Per què hauríem de témer a Jehovà?

1, 2. D’acord amb Salm 25:14, què hem de fer si volem tindre una amistat estreta amb Jehovà?

QUINES qualitats creus que són necessàries per a mantindre una amistat estreta amb algú? Probablement diries que els bons amics han d’estimar-se i ajudar-se, però no mencionaries el temor com una qualitat necessària per a tindre una bona amistat. No obstant això, tal com diu el text temàtic d’este article, l’amistat íntima amb Jehovà pertany als «qui el temen» (llig Salm 25:14 TNM).

² Sense importar quant de temps hem estat servint a Jehovà, tots hem de continuar tenint-li un temor sa. Però, què vol dir témer a Déu? Com podem aprendre a témer-lo? I què podem aprendre del majordom Abdies, del gran sacerdot Jehoiadà i del rei Joaix sobre el temor a Déu?

QUÈ SIGNIFICA TÉMER A DÉU?

3. Digues algunes coses que podrien fer-nos sentir por, i com ens podrien afectar.

³ És possible que sentim por quan pensem que podríem sofrir algun mal. Esta classe de temor pot ser sa i pot motivar-nos a actuar amb saviesa. Per exemple, la por a caure fa que evitem acostar-nos massa a un precipici. La por a eixir ferits fa que fugim de situacions perilloses. I la por a danyar l’amistat d’algú que estimem fa que no diguem ni fem res desagradable.

4. Quina classe de temor vol Satanàs que li tinguem a Jehovà?

⁴ Satanàs vol que la gent li tinga por a Jehovà. Vol fer-nos creure lo mateix que va dir Elifaz —que Jehovà és un Déu venjatiu, que sempre està enfadat i que res del que fem el fa feliç (Jb 4:18, 19). A més, vol que li tinguem tanta por a Jehovà que deixem de servir-lo. Aixina que per a evitar caure en esta trampa, necessitem cultivar un temor sa a Déu.

5. Què significa témer a Déu?

⁵ La persona que sent un temor respectuós per Déu l’estima i no vol fer res que puga perjudicar la seua amistat amb ell. Jesús tenia eixa classe de «temor a Déu» (He 5:7 TNM). Però això no vol dir que li tinguera por a Jehovà (Is 11:2, 3). Més bé, sentia un amor profund per Ell i volia obeir-lo (Jn 14:21, 31). Igual que Jesús, nosaltres sentim un gran respecte i admiració per Jehovà, perquè és amorós, savi, just i poderós. També sabem que Jehovà ens vol molt perquè la manera com responem a la seua guia l’afecta. Aixina que les nostres accions poden entristir-lo o alegrar-li el cor (Sl 78:41; Pr 27:11).

APRENGUEM A TÉMER A DÉU

6. Menciona una manera com podem aprendre a témer a Déu (Salm 34:11).

⁶ Ningú naix tenint temor a Déu, l’hem de cultivar (llig Salm 34:11 TNM). Una manera de fer-ho és observant la creació. Com més veem en «les coses creades» la saviesa de Déu, el seu poder i l’amor que sent per nosaltres més gran serà el nostre respecte i amor per ell (Rm 1:20). Una germana a qui li diuen Adrienne va dir: «A l’observar la creació, m’impressiona la saviesa de Jehovà. I això m’ajuda a vore que sap el que és millor per a mi». Gràcies a meditar en açò, va arribar a la següent conclusió: «Per què hauria de fer alguna cosa que alçara una barrera entre Jehovà, qui és la Font de la meua vida, i jo?». I en el teu cas, ¿podries apartar algun moment durant esta setmana per a meditar en alguna cosa que Jehovà ha creat? Si ho fas, el teu amor i respecte per Jehovà augmentaran (Sl 111:2, 3).

7. Com pot l’oració ajudar-nos a tindre un temor sa a Jehovà?

⁷ Una altra manera com podem cultivar el temor a Déu és orant regularment. Com més orem a Jehovà més real serà ell per a nosaltres. Per exemple, cada volta que li demanem forces per a aguantar una prova, recordem el seu impressionant poder. Quan li agraïm el sacrifici del seu Fill, recordem l’amor que sent per nosaltres. I, quan li supliquem que ens ajude amb un problema, recordem lo savi que és. Eixes oracions augmenten el nostre respecte per Jehovà i enfortixen la nostra determinació a evitar fer qualsevol cosa que puga danyar la nostra amistat amb ell.

8. Què podem fer per a mantindre el nostre temor a Déu?

⁸ Podem mantindre el nostre temor a Déu estudiant la Bíblia amb l’objectiu d’aprendre tant dels bons com dels mals exemples que conté. Analitzem el que feren dos servents fidels de Jehovà: Abdies, el majordom de la casa del rei Acab, i el gran sacerdot Jehoiadà. Després, vorem què podem aprendre del rei Joaix de Judà, qui va començar bé però va acabar apartant-se de Jehovà.

