Desembre

¿Té Jehovà el poder de ressuscitar els qui han mort? Clar que sí, perquè ell és «el Totpoderós» (Ap 1:8). Aixina que és lo suficientment poderós per a derrotar qualsevol enemic, inclosa la mort (1Co 15:26). Una altra raó per la qual sabem que Déu és capaç de ressuscitar els morts és perquè té una memòria il·limitada. De fet, crida a cada estrela pel seu nom (Is 40:26). De la mateixa manera, també recorda tots els qui han mort (Jb 14:13; Lc 20:38). Pot recordar fàcilment els detalls més xicotets d’aquells a qui ressuscitarà, inclosos el seu codi genètic, les seues experiències en la vida i els seus records. Com hem vist, podem creure en la promesa que Jehovà ens ha fet de la resurrecció, perquè sabem que ell té tant el desig com el poder de complir-la. Hi ha una altra raó per la qual podem creure en esta promesa, i és que Jehovà ja ha ressuscitat algunes persones. En el passat, va donar poder a uns quants hòmens, inclòs Jesús, per a ressuscitar els morts. w23.04 págs. 9, 10 § 7-9

Si ens expressem amb tacte i docilitat, serà més fàcil que la gent estiga disposta a escoltar i a continuar la conversació. Per descomptat, si algú vol discutir o burlar-se de les nostres creences, no estem obligats a continuar conversant (Pr 26:4). Però la majoria de persones probablement no actue aixina, molts escoltaran. Queda clar que la docilitat és una qualitat molt beneficiosa. Demana-li a Jehovà que et done les forces que necessites per a mantindre la calma quan et facen preguntes controvertides o et critiquen per les teues creences. Recorda que una actitud calmada pot evitar que una simple diferència d’opinió es convertisca en una discussió. I és possible que la teua resposta calmada i respectuosa faça que alguns dels qui t’escolten canvien el seu punt de vista sobre nosaltres i sobre les ensenyances bíbliques. Aixina que, estigues «sempre a punt per a presentar una defensa», però fes-ho «amb docilitat i gran respecte» (1Pe 3:15 TNM). Sí, mantín la calma i demostra que eres fort. w23.09 pàg.19 § 18, 19

Analitzem quatre maneres com podem demostrar ser pacients. Primer, una persona pacient no s’enfada amb facilitat. De fet, tracta de mantindre la calma i de no tornar mal per mal, encara que se la provoque o estiga molt estressada (Ex 34:6). Segon, una persona pacient sap esperar calmadament. No es posa nerviosa ni s’irrita si alguna cosa tarda més del que espera (Mt 18:26, 27). Tercer, una persona pacient no és impulsiva. Quan una persona pacient ha de fer una faena important, no es precipita a l’hora de començar-la ni d’acabar-la. Més bé, es pren el temps necessari per a planificar-la i per a dur-la a terme. Quart, una persona pacient s’esforça per aguantar les proves sense queixar-se. La persona pacient s’esforçarà per continuar aguantant amb una actitud positiva (Col 1:11). Com a cristians, hem de mostrar d’estes quatre maneres que som pacients. w23.08 pàgs. 20, 21 § 3-6

Una raó fonamental per a protegir el nostre cor figurat és que Jehovà l’examina. Açò significa que no es fixa en la nostra aparença sinó en el que realment som en l’interior. Ell ens estimarà si omplim la nostra ment amb la saviesa que dona vida eterna (Jn 4:14). Aixina, no hi haurà lloc per al verí moral i espiritual de Satanàs i del seu món (1Jn 5:18, 19). A mesura que ens acostem a Jehovà, el nostre amor i respecte per ell creixerà. Com no volem fer-li mal al nostre Pare, odiarem fins i tot la simple idea de pecar. Marta, una germana de Croàcia que es va sentir temptada a cometre immoralitat, va escriure: «Em costava pensar amb claredat i reprimir el desig de disfrutar temporalment del plaer del pecat, però el temor a Jehovà em va protegir». Com? Marta diu que va meditar en les conseqüències que una mala decisió li podria portar. Nosaltres podem fer lo mateix. w23.06 pàgs. 20, 21 § 3, 4

