Què aprenem de l’última profecia de Jacob? Part 2

1. Quina part de l’última profecia de Jacob analitzarem en este article?

ELS fills de Jacob estan reunits al voltant de son pare escoltant amb atenció com els beneïx a cada un d’ells. En l’article anterior, vam vore que Rubén, Simeó, Leví i Judà probablement no s’esperaven escoltar el que son pare els va dir. Aixina que la resta dels seus fills estarien preguntant-se què els diria a ells. A continuació, vorem què aprenem de les paraules que Jacob els va dir a Zabuló, Issacar, Dan, Gad, Aser, Neftalí, Josep i Benjamí.a

ZABULÓ

2. Què li va dir Jacob a Zabuló, i com es van complir estes paraules? (Gènesi 49:13; consulta també el quadro.)

² Llig Gènesi 49:13. Jacob va dir que els descendents de Zabuló viurien prop del mar, al nord de la terra promesa. Uns 200 anys més tard, esta tribu va rebre un territori en herència, que estava situat entre el mar de Galilea i el mar Mediterrani. Respecte a açò, Moisés va profetitzar: «Zabuló, alegra’t de les teues campanyes» (Deut. 33:18). Probablement, estava referint-se al fet que esta tribu tindria la possibilitat de fer grans tractes comercials perquè estava situada entre els dos mars. Siga quin siga el cas, els descendents de Zabuló tenien raons per a alegrar-se.

3. Què ens ajudarà a estar contents amb el que tenim?

³ Què aprenem? Que tenim bones raons per a estar contents, sense importar on visquem i quines siguen les nostres circumstàncies. Per a ser feliços, hem d’estar satisfets amb el que tenim (Sal. 16:6; 24:5). Si ens centrem en les coses que no tenim en comptes de centrar-nos en les que tenim, és més fàcil que ens frustrem. Aixina que intentem vore la part positiva de les nostres circumstàncies i disfrutem de la vida (Gàl. 6:4).

ISSACAR

4. Què li va dir Jacob a Issacar, i com es van complir estes paraules? (Gènesi 49:14, 15; consulta també el quadro.)

⁴ Llig Gènesi 49:14, 15. Jacob felicita a Issacar per ser tan treballador i el compara a un burro d’ossos forts, un animal que pot portar càrregues pesades. També li diu que tindria una bona terra. I estes paraules es van complir, perquè la tribu d’Issacar va rebre una terra molt fèrtil a la vora del riu Jordà (Jos. 19:22). Segur que no només es van esforçar per cultivar la seua terra, sinó també per ajudar els altres (1 Re. 4:7, 17). Per exemple, quan el jutge Barac i la profetessa Dèbora van demanar ajuda als israelites per a lluitar contra Sisserà, la tribu d’Issacar va ser una de les que es van oferir per a ajudar. I també va estar disposta a lluitar en altres ocasions (Jut. 5:15).

5. Per què ens hem d’esforçar per ser treballadors?

⁵ Què aprenem? Que Jehovà valora molt els esforços que fem per servir-lo, igual que va valorar els de la tribu d’Issacar (Ecl. 2:24). Pensem, per exemple, en els germans que s’esforcen per cuidar de la congregació (1 Tim. 3:1). És de veres que estos germans no lluiten en batalles literals, però fan tot el que poden per protegir el poble de Déu dels perills espirituals (1 Cor. 5:1, 5; Jud. 17-23). I a més de tot açò, dediquen molt de temps a preparar i presentar discursos animadors per a enfortir la congregació (1 Tim. 5:17).

DAN

6. Quina assignació va rebre la tribu de Dan? (Gènesi 49:17, 18; consulta també el quadro.)

⁶ Llig Gènesi 49:17, 18. Jacob compara a Dan a una serp que ataca animals molt més grans que ella, com podria ser un cavall amb el seu genet. Els de la tribu de Dan eren molt valents i estaven preparats per a atacar els enemics de la nació d’Israel. De camí a la terra promesa, els batallons de la tribu de Dan «tancaven la marxa» per a protegir la nació (Nom. 10:25). Encara que la resta d’israelites no podien vore el que feia esta tribu, la seua assignació era molt important.

7. Què no hauríem d’oblidar respecte a qualsevol cosa fem per Jehovà?

⁷ Què aprenem? ¿T’has encarregat alguna volta de fer una faena que aparentment passa desapercebuda als altres, com per exemple ajudar en la neteja i manteniment de la Sala del Regne, col·laborar en un departament de l’assemblea o alguna cosa pareguda? Si és aixina, et felicitem! No oblides que Jehovà sempre veu i valora tot el que fas per ell. En especial, valora que el servisques perquè l’estimes de tot cor i no perquè esperes que els altres t’alaben (Mat. 6:1-4).

