Agost

Fixa’t en les dos idees importants que menciona este salm: 1) Els justos afronten problemes i 2) Jehovà els allibera de les proves. Com ho fa? Una manera és ajudant-nos a tindre un punt de vista realista de la vida en este món. Encara que Jehovà sí que ens promet que serem feliços al servir-lo, no ens garantix una vida sense preocupacions (Is 66:14). Més bé, ens anima a centrar-nos en el futur, quan tindrem la vida que ell vol que disfrutem per sempre (2Co 4:16-18). Mentrestant, ens ajuda a tirar avant cada dia (Lm 3:22-24). Què podem aprendre dels exemples de servents fidels de Jehovà, tant de temps bíblics com de l’actualitat? Que encara que ens sorgisquen problemes inesperats, si ens recolzem en Jehovà, ell sempre ens sostindrà (Sl 55:23 [v. 22 TNM]). w23.04 pàgs. 14, 15 § 3, 4

Podem aprendre de l’exemple de Josep i Maria. Ells estigueren dispostos a obeir les autoritats superiors inclús quan els resultava difícil fer-ho (Lc 2:1-6). Per exemple, quan Maria estava embarassada de nou mesos, ella i Josep afrontaren una prova d’obediència. El cèsar August, qui governava l’Imperi romà, va manar que es fera un cens. Josep i Maria havien de viatjar a Betlem, un trajecte d’uns 150 kilòmetres per una zona molt muntanyosa. Eixe viatge seria molt pesat, en especial per a Maria. Segurament estarien preocupats per la salut d’ella i la del bebé. ¿I si de camí es posava de part? No oblidem que duia al ventre a qui seria el Messies. Gastarien això com a excusa per a no obeir eixa llei? Josep i Maria no van utilitzar estes preocupacions com a excusa per a no obeir la llei. Jehovà va beneir la seua obediència, perquè Maria va arribar bé a Betlem, va donar a llum un bebé sa i va complir la profecia bíblica (Mi 5:1 [v. 2 TNM]). w23.10 pàgs. 8, 9 § 9, 11, 12

A molts, la sola idea de comentar en les reunions els posa nerviosos. Probablement t’ajude preparar-te bé la informació. Com més familiaritzat estigues amb la informació més tranquil estaràs a l’hora d’alçar la mà (Pr 21:5). I també fer comentaris breus. Donar una resposta curteta, d’una o dos frases, t’ajudarà a estar més tranquil (Pr 15:23; 17:27). Si fas comentaris breus amb les teues paraules, demostraràs que t’has preparat bé i que tens clara la informació. Però, ¿i si a pesar de posar en pràctica estes suggerències, els nervis no et deixen comentar més d’una o dos voltes? Tranquil, fer un comentari breu continua sent una bona meta. Pots estar segur que Jehovà valora els teus esforços i no vol que t’estresses, perquè ell no et demana més del que pots fer (Lc 21:1-4; Fl 4:5). Ara bé, examina bé el que pots fer, posa’t una meta i demana-li a Jehovà que t’ajude a controlar els nervis. w23.04 pàg. 21 § 6-8

L’apòstol Pau ens compara a soldats que estan alerta i vestits per a la batalla. S’espera que un soldat que està de servici estiga preparat per a la batalla en tot moment. Lo mateix passa amb nosaltres. Ens mantenim preparats per al dia de Jehovà portant posada la cuirassa de la fe i l’amor, i el casc de l’esperança. La cuirassa protegia el cor del soldat, i la fe i l’amor protegixen el nostre cor figurat. Estes qualitats ens ajudaran a continuar servint a Déu i a no deixar de seguir els passos de Jesús. La fe ens assegura que Jehovà ens recompensarà per buscar-lo de tot cor (He 11:6). A més, ens motivarà a mantindre’ns lleials al nostre líder, Jesús, inclús si hem d’aguantar dificultats. Podem enfortir la fe per a afrontar les adversitats de la vida fixant-nos en l’exemple de germans de l’actualitat que van mantindre la integritat a pesar de la persecució o dels problemes econòmics. I podem evitar la trampa del materialisme imitant aquells que simplificaren la seua vida per a posar els interessos del Regne en primer lloc. w23.06 pàg. 10 § 8, 9

