Dilluns, 15 de setembre
Germans, agarreu com a model la manera d’aguantar patiments i la paciència dels profetes que van parlar en el nom de Jehovà (Jm 5:10)
La Bíblia conté molts altres exemples de persones que foren pacients. Per què no incloem en el nostre estudi personal estos relats? Per exemple, encara que David va ser ungit com a futur rei d’Israel quan era jovenet, va haver d’esperar molts anys abans d’ocupar el tron. Simeó i Anna van servir a Jehovà fidelment mentres esperaven el Messies promés (Lc 2:25, 36-38). A l’estudiar relats com estos, pregunta’t: «Què va ajudar a esta persona a mostrar paciència? Com es va beneficiar de ser pacient? Com puc imitar-la?». També et beneficiaràs d’analitzar els relats d’aquells que no mostraren paciència (1Sa 13:8-14). Podries preguntar-te: «Què va fer que foren impacients? Quines conseqüències patiren?». w23.08 pàg. 25 § 15
Dimarts, 16 de setembre
Nosaltres hem cregut i sabem que tu eres el Sant de Déu (Jn 6:69)
L’apòstol Pere era lleial i no va deixar que res li impedira seguir a Jesús. En una ocasió, ell va demostrar la seua lleialtat quan Jesús va dir una cosa que els deixebles no van entendre (Jn 6:68). Molts van deixar de seguir a Jesús sense esperar que s’explicara, però Pere no. Més bé, ell va reconéixer que només Jesús tenia «paraules de vida eterna». Jesús sabia que Pere i els altres apòstols l’abandonarien. Aixina i tot, estava segur que Pere tornaria i es mantindria fidel (Lc 22:31, 32). Jesús comprenia que «l’esperit té bona disposició, però la carn és dèbil» (Mc 14:38). Per tant, encara que Pere negara conéixer-lo, Jesús no el va donar per perdut. Després de ressuscitar, se li va aparéixer a Pere, segurament quan este estava a soles (Mc 16:7; Lc 24:34; 1Co 15:5). Pensa en lo molt que això degué haver enfortit l’apòstol. w23.09 pàg. 22 § 9, 10
Dimecres, 17 de setembre
Feliços aquells a qui se’ls han perdonat les males obres i a qui se’ls han cobert els pecats (Rm 4:7)
Déu perdona, o cobrix, els pecats dels qui posen fe en ell. Els perdona per complet els pecats i mai més els torna a tindre en compte (Sl 32:1, 2). Ell considera estes persones innocents i justes per la fe que demostren. Encara que Abraham, David i altres servents fidels de Déu foren declarats justos, continuaven sent pecadors imperfectes. Gràcies a la fe d’ells, Déu els va considerar innocents, sobretot al comparar-los amb els qui no l’adoraven (Ef 2:12). Com l’apòstol Pau deixa clar en la seua carta, la fe és essencial per a tindre una amistat personal amb Déu. Això va ser cert per a Abraham i per a David, i també ho és en el nostre cas. w23.12 pàg. 3 § 6, 7