Quan vols comprar-te una casa, segur que vols examinar tots els seus detalls en persona. Podem fer una cosa pareguda quan llegim i estudiem la Bíblia. Si la lliges per damunt damunt, només aprendràs les ensenyances bàsiques, és a dir, «les primeres nocions de la revelació de Déu» (He 5:12). Però, igual que necessites entrar en una casa per a examinar millor els detalls, també necessites investigar la Bíblia per a comprendre-la millor. Una excel·lent manera de fer-ho és vore com estan connectades les diferents parts del seu missatge. Esforça’t per comprendre no només quines veritats creus, sinó també per què les creus. Per a comprendre la Paraula de Déu plenament, hem d’aprendre les seues veritats profundes. L’apòstol Pau va animar tots els cristians a estudiar la Paraula de Déu diligentment, de manera que foren «plenament capaços de comprendre bé l’amplària, la llargària, l’altura i la profunditat» de la veritat. D’esta manera, estarien «ben arrelats i establits» en la fe (Ef 3:14-19 TNM). Nosaltres hem de fer lo mateix. w23.10 pàg. 18 § 1-3

La Bíblia conté molts altres exemples de persones que foren pacients. Per què no incloem en el nostre estudi personal estos relats? Per exemple, encara que David va ser ungit com a futur rei d’Israel quan era jovenet, va haver d’esperar molts anys abans d’ocupar el tron. Simeó i Anna van servir a Jehovà fidelment mentres esperaven el Messies promés (Lc 2:25, 36-38). A l’estudiar relats com estos, pregunta’t: «Què va ajudar a esta persona a mostrar paciència? Com es va beneficiar de ser pacient? Com puc imitar-la?». També et beneficiaràs d’analitzar els relats d’aquells que no mostraren paciència (1Sa 13:8-14). Podries preguntar-te: «Què va fer que foren impacients? Quines conseqüències patiren?». w23.08 pàg. 25 § 15

L’apòstol Pere era lleial i no va deixar que res li impedira seguir a Jesús. En una ocasió, ell va demostrar la seua lleialtat quan Jesús va dir una cosa que els deixebles no van entendre (Jn 6:68). Molts van deixar de seguir a Jesús sense esperar que s’explicara, però Pere no. Més bé, ell va reconéixer que només Jesús tenia «paraules de vida eterna». Jesús sabia que Pere i els altres apòstols l’abandonarien. Aixina i tot, estava segur que Pere tornaria i es mantindria fidel (Lc 22:31, 32). Jesús comprenia que «l’esperit té bona disposició, però la carn és dèbil» (Mc 14:38). Per tant, encara que Pere negara conéixer-lo, Jesús no el va donar per perdut. Després de ressuscitar, se li va aparéixer a Pere, segurament quan este estava a soles (Mc 16:7; Lc 24:34; 1Co 15:5). Pensa en lo molt que això degué haver enfortit l’apòstol. w23.09 pàg. 22 § 9, 10