Dijous, 2 d’octubre
Tu has guardat el vi bo fins ara (Jn 2:10)
Què podem aprendre del milacre de Jesús de convertir l’aigua en vi? Una lliçó d’humiltat. Jesús no es va vanagloriar. De fet, no va presumir mai del que feia. Més bé al contrari, era humil i sempre li donava la glòria i el mèrit a son Pare (Jn 5:19, 30; 8:28). Igual que Jesús, si som humils i no ens creiem més del que som, no presumirem de les coses que conseguim. No hem de gloriar-nos de nosaltres mateixos sinó del meravellós Déu a qui tenim el privilegi de servir (Jr 9:22, 23 [vv. 23, 24 TNM]). Hem de donar-li tot el mèrit a ell. Perquè, al cap i a la fi, què podríem fer sense l’ajuda de Jehovà? (1Co 1:26-31) Quan som humils, no hem d’atribuir-nos el mèrit de les coses bones que fem pels altres, estem satisfets de saber que Jehovà veu i valora el que fem (compara-ho amb Mateu 6:2-4; He 13:16). Està clar que a Jehovà li agrada que imitem la humiltat de Jesús (1Pe 5:6). w23.04 pàg. 4 § 9; pàg. 5 § 11, 12
Divendres, 3 d’octubre
Que no mire cadascú per ell, sinó que procure sobretot pels altres (Fl 2:4)
L’apòstol Pau, per inspiració, va dir als cristians que es preocuparen pels interessos dels altres. Com podem posar en pràctica açò durant les reunions? Recordant que els altres també volen comentar. Mira-ho d’esta manera. Quan parles amb els teus amics, ¿acapares tota la conversació i no els deixes ni obrir la boca? Segur que no, perquè vols que ells també participen. De la mateixa manera, en les reunions volem que comenten tants com siga possible. De fet, els nostres germans i germanes s’animaran si se’ls dona l’oportunitat d’expressar la seua fe (1Co 10:24). Fem comentaris breus, i aixina permetrem que més participen. Inclús si fas un comentari breu, evita incloure massa punts. Si comentes totes les idees del paràgraf, no deixaràs res per als altres. w23.04 pàgs. 22, 23 § 11-13
Dissabte, 4 d’octubre
Ho faig tot per les bones notícies, per a poder compartir-les amb els altres (1Co 9:23)
Hem de recordar que és molt important continuar ajudant els altres, especialment en la predicació. Hem de ser flexibles al predicar, ja que trobem gent que té creences, actituds i cultures molt diferents. Pau va ser nomenat «apòstol a les nacions» i, per a complir amb eixa comissió, va predicar a jueus, grecs, intel·lectuals, gent del camp, dignataris i reis (Rm 11:13). Per a arribar al cor d’una audiència tan diversa, va tindre en compte la cultura, els orígens i les creences de la gent que l’escoltava. Pau es va adaptar per a que el missatge de Déu els resultara atraient (1Co 9:19-22). L’exemple de Pau ens ensenya que podem ser més efectius en la predicació si estem ben preparats i ens adaptem a les necessitats de la gent del territori. w23.07 pàg. 23 § 11, 12