L’autocontrol és l’habilitat de controlar els sentiments i accions. És necessari per a motivar-nos a alcançar les nostres metes, especialment si la meta que volem alcançar és difícil o si no ens sentim motivats. Recorda que l’autocontrol forma part del fruit de l’esperit, aixina que demana-li a Jehovà esperit sant per a que t’ajude a cultivar esta qualitat important (Lc 11:13; Ga 5:22, 23). No t’esperes a tindre les circumstàncies perfectes. En este món, és possible que mai tinguem les circumstàncies ideals. Si esperem a tindre-les, pot ser que mai alcancem la nostra meta. Podria faltar-nos motivació perquè la nostra meta ens sembla molt difícil d’alcançar. Si eixe fora el cas, podries dividir-la en metes més xicotetes? Per exemple, si t’has proposat cultivar certa qualitat, per què no comences a demostrar-la amb xicotets detalls? O si la teua meta és llegir-te la Bíblia sencera, per què no comences programant períodes curtets de lectura? w23.05 pàg. 29 §11-13

Jehovà ha utilitzat la seua organització per a proveir aliment espiritual de manera constant i aixina ajudar-nos a continuar caminant per la «Via Santa» durant el temps de la fi (Is 35:8; 48:17; 60:17). Podríem dir que quan algú accepta un curs bíblic, ja té un peu en la «Via Santa». Alguns caminen per ella només un trosset i acaben eixint-se’n. I altres estan decidits a seguir caminant per esta via fins a arribar al destí. Quin és este destí? Als ungits, la «Via Santa» els porta al «paradís de Déu» en el cel (Ap 2:7). I als qui tenen l’esperança de viure en la terra, este camí els du al final del Regnat de Mil Anys de Crist quan tots seran perfectes. Si en l’actualitat estàs anant per este camí, no mires arrere ni te n’isques d’ell fins que aplegues al nou món. w23.05 pàg. 17 § 15; pàg. 19 § 16-18

Si penses en totes les coses que Jehovà ha fet per tu, et sentiràs agraït i voldràs dedicar-li la teua vida (Sl 116:12-14). La Bíblia diu que «tot allò que rebem de bo, tot do perfecte» ve de Jehovà (Jm 1:17). El més gran d’estos regals va ser entregar la vida del seu Fill en sacrifici. Pensa en açò: el rescat ha permés que tingues una amistat estreta amb Jehovà i la perspectiva de viure per sempre (1Jn 4:9, 10). Dedicar-te a Jehovà és una de les millors maneres de demostrar que estàs agraït per la major mostra d’amor que s’ha fet mai i per les benediccions que ell t’ha donat (Dt 16:17; 2Co 5:15). w24.03 pàg. 5 § 8

Quan veiem les normes morals que promou este món, ens sentim com el just Lot. Ell estava completament «abatut pel comportament desvergonyit d’uns hòmens sense llei» perquè sabia que el nostre Pare celestial odia el mal comportament (2Pe 2:7, 8). Com Lot temia a Déu i l’estimava, es va sentir motivat a rebutjar les baixes normes morals de la gent que l’envoltava. Nosaltres també vivim rodejats de persones que tenen poc o gens de respecte per les normes morals de Jehovà. A pesar d’això, podem mantindre’ns moralment nets si seguim estimant a Déu i cultivant un temor sa per ell (Pr 14:2). Per a que puguem conseguir-ho, Jehovà amorosament ens anima i ens motiva a través del llibre de Proverbis. Tots els cristians, ja siguem hòmens o dones, jóvens o majors, podem beneficiar-nos del savi consell que es troba allí. Quan temem a Jehovà, anem amb compte de no justificar el mal comportament. w23.06 pàg. 20 § 1, 2; pàg. 21 § 5