SIGUEM VALENTS COM ABDIES

9. Com va influir en Abdies el temor a Jehovà? (1 Reis 18:3, 12)

⁹ La Bíblia ens presenta a Abdiesb amb estes paraules: «Abdies era molt temorós de Jehovà» (llig 1 Reis 18:3, 12 TNM). Com va influir en ell este temor sa? Per un costat, feia d’ell un home honest i digne de confiança. Per esta raó, el rei li va confiar l’administració de la casa reial (compara-ho amb Nehemies 7:2). I per l’altre, feia d’ell un home molt valent. De segur necessitava esta qualitat perquè va viure durant el regnat del rei Acab, qui «va ofendre el Senyor, més que tots els seus predecessors» (1Re 16:30). A més, la dona d’Acab, Jezabel, qui adorava a Baal, odiava tant a Jehovà que va intentar erradicar del regne del nord l’adoració verdadera i, fins i tot, va matar molts profetes de Déu (1Re 18:4). No hi ha dubte que Abdies va adorar a Jehovà durant un període molt difícil.

10. Com va demostrar Abdies una gran valentia?

¹⁰ Com va demostrar Abdies una gran valentia? Quan Jezabel va començar a perseguir els profetes de Déu per a matar-los, Abdies va agarrar a cent d’ells i els va amagar «en dos coves, cinquanta i cinquanta, i els proveïa de pa i aigua» (1Re 18:13, 14). Si l’hagueren pillat, segurament l’hagueren executat. Per descomptat, Abdies era humà i no volia morir, però estimava a Jehovà i els Seus servents més que a la seua pròpia vida.

11. Hui en dia, com imiten a Abdies els servents de Jehovà? (Mira també la il·lustració.)

¹¹ Hui en dia, molts servents de Jehovà viuen en països on la nostra obra està proscrita. Estos germans i germanes respecten les autoritats però, igual que Abdies, no deixen d’adorar a Jehovà (Mt 22:21). Demostren el seu temor a Déu obeint-lo a ell abans que els hòmens (Fets 5:29). Per això, no deixen de proclamar les bones notícies i de reunir-se discretament (Mt 10:16, 28). I igual que Abdies, també es preocupen de fer arribar l’aliment espiritual que necessiten els seus germans espirituals. Analitzem l’exemple d’Henri, qui viu en un país africà on l’obra va estar proscrita per un temps. Durant la proscripció, Henri es va oferir a distribuir aliment espiritual als seus germans. Ell va dir: «No em considere una persona valenta, així que estic convençut que el gran respecte que sent per Jehovà em va donar el valor que necessitava». T’imagines a tu mateix en el lloc d’Henri? Tu pots ser tan valent com ell si aprens a témer a Déu.

SIGUEM LEIALS COM EL GRAN SACERDOT JEHOIADÀ

12. Com li demostraren gran lleialtat a Jehovà el gran sacerdot Jehoiadà i la seua esposa?

¹² El gran sacerdot Jehoiadà temia a Jehovà, i eixe temor l’impulsava a ser lleial i a promoure l’adoració verdadera. Açò es va fer evident quan Atalia, la filla de Jezabel, va usurpar el tron de Judà. El poble tenia bones raons per a tindre-li por. Era més roín que la tinya i tenia tanta set de poder que va intentar exterminar tots els hereus al tron, els seus propis nets (2Cr 22:10, 11). Un d’ells, Joaix, va sobreviure perquè Jehoixabat, la dona de Jehoiadà, el va rescatar. Ella i el seu marit amagaren el xiquet i s’encarregaren de cuidar-lo. D’esta manera, Jehoiadà i Jehoixabat ajudaren a preservar el llinatge reial de David. A pesar de la seua avançada edat, Jehoiadà va ser lleial a Jehovà i no li va tindre por a Atalia (Pr 29:25).

13. Com va tornar a demostrar Jehoiadà lleialtat quan Joaix tenia set anys?

¹³ Quan Joaix tenia set anys, Jehoiadà va tornar a mostrar la seua lleialtat a Jehovà ideant un pla. Si li eixia bé, Joaix es convertiria en rei, l’hereu legítim de David. Ara bé, si li eixia malament, Jehoiadà podria perdre la vida. Però amb la benedicció de Jehovà, el pla va tindre èxit. Amb el suport dels caps de les tribus i dels levites, Jehoiadà va coronar rei a Joaix i va executar a Atalia (2Cr 23:1-5, 11, 12, 15; 24:1). Després, Jehoiadà va fer una «aliança entre el Senyor, per una part, i el rei i el poble, per l’altra, perquè es comprometeren a ser el poble del Senyor» (2Re 11:17). Jehoiadà «també va posar porters a les entrades del temple del Senyor perquè no hi entrara ningú que, pel motiu que fora, es trobara impur» (2Cr 23:19).

