Dimecres, 1 d’octubre
La saviesa que ve de dalt està a punt per a obeir (Jm 3:17)
T’ha costat alguna volta obeir? Al rei David, sí. Per això, li va orar a Déu: «Desperta en mi el desig d’obeir-te» (Sl 51:12 TNM). Encara que David estimava a Jehovà, a voltes li costava obeir igual que ens costa a nosaltres. Per què? Primer, perquè hem heretat la tendència a desobeir. Segon, perquè Satanàs constantment ens incita a rebel·lar-nos tal com ell va fer (2Co 11:3). I tercer, perquè estem rodejats de l’actitud desobedient d’este món, «l’esperit que ara actua en els qui són rebels» (Ef 2:2). Aixina que per a obeir a Déu i a aquells a qui se’ls ha donat autoritat, hem d’esforçar-nos per lluitar contra les nostres imperfeccions, el Diable i este món. w23.10 pàg. 6 § 1
Dijous, 2 d’octubre
Tu has guardat el vi bo fins ara (Jn 2:10)
Què podem aprendre del milacre de Jesús de convertir l’aigua en vi? Una lliçó d’humiltat. Jesús no es va vanagloriar. De fet, no va presumir mai del que feia. Més bé al contrari, era humil i sempre li donava la glòria i el mèrit a son Pare (Jn 5:19, 30; 8:28). Igual que Jesús, si som humils i no ens creiem més del que som, no presumirem de les coses que conseguim. No hem de gloriar-nos de nosaltres mateixos sinó del meravellós Déu a qui tenim el privilegi de servir (Jr 9:22, 23 [vv. 23, 24 TNM]). Hem de donar-li tot el mèrit a ell. Perquè, al cap i a la fi, què podríem fer sense l’ajuda de Jehovà? (1Co 1:26-31) Quan som humils, no hem d’atribuir-nos el mèrit de les coses bones que fem pels altres, estem satisfets de saber que Jehovà veu i valora el que fem (compara-ho amb Mateu 6:2-4; He 13:16). Està clar que a Jehovà li agrada que imitem la humiltat de Jesús (1Pe 5:6). w23.04 pàg. 4 § 9; pàg. 5 § 11, 12
Divendres, 3 d’octubre
Que no mire cadascú per ell, sinó que procure sobretot pels altres (Fl 2:4)
L’apòstol Pau, per inspiració, va dir als cristians que es preocuparen pels interessos dels altres. Com podem posar en pràctica açò durant les reunions? Recordant que els altres també volen comentar. Mira-ho d’esta manera. Quan parles amb els teus amics, ¿acapares tota la conversació i no els deixes ni obrir la boca? Segur que no, perquè vols que ells també participen. De la mateixa manera, en les reunions volem que comenten tants com siga possible. De fet, els nostres germans i germanes s’animaran si se’ls dona l’oportunitat d’expressar la seua fe (1Co 10:24). Fem comentaris breus, i aixina permetrem que més participen. Inclús si fas un comentari breu, evita incloure massa punts. Si comentes totes les idees del paràgraf, no deixaràs res per als altres. w23.04 pàgs. 22, 23 § 11-13