Jesús sabia que el propòsit de Jehovà és santificar el Seu nom, o siga, netejar la seua reputació. Per això, va ensenyar als seus seguidors a orar d’esta manera: «Pare nostre que estàs en el cel, que el teu nom siga santificat» (Mt 6:9). Jesús entenia que esta és la qüestió més important a la qual s’enfronta tota la humanitat. Cap criatura intel·ligent en l’univers ha fet més per santificar el nom de Jehovà que Jesús. Per esta raó, resulta contradictori que l’acusaren de blasfemar contra Déu quan l’arrestaren. Per a Jesús, no hi havia pecat pitjor que el de tacar el sant nom de son Pare. Pensar que seria acusat i declarat culpable d’este crim l’afligia profundament. Eixa podria haver sigut la raó principal per la qual «la seua agonia era tan gran » les hores abans que l’arrestaren (Lc 22:41-44). w24.02 pàg. 11 § 11

En la nostra carrera per la vida, hem d’estimar a Jehovà i a Jesús més que a la família (Mt 10:37). Però açò no significa que descuidem les nostres obligacions familiars com si estes ens impediren agradar a Déu i a Crist. Tot lo contrari, per a agradar a Déu i a Crist, hem de complir amb elles (1Tm 5:4, 8). D’esta manera, serem més feliços. Després de tot, Jehovà sap que les famílies seran felices si el marit i la muller es tracten l’un a l’altre amb amor i respecte, si els pares estimen i eduquen els seus fills, i si els fills obeïxen els pares (Ef 5:33; 6:1, 4). Siga quin siga el teu lloc en la família, confia en els savis consells de la Bíblia en comptes de deixar-te endur per emocions, tradicions o pel que puguen dir els qui se suposa que són experts. Dona-li bon ús a les nostres publicacions, ja que contenen bons consells bíblics. w23.08 pàg. 28 § 6, 7

Una cristiana necessita aprendre destresses que l’ajudaran en el seu dia a dia. Algunes les aprendrà des de xicoteta i li resultaran molt pràctiques al llarg de la vida. Per exemple, aprendre a llegir i escriure bé. En algunes cultures, es considera que no és important que les dones aprenguen a llegir i a escriure. No obstant això, estes habilitats són imprescindibles per a tots els cristians (1Tm 4:13). No deixes que res t’impedisca aprendre a llegir i a escriure bé. De quina manera et beneficiarà? Estes habilitats poden ajudar-te a trobar faena, i et faran millor estudiant i mestra de la Paraula de Déu. Però, per damunt de tot, si lliges la Bíblia i medites en el que Jehovà ens diu en ella, t’acostaràs més a ell (1Tm 4:15). w23.12 pàg. 20 § 10, 11

Demana-li a Jehovà que t’ajude a resistir les temptacions. Com a humans imperfectes, tenim una lluita constant per a no caure en la temptació de fer alguna cosa incorrecta. A més, Satanàs està encarregant-se de posar-nos-ho encara més difícil. Una manera com intenta corrompre els nostres pensaments és a través de l’entreteniment immoral, perquè esta classe d’entreteniment pot omplir la nostra ment de pensaments bruts que ens degraden i poden portar-nos a pecar greument (Mc 7:21-23; Jm 1:14, 15). També necessitem l’ajuda de Jehovà si volem véncer la temptació de fer el que és incorrecte. Jesús va incloure la següent súplica en l’oració model: «No permetes que caiguem en la temptació, sinó allibera’ns del Maligne» (Mt 6:13). Està clar que Jehovà vol ajudar-nos, però li ho hem de demanar. També hem d’actuar d’acord amb les nostres oracions. w23.05 pàgs. 6, 7 § 15-17

Quan els cònjuges tenen en alta estima la seua relació amb el seu Pare celestial, no els resulta difícil aplicar els Seus consells. Al mateix temps, això els ajuda a evitar i a superar problemes que podrien fer que l’amor que senten l’un per l’altre es gelara. Les persones espirituals s’esforcen per imitar a Jehovà i cultivar les qualitats que ell desplega, com la bondat, la paciència i el perdó (Ef 4:32–5:1). Aixina que a una parella que desplega estes qualitats li és més fàcil enfortir el seu amor. Lena, una germana que porta casada més de 25 anys diu: «És fàcil estimar i respectar a una persona espiritual». Vegem un exemple bíblic. Quan Jehovà va haver de triar uns pares per al Messies promés, va escollir a Josep i Maria d’entre tots els descendents de David. Per quina raó? Perquè sabia que els dos tenien una relació estreta amb Ell, i que l’amor que li tenien seria la base del seu matrimoni. w23.05 pàg. 21 § 3, 4