GAD

8. Per què era fàcil que els enemics d’Israel atacaren la tribu de Gad? (Gènesi 49:19; consulta també el quadro.)

⁸ Llig Gènesi 49:19. Jacob va predir que una banda de lladres atacaria a Gad. Estes paraules es van complir més de 200 anys després, quan la tribu de Gad va ocupar les terres que hi havien a l’est del riu Jordà i que feien frontera amb nacions enemigues que podien atacar-los fàcilment. Però la tribu de Gad volia viure allí, perquè les terres eren excel·lents per als seus ramats (Nom. 32:1, 5). Està clar que els d’esta tribu eren molt valents. A més, confiaven que Jehovà els ajudaria a defendre la terra que els havia donat de qualsevol banda de lladres. Fins i tot, van enviar els seus exèrcits durant anys a ajudar les altres tribus a conquistar la resta de la terra promesa que estava situada a l’oest del riu Jordà (Nom. 32:16-19). Ho van fer perquè confiaven que, mentres estaven fora, Jehovà protegiria les seues dones i els seus xiquets. Aixina que Jehovà els va beneir per ser valents i pel seu esperit de sacrifici (Jos. 22:1-4).

9. Si confiem en Jehovà, quines decisions prendrem?

⁹ Què aprenem? Que a l’afrontar proves, hem de servir a Jehovà i continuar confiant en ell (Sal. 37:3). Hui en dia, molts mostren la seua confiança en Jehovà fent sacrificis per a donar suport als projectes de construcció de l’organització, anant a servir on hi ha més necessitat o atenent qualsevol altra assignació. Aixina és, fan tot açò perquè estan segurs que Jehovà sempre els cuidarà (Sal. 23:1).

ASER

10. Què es va profetitzar respecte a la tribu d’Aser, però quin error van cometre? (Gènesi 49:20; consulta també el quadro.)

¹⁰ Llig Gènesi 49:20. Jacob va predir que la tribu d’Aser seria rica, i això és exactament el que va passar. El territori que va rebre en herència era el més fèrtil de tot Israel (Deut. 33:24). Feia frontera amb el mar Mediterrani, on es trobava el pròsper port de Sidó, però els d’Aser no van expulsar els cananeus d’allí (Jut. 1:31, 32). Degut a les riqueses que tenien i a la mala influència dels cananeus, pareix que van començar a deixar de costat l’adoració pura. Per exemple, quan el jutge Barac va demanar ajuda als israelites per a lluitar contra els exèrcits cananeus, la tribu d’Aser no va donar suport. Com a resultat, no van poder vore la victòria miraculosa que Jehovà va concedir als israelites «vora les aigües de Meguidó» (Jut. 5:19-21). Quina vergonya degué fer-los a tota la tribu escoltar la cançó de victòria de Barac i Dèbora, on es deia: «Aser s’ha quedat vora la mar, reposa tranquil en els seus ports» (Jut. 5:17).

11. Per què hem de mantindre un punt de vista equilibrat sobre els diners i les possessions materials?

¹¹ Què aprenem? Que hem de donar-li a Jehovà lo millor. Per a fer-ho, hem d’evitar el punt de vista del món respecte als diners i les possessions materials (Prov. 18:11). Hem d’esforçar-nos per ser equilibrats i no posar els diners per damunt del nostre servici a Jehovà (Ecl. 7:12; Heb. 13:5). No gastem temps i energies intentant conseguir coses que no necessitem. Més bé, ens esforcem per donar-li lo millor a Jehovà sabent que ell ens recompensarà amb una vida meravellosa en el nou món (Sal. 4:9 [v.8 TNM]).

NEFTALÍ

12. Què li va dir Jacob a Neftalí, i com es van complir estes paraules? (Gènesi 49:21; consulta també el quadro.)

¹² Llig Gènesi 49:21 TNM. Jacob li va dir a Neftalí que parlaria amb «paraules boniques». Açò podria referir-se a la manera com Jesús parlaria durant el seu ministeri. Jesús va passar molt de temps vivint en Cafarnaüm, una ciutat que es trobava en el territori de la tribu de Neftalí. Per esta raó, va dir que Cafarnaüm era «la seua ciutat» (Mat. 4:13; 9:1; Jn. 7:46). A més, el profeta Isaïes va dir que la gent de Zabuló i Neftalí vorien «una gran llum» (Isa. 8:23–9:1 [9:1, 2 TNM]). Estes paraules assenyalaven a Jesús, que va ser «la verdadera llum que il·lumina tota classe de persones» gràcies a la seua ensenyança (Jn. 1:9).

13. Com podem assegurar-nos que la nostra manera de parlar agrade a Jehovà?

¹³ Què aprenem? Que a Jehovà li importa què diem i com ho diem. Com podem utilitzar «paraules boniques» que agraden a Jehovà? En primer lloc, dient la veritat (Sal. 15:1, 2). Després, animant els altres sempre que tinguem l’oportunitat i evitant les crítiques i les queixes (Efe. 4:29). També esforçant-nos per ser més hàbils a l’hora d’iniciar conversacions que ens permeten donar testimoni.

