Dissabte, 4 d’octubre
Ho faig tot per les bones notícies, per a poder compartir-les amb els altres (1Co 9:23)
Hem de recordar que és molt important continuar ajudant els altres, especialment en la predicació. Hem de ser flexibles al predicar, ja que trobem gent que té creences, actituds i cultures molt diferents. Pau va ser nomenat «apòstol a les nacions» i, per a complir amb eixa comissió, va predicar a jueus, grecs, intel·lectuals, gent del camp, dignataris i reis (Rm 11:13). Per a arribar al cor d’una audiència tan diversa, va tindre en compte la cultura, els orígens i les creences de la gent que l’escoltava. Pau es va adaptar per a que el missatge de Déu els resultara atraient (1Co 9:19-22). L’exemple de Pau ens ensenya que podem ser més efectius en la predicació si estem ben preparats i ens adaptem a les necessitats de la gent del territori. w23.07 pàg. 23 § 11, 12
Diumenge, 5 d’octubre
L’esclau del Senyor no ha de barallar-se, sinó que ha de ser amable amb tots (2Tm 2:24)
La persona que mostra docilitat és forta, no dèbil. Es necessita força de voluntat per a mantindre la calma davant d’una situació difícil. La docilitat és una qualitat del «fruit de l’esperit» (Ga 5:22, 23). La paraula grega que s’ha traduït per «docilitat» a voltes s’ha utilitzat per a descriure a un cavall salvatge que ha sigut domat. El cavall ara és mans, però continua sent fort. I en el nostre cas, com podem arribar a ser persones dòcils i al mateix temps ser forts? Està clar que per nosaltres mateixos no podem. La clau està en demanar-li a Déu el seu esperit sant per a que ens ajude a cultivar esta bonica qualitat. De fet, l’experiència demostra que és possible ser dòcils i forts al mateix temps, ja que molts testimonis han reaccionat amb calma davant dels opositors, i això ha ajudat els qui ho han observat a tindre una millor opinió dels Testimonis (2Tm 2:24, 25). w23.09 pàg. 14 § 3
Dilluns, 6 d’octubre
Li vaig orar a Jehovà, i ell em va concedir el que li vaig demanar (1Sa 1:27)
En una visió impactant, l’apòstol Joan va vore 24 ancians adorant a Jehovà en el cel. L’alabaven dient que és digne de rebre «la glòria, l’honra i el poder» (Ap 4:10, 11). Els àngels fidels també tenen moltes raons per a alabar i honrar a Jehovà. Com estan amb ell en el cel, han arribat a conéixer-lo bé, ja que poden vore les seues qualitats en tot el que fa. Vore a Jehovà en acció els mou a alabar-lo (Jb 38:4-7). Nosaltres també podem alabar a Jehovà en les nostres oracions dient-li el que ens agrada d’ell i per què l’admirem. Al llegir i estudiar la Bíblia, intenta identificar qualitats de Jehovà que t’atraguen en especial i després dis-li com et fan sentir (Jb 37:23; Rm 11:33). També podem alabar-lo per actuar a favor nostre i a favor dels germans de tot el món (1Sa 2:1, 2). w23.05 pàgs. 3, 4 § 6, 7