Tots volem continuar «estimant-nos els uns als altres». No obstant això, és important que recordem que Jesús va advertir que «es gelarà l’amor de la majoria» (Mt 24:12). Jesús no estava dient que la majoria dels seus deixebles deixarien de mostrar-se amor els uns als altres, però sí que hauríem de mantindre’ns alerta per a que no se’ns apegue la falta d’amor que hi ha en el món que ens envolta. Tenint açò present, analitzem esta pregunta important: Hi ha alguna manera de comprovar si el nostre amor pels nostres germans és fort? Una manera de determinar si el nostre amor es manté fort, és examinar com reaccionem davant de certes situacions en la vida (2Co 8:8). Una d’estes, seria aguantar les debilitats i les imperfeccions dels altres, ja que poden posar a prova el nostre amor. A este respecte, l’apòstol Pere va dir: «Per damunt de tot, tingueu un amor intens entre vosaltres, perquè