14. Quins honors va rebre Jehoiadà per honrar a Jehovà?

¹⁴ Temps arrere, Jehovà havia dit: «Jo honore els qui m’honoren» i va complir estes paraules recompensant a Jehoiadà (1Sa 2:30). Per exemple, per a la nostra instrucció, va fer que es posaren per escrit les bones obres d’este gran sacerdot (Rm 15:4). I quan Jehoiadà va morir, se li va donar el gran honor de ser enterrat en «la ciutat de David, perquè s’havia comportat bé amb Israel, amb Déu i amb el seu temple» (2Cr 24:15, 16).

15. Què podem aprendre del relat de Jehoiadà? (Mira també la il·lustració.)

¹⁵ El relat de Jehoiadà pot ajudar-nos a tots a cultivar temor a Déu. Per exemple, els ancians poden imitar a Jehoiadà mantenint-se alerta i protegint lleialment el ramat de Déu (Fets 20:28). Els germans majors poden aprendre que si temen a Jehovà i es mantenen lleials, ell pot usar-los per a complir el Seu propòsit. Poden estar segurs que Jehovà els té ben presents. Els jóvens poden prendre nota de com Jehovà va tractar a Jehoiadà, aixina imitaran a Jehovà al tractar amb dignitat i respecte els germans majors, especialment els qui fa molts anys que servixen a Jehovà fidelment (Pr 16:31). I quina lliçó podem aprendre dels caps de tribu i dels levites que donaren suport a Jehoiadà? Que tots nosaltres hem de donar suport lleial als qui porten la davantera obeint-los (He 13:17).

NO SIGUEM COM EL REI JOAIX

16. Què demostra que el rei Joaix era dèbil?

¹⁶ El rei Joaix es va beneficiar de la bona influència de Jehoiadà (2Re 12:3 [v. 2 TNM]). Com a resultat, el jove rei volia agradar a Jehovà. Però quan va morir Jehoiadà, Joaix va escoltar els prínceps apòstates. Amb quin resultat? Ell i els seus súbdits començaren a «donar-se al culte dels bosquets sagrats i dels ídols» (2Cr 24:4, 17, 18). Jehovà, molt agraviat, «els envià profetes per fer que es convertiren a ell, però no van escoltar les seues amonestacions». Ni tan sols escoltaren a Zacaries, fill de Jehoiadà, qui a part de ser profeta i sacerdot de Jehovà també era cosí de Joaix. De fet, demostrant que no agraïa gens tot el que eixa família havia fet per ell, el rei Joaix va matar a Zacaries (2Cr 22:11; 24:19-22).

17. Com va acabar Jehoaix?

¹⁷ Joaix va deixar de témer a Jehovà i, a partir d’ahí, les coses li anaren malament. Jehovà havia dit: «Els qui em menyspreen seran menyspreats» (1Sa 2:30). Un xicotet exèrcit siri va derrotar a Joaix, qui tenia «un exèrcit molt nombrós, [...] deixant-lo en molt mal estat». Quan els siris es retiraren, els servents de Joaix el mataren per haver assassinat a Zacaries. Aquell rei malvat ni tan sols va ser considerat digne de ser enterrat «en els sepulcres reials» (2Cr 24:23-25; consulta la nota d’estudi «hijo de Baraquías» de Mateu 23:35 en La Bíblia. Traducción del Nuevo Mundo).

18. D’acord amb Jeremies 17:7, 8, com podem evitar ser com Joaix?

¹⁸ Què podem aprendre del mal exemple de Joaix? Que era com un arbre d’arrels poc profundes que depenia d’una guia per a mantindre’s dret. Esta guia era Jehoiadà, però quan va morir i els vents de l’apostasia bufaren, Joaix es va desplomar. Este exemple mostra que no hauríem d’obeir a Jehovà només perquè la nostra família o altres de la congregació ho facen. Per a mantindre’ns espiritualment forts, hem d’enfortir el nostre temor i devoció a Déu per mitjà de l’estudi regular, la meditació i l’oració (llig Jeremies 17:7, 8 TNM; Col 2:6, 7).

19. Què espera Jehovà de nosaltres?

¹⁹ Jehovà no ens demana impossibles. El que espera de nosaltres es resumix en Eclesiastés 12:13 TNM, que diu: «Tem el Déu verdader i obeïx els seus manaments, perquè això és tot el que deu fer l’home». Si temem a Déu, podrem afrontar proves futures i mantindre’ns ferms com Abdies i Jehoiadà. Com a resultat, la nostra amistat amb Jehovà serà indestructible.