Dimecres, 17 de setembre
Feliços aquells a qui se’ls han perdonat les males obres i a qui se’ls han cobert els pecats (Rm 4:7)
Déu perdona, o cobrix, els pecats dels qui posen fe en ell. Els perdona per complet els pecats i mai més els torna a tindre en compte (Sl 32:1, 2). Ell considera estes persones innocents i justes per la fe que demostren. Encara que Abraham, David i altres servents fidels de Déu foren declarats justos, continuaven sent pecadors imperfectes. Gràcies a la fe d’ells, Déu els va considerar innocents, sobretot al comparar-los amb els qui no l’adoraven (Ef 2:12). Com l’apòstol Pau deixa clar en la seua carta, la fe és essencial per a tindre una amistat personal amb Déu. Això va ser cert per a Abraham i per a David, i també ho és en el nostre cas. w23.12 pàg. 3 § 6, 7
Dijous, 18 de setembre
Oferim sempre a Déu un sacrifici d’alabança, és a dir, el fruit dels nostres llavis, que declaren públicament el seu nom (He 13:15)
Hui en dia, tots els cristians tenim el privilegi d’oferir sacrificis a Jehovà dedicant el nostre temps, energies i recursos en favor dels interessos del Regne de Déu. Podem demostrar que agraïm el nostre privilegi d’adorar a Jehovà fent tot el que podem en el seu servici. L’apòstol Pau menciona diferents aspectes de la nostra adoració que no hauríem de descuidar mai (He 10:22-25). Entre estos estan acostar-nos a Jehovà en oració, fer declaració pública de la nostra esperança, reunir-nos com a congregació i animar-nos els uns als altres, «sobretot al vore que el dia [de Jehovà] s’acosta». En els últims capítols del llibre d’Apocalipsi, un àngel de Jehovà repetix dos voltes esta exhortació per a donar èmfasi: «Adora a Déu» (Ap 19:10; 22:9). Sí, que mai oblidem tot el que hem aprés sobre el gran temple espiritual de Jehovà i el privilegi que tenim d’adorar el nostre gran Déu! w23.10 pàg. 29 § 17, 18
Divendres, 19 de setembre
Continueu estimant-vos els uns als altres (1Jn 4:7)
Tots volem continuar «estimant-nos els uns als altres». No obstant això, és important que recordem que Jesús va advertir que «es gelarà l’amor de la majoria» (Mt 24:12). Jesús no estava dient que la majoria dels seus deixebles deixarien de mostrar-se amor els uns als altres, però sí que hauríem de mantindre’ns alerta per a que no se’ns apegue la falta d’amor que hi ha en el món que ens envolta. Tenint açò present, analitzem esta pregunta important: Hi ha alguna manera de comprovar si el nostre amor pels nostres germans és fort? Una manera de determinar si el nostre amor es manté fort, és examinar com reaccionem davant de certes situacions en la vida (2Co 8:8). Una d’estes, seria aguantar les debilitats i les imperfeccions dels altres, ja que poden posar a prova el nostre amor. A este respecte, l’apòstol Pere va dir: «Per damunt de tot, tingueu un amor intens entre vosaltres, perquè l’amor cobreix una multitud de pecats» (1Pe 4:8). w23.11 pàgs. 10, 11 § 12, 13