Tal volta estigues afrontant oposició de part de familiars o hages renunciat a algunes coses per posar els interessos del Regne en primer lloc (Mt 6:33). Si eixe és el teu cas, pots estar segur que Jehovà ho veu (He 6:10). Probablement has experimentat lo certes que són les següents paraules de Jesús: «No hi ha ningú que haja deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps per causa meua i de les bones notícies que, en este temps, no en reba 100 voltes més —de cases, germans, germanes, mares, fills i camps—, encara que siga patint persecució, i en el futur sistema, vida eterna» (Mc 10:29, 30). Sí, les benediccions que has rebut superen qualsevol sacrifici que hages fet (Sl 37:4). w24.03 pàg. 9 § 5

Els cristians de Judea van patir una gran fam. Quan els germans de la congregació d’Antioquia de Síria ho van escoltar, «van decidir que cada u enviara ajuda segons les seues possibilitats als germans que vivien en Judea» (Fe 11:27-30). Encara que els germans afectats per la fam vivien llunt dels germans d’Antioquia, estaven decidits a ajudar-los (1Jn 3:17, 18). Hui en dia, nosaltres també podem mostrar-los compassió quan ens enterem que els nostres germans estan patint pels efectes d’algun desastre. Ràpidament oferim la nostra ajuda, potser preguntant als ancians si podem col·laborar en algun projecte, donant a l’obra mundial o orant pels qui s’han vist afectats. Els nostres germans i germanes podrien necessitar ajuda per a cobrir les seues necessitats bàsiques. Desitgem que quan el nostre Rei, Jesucrist, vinga a executar juí, ens trobe demostrant compassió i ens invite a rebre en herència «el Regne» (Mt 25:34-40). w23.07 pàg. 4 § 9, 10; pàg. 6 § 12

Quan va estar en la terra, Jesús va ser igual de raonable que Jehovà. Havia sigut enviat a predicar a «les ovelles perdudes d’Israel», però va ser molt raonable a l’hora de dur a terme esta assignació. En una ocasió, una dona no israelita li va suplicar que curara la seua filla que estava «posseïda per un dimoni» i patia molt. Jesús es va compadir d’esta dona i va fer el que li havia demanat, curar la seua filla (Mt 15:21-28). Vegem un altre exemple. A principis del seu ministeri, Jesús va dir: «Si algú em rebutja [...], jo també el rebutjaré» (Mt 10:33). Però, ¿va negar a Pere després que ell el negara tres voltes? No, més bé, va tindre en compte la fe i el penediment de Pere. Després de ser ressuscitat, Jesús se li va aparéixer a Pere i li va confirmar que l’havia perdonat i que encara l’estimava (Lc 24:33, 34). Tant Jehovà com Jesús són raonables. Què podem dir de nosaltres? Jehovà espera que també ho siguem. w23.07 pàg. 21 § 6, 7

Què podem dir als qui dubten que la promesa divina del paradís es farà realitat? Primer, que és Jehovà mateix qui ens l’ha feta. El llibre d’Apocalipsi diu: «El que estava assentat en el tron va dir: “Mira! Estic fent noves totes les coses”». Jehovà té la saviesa, el poder i el desig de fer realitat el que ha promés. Segon, el compliment d’esta promesa és tan cert que, des del punt de vista de Jehovà, ja ha passat. Amb raó pot dir que eixes paraules «són fidels i verdaderes» i que «ja s’han complit!». Tercer, quan Jehovà comença alguna cosa, sempre l’acaba amb èxit, tal com ho confirma l’expressió «Jo soc l’Alfa i l’Omega» (Ap 21:6). Al final, Jehovà demostrarà que Satanàs és un mentirós i un fracassat. Aixina que quan algú et diga: «Açò és massa bo per a ser de veres», llig-li i explica-li Apocalipsi 21:5 i 6 per a demostrar que Jehovà ha garantit la seua promesa signant-la, per dir-ho aixina, amb la seua pròpia firma (Is 65:16). w23.11 pàg. 7 § 18, 19

