No oblidem la compassió del nostre Gran Sacerdot

1, 2. a) Per què va enviar Jehovà el seu Fill a la terra? b) Què analitzarem en este article? (Hebreus 5:7-9)

FA UNS 2.000 anys, Jehovà va enviar el seu Fill més estimat a la terra. Ho va fer, entre altres coses, per a alliberar els humans del pecat i la mort, i per a desfer tot el mal que ha causat Satanàs (Jn. 3:16; 1 Jn. 3:8). Però Jehovà també sabia que, si Jesús vivia en la terra com a humà, estaria millor preparat per a ser un Gran Sacerdot empàtic i compassiu. I aixina va ser perquè, després del seu baptisme en l’any 29, Jesús va començar a exercir esta funció.a

² En este article, analitzarem per què viure com a humà en la terra va preparar a Jesús per a ser un Gran Sacerdot compassiu. Comprendre millor esta qüestió ens farà més fàcil orar a Jehovà i acostar-nos a ell, especialment si ens sentim desanimats pels nostres pecats o debilitats (llig Hebreus 5:7-9).

L’ESTIMAT FILL DE DÉU VE A LA TERRA

3, 4. A què va haver de renunciar Jesús quan va vindre a la terra, i quines dificultats va haver d’afrontar?

³ Molts de nosaltres hem experimentat un canvi de circumstàncies, com per exemple, haver de mudar-nos i deixar arrere un lloc que estimem, família i amics. Esta classe de canvis no sempre són fàcils, però ningú de nosaltres ha hagut d’afrontar-ne tants com Jesús. En el cel, era l’àngel més important, disfrutava de l’amor de Jehovà i se sentia feliç servint al seu costat (Sal. 16:11; Prov. 8:30). A pesar d’això, tal com indica Filipencs 2:7, va estar dispost a «renunciar a tot el que tenia» en el cel per a viure en la terra entre humans imperfectes.

⁴ Pensem també en els primers anys de la vida de Jesús en la terra. Pel sacrifici que van oferir els seus pares quan va nàixer, sabem que la seua família era pobra (Lev. 12:8; Lluc 2:24). A més, quan el malvat rei Herodes es va enterar del seu naixement, va intentar matar-lo. Per a escapar de les seues garres, ell i els seus pares van haver de viure com a refugiats en Egipte durant un temps (Mat. 2:13, 15). Quina vida més diferent comparada amb la que tenia en el cel!

5. Què va vore Jesús en la terra, i com el va preparar tot açò per a ser un Gran Sacerdot compassiu? (Mira també la il·lustració.)

⁵ Mentres Jesús va estar en la terra, va vore el patiment de moltes persones. També va experimentar la mort de sers volguts, potser inclús la del seu pare adoptiu, Josep. Al llarg del seu ministeri, Jesús es va trobar amb leprosos, cegos, paralítics i pares que havien perdut els seus fills en la mort, i es va compadir d’ells (Mat. 9:2, 6; 15:30; 20:34; Marc 1:40, 41; Lluc 7:13). És de veres que des del cel ell ja havia vist tot el patiment que hi havia en el món, però ara com a humà el veia des d’una perspectiva completament nova (Isa. 53:4). Ara podia entendre per complet els sentiments, sofriments i frustracions de la humanitat. De fet, igual que qualsevol humà, Jesús també es va cansar, es va angoixar i es va sentir trist.

JESÚS MOSTRA EMPATIA PER LA GENT

6. Quins exemples va gastar el profeta Isaïes per a predir la compassió de Jesús? (Isaïes 42:3)

⁶ Durant el seu ministeri, Jesús va mostrar una gran empatia cap als dèbils i els necessitats i, d’esta manera, va complir el que s’havia predit. En les Escriptures Hebrees, es compara les persones pròsperes i fortes amb un jardí fèrtil o amb grans arbres (Sal. 92:13 [v. 2 TNM]; Isa. 61:3; Jer. 31:12). Però a les pobres i a les que patixen injustícies se les compara a una canya mig partida i a una metxa que a penes té flama (llig Isaïes 42:3). Jehovà va fer que el profeta Isaïes gastara estos exemples per a predir l’amor i la compassió que Jesús mostraria a tots aquells que eren menyspreats.