Encara que Jesús, el nostre líder, és perfecte, aquells que ell utilitza per a dur la davantera ací en la terra no ho són. Podria costar-nos obeir-los, especialment si ens demanen alguna cosa que no volem fer. En una ocasió, a l’apòstol Pere li van donar una instrucció que al principi no volia obeir. Un àngel li va dir que menjara animals que, segons la llei mosaica, eren impurs, i Pere es va negar, no una volta sinó tres (Fe 10:9-16). Per a ell, no tenia sentit esta instrucció. Per un altre costat, l’apòstol Pau va obeir quan els ancians cristians de Jerusalem li van demanar que anara al temple amb quatre hòmens per a purificar-se cerimonialment i demostrar que observava la Llei. Pau sabia que no havia fet res incorrecte, perquè els cristians ja no estaven davall la Llei. Aixina i tot, «al sendemà, Pau es va endur aquells hòmens i es va purificar cerimonialment amb ells» (Fe 21:23, 24, 26). L’obediència de Pau va promoure la unitat (Rm 14:19, 21). w23.10 pàg. 10 § 15, 16

Probablement diries que els bons amics han d’estimar-se i ajudar-se, però no mencionaries el temor com una qualitat necessària per a tindre una bona amistat. No obstant això, l’amistat íntima amb Jehovà pertany als «qui el temen». Sense importar quant de temps hem estat servint a Jehovà, tots hem de continuar tenint-li un temor sa. Però, què vol dir témer a Déu? La persona que sent un temor respectuós per Déu l’estima i no vol fer res que puga perjudicar la seua amistat amb ell. Jesús tenia eixa classe de «temor a Déu» (He 5:7 TNM). Però això no vol dir que li tinguera por a Jehovà (Is 11:2, 3). Més bé, sentia un amor profund per Ell i volia obeir-lo (Jn 14:21, 31). Igual que Jesús, nosaltres sentim un gran respecte i admiració per Jehovà, perquè és amorós, savi, just i poderós. També sabem que Jehovà ens vol perquè la manera com responem a la seua guia l’afecta. Aixina que les nostres accions poden entristir-lo o alegrar-li el cor (Sl 78:41; Pr 27:11). w23.06 pàg. 14 § 1, 2; pàg. 15 § 5

Quan el rei Ozies es va fer poderós, es va oblidar que Jehovà era la Font del seu poder i prosperitat. Quina és la lliçó? Que mai hem d’oblidar que les nostres benediccions i privilegis venen de Jehovà. En comptes de presumir per les coses que conseguim, hauríem de donar-li a Jehovà tot el mèrit (1Co 4:7). Hem de ser humils i admetre que som imperfectes i necessitem disciplina. Un germà de més de 60 anys va dir: «He aprés a no donar-me massa importància. Quan a voltes clave la pata i algú em corregix, intente tornar a alçar-me i continuar avant». La realitat és que si obeïm a Jehovà i som humils, disfrutarem d’una vida verdaderament feliç (Pr 22:4). w23.09 pàg.10 § 10, 11

Els cristians dels dies de Pau necessitaven aguant. A part de tindre els mateixos problemes que la gent d’aquella època, també afrontaven els reptes de ser cristians. Molts d’ells foren perseguits no només pels líders religiosos jueus i les autoritats romanes sinó també per les seues pròpies famílies (Mt 10:21). I en la congregació, a voltes havien de lluitar contra la influència dels apòstates i les seues ensenyances divisives (Fe 20:29, 30). Però eixos cristians aguantaren (Ap 2:3). Ho van conseguir perquè van reflexionar en els exemples bíblics d’aguant, com el de Job (Jm 5:10, 11). També demanaren forces en oració i se centraren en els bons resultats del seu aguant (Fe 4:29-31; 5:41). Nosaltres també podrem aguantar si estudiem regularment exemples d’aguant en la Bíblia i en les nostres publicacions, i meditem en ells. w23.07 pàg. 3 § 5, 6

