No sabem com es compliran algunes de les profecies de la Bíblia (Dn 12:8, 9). Però el fet de no saber exactament com es complirà una profecia no significa que no es farà realitat. Sense dubte, podem estar segurs que Jehovà ens dirà el que necessitem saber en el moment oportú, tal com ho va fer en el passat. Després de proclamar «Pau i seguretat!», els governs mundials atacaran la religió falsa i la destruiran (1Te 5:3 TNM; Ap 17:16, 17). I a continuació atacaran el poble de Déu (Ez 38:18, 19). Estos successos desembocaran en la guerra de l’Harmagedon (Ap 16:14, 16). Podem estar segurs que tot açò succeirà molt prompte. Però, fins a eixe moment, continuem mostrant gratitud al nostre Pare celestial prestant atenció a les profecies de la Bíblia i ajudant els altres a fer lo mateix. w23.08 pàg. 13 § 19, 20

Quan Pau va parlar sobre l’esperança, la fe i l’amor, va concloure que d’entre estos tres, «l’amor és el més gran» (1Co 13:13). Per què ho va dir? Perquè en el futur, ja no necessitarem tindre fe en les promeses de Déu sobre el nou món o esperança en què estes promeses es complisquen, perquè ja s’hauran realitzat. Però sempre necessitarem tindre amor per Jehovà i per la gent. De fet, el nostre amor per ells continuarà creixent per tota l’eternitat. També, l’amor ens identifica com a cristians verdaders. De fet, Jesús va dir als seus apòstols: «Tots sabran que sou els meus deixebles si vos estimeu els uns als altres» (Jn 13:35). A més, estimar-nos els uns als altres ens manté units. Per esta raó, Pau va dir que l’amor «tot ho lliga i perfecciona» (Col 3:14). L’apòstol Joan va escriure als seus germans cristians: «Qui estima Déu, també ha d’estimar el seu germà» (1Jn 4:21). Quan ens estimem els uns als altres demostrem que estimem a Déu. w23.11 pàg. 8 § 1, 3

La Bíblia compara el nostre viure cristià a una carrera. Els corredors que arriben a la meta rebran el premi de la vida eterna (2Tm 4:7, 8). Hem de fer tot el que puguem per continuar corrent, en especial perquè la línia de meta està més a prop que mai. L’apòstol Pau va mencionar què ens ajudarà a guanyar-la. Ell ens va exhortar que ens llevem «tota càrrega [...] i correguem amb aguant la carrera que està posada davant nostre». Volia dir Pau que un cristià no hauria de dur cap carrega? No. Més bé, volia dir que ens desférem de qualsevol càrrega innecessària. Esta classe de càrregues podrien ralentitzar-nos i fer que ens cansàrem. Aixina que hem d’identificar-les ràpidament per a desfer-nos d’elles i poder aguantar. Però al mateix temps, hi ha càrregues necessàries que sí que hem de portar, perquè si no, quedaríem desqualificats de la carrera (2Tm 2:5). w23.08 pàg. 26 § 1, 2