Què aprenem de l’última profecia de Jacob? Part 1

1, 2. Què va fer Jacob quan estava a punt de morir, i per què? (Consulta també la il·lustració.)

JA HAN passat uns 17 anys des que Jacob es va mudar de Canaan a Egipte junt amb els de sa casa (Gèn. 47:28). Jacob estava molt content de tornar a vore el seu fill Josep, perquè pensava que estava mort. Quina alegria tindria de vore de nou la seua família unida! Però Jacob sent que li falta poc per a morir, aixina que convoca tots els seus fills per a dir-los una cosa molt important (Gèn. 49:28).

² En aquella època, era normal que un cap de família que estava a punt de morir reunira els seus fills per a donar-los les últimes instruccions (Isa. 38:1). En eixa reunió, també és possible que diguera qui seria el cap de família després que ell morira.

3. Per què eren significatives les paraules de Jacob registrades en Gènesi 49:1, 2?

³ Llig Gènesi 49:1, 2. Com Jacob era profeta, esta no va ser una reunió familiar més. Jehovà el va inspirar per a que diguera als seus fills el que els passaria a ells i a les seues famílies en el futur. Per esta raó, el que va dir es coneix com l’última profecia de Jacob.

4. Com ens beneficiarà analitzar l’última profecia de Jacob? (Consulta també el quadro «La família de Jacob».)

⁴ En este article, analitzarem què va dir Jacob a quatre dels seus fills: Rubén, Simeó, Leví i Judà. I en el següent, vorem què els va dir als altres huit. Jacob va predir el que els passaria als seus fills i a les seues famílies, que amb el temps arribarien a ser la nació d’Israel. Un repàs a la història d’esta nació ens ajudarà a vore clarament que la profecia de Jacob es va complir. També aprendrem lliçons valuoses que ens permetran complaure el nostre Pare, Jehovà.

RUBÉN

5. Què esperava rebre Rubén de son pare?

⁵ Jacob li parla primer a Rubén i li diu: «Tu eres el meu primogènit» (Gèn. 49:3 TNM). Per ser el fill major, Rubén probablement s’esperava heretar el doble que els seus germans, arribar a ser el cap de família després de la mort de son pare i que este privilegi passara als seus descendents.

6. Per què va perdre Rubén els privilegis del primogènit? (Gènesi 49:3, 4)

⁶ No obstant això, Rubén va perdre els privilegis de ser primogènit (1 Cròn. 5:1). Per quina raó? Perquè uns anys abans havia tingut relacions sexuals amb Bilhà, la concubina de son pare. Ella havia sigut la serventa de Raquel, l’esposa que Jacob més estimava i que ja havia mort (Gèn. 35:19, 22). Rubén era fill de Lia, l’altra esposa de Jacob. Potser Rubén es va deixar dur pel desig o la passió. O potser la va violar per a que Jacob la repudiara i aixina estimara més a sa mare. Siga com siga, el que va fer no li va agradar gens a Jehovà ni tampoc a son pare (llig Gènesi 49:3, 4).

7. Què els va passar a Rubén i als seus descendents? (Consulta també el quadro «L’última profecia de Jacob».)

⁷ Jacob li va dir a Rubén: «No destacaràs». I aixina va ser. De fet, no hi ha registre que diga que cap descendent de Rubén arribara a ser rei, sacerdot o profeta. Però Jacob no va deixar el seu fill sense herència, perquè la família de Rubén va arribar a ser una de les tribus d’Israel (Jos. 12:6). A més, Rubén va demostrar bones qualitats en altres ocasions i pareix que mai més va cometre immoralitat sexual (Gèn. 37:20-22; 42:37).