Jehovà i Jesús no ens donaran mai per perduts. L’apòstol Pere es trobava en un moment decisiu de la seua vida després de negar a Jesús. Què faria? Es donaria per vençut o perseveraria com a deixeble de Crist? Jesús li havia suplicat a Jehovà que la fe de Pere no defallira. Després li va dir a Pere que havia orat per ell i que estava segur que més avant seria capaç d’enfortir els seus germans (Lc 22:31, 32). Quant que degueren tranquil·litzar estes paraules a Pere cada volta que pensara en elles! En el nostre cas, quan estem davant d’una decisió transcendental en la nostra vida, Jehovà pot utilitzar pastors per a donar-nos amb carinyo l’ànim que necessitem per a mantindre’ns fidels (Ef 4:8, 11). Tal com Jehovà va cobrir les necessitats físiques de Pere i dels altres apòstols, també cuidarà de les nostres si posem la predicació en primer lloc en la vida. w23.09 pàgs. 24, 25 § 14, 15

Jehovà veu inclús l’acte més xicotet de bondat que fem pels altres. Ho veu com un sacrifici valuós i com un deute que ell pagarà. Si en el passat vas servir com a ancià o servent ministerial, Jehovà recorda el treball que feres i l’amor que et va motivar a fer-lo (1Co 15:58). I també veu l’amor que continues mostrant. Jehovà vol que el nostre amor per ell i pels altres cresca. Podem enfortir el nostre amor per Jehovà llegint la seua Paraula, meditant en ella i orant regularment. També podem fer que el nostre amor pels nostres germans i germanes cresca ajudant-los de diferents maneres. A mesura que el nostre amor augmente, ens sentirem més a prop de Jehovà i de la nostra família espiritual. I no oblidem que estes amistats les disfrutarem per sempre! w23.07 pàg. 10 § 11; pàg. 11 § 13; pàg. 13 § 18

Cada cristià ha de decidir com cuidar de la seua salut. A l’hora de triar un tractament mèdic, els cristians hem d’obeir les lleis bíbliques d’abstindre’ns de sang i d’espiritisme (Fe 15:20; Ga 5:19, 20). Però llevat d’açò, qualsevol altre tractament és assumpt personal. Sense importar lo convençuts que estiguem sobre un tractament, hem de respectar el dret que tenen els nostres germans i germanes de prendre les seues pròpies decisions respecte a la salut. Aixina que farem bé de recordar els següents quatre punts: 1) només el Regne de Déu ens curarà per complet i per sempre (Is 33:24); 2) cada cristià ha d’estar «plenament convençut» del que és millor per a ell (Rm 14:5); 3) no jutgem els altres ni els fem entropessar (Rm 14:13), i 4) els cristians mostrem amor i comprenem que la unitat de la congregació és més important que les nostres opinions personals (Rm 14:15, 19, 20). w23.07 pàg. 24 § 15

Segur que valores la teua amistat amb Jehovà. Des de l’antiguitat, moltíssimes persones han sentit lo mateix que tu i han fet sacrificis per a servir a Jehovà (Sl 104:33, 34). Com per exemple, aquells que en l’antic Israel eren coneguts com nazireus, o dedicats. Este nom descriu correctament els israelites zelosos que feien sacrificis personals per a servir a Jehovà de manera especial. La llei mosaica permetia que un home o una dona fera un vot a Jehovà per a servir durant un temps com a nazireu (Nm 6:1, 2). Eixe vot, o promesa solemne, implicava seguir unes normes que la resta d’israelites no havia de complir. Llavors, què impulsava a un israelita a voler ser nazireu? El seu gran amor per Jehovà i la seua gratitud per les benediccions que havia rebut (Dt 6:5; 16:17). w24.02 pàg. 14 § 1, 2

En la Bíblia, la paraula hebrea per a lleialtat, o amor lleial, transmet la idea d’un vincle amorós i afectuós que a sovint s’utilitza per a descriure l’amor que Déu sent cap als seus servents. També s’utilitza per a descriure l’amor que es mostren entre ells els servents de Déu (2Sa 9:6, 7). La nostra lleialtat pot fer-se més forta a mesura que avança el temps. Vegem com açò va ser aixina en el cas de Daniel. Al llarg de la seua vida, la lleialtat de Daniel cap a Jehovà va ser posada a prova. Però una de les proves més grans la va afrontar quan tenia uns 90 anys. Alguns membres de la cort reial odiaven a Daniel i no li tenien gens de respecte al Déu que ell adorava, aixina que tramaren un complot per a matar-lo. Feren que es promulgara un decret que posaria en evidència si Daniel era més lleial a Jehovà o al rei. Per a demostrar la seua lleialtat al rei, tot el que havia de fer Daniel era deixar d’orar a Jehovà durant 30 dies. Però este servent fidel no va transigir (Dn 6:13-16, 21-23 [vv. 12-15, 20-22 TNM]). w23.08 pàg. 5 § 10-12