JOSEP

14. Què li va dir Jacob a Josep, i com es van complir estes paraules? (Gènesi 49:22, 26; consulta també el quadro.)

¹⁴ Llig Gènesi 49:22, 26 TNM. Jacob degué sentir-se molt orgullós de Josep, perquè Jehovà l’havia escollit d’entre els seus germans per a utilitzar-lo d’una manera especial. Quan va ser el torn de Josep, li va dir que era «el brot d’un arbre fructífer». Per dir-ho d’alguna manera, és com si Jacob mateix fora l’arbre i Josep el seu brot. Encara que a Rubén li pertocava en herència rebre el doble per ser el primogènit, Jacob va profetitzar que seria Josep qui el rebria (Gèn. 48:5, 6; 1 Cròn. 5:1, 2). Esta part de la profecia es va complir quan Efraïm i Manassés, els dos fills de Josep, es van convertir en dos tribus d’Israel i cada una va rebre en herència el seu propi territori (Gèn. 49:25; Jos. 14:4).

15. Quina actitud va tindre Josep davant les injustícies?

¹⁵ Jacob també va mencionar uns arquers que dispararen contra Josep i no deixaren d’odiar-lo (Gèn. 49:23). Estos resultaren ser els seus germans, els quals per enveja van ser responsables de moltes de les injustícies que Josep hagué de patir. Però Josep no va odiar els seus germans ni va culpar a Jehovà pel que li havia passat. Més bé, tal com Jacob va dir: «El seu arc [el de Josep] es manté ferm, mentre ell mou àgilment braços i mans» (Gèn. 49:24). Per dir-ho d’alguna manera, Josep va mantindre ferm el seu arc perquè va confiar en Jehovà durant totes les seues proves i, d’esta manera, va derrotar l’odi dels seus germans amb fletxes d’amor i bondat (Gèn. 47:11, 12). Aixina és, este servent fidel va permetre que les proves el refinaren i, com a resultat, Jehovà el va poder utilitzar per a dur a terme coses molt importants (Sal. 105:17-19).

16. Com podem imitar l’exemple de Josep quan afrontem proves?

¹⁶ Què aprenem? Que no hem de deixar mai que les proves ens aparten de Jehovà ni dels nostres germans. Recordem que Jehovà pot permetre que es pose a prova la nostra fe per a entrenar-nos, o educar-nos (Heb. 12:7 nota). Açò ens pot ajudar a cultivar i refinar qualitats cristianes com la misericòrdia i el perdó (Heb. 12:11). Com a resultat, Jehovà ens recompensarà, igual que va fer amb Josep.

BENJAMÍ

17. Què li va dir Jacob a Benjamí, i com es van complir estes paraules? (Gènesi 49:27; consulta també el quadro.)

¹⁷ Llig Gènesi 49:27 TNM. Jacob va predir que els de la tribu de Benjamí serien com un llop, és a dir, que serien bons guerrers (Jut. 20:15, 16; 1 Cròn. 12:2). En eixa profecia, utilitza l’expressió «pel matí» per a referir-se al començament de la història del regne d’Israel. El primer rei de tots va ser Saül, que era de la tribu de Benjamí i va demostrar ser un gran guerrer quan va lluitar contra els filisteus (1 Sam. 9:15-17, 21). A continuació, utilitza l’expressió «a poqueta nit» per a referir-se al que va passar molts anys després, quan la reina Ester i Mardoqueu, que també eren de la tribu de Benjamí, van salvar els israelites de ser aniquilats per l’Imperi persa (Est. 2:5-7; 8:3; 10:3).

18. Com podem imitar la lleialtat de la tribu de Benjamí?

¹⁸ Què aprenem? Que hauríem de donar suport lleial als qui Jehovà ha designat per a guiar el seu poble. Per què diem açò? Els benjaminites segurament es van alegrar molt quan Saül, que era de la seua tribu, va arribar a ser rei. Però anys després, Jehovà va fer rei a David, que era de la tribu de Judà. Aixina i tot, els de la tribu de Benjamí amb el temps van donar suport a este canvi (2 Sam. 3:17-19). Dècades després, quan les altres tribus es van rebel·lar, els de Benjamí es van apegar lleialment als de Judà i al rei que Jehovà havia triat (1 Re. 11:31, 32; 12:19, 21). Quin exemple més bo ens han deixat per a tots nosaltres hui en dia! (1 Tes. 5:12)

19. De quines maneres ens beneficia l’última profecia de Jacob?

¹⁹ L’última profecia de Jacob ens ha beneficiat molt. Repassar el seu compliment ha enfortit la nostra confiança en les altres profecies bíbliques i ens ha ajudat a comprendre millor com agradar a Jehovà.