Abraham ja tenia 75 anys i encara no havia sigut pare quan Jehovà li va fer esta promesa. Va vore Abraham complida eixa promesa? No del tot. Després de travessar el riu Eufrates, va haver d’esperar 25 anys per a ser pare d’Isaac, qui va ser concebut de manera miraculosa. També va haver d’esperar 60 anys més per a vore nàixer els seus nets Jacob i Esaú (He 6:15). Però Abraham no va vore mai els seus descendents convertir-se en una gran nació i heretar la terra promesa. No obstant això, eixe home fidel va disfrutar d’una amistat estreta amb el seu Creador (Jm 2:23). Quina alegria s’emportarà Abraham quan ressuscite i s’entere que la seua fe i paciència resultaren en benediccions per a totes les nacions! (Gn 22:18) Quina és la lliçó? Que pot ser que no vejam personalment com es complixen totes les promeses de Jehovà. Però si som pacients com Abraham, podem estar segurs que Jehovà ens recompensarà ara, i molt més en el nou món que ell ha promés (Mc 10:29, 30). w23.08 pàg. 24 § 14

De jove, el rei Ozies era humil i va aprendre «a témer el Déu verdader». Va viure 68 anys i, durant la major part de la seua vida, Jehovà el va beneir (2Cr 26:1-4). Ozies va derrotar moltes nacions enemigues i va reforçar les defenses de Jerusalem (2Cr 26:6-15). Segur que estava molt content amb tot el que estava conseguint gràcies a l’ajuda de Jehovà (Ec 3:12, 13). Com el rei Ozies estava acostumat a dir als altres el que havien de fer, és possible que pensara que podia fer el que li donara la gana. De fet, un dia va entrar en el temple de Jehovà i va intentar presumptuosament cremar encens en l’altar, cosa que els reis no tenien permís per a fer (2Cr 26:16-18). El gran sacerdot Azariahu va tractar d’impedir-li-ho, i el rei es va enfadar molt. Per desgràcia, Ozies va llançar a perdre el seu registre de servici fidel i va ser castigat amb lepra (2Cr 26:19-21). Que diferent hauria sigut la seua vida si haguera continuat sent humil! w23.09 pàg. 10 § 9, 10

Inclús després de ser ungit, l’apòstol Pere encara va haver de lluitar contra les seues debilitats. En l’any 36, estava present quan Corneli, un gentil incircumcís, va ser ungit per esperit sant. Açò demostrava que «Déu no és parcial» i que els gentils podien formar part de la congregació cristiana (Fe 10:34, 44, 45). A partir d’ahí, Pere es va sentir lliure de menjar amb els gentils, cosa que no hauria fet abans. No obstant això, alguns cristians jueus pensaven que jueus i gentils no haurien de menjar junts. Quan alguns dels qui pensaven aixina arribaren a Antioquia, Pere va deixar de menjar amb els seus germans d’origen gentil per por d’ofendre els cristians jueus. Però l’apòstol Pau va vore esta hipocresia i el va corregir davant de tots (Ga 2:13, 14). A pesar d’este error, Pere va perseverar. w23.09 pàg. 22 § 8