Jehovà vol que perseverem en mostrar amor als nostres germans. Quan un germà no ens tracta com s’esperaria d’un cristià, hem de donar per fet que la seua intenció no era ofendre’ns i que s’està esforçant per fer les coses com Jehovà vol (Pr 12:18). Déu estima els seus servents fidels a pesar de les seues imperfeccions. Ell no ens dona per perduts quan comentem errors ni es queda ressentit (Sl 103:9). Que important és que siguem perdonadors com ho és el nostre Pare! (Ef 4:32–5:1). No oblides també que la fi està a prop i que necessitem estar units als nostres germans. A més, sabem que la persecució s’intensificarà. Fins i tot podrien tancar-nos en la presó per la nostra fe. Si això passara, necessitarem els nostres germans més que mai (Pr 17:17). w24.03 pàgs. 15, 16 § 6, 7

Les Escriptures contenen relats de jóvens que s’acostaren a Jehovà, obtingueren el seu favor i foren feliços. David va ser un d’ells. De jove, es va posar de part de Déu i, més tard, va arribar a ser un rei lleial (1Re 3:6; 9:4, 5; 14:8). Estudiar la vida de David i el seu exemple t’animarà a servir a Jehovà fidelment. O també pots estudiar l’exemple de Marc o el de Timoteu, els quals començaren a servir a Jehovà de jóvens i es feren un bon nom davant de Déu. El que faces ara determinarà com t’anirà en la vida. Si confies en Jehovà i no en el teu propi enteniment, ell t’ajudarà a prendre bones decisions. Jove, pots tindre una vida feliç i gratificant. Recorda que Jehovà valora molt el que fas per ell. Sense dubte, no hi ha vida millor que la de servir el nostre amorós Pare celestial! w23.09 pàg. 13 § 18, 19

L’apòstol Pau sabia que els germans eren imperfectes. Per exemple, quan va començar a reunir-se amb la congregació de Jerusalem, alguns germans no es fiaven que s’haguera convertit al cristianisme (Fe 9:26). Temps després, alguns parlaren malament d’ell a les seues esquenes (2Co 10:10). Pau també va vore que un ancià havia pres una mala decisió que podria haver fet entropessar els altres (Ga 2:11, 12). I Marc, un dels seus companys de més confiança, el va decepcionar molt (Fe 15:37, 38). Pau podria haver permés que alguna d’estes situacions el fera deixar de relacionar-se amb els qui l’havien ofés. Però en comptes d’això, va mantindre un punt de vista positiu sobre els germans i les germanes, i va continuar actiu en el servici a Jehovà. Què el va ajudar a perseverar? L’amor que Pau sentia pels germans va fer que se centrara en les bones qualitats d’ells i no en les seues imperfeccions. L’amor també el va impulsar a fer el que es menciona en el text de hui. w24.03 pàg. 15 § 4, 5

La Bíblia conté molts relats que destaquen el valor de la docilitat. Un exemple d’açò va ser el d’Isaac. Quan vivia en el territori filisteu de Guerar, els seus envejosos veïns cegaren els pous que els servents de son pare havien cavat. En comptes de lluitar pels seus drets, Isaac es va mudar a un altre lloc i va cavar uns altres pous (Gn 26:12-18). Però els filisteus afirmaren que l’aigua d’eixe lloc també era d’ells. A pesar d’això, Isaac va actuar pacíficament (Gn 26:19-25). Què el va ajudar a mantindre la calma inclús quan pareixia que els altres estaven decidits a provocar-lo? Probablement, va aprendre a mantindre-la observant l’exemple de son pare Abraham, qui era un home pacífic, i de sa mare Sara, qui tenia un «esperit dolç i seré» (1Pe 3:4-6; Gn 21:22-34). w23.09 pàg. 15 § 4

