BIBLIOTECA EN LÍNIA Watchtower
BIBLIOTECA EN LÍNIA
Watchtower
valencià
Ç
  • À
  • à
  • É
  • é
  • È
  • è
  • Í
  • í
  • Ï
  • ï
  • Ó
  • ó
  • Ò
  • ò
  • Ú
  • ú
  • Ü
  • ü
  • L·L
  • l·l
  • Ç
  • ç
  • §
  • BÍBLIA
  • PUBLICACIONS
  • REUNIONS
  • ijwyp art. 19
  • Per què sent l’impuls de fer-me talls?

El text seleccionat no té vídeo.

Ho lamentem, hi ha hagut un error al carregar el vídeo.

  • Per què sent l’impuls de fer-me talls?
  • Preguntes que es fan els jóvens
  • Subtítols
  • Informació relacionada
  • Què significa fer-se talls?
  • Per què algunes persones ho fan?
  • Cóm pots superar este problema?
  • Què puc fer si tinc un problema de salut? (Part 3)
    Preguntes que es fan els jóvens
  • I si ja no tinc ganes de viure?
    Preguntes que es fan els jóvens
Preguntes que es fan els jóvens
ijwyp art. 19

PREGUNTES QUE ES FAN ELS JÓVENS

Per què sent l’impuls de fer-me talls?

  • Què significa fer-se talls?

  • Per què algunes persones ho fan?

  • Com pots superar este problema?

  • Entrevista

  • Preguntes per a reflexionar

  • Versicles per a tindre a mà

Què significa fer-se talls?

Fer-se talls vol dir autolesionar-se de manera compulsiva amb un objecte afilat. Esta és una de les formes d’autolesionar-se. Altres són cremar-se, fer-se moradures o, colpejar-se u mateix. Este article parla sobre fer-se talls, però els principis que es tracten apliquen a totes les formes d’autolesió.

Comprova el que saps: Verdader o Fals.

  1. Este és un problema que només afecta a les xiques.

  2. Fer-se talls va en contra del principi bíblic recollit en Levític 19:28 TNM que diu: «No vos feu talls al cos».

Respostes:

  1. Fals. Encara que el problema pareix més habitual en les xiques, alguns xics també es fan talls i s’autolesionen d’altres maneres.

  2. Fals. Levític 19:28 TNM fa referència a un antic ritual pagà i, no a la pràctica compulsiva d’autolesionar-se que s’analitza en este article. No obstant, és raonable pensar que el nostre amorós creador no vol que ens fem mal (1 Corintis 6:12; 2 Corintis 7:1; 1 Joan 4:8).

Per què algunes persones ho fan?

Comprova el que saps. Quina d’estes afirmacions és la més exacta?

Algunes persones es fan talls:

  1. perquè tracten de fer front a l’angoixa emocional.

  2. perquè intenten acabar amb la seua vida.

Resposta correcta: A. La majoria de persones que es fan talls no volen morir. Només volen acabar amb el seu malestar emocional.

Fixa’t en el que alguns jóvens diuen sobre fer-se talls.

Celia: «Sentia que m’alliberava de la meua angoixa».

Tamara: «Era una forma d’escapar, preferia el dolor físic a l’emocional».

Carrie: «No m’agradava estar trista. Fer-me talls m’ajudava a pensar en el dolor físic i no en la meua tristesa».

Jerrine: «Cada vegada que em feia talls era com si desconnectara del que passava al meu voltant i així no havia d’enfrontar-me als meus problemes. Això em feia sentir millor».

Cóm pots superar este problema?

Orar a Jehovà pot ser un pas fonamental per a superar-ho. La Bíblia diu: «Descarregueu en ell totes les vostres preocupacions, ja que ell mateix es preocupa de vosaltres» (1 Pere 5:7).

Suggerència: Comença amb oracions curtes. Potser simplement dient-li a Jehovà, «necessite ajuda». Amb el pas del temps podràs obrir-li el teu cor i expressar els teus sentiments al «Déu de tot consol» (2 Corintis 1:3, 4).

L’oració no és una simple ajuda psicològica. És una manera de comunicar-se amb el teu pare celestial, que promet: «jo t’ajudaré. Amb la meua mà dreta de justícia, de veres et sostindré» (Isaïes 41:10 TNM).

Molts dels que han lluitat amb l’impuls de fer-se talls també s’han sentit bé parlant amb els seus pares o amb un altre adult de confiança. Fixa’t en els comentaris de tres jóvens que així ho van fer.

Entrevista

  • Diana, 21 anys

  • Kathy, 15 anys

  • Lorena, 17 anys

A quina edat començares a fer-te talls?

Lorena: Vaig començar quan tenia uns 14 anys.

Diana: Tenia 18 anys i la freqüència anava variant. Podia tallar-me tots els dies durant una setmana o dos i després estar un mes sense fer-me cap tall.

Kathy: Vaig començar quan tenia 14. I de tant en tant encara tinc recaigudes.

Per què volies fer-te mal?

Kathy: M’odiava a mi mateixa i sentia que ningú volia ser el meu amic.

Diana: De vegades la meua tristesa es convertia en frustració, i la meua frustració en una gran angoixa. Esta angoixa creixia fins a sobrepassar-me. Era com si tinguera una bèstia dins meu i necessitava tallar-me per a deixar-la eixir.

Lorena: Estava molt deprimida o enfadada, o trista amb mi mateixa. Em sentia no res i volia llevar-me este sentiment de damunt. De vegades sentia que em mereixia el dolor físic.

Després de tallar-te et senties millor?

Diana: Sí. Em feia sentir alliberada com si m’hagueren llevat un pes de damunt.

Kathy: És com una manera de plorar. De la mateixa manera que una persona se sent millor després de plorar, jo em sentia millor després de fer-me talls.