Ancians, ¿esteu decidits a pasturar les ovelletes de Jehovà de bona gana? Un autoexamen sincer et podria revelar algunes debilitats. Però no et desanimes, Jesús és bo i t’ajudarà a millorar (1Pe 2:3). De fet, l’apòstol Pere assegura: «Déu [...] mateix acabarà el vostre entrenament. Ell vos farà ferms, ell vos farà forts, ell vos posarà sobre un fonament sòlid» (1Pe 5:10 TNM). En una ocasió, Pere no es va sentir digne d’estar en la presència del Fill de Déu (Lc 5:8). Però amb l’ajuda amorosa de Jehovà i de Jesús, no va deixar de seguir a Crist. D’esta manera, es va guanyar «l’entrada al Regne etern del nostre Senyor i salvador Jesucrist» (2Pe 1:11). Quin privilegi més gran! Si com Pere seguixes avant i deixes que Jehovà acabe el teu entrenament, tu també rebràs el premi de la vida eterna. Sí, conseguiràs l’objectiu de la teua fe: la teua salvació (1Pe 1:9). w23.09 pàg. 31, § 16, 17

L’antic tabernacle tenia un pati, o atri. Es tractava d’una gran àrea rodejada per una tanca on els sacerdots feien les seues funcions. Allí es trobava el gran altar de bronze per a les ofrenes cremades junt amb una pica de bronze per a l’aigua, que els sacerdots utilitzaven per a llavar-se abans d’oferir el seu servici sagrat (Ex 30:17-20; 40:6-8). Hui en dia, la resta dels ungits servix fidelment ací en la terra en el pati interior del temple espiritual. La gran pica d’aigua els recorda que, com a cristians, han de mantindre’s nets en sentit moral i espiritual. Llavors, ¿on servix a Jehovà la «gran multitud»? L’apòstol Joan va vore que «estaven drets davant del tron» de Déu i li donaven «servici sagrat dia i nit en el seu temple». La gran multitud fa açò en la terra, en el pati exterior del temple espiritual (Ap 7:9, 13-15). Que agraïts estem que Jehovà ens haja donat la meravellosa oportunitat d’adorar-lo en el seu gran temple espiritual! w23.10 pàg. 28 § 15, 16

Una manera com Jehovà ens enfortix és per mitjà dels ancians (Is 32:1, 2). Aixina que, quan estigues angoixat, conta’ls què et preocupa. I, quan t’oferisquen ajuda, no dubtes en acceptar-la. Recorda que Jehovà els utilitza per a fer-te fort. La nostra esperança basada en la Bíblia, de viure en el cel o en un paradís ací en la terra, pot enfortir-nos (Rm 4:3, 18-20). La nostra esperança ens dona forces per a aguantar les proves, predicar les bones notícies i complir amb les nostres assignacions en la congregació (1Te 1:3). Eixa mateixa esperança va enfortir l’apòstol Pau. Ell se sentia oprimit, desconcertat, perseguit i tirat per terra. Inclús va estar a punt de perdre la seua vida (2Co 4:8-10). Centrar-se en la seua esperança el va ajudar a aguantar (2Co 4:16-18). Pau es va centrar en l’esperança de viure eternament en el cel i, al meditar en ella, sentia que anava «renovant-se cada dia». w23.10 pàgs. 15, 16 § 14-17

Quan ores, analitza si és el moment per a que Jehovà conteste la teua oració. Podríem pensar que necessitem una resposta immediata, però Jehovà sap realment quin és el millor moment per a ajudar-nos (He 4:16). Quan no rebem immediatament el que demanem, podríem pensar que la resposta de Jehovà és no, però en realitat la resposta podria ser encara no. Per exemple, un germà jove li va demanar a Jehovà que el curara, però no es va recuperar. Si Jehovà l’haguera sanat miraculosament, Satanàs podria haver dit que el germà continuava servint a Jehovà només per interés (Jb 1:9-11; 2:4). A més, no podem esperar que Jehovà ens cure miraculosament perquè ell té un temps fixat per a acabar amb totes les malalties (Is 33:24; Ap 21:3, 4). Per això, el germà podria demanar-li a Jehovà que li donara forces i pau mental per a aguantar la seua malaltia i continuar servint-lo fidelment. w23.11 pàg. 24 § 13

