La persona que mostra docilitat és forta, no dèbil. Es necessita força de voluntat per a mantindre la calma davant d’una situació difícil. La docilitat és una qualitat del «fruit de l’esperit» (Ga 5:22, 23). La paraula grega que s’ha traduït per «docilitat» a voltes s’ha utilitzat per a descriure a un cavall salvatge que ha sigut domat. El cavall ara és mans, però continua sent fort. I en el nostre cas, com podem arribar a ser persones dòcils i al mateix temps ser forts? Està clar que per nosaltres mateixos no podem. La clau està en demanar-li a Déu el seu esperit sant per a que ens ajude a cultivar esta bonica qualitat. De fet, l’experiència demostra que és possible ser dòcils i forts al mateix temps, ja que molts testimonis han reaccionat amb calma davant dels opositors, i això ha ajudat els qui ho han observat a tindre una millor opinió dels Testimonis (2Tm 2:24, 25). w23.09 pàg. 14 § 3

En una visió impactant, l’apòstol Joan va vore 24 ancians adorant a Jehovà en el cel. L’alabaven dient que és digne de rebre «la glòria, l’honra i el poder» (Ap 4:10, 11). Els àngels fidels també tenen moltes raons per a alabar i honrar a Jehovà. Com estan amb ell en el cel, han arribat a conéixer-lo bé, ja que poden vore les seues qualitats en tot el que fa. Vore a Jehovà en acció els mou a alabar-lo (Jb 38:4-7). Nosaltres també podem alabar a Jehovà en les nostres oracions dient-li el que ens agrada d’ell i per què l’admirem. Al llegir i estudiar la Bíblia, intenta identificar qualitats de Jehovà que t’atraguen en especial i després dis-li com et fan sentir (Jb 37:23; Rm 11:33). També podem alabar-lo per actuar a favor nostre i a favor dels germans de tot el món (1Sa 2:1, 2). w23.05 pàgs. 3, 4 § 6, 7

En 1919, Babilònia la Gran va deixar de tindre control sobre el poble de Déu. Aquell any, «l’esclau fidel i sensat» va entrar en escena just a temps per a donar la benvinguda a les persones de cor sincer a esta recentment inaugurada «Via Santa» (Mt 24:45-47; Is 35:8). En part, gràcies al treball dels “peons de camins” del passat, els qui van començar a anar pel camí podien augmentar el seu coneixement sobre els propòsits de Jehovà (Pr 4:18). També podien posar la seua vida en harmonia amb la voluntat de Déu. Òbviament, Jehovà no esperava que el seu poble fera els canvis necessaris de colp. Més bé, l’ha estat refinant al llarg dels anys. Que feliços estarem tots quan puguem complaure el nostre Déu amb tot el que fem! Tot camí necessita manteniment regular. Des de 1919, s’ha estat fent este manteniment en la «Via Santa» amb la intenció de facilitar que més gent puga eixir-se’n de Babilònia la Gran. w23.05 pàg. 17 § 15; pàg. 19 § 16