L’apòstol Pere era lleial i no va deixar que res li impedira seguir a Jesús. En una ocasió, ell va demostrar la seua lleialtat quan Jesús va dir una cosa que els deixebles no van entendre (Jn 6:68). Molts van deixar de seguir a Jesús sense esperar que s’explicara, però Pere no. Més bé, ell va reconéixer que només Jesús tenia «paraules de vida eterna». Jesús sabia que Pere i els altres apòstols l’abandonarien. Aixina i tot, estava segur que Pere tornaria i es mantindria fidel (Lc 22:31, 32). Jesús comprenia que «l’esperit té bona disposició, però la carn és dèbil» (Mc 14:38). Per tant, encara que Pere negara conéixer-lo, Jesús no el va donar per perdut. Després de ressuscitar, se li va aparéixer a Pere, segurament quan este estava a soles (Mc 16:7; Lc 24:34; 1Co 15:5). Pensa en lo molt que això degué haver enfortit l’apòstol. w23.09 pàg. 22 § 9, 10

Déu perdona, o cobrix, els pecats dels qui posen fe en ell. Els perdona per complet els pecats i mai més els torna a tindre en compte (Sl 32:1, 2). Ell considera estes persones innocents i justes per la fe que demostren. Encara que Abraham, David i altres servents fidels de Déu foren declarats justos, continuaven sent pecadors imperfectes. Gràcies a la fe d’ells, Déu els va considerar innocents, sobretot al comparar-los amb els qui no l’adoraven (Ef 2:12). Com l’apòstol Pau deixa clar en la seua carta, la fe és essencial per a tindre una amistat personal amb Déu. Això va ser cert per a Abraham i per a David, i també ho és en el nostre cas. w23.12 pàg. 3 § 6, 7

Hui en dia, tots els cristians tenim el privilegi d’oferir sacrificis a Jehovà dedicant el nostre temps, energies i recursos en favor dels interessos del Regne de Déu. Podem demostrar que agraïm el nostre privilegi d’adorar a Jehovà fent tot el que podem en el seu servici. L’apòstol Pau menciona diferents aspectes de la nostra adoració que no hauríem de descuidar mai (He 10:22-25). Entre estos estan acostar-nos a Jehovà en oració, fer declaració pública de la nostra esperança, reunir-nos com a congregació i animar-nos els uns als altres, «sobretot al vore que el dia [de Jehovà] s’acosta». En els últims capítols del llibre d’Apocalipsi, un àngel de Jehovà repetix dos voltes esta exhortació per a donar èmfasi: «Adora a Déu» (Ap 19:10; 22:9). Sí, que mai oblidem tot el que hem aprés sobre el gran temple espiritual de Jehovà i el privilegi que tenim d’adorar el nostre gran Déu! w23.10 pàg. 29 § 17, 18