Lorena: Per a mi ferir-me era com fer un forat a un globus d’emocions negatives i deixar que es desunflara. No explotava de colp sinó que es buidava a poc a poc deixant eixir tota la negativitat.

Tenies por de contar-li a algú el que estaves fent?

Lorena: Sí. Tenia por que els altres pensaren que estava botja. A més, no volia que ningú sabera res de la meua vida personal.

Diana: Tot el món sempre em deia que els pareixia una persona forta, i jo volia mantindre eixa imatge. Sentia que si demanava ajuda, hauria sigut un fracàs.

Kathy: Tenia pànic que la gent pensara que estava mal del cap, perquè això m’haguera fet sentir molt pitjor. A més, pensava que em mereixia tot el mal que m’estava fent.

Què és el que et va fer canviar?

Lorena: Li vaig dir a ma mare el que estava fent. També vaig visitar a una doctora que em va ajudar a controlar els meus sentiments negatius. Vaig tindre algunes recaigudes, però em va ajudar a augmentar la meua rutina d’estudi de la Bíblia. A més, em vaig mantindre activa en la predicació. És possible que haja de lluitar contra estos sentiments ocasionalment, però ara quan apareixen intente que no em controlen.

Kathy: Una germana deu anys més major que jo, es va adonar que hi havia alguna cosa que no anava bé i amb el temps li ho vaig contar. Em va sorprendre saber que ella havia tingut el mateix problema. No em vaig sentir incòmoda parlant amb ella perquè coneixia bé els meus sentiments. També vaig rebre ajuda d’una doctora que em va ajudar a mi i els meus pares a entendre millor pel que estava passant.

Diana: Una nit estava en casa d’un matrimoni amb el qual tinc molta confiança i el marit es va adonar que hi havia alguna una cosa que no anava bé. Amb molta delicadesa va insistir per a que els contara què estava passant. La seua dona em va abraçar i m’acariciava amb tendresa com ho feia ma mare quan era menuda. Vaig començar a plorar i ella també. Va ser difícil explicar el que m’havia estat fent a mi mateixa, però m’alegre d’haver-ho contat.

Com et va ajudar la Bíblia?

Diana: La Bíblia m’ha ajudat a adonar-me que no puc lluitar a soles. Necessite l’ajuda de Jehovà (Proverbis 3:5, 6).

Kathy: Llegir la Bíblia i saber que el seu missatge ve de Déu em dona molt de consol (2 Timoteu 3:16 TNM).

Lorena: Quan trobe versicles bíblics que m’arriben al cor els escric en una llibreta per a meditar en ells més tard (1 Timoteu 4:15).

Hi ha algun versicle bíblic en especial que t’haja ajudat?

Diana: Proverbis 18:1 TNM diu: «El qui s’aïlla perseguix els seus desitjos egoistes; rebutja tota saviesa pràctica». De vegades, em costa relacionar-me amb els altres, però este versicle m’ajuda a recordar que aïllar-me és perillós.

Kathy: Dos versicles bíblics que m’agraden molt son Mateu 10:29 i 31 on Jesús diu que ni un ocell cau a terra sense que Jehovà ho sàpiga. I després afegix: «Per tant, no tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells». Inclús ara quan llig estes paraules, recorde com de valuosa soc per a Jehovà.

Lorena: M’agrada molt Isaïes 41:9, 10 TNM on Jehovà diu al seu poble:«jo t’he pres de l’extrem de la terra, t’he cridat de les regions més llunyanes, i t’he dit: “Ets el meu servent; et vaig escollir i no t’he rebutjat”. No tingues por, que jo sóc amb tu. No passes ànsia, que jo sóc el teu Déu. Jo et done força i t’ajude, et sostinc amb la meua dreta bondadosa». Quan pense en estes paraules em sent forta com un mur de pedra. Saber que Jehovà em vol i que estarà sempre al meu costat em plena de força.

Preguntes per a reflexionar

  • Quan estigues preparat per a buscar ajuda, en qui confiaràs?

  • Que li pots contar a Jehovà sobre el problema en les teues oracions?

  • Pots pensar en dos maneres de combatre l’estrés i l’angoixa que no impliquen autolesionar-se?

Versicles per a tindre a mà

Suggerència: Quan trobes a la Bíblia algun passatge que t’assegura com Jehovà t’estima o pot ajudar-te a tindre un punt de vista equilibrat de tu mateix i els teus errors, escriu-los per a tindre’ls a mà. Afegix una frase o dos sobre el per què eixe passatge és important per a tu. Si no saps per on començar, ací tens alguns textos que Diana, Kathy i Lorena van trobar útils.

  • Romans 8:38, 39

    «Este versicle em recorda l’amor que Jehovà sent per mi, inclús quan les coses pareguen que no van bé.» (Diana)

  • Salm 73:23

    «Este versicle em fa sentir que no estic a soles. És com si Jehovà em donara la mà.» (Kathy)

  • 1 Pere 5:10

    «Potser hem de patir per poc temps abans de sentir-nos millor. Al final, Jehovà sempre ens dona l’ajuda necessària per a suportar-ho tot.» (Lorena)

Més textos a considerar

  • Salm 34:19 (v. 18 TNM)

  • Salm 54:6 (v. 4 TNM)

  • Salm 55:22 TNM

  • Isaïes 57:15

  • Mateu 11:28, 29

    Publicacions en valencià (1993-2025)
    Tancar sessió
    Iniciar sessió
    • valencià
    • Compartir
    • Configuració
    • Copyright © 2025 Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania
    • Condicions d'ús
    • Política de privacitat
    • Opcions de privacitat
    • JW.ORG
    • Iniciar sessió
    Compartir