Samsó havia comés un error molt gran, però no es va donar per vençut. Més bé, va buscar una oportunitat per a complir la comissió que Déu li havia donat contra els filisteus (Jt 16:28-30). Samsó li va suplicar a Jehovà: «Deixa’m que em venge dels filisteus». El Déu verdader va respondre eixa súplica i li va tornar la força sobrehumana que abans tenia. Com a resultat, Samsó va matar més filisteus en esta ocasió que en tota la seua vida. A pesar de patir les conseqüències doloroses del seu error, Samsó no va deixar d’esforçar-se per fer la voluntat de Jehovà. Per tant, encara que cometem un error i se’ns haja de corregir o perdem un privilegi, hem de continuar esforçant-nos per servir a Jehovà. Recordem que ell està dispost a perdonar-nos (Sl 103:8, 9). A pesar dels nostres errors, encara podem ser-li útils igual que ho va ser Samsó. w23.09 pàg. 6 § 15, 16

L’aguant fa que tinguem l’aprovació de Déu, però açò no significa que a Jehovà li agrade que passes per problemes o proves. En realitat, qui rep l’aprovació de Déu eres tu, no l’aguant. És molt animador saber que, quan aguantem, fem molt feliç a Jehovà (Sl 5:13 [v. 12 TNM]). Recordes que Abraham va aguantar proves i que per això tenia l’aprovació de Déu? Jehovà el considerava el seu amic i el va declarar just (Gn 15:6; Rm 4:13, 22). I lo mateix es pot dir de nosaltres. Déu no basa la seua aprovació en la quantitat d’hores que dediquem al seu servici o en els privilegis que tinguem, sinó en el fet que aguantem fidelment a pesar de les proves. I sense importar la nostra edat, circumstàncies o capacitats, tots podem aguantar. Estàs suportant fidelment una prova en estos moments? Si és aixina, recorda que estàs fent feliç a Jehovà. Vore que tenim l’aprovació de Déu pot tindre un efecte poderós en nosaltres: pot enfortir la nostra esperança. w23.12 pàg. 11 § 13, 14

Comunicar-se bé és fonamental per als cristians. Un bon comunicador escolta i entén els pensaments i sentiments dels altres (Pr 20:5). Es fixa en el to de veu, les expressions facials i el llenguatge corporal de la persona. No pots aprendre a fer açò sense passar temps amb la gent. Si et comuniques només virtualment, com per exemple amb correus electrònics o missatgets, se’t farà més difícil comunicar-te cara a cara. Per tant, fes tot el que pugues per parlar amb els altres en persona (2Jn 12). Un cristià madur també ha de ser capaç de mantindre’s econòmicament i de cobrir les necessitats de la seua família (1Tm 5:8). És bo que aprengues destresses que t’ajudaran a trobar faena (Fe 18:2, 3; 20:34; Ef 4:28). Guanya’t la reputació de ser una persona treballadora i una persona que acaba el que escomença. Aixina serà més probable que trobes un treball i el mantingues. w23.12 pàg. 27 § 12, 13

Quan la Bíblia parla del «dia de Jehovà», es referix al temps quan Jehovà destruirà els seus enemics i salvarà el Seu poble. En el passat, Jehovà ja va castigar algunes nacions (Is 13:1, 6; Ez 13:5; So 1:8). En l’actualitat, el «dia de Jehovà» començarà amb la destrucció de Babilònia la Gran i acabarà amb la guerra d’Harmagedon. Per a sobreviure a eixe «dia», hem de preparar-nos ara. Jesús va ensenyar no només que hem de preparar-nos per a la «gran tribulació» sinó també que hem de mantindre’ns preparats fins que arribe (Mt 24:21; Lc 12:40). En la seua primera carta als Tessalonicencs, l’apòstol Pau va utilitzar una sèrie d’exemples per a ajudar els cristians a mantindre’s preparats per al gran dia del juí de Jehovà. Pau sabia que el dia de Jehovà no arribaria en aquell temps (2Te 2:1-3). No obstant això, va animar els germans a preparar-se per a eixe dia com si arribara al sendemà, i nosaltres també podem aplicar el seu consell. w23.06 pàg.8 § 1, 2