8. Què aprenem de l’exemple de Rubén?

⁸ Què aprenem? Que ens hem d’esforçar per cultivar autocontrol i per estar decidits a no cometre immoralitat sexual. Si ens veiérem temptats a cometre un pecat, hauríem de parar-nos a pensar en com les nostres accions afectaran a Jehovà, a la nostra família i als altres. I no hauríem d’oblidar mai que «allò que u sembre és el que collirà» (Gàl. 6:7). A més de tot açò, el que li va passar a Rubén ens recorda que Jehovà és misericordiós. Encara que no ens protegix de les conseqüències dels nostres errors, ens beneirà si ens esforcem per fer lo correcte.

SIMEÓ I LEVÍ

9. Per què Jacob no estava content amb Simeó i Leví? (Gènesi 49:5-7)

⁹ Llig Gènesi 49:5-7. A continuació, Jacob es dirigix a Simeó i Leví i els diu que no està content amb ells. Uns anys abans, a Dina, la filla de Jacob, la va violar un cananeu a qui li deien Siquem. Era normal que tots els fills de Jacob estigueren disgustats pel que li havia passat a la seua germana, però Simeó i Leví van perdre els papers. Van prometre als hòmens de Siquem que farien les paus si accedien a circumcidar-se, però tot era una trampa. Aquells hòmens van estar d’acord i mentres estaven adolorits per la circumcisió, Simeó i Leví «van agafar les armes, van entrar segurs a la ciutat i van matar-hi tots els hòmens» (Gèn. 34:25-29).

10. Com es va complir la profecia de Jacob respecte a Simeó i Leví? (Consulta també el quadro «L’última profecia de Jacob».)

¹⁰ Jacob estava molt enfadat amb els seus dos fills per la massacre que havien comés. Va predir que els seus descendents estarien escampats per les diferents tribus de la nació d’Israel. Esta profecia es va complir més de 200 anys després quan els israelites van entrar a la terra promesa. Per una banda, la tribu de Simeó va rebre en herència algunes ciutats dins del territori de la tribu de Judà (Jos. 19:1). I per l’altra, la tribu de Leví va rebre 48 ciutats escampades per tot Israel (Jos. 21:41).

11. Quines coses bones van fer els descendents de Simeó i de Leví?

¹¹ Els descendents de Simeó i de Leví no van cometre els mateixos errors que els seus antepassats. Per un costat, la tribu de Simeó va ajudar la de Judà en la conquista de la terra promesa (Jut. 1:3, 17). I per l’altre, la de Leví va servir a Jehovà amb lleialtat. Per exemple, mentres Moisés rebia la Llei en la muntanya del Sinaí, molts israelites es van posar a adorar l’estàtua d’un vedell. Però els levites feren costat a Moisés i l’ajudaren a eliminar els idòlatres (Èxo. 32:26-29). Amb el temps, Jehovà li va donar a la tribu de Leví el privilegi de servir com a sacerdots en Israel (Èxo. 40:12-15; Nom. 3:11, 12).

12. Què aprenem de l’exemple de Simeó i de Leví?

¹² Què aprenem? Que no hem de deixar mai que la ràbia controle les nostres decisions i accions. Si tu o algú que estimes heu sigut maltractats, és normal estar enfadats (Sal. 4:5 [v. 4 TNM]). Però hem de recordar que a Jehovà no li agrada que fem o diguem coses que ferisquen els qui ens han ofés o maltractat (Jau. 1:20). Quan algú ens tracta malament, tan si és un germà de la congregació com si no, hem de reaccionar tal com Jehovà vol. Això ens ajudarà a evitar dir o fer alguna cosa que ferisca els altres (Rom. 12:17, 19; 1 Pe. 3:9). Una altra lliçó que podem aprendre és que si eres jove i els teus pares estan fent coses que no agraden a Jehovà, recorda que no estàs obligat a copiar el seu exemple. No penses que eres una causa perduda i que és impossible que agrades a Jehovà. De fet, ell sempre beneirà els teus esforços per fer lo correcte.

