Dimecres, 12 de novembre
Continuem estimant-nos els uns als altres, perquè l’amor és de Déu (1Jn 4:7)
Quan Pau va parlar sobre l’esperança, la fe i l’amor, va concloure que d’entre estos tres, «l’amor és el més gran» (1Co 13:13). Per què ho va dir? Perquè en el futur, ja no necessitarem tindre fe en les promeses de Déu sobre el nou món o esperança en què estes promeses es complisquen, perquè ja s’hauran realitzat. Però sempre necessitarem tindre amor per Jehovà i per la gent. De fet, el nostre amor per ells continuarà creixent per tota l’eternitat. També, l’amor ens identifica com a cristians verdaders. De fet, Jesús va dir als seus apòstols: «Tots sabran que sou els meus deixebles si vos estimeu els uns als altres» (Jn 13:35). A més, estimar-nos els uns als altres ens manté units. Per esta raó, Pau va dir que l’amor «tot ho lliga i perfecciona» (Col 3:14). L’apòstol Joan va escriure als seus germans cristians: «Qui estima Déu, també ha d’estimar el seu germà» (1Jn 4:21). Quan ens estimem els uns als altres demostrem que estimem a Déu. w23.11 pàg. 8 § 1, 3
Dijous, 13 de novembre
Llevem-nos tota càrrega (He 12:1)
La Bíblia compara el nostre viure cristià a una carrera. Els corredors que arriben a la meta rebran el premi de la vida eterna (2Tm 4:7, 8). Hem de fer tot el que puguem per continuar corrent, en especial perquè la línia de meta està més a prop que mai. L’apòstol Pau va mencionar què ens ajudarà a guanyar-la. Ell ens va exhortar que ens llevem «tota càrrega [...] i correguem amb aguant la carrera que està posada davant nostre». Volia dir Pau que un cristià no hauria de dur cap carrega? No. Més bé, volia dir que ens desférem de qualsevol càrrega innecessària. Esta classe de càrregues podrien ralentitzar-nos i fer que ens cansàrem. Aixina que hem d’identificar-les ràpidament per a desfer-nos d’elles i poder aguantar. Però al mateix temps, hi ha càrregues necessàries que sí que hem de portar, perquè si no, quedaríem desqualificats de la carrera (2Tm 2:5). w23.08 pàg. 26 § 1, 2
Divendres, 14 de novembre
Que els seus adornaments no siguen coses externes (1Pe 3:3)
Ser raonables ens ajudarà a respectar el punt de vista dels altres. Per exemple, a algunes germanes els agrada maquillar-se, mentres que a altres no. Alguns cristians disfruten de beure alcohol en moderació, mentres que altres decidixen no beure’n gens. Tots els cristians desitgen tindre bona salut, però no tots trien el mateix tractament mèdic. Si pensem que les nostres opcions són les millors i intentem promoure-les en la congregació, podríem fer entropessar els altres i causar divisions (1Co 8:9; 10:23, 24). Per exemple, en comptes de donar-nos una llista estricta de com ens hem de vestir, Jehovà ens ha donat principis que hem de seguir. La nostra manera de vestir-nos ha d’honrar a Déu i demostrar que som persones raonables, modestes i que tenim bon juí (1Tm 2:9, 10). Per eixe motiu, no hauríem de cridar l’atenció indegudament per la manera com vestim. En la Bíblia, també trobem principis que poden ajudar els ancians a no posar normes sobre la forma de vestir-nos i pentinar-nos. w23.07 pàgs. 23, 24 § 13, 14