A finals dels anys setanta, es va començar a construir un gratacel de 60 pisos en Tòquio (Japó). La gent es preguntava com podria suportar els freqüents terratrèmols que patia aquella ciutat. ¿Com havien resolt els enginyers este problema? Havien dissenyat l’edifici per a que fora rígid i al mateix temps prou flexible per a absorbir els moviments sísmics. En quin sentit som els cristians com eixe edifici? Un cristià ha de mantindre l’equilibri entre la fermesa i la flexibilitat. Ha de ser fort i inamovible a l’hora de defendre les lleis i les normes de Jehovà. A més, ha d’estar «a punt per a obeir» i no transigir. Per un altre costat, ha de ser «raonable», o flexible, quan la situació ho permet o inclús ho requerix (Jm 3:17 TNM). Un cristià que ha aprés a tindre este punt de vista equilibrat evitarà els extrems no sent ni massa rígid ni massa permissiu. w23.07 pàg. 14 § 1, 2

Jesús va haver d’aguantar les temptacions de Satanàs el Diable, qui fins i tot li va dir directament que deixara de ser lleial a Déu (Mt 4:1-11). Satanàs estava decidit a fer pecar a Jesús per a que no poguera pagar el rescat. Durant el seu ministeri en la terra, Jesús va afrontar més proves. Els seus enemics el perseguiren i tractaren de matar-lo (Lc 4:28, 29; 13:31). A més, va haver de sofrir les imperfeccions dels seus seguidors (Mc 9:33, 34). Mentres el jutjaven, el van torturar i es van burlar d’ell, i després el van executar d’una manera extremadament dolorosa i humiliant (He 12:1-3). I va haver d’aguantar la part final d’esta prova sense la protecció de Jehovà (Mt 27:46). Està clar que Jesús va patir molt per a pagar el rescat. Quan pensem en tots els sacrificis que va estar dispost a fer per nosaltres, sentim un gran amor per ell. w24.01 pàgs. 10, 11 § 7-9

La paciència contribuïx a fer que tinguem bones relacions amb els altres. Per exemple, ens ajuda a escoltar atentament quan els altres parlen (Jm 1:19). També promou la pau perquè evita que reaccionem precipitadament i diguem alguna cosa desagradable. A més, si som pacients, no ens enfadarem amb facilitat quan algú ferix els nostres sentiments. En lloc de tornar mal per mal, farem cas del següent consell: «Continueu suportant-vos els uns als altres i perdonant-vos amb generositat» (Col 3:12, 13 TNM). La paciència també pot ajudar-nos a prendre millors decisions. En comptes de prendre una decisió de manera impulsiva, apartarem el temps necessari per a investigar i avaluar les opcions que tenim. Per exemple, si estem buscant faena, podríem sentir-nos temptats a acceptar la primera oferta que ens facen. No obstant això, si som pacients, ens prendrem el temps necessari per a considerar com afectarà eixe treball a la nostra família i al nostre servici a Jehovà. Si som pacients, evitarem prendre una mala decisió. w23.08 pàg. 22 § 8, 9

Està clar que haver de continuar lluitant contra els mals desitjos podria resultar desanimador, però pensar en la promesa que li feres a Jehovà quan et dedicares t’ajudarà. En quin sentit? Quan et dediques a Jehovà, renuncies a tu mateix. Açò significa que sacrifiques els teus desitjos i ambicions per a agradar a Jehovà (Mt 16:24). Aixina que quan afrontes una prova, no perdràs el temps pensant en què faràs, perquè ja hauràs decidit ser fidel a Jehovà i hauràs tancat la porta a totes les altres opcions. Estaràs resolt a agradar a Jehovà com va fer Job, qui a pesar d’afrontar proves extremes va dir: «No renunciaré a la meua integritat!» (Jb 27:5). w24.03 pàg. 9 § 6, 7