JUDÀ

13. Per què és possible que Judà estiguera preocupat pel que son pare li havia de dir?

¹³ Va arribar el torn de Judà. Segur que després d’escoltar el que Jacob els havia dit als seus germans majors, Judà estaria un poquet nervioset, perquè ell també havia comés alguns errors greus. Entre ells, va participar en saquejar la ciutat de Siquem (Gèn. 34:27). A més, junt amb els seus germans, va vendre el seu germà Josep com a esclau i va enganyar a son pare (Gèn. 37:31-33). I, temps després, va tindre relacions sexuals amb la seua nora Tamar pensant-se que era una prostituta (Gèn. 38:15-18).

14. Segons Gènesi 49:8, 9, què li va dir Jacob al seu fill, i quines coses bones havia fet Judà?

¹⁴ Però Jacob només el va beneir i el va encomiar (llig Gènesi 49:8, 9). Judà havia demostrat que es preocupava molt per son pare, que ja era molt major. I també havia demostrat compassió pel seu germà més xicotet, Benjamí (Gèn. 44:18, 30-34).

15. Quines benediccions va rebre Judà?

¹⁵ Jacob va predir que Judà destacaria sobre els seus germans. No obstant això, el compliment d’esta profecia encara estava per vindre. Van haver de passar 200 anys per a que la tribu de Judà destacara dirigint la nació d’Israel a través del desert fins a la terra promesa després de l’èxode (Nom. 10:14). Anys després, Jehovà li va dir que liderara la conquesta de la terra promesa (Jut. 1:1, 2). I David va ser el primer de molts reis que descendia de la tribu de Judà. Però encara hi ha més.

16. Com es va complir la profecia de Gènesi 49:10? (Consulta també el quadro «L’última profecia de Jacob».)

¹⁶ Jacob va anunciar que el Rei que governaria la humanitat per sempre seria descendent de la tribu de Judà (llig Gènesi 49:10 TNM i nota). Este Rei és Jesucrist, a qui Jacob anomena Siló. De Jesús, un àngel va dir: «Jehovà Déu li donarà el tron de son pare David» (Lluc 1:32, 33). I també se l’anomena «el Lleó de la tribu de Judà» (Apoc. 5:5).

17. Com podem imitar a Jehovà en la manera com veiem els altres?

¹⁷ Què aprenem? Que Jehovà va beneir a Judà encara que va cometre errors greus. És possible que els seus germans es preguntaren què havia vist Jehovà de bo en ell. Però el que està clar és que sí que va vore bones qualitats en Judà i el va beneir. Com podem nosaltres fer lo mateix? Quan un germà rep un privilegi, potser al principi ens sentim temptats a centrar-nos en els seus defectes. Però faríem bé de recordar que Jehovà es complau en les seues bones qualitats, ja que ell es fixa en lo bo dels seus servents. Aixina que, esforcem-nos per copiar el seu exemple.

18. Com podem imitar els descendents de Judà?

¹⁸ Una altra lliçó que podem aprendre de l’experiència de Judà és que hem de ser pacients. Jehovà sempre complix les seues promeses, però no sempre ho fa en la manera i en el moment que esperem. Els descendents de Judà no van començar a liderar immediatament el poble de Déu. Aixina i tot, sí que van donar suport lleial als qui Jehovà havia nomenat per a fer-ho, com a Moisés el levita, a Josué l’efraïmita o al rei Saül el benjaminita. Per tant, nosaltres també hauríem de donar suport a qui Jehovà tria per a portar la davantera en l’actualitat (Heb. 6:12).

19. Fins ara, què hem aprés de Jehovà a l’analitzar l’última profecia de Jacob?

¹⁹ Què hem aprés fins ara de l’última profecia de Jacob? Que està clar que «Déu no veu les coses com les veu l’home» (1 Sam. 16:7 TNM). Jehovà és pacient i perdonador i, encara que no passa per alt la mala conducta, tampoc espera perfecció de nosaltres. Fins i tot, pot beneir aquells que han comés pecats greus en el passat si es penedixen sincerament i s’esforcen per fer lo correcte. En el següent article, analitzarem el que va dir Jacob als seus altres huit fills.