7, 8. Com va complir Jesús la profecia d’Isaïes?

⁷ Mateu, un dels escriptors dels Evangelis, va mostrar que Jesús havia complit les paraules del profeta Isaïes quan va escriure: «No trencarà la canya que està mig partida ni apagarà la metxa que a penes té flama» (Mat. 12:20). Alguns dels milacres de Jesús van beneficiar a persones que se sentien aixina, perquè estaven afligides i no veien solució als seus problemes. Entre elles, hi havia un home malalt de lepra que segurament no tindria cap esperança de curar-se ni de tornar a estar amb la seua família i amics (Lluc 5:12, 13). També hi havia un home sord que tenia dificultats per a parlar. Imaginem com se sentiria al vore que no podia participar en les conversacions dels altres (Marc 7:32, 33). Però això no era tot.

⁸ En els dies de Jesús, molts jueus creien que les persones malaltes o amb alguna discapacitat estaven en eixa situació per culpa d’algun pecat que havien comés ells o els seus pares (Jn. 9:2). Degut a esta creença falsa, patien el menyspreu de la gent i sentien que no valien per a res. Jesús va complir la profecia d’Isaïes al curar els patiments físics d’estes persones i al fer que la seua esperança en Déu reviscolara. Quina seguretat ens dona açò a nosaltres hui en dia?

9. Com destaca Hebreus 4:15, 16 que el nostre Gran Sacerdot és realment compassiu?

⁹ Llig Hebreus 4:15, 16. Podem estar segurs que Jesús sempre es compadirà de nosaltres. Què implica açò? Una persona compassiva es commou pels patiments de l’altra persona i empatitza amb les seues emocions. De fet, el verb grec que es traduïx com «compadir-se» significa ‘sentir la tristesa i el dolor dels altres’. (Consulta també Hebreus 10:34, on Pau utilitza la mateixa expressió grega.) Els relats dels milacres de Jesús mostren fins a quin punt es compadia pel patiment dels altres. No els curava per obligació, sinó perquè realment es preocupava per ells i volia ajudar-los. Per exemple, podria haver curat l’home que tenia lepra sense haver d’acostar-se a ell, però mogut per la compassió, fins i tot el va tocar. Probablement, va ser la primera volta en molts anys que algú el tocava. I per a curar a l’home sord, va tindre el detall d’endur-se’l a un lloc tranquil i apartat del guirigall de la gent. I què podem dir de la dona que es va penedir i li va llavar els peus a Jesús amb les seues llàgrimes? Ell la va defendre quan un fariseu la va menysprear (Mat. 8:3; Marc 7:33; Lluc 7:44). Jesús mai va evitar els malalts ni aquells que havien pecat greument. Al contrari, els va rebre i els va demostrar que els estimava. Aixina que podem estar segurs que hui en dia és igual de compassiu amb nosaltres.

IMITEM EL NOSTRE GRAN SACERDOT

10. Què podem utilitzar per a ajudar espiritualment les persones sordes i cegues? (Mira també les il·lustracions.)

¹⁰ Com a seguidors de Jesús, ens esforcem per imitar-lo mostrant amor, empatia i compassió pels altres (1 Pe. 2:21; 3:8). Encara que no podem curar els sords o els cegos, sí que podem ajudar-los en sentit espiritual. Per exemple, les nostres publicacions bíbliques estan disponibles en més de 100 llengües de signes. Per a ajudar els qui patixen alguna discapacitat visual, produïm publicacions en braille en més de 60 idiomes. I els nostres vídeos contenen audiodescripcions en més de 100 idiomes. Gràcies a estes ajudes, les persones sordes i cegues poden acostar-se a Jehovà i al seu Fill.

11. Com reflectix l’organització de Jehovà la preocupació de Jesús per tota classe de persones? (Fets 2:5-7, 33; mira també les il·lustracions.)

