«Déu no ens ha donat un esperit de covardia» (2 Timoteu 1:7)

«Déu no ens ha donat un esperit de covardia, sinó un esperit de fortalesa, d’amor i d’enteniment.» (2 Timoteu 1:7, Bíblia valenciana. Traducció interconfessional)

«Si Déu ens ha donat el seu Esperit, no és perquè siguem covards, sinó perquè siguem valents, plens d’amor i de seny.» (2 Timoteu 1:7, Nou Testament, Ed. Quatre Rius)

Significat de 2 Timoteu 1:7

Déu pot donar valentia a una persona per a que faça el que és correcte. No vol que cap persona sucumbisca a la «covardia», és a dir, a una por malsana que la retinga de fer les coses que a Ell el complauen.

En este versicle, es mencionen tres qualitats que Déu ens dona i que ens ajuden a véncer la por, o la covardia. Analitzem-les.

«Fortalesa». Els cristians han pogut servir a Déu amb valor davant de molts enemics perillosos i situacions difícils. No s’han fet arrere degut a la por (2 Corintis 11:23-27). Com ha sigut possible? L’apòstol Pau ho va expressar d’esta manera: «Em veig capaç de tot gràcies a aquell que em fa fort» (Filipencs 4:13). Déu pot donar als seus servents un «poder incomparable» per a superar qualsevol obstacle (2 Corintis 4:7).

«Amor». Sentir un profund amor per Déu ajuda el cristià a esforçar-se amb valentia per fer lo correcte. De la mateixa manera, estimar el proïsme també motiva el cristià a posar les necessitats dels altres per damunt de les seues, inclús davant d’oposició o perills (Joan 13:34; 15:13).

«Enteniment». En la Bíblia, l’enteniment normalment es referix a la capacitat d’un cristià per a prendre decisions sàvies basades en el seu coneixement bíblic. Algú amb enteniment és capaç de pensar de manera clara i lògica inclús a l’afrontar problemes. A més, pot prendre decisions que reflectisquen la forma de pensar de Déu, perquè és conscient que la seua relació amb Ell és més important que les opinions dels altres.

Context de 2 Timoteu 1:7

El llibre bíblic de Segona a Timoteu és una carta que l’apòstol Pau va escriure al seu benvolgut amic i col·laborador Timoteu. En esta carta, Pau anima afectuosament el jove Timoteu a continuar treballant de valent en el ministeri (2 Timoteu 1:1, 2). És probable que Timoteu fora una miqueta tímid, cosa que podria haver limitat el seu servici en la congregació (1 Timoteu 4:12). Però Pau li va recordar que havia rebut un do: una assignació especial per a servir els germans. El va exhortar a no dubtar a l’hora d’exercir la seua autoritat com a superintendent de congregació, al predicar les bones notícies i a l’encarar adversitats per causa de la seua fe (2 Timoteu 1:6-8).

Encara que estes paraules anaven inicialment dirigides a Timoteu, asseguren a tots els qui volen servir a Déu que Ell els donarà l’ajuda que necessiten, sense importar els reptes que afronten.