Jehovà és «el Déu d’amor» i s’interessa en tots i cada un de nosaltres (2Co 13:11). Estem convençuts que «l’amor del Senyor envolta els qui confien en ell» (Sl 32:10). Quant més meditem en l’amor que Jehovà ens ha mostrat, més real és per a nosaltres i més a prop ens sentim d’ell. Podem acostar-nos a ell amb total llibertat i dir-li que necessitem el seu amor. Podem contar-li les nostres preocupacions amb la seguretat que ens comprendrà i que desitja ajudar-nos (Sl 145:19). Ens sentim atrets per l’amor de Jehovà igual que ens sentim atrets per la calor d’un foc en un dia fred. Encara que el seu amor és poderós, també és tendre. Per tant, agraïm-li a Jehovà que ens estime i corresponguem al seu amor dient-li: «T’estime, Jehovà!» (Sl 116:1). w24.01 pàg. 31 § 19, 20

Jesús va fer més que simplement dir-li a la gent que el nom de Déu era Jehovà. Els jueus, a qui Jesús va ensenyar, ja sabien quin era el nom de Déu. Però Jesús va prendre la iniciativa en explicar-los com era Jehovà (Jn 1:17, 18). Per exemple, les Escriptures Hebrees mostren que Jehovà és misericordiós i compassiu (Ex 34:5-7). Jesús va deixar clara esta veritat com mai abans quan va relatar la paràbola del fill pròdig. Quan llegim que el pare va vore que el seu fill penedit s’acostava, que va córrer al seu encontre, el va abraçar i el va perdonar de tot cor, entenem clarament la misericòrdia i compassió de Jehovà (Lc 15:11-32). Jesús va mostrar a son Pare tal com és verdaderament. w24.02 pàg. 10 § 8, 9

Jehovà refresca i consola els qui estan afligits. Com podem imitar a Jehovà a l’hora de sentir compassió i consolar els altres? Una manera com podem fer-ho és cultivar qualitats que ens ajudaran a sentir compassió i a consolar els altres. Vegem-ne algunes d’estes. Què ens ajudarà a mantindre l’amor que necessitem per a continuar consolant-nos els uns als altres diàriament? (1Te 4:18) Cultivar qualitats com l’empatia, el carinyo fraternal i la bondat (Col 3:12; 1Pe 3:8). De quina manera ens ajuden estes qualitats? Quan la compassió i altres qualitats relacionades arriben a formar part de la nostra personalitat, no podem evitar consolar els qui estan afligits. Com Jesús va dir, «la boca parla del que abunda en el cor. La persona bona trau coses bones del seu tresor de bondat» (Mt 12:34, 35). Consolar els nostres germans i germanes quan ho necessiten és una manera molt important de dir-los que els estimem. w23.11 pàg. 10 § 10, 11

Si volem entendre les profecies de la Bíblia, necessitem ajuda. Per exemple, imagina’t que estàs visitant un lloc que no coneixes, però un amic que està viatjant amb tu coneix molt bé eixa zona, sap exactament on esteu i a on porta cada carretera. Segur que estàs molt content pel fet que el teu amic haja volgut acompanyar-te. De manera pareguda, Jehovà sap en quin moment de la història ens trobem i cap a on anem. Aixina que per a entendre les profecies de la Bíblia, hem de ser humils i demanar-li ajuda a Jehovà (Dn 2:28; 2Pe 1:19, 20). Com qualsevol bon pare, Jehovà vol que els seus fills tinguen un futur feliç (Jr 29:11). Però a diferència d’un pare humà, Jehovà pot predir el futur amb total exactitud. Per a que coneguem detalls de successos importants abans que passen, ell va voler que es posaren per escrit profecies en la seua Paraula (Is 46:10). w23.08 pàg. 8 § 3, 4