¹¹ L’organització de Jehovà s’esforça per ajudar a tota classe de persones. Després de la seua resurrecció, Jesús va derramar esperit sant per a que tots els qui estaven reunits en la Festa del Pentecostés pogueren escoltar les bones notícies, cada u «en el seu propi idioma» (llig Fets 2:5-7, 33). Seguint el seu exemple, l’organització proveïx publicacions basades en la Bíblia en més de 1.000 idiomes, alguns dels quals només tenen uns poquets parlants. Eixe és el cas d’algunes llengües ameríndies. A pesar de ser minoritàries, s’han fet disponibles publicacions en més de 160 d’eixes llengües per a que puguen conéixer les bones notícies tantes persones com siga possible. Les nostres publicacions també estan disponibles en més de 20 llengües romanís. Gràcies a la gran labor de traducció que s’està fent, milers de persones han començat a servir a Jehovà.

12. Quines altres ajudes proveïx l’organització de Jehovà?

¹² A part d’ajudar les persones a aprendre les bones notícies, l’organització de Jehovà també ajuda aquells que han patit un desastre natural. Amb eixe fi, milers de voluntaris es fan disponibles per a ajudar els germans i germanes que ho necessiten. L’organització també s’assegura que hi hagen llocs d’adoració modestos per a que la gent puga reunir-se per a aprendre sobre l’amor que Déu ens té.

EL NOSTRE GRAN SACERDOT POT AJUDAR-TE

13. De quines maneres ens ajuda Jesús?

¹³ Jesús és el nostre pastor excel·lent i s’encarrega de cobrir les necessitats espirituals de cada un de nosaltres (Jn. 10:14; Efe. 4:7). A voltes, les circumstàncies podrien fer que ens sentírem com una metxa que està a punt d’apagar-se o com una canya mig partida. És probable que ens desanimem molt per una malaltia greu, per haver comés un error o per haver-nos disgustat amb algú de la congregació. Se’ns podria fer difícil deixar de costat els problemes actuals i centrar-nos en l’esperança que tenim per al futur. Però recordem que Jesús sap pel que estem passant, que comprén com ens sentim i que la seua compassió el motiva a actuar a favor nostre. Per exemple, pot utilitzar l’esperit sant per a donar-nos forces quan ens sentim dèbils (Jn. 16:7; Tit. 3:6). A més, per mitjà dels ancians i altres germans de la congregació pot animar-nos, donar-nos suport i ajudar-nos (Efe. 4:8).

14. Què podem fer quan estem desanimats?

¹⁴ Si ens desanimem, no oblidem que Jesús és el nostre Gran Sacerdot i meditem en tot el que això implica. Recordem que Jehovà el va enviar a la terra no només per a donar la seua vida com a rescat, sinó també per a ajudar-lo a entendre millor els problemes que afrontem els humans imperfectes. Quan ens desanimem pels nostres pecats o debilitats, Jesús sempre està a punt per a actuar «just en el moment en què necessitem ajuda» (Heb. 4:15, 16).

15. Conta una experiència que mostre com algú que es va apartar de Jehovà va rebre l’ajuda necessària per a tornar a la congregació.

¹⁵ Jesús també guia el seu poble per a que busque i ajude els qui s’han apartat de la congregació (Mat. 18:12, 13). Vegem l’experiència de Marcello.b Després d’haver sigut tret de la congregació, van passar 12 anys fins que va decidir assistir a una reunió. Ell conta: «Encara que va ser incòmode anar a una reunió després de tant de temps, volia tornar a formar part de la família de Jehovà. Quan els ancians es van reunir amb mi, em van fer sentir a gust. A voltes, em sentia tan afonat per haver deixat a Jehovà que pensava en tirar la tovallola. Però els ancians em recordaren que Jehovà i Jesús no volien que em rendira. Quan em van readmetre, tota la congregació em va rebre amb els braços oberts. Amb el temps, la meua dona va acceptar un curs bíblic, i ara servim junts a Jehovà». Que content ha d’estar el nostre Gran Sacerdot de vore que els qui s’han apartat de la congregació i s’han penedit reben l’ajuda que necessiten per a tornar!

16. Per què estàs agraït de tindre un Gran Sacerdot tan compassiu?

¹⁶ Durant la seua vida en la terra, Jesús va ajudar a moltíssima gent just en el moment en què ho necessitaven. Hui en dia, podem estar totalment segurs que farà lo mateix amb nosaltres, i en el nou món ens ajudarà a alliberar-nos dels efectes del pecat i la imperfecció. Que agraïts estem a Jehovà, perquè gràcies al seu gran amor i misericòrdia tenim el millor Gran Sacerdot, un que és compassiu!