraules de Jesús aprenem que hem de llegir la Bíblia amb l’actitud correcta. A diferència dels fariseus, hem de ser humils i deixar-nos ensenyar. w23.02 pàg. 12 § 12, 13

La Llei que Jehovà va donar a la nació d’Israel incloïa pautes que ajudaven a evitar accidents greus tant en casa com en la faena (Ex 21:28, 29; Dt 22:8). Els accidents mortals tenien greus conseqüències per als homicides involuntaris (Dt 19:4, 5). A més, la Llei castigava aquells que, encara que fora sense voler, li feren mal a un xiquet no nascut (Ex 21:22, 23). Les Escriptures deixen clar que Jehovà vol que ens esforcem per evitar els accidents. Demostrem que valorem el regal de la vida al prendre mesures de seguretat en casa i en la faena. Si volem desfer-nos d’objectes afilats, productes químics o medicaments, ho hem de fer de forma segura. I per descomptat, mai hauríem de permetre que esta classe de productes estiguera a la mà dels xiquets. Hem de ser cautelosos al manipular foc, líquids calents i ferramentes elèctriques, i no els hem de perdre mai d’ull. No conduïm quan estem davall dels efectes dels medicaments, l’alcohol o la falta de son, ni permetem que els dispositius electrònics ens distraguen mentres estem al volant. w23.02 pàgs. 21, 22 § 7-9

Jehovà és un Mestre pacient, bondadós i comprensiu. A més, es fixa en les bones qualitats dels seus estudiants (Sl 130:3). I no espera més de nosaltres del que podem fer. Recorda que, entre les coses meravelloses que Jehovà ha dissenyat, està el nostre cervell (Sl 139:14). El nostre Creador vol que adquirir coneixement siga un plaer per a nosaltres i que no deixem mai de fer-ho. Així que lo més savi és sospirar per les veritats bíbliques, és a dir, desitjar-les intensament (1Pe 2:2). Per a aconseguir-ho, posa’t metes que pugues alcançar i seguix un horari per a llegir i estudiar la Bíblia regularment (Js 1:8). Amb l’ajuda de Jehovà, disfrutaràs cada volta més d’estudiar i d’aprendre sobre ell. El coneixement per si mateix no és suficient. El propòsit més important de l’estudi és ajudar-te a conéixer millor a Jehovà i a enfortir, entre altres qualitats, la fe i l’amor que sents per ell (1Co 8:1-3). A mesura que continues aprenent, no deixes de demanar-li a Jehovà que et done més fe (Lc 17:5). Ell respon generosament a eixa classe d’oracions. w23.03 pàg. 10 § 11, 13

Jesús volia que els seus deixebles estigueren ocupats mentres esperaven la conclusió del sistema jueu. Per això, els va donar una comissió, la de predicar les bones notícies «a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l’extrem de la terra» (Fets 1:6-8). Està clar que tenien una immensa faena per fer. A l’esforçar-se al màxim per predicar als altres, aprofitaren el temps de la millor manera. Vigilar-nos a nosaltres mateixos també implica examinar com gastem el nostre temps. No oblidem que a qualsevol pot afectar-lo «el contratemps» i, de repent, perdre la vida (Ecle 9:11). La millor manera d’aprofitar el nostre temps és fent la voluntat de Jehovà i enfortint la nostra relació amb ell (Jn 14:21). Per això, hem d’esforçar-nos per obeir la següent exhortació: «Manteniu-vos ferms i incommovibles; doneu-vos de ple a l’obra del Senyor» (1Co 15:58). D’esta manera, quan arribe la fi, siga de la nostra vida o d’este sistema malvat, tindrem la tranquil·litat d’haver fet tot el que hem pogut per Jehovà (Mt 24:13; Rm 14:8). w23.02 pàg. 18 § 12-14