Amorosament, Jehovà va vore oportú enviar el seu Fill primogènit a la terra per a ensenyar a les persones què farà el Regne i entregar la seua vida per a rescatar-nos del pecat i la mort. Després de ressuscitar, va tornar al cel per a ser el Rei del Regne de Déu. El tema principal de la Bíblia és este: Jehovà vindicarà el seu nom quan faça realitat el seu propòsit per a la terra per mitjà del Regne en mans de Crist. El propòsit de Jehovà no ha canviat, i ell ens ha garantit que el durà a terme amb èxit (Is 46:10; He 6:17, 18). Amb el temps, la terra es convertirà en un paradís, on els descendents d’Adam i Eva, que seran perfectes i justos, disfrutaran «de la vida per sempre» (Sl 22:26 TNM). Però açò no és tot. El propòsit principal de Jehovà és que tots els sers intel·ligents, tant en el cel com en la terra, formen una família unida i siguen lleials a la seua Sobirania (Ef 1:8-11). ¿No t’emociona la manera tan meravellosa com Jehovà complix el seu propòsit? w23.10 pàg. 20 § 7, 8

Quan els jueus deixaren Babilonia i arribaren a Jerusalem, no tardaren en patir les conseqüències de la inestabilitat política i econòmica, aixina com de l’oposició. Per això, a alguns els va costar centrar-se en la reconstrucció del temple de Jehovà. Aixina que, Jehovà va enviar dos profetes, Ageu i Zacaries, per a reviscolar el zel del poble, i eixe ànim va ser molt efectiu (Ag 1:1; Za 1:1). No obstant això, uns 50 anys després, els jueus necessitaren de nou que se’ls animara. Llavors, Esdres, un hàbil copiste de la Llei, va vindre de Babilònia a Jerusalem per a animar el poble de Déu a donar prioritat a l’adoració verdadera (Esd 7:1, 6). Tal com les profecies d’Ageu i Zacaries ajudaren el poble de Déu en el passat a continuar confiant en Jehovà durant l’oposició, també poden ajudar-nos a nosaltres hui en dia a confiar en l’ajuda de Jehovà a pesar de les dificultats de la vida. w23.11 pàg.14 § 2, 3

Com expressem el nostre amor als germans? Una manera és consolant-nos els uns als altres, i per a fer-ho necessitem compassió (1Te 4:18). Com podem mantindre fort el nostre amor pels altres? Esforçant-nos al màxim per perdonar els seus errors. Per què és especialment important hui en dia que ens mostrem amor els uns als altres? Fixem-nos quina raó dona Pere: «S’acosta la fi de totes les coses [...], per tant, [...] tingueu un amor intens entre vosaltres» (1Pe 4:7, 8). Què podem esperar a mesura que s’acosta la fi d’este món malvat? Referint-se als seus seguidors, Jesús va predir: «Totes les nacions vos odiaran per causa del meu nom» (Mt 24:9). Per a resistir eixe odi, necessitem mantindre’ns units. Si ho fem, els esforços de Satanàs per dividir-nos fracassaran, perquè estarem units amb l’amor (Fl 2:1, 2). w23.11 pàg. 13 § 18, 19

Les veritats de la Paraula de Déu són molt poderoses. A les persones els passa una cosa meravellosa quan les aprenen. A mesura que desemmascarem les mentires satàniques, els cau la bena dels ulls i comencen a vore el nostre benvolgut Pare com realment és. Els meravella el seu poder il·limitat (Is 40:26). Confien en ell perquè la seua justícia és perfecta (Dt 32:4). Aprenen molt de la seua gran saviesa (Is 55:9; Rm 11:33). I els consola descobrir que ell és la personificació de l’amor (1Jn 4:8). Quant més s’acosten a Jehovà, més segura es fa la seua esperança de viure per sempre. Quin privilegi més meravellós tenim d’ajudar la gent a conéixer el nostre Pare celestial! Al fer-ho, Jehovà ens considera els seus «col·laboradors» (1Co 3:5). w24.02 pàg. 12 § 15

Si eres estudiant de la Bíblia o si els teus pares t’han criat en la veritat, has pensat en batejar-te? Eixa és una molt bona meta! No obstant això, abans de batejar-te hauràs de dedicar-te a Jehovà. Com pots dedicar-te a Jehovà? Fent una oració en la qual li promets que l’adoraràs només a ell i que posaràs la seua voluntat en primer lloc en la teua vida. En altres paraules, li promets que continuaràs estimant-lo «amb tot el teu cor, amb tota la teua ànima, amb tota la teua ment i amb totes les teues forces» (Mc 12:30). La dedicació és una cosa privada entre tu i Jehovà. Per contra, el baptisme és públic i mostra als altres que t’has dedicat a ell. La dedicació és una promesa molt seriosa, hauries de voler mantindre-la, i Jehovà espera que ho faces (Ec 5:4 [v. 5 TNM]). w24.03 pàg. 2 § 2; pàg. 3 § 5.

Tots els matrimonis afronten dificultats. La Bíblia diu clarament que els casats «tindran dificultats» (1Co 7:28). Per quin motiu? Perquè el matrimoni està format per dos persones imperfectes, cada una amb personalitats i gustos diferents. A més, és possible que no tinguen la mateixa cultura o nacionalitat. Pot ser que després de la boda comencen a vore detalls del seu cònjuge que abans no veien, i açò pot causar fricció. És possible que, quan sorgisquen problemes, en comptes de reconéixer la seua part de culpa i col·laborar per a resoldre’ls, es culpen l’un a l’altre. Fins i tot, podrien arribar a pensar que la solució és la separació o el divorç. Però, és eixa la millor opció? No, Jehovà diu que els casats han de respectar la institució del matrimoni encara que la convivència siga difícil. w24.03 pàg. 16 § 8; pàg. 17 § 11

Després de dedicar-te i batejar-te, vas continuar aprenent i madurant espiritualment. Com a resultat, arribares a estar més convençut de la teua esperança (He 5:13–6:1). Probablement experimentares el que diu Romans 5:2-4. Després d’haver passat per diferents dificultats i aguantar-les, has sentit que Jehovà t’estima i està content amb tu. Com ara estàs segur que tens el favor de Déu, tens més raons per a esperar rebre les coses que ell ha promés. Per tant, la teua esperança és més forta que al principi, més real, més intensa. T’afecta personalment i influïx en cada aspecte de la teua vida: com tractes la família, quines decisions prens i, inclús, en què utilitzes el temps. Després de dir que l’aprovació de Déu fa que tinguem esperança, l’apòstol Pau menciona un punt important: que la nostra esperança es complirà (Rm 15:13). w23.12 pàgs. 12, 13 § 16-19

Quan passem per una prova difícil, podríem pensar i reaccionar de manera diferent a l’habitual. És com si les nostres emocions estigueren en una muntanya russa. Com ens ajuda Jehovà quan emocions com estes ens desborden? Ell ens assegura que ens donarà estabilitat. Enmig d’una tempestat, un barco comença a bambolejar-se perillosament. Per a contrarestar eixe moviment, molts barcos tenen estabilitzadors que s’estenen a cada costat de la nau per davall de l’aigua. Açò pot reduir significativament el balanceig de l’embarcació, fent que els passatgers se senten més segurs i còmodes. Ara bé, molts sistemes d’estabilització funcionen millor si el barco continua avançant. De la mateixa manera, Jehovà ens donarà estabilitat si continuem avançant fidelment a pesar de les proves. w24.01 pàg. 22 § 7, 8

Quan tingues por, pregunta’t: «Què és el que Jehovà ja ha fet per mi?». Medita en la creació. Per exemple, quan pensem en com Jehovà cuida dels pardalets i les flors, que no estan fets a la seua imatge ni tenen la capacitat d’adorar-lo, estem més segurs que també ens cuidarà a nosaltres (Mt 6:25-32). Pensa també en el que Jehovà ha fet pels seus servents. Potser podries estudiar l’exemple de personatges bíblics que mostraren una gran fe o llegir experiències de servents de Jehovà de hui en dia. També pots meditar en les voltes que Jehovà ha cuidat de tu. Per exemple, com et va atraure a la veritat? (Jn 6:44) Com ha contestat les teues oracions? (1Jn 5:14) Com estàs beneficiant-te del sacrifici del seu Fill estimat? (Ef 1:7; He 4:14-16) w24.01 pàg. 4 § 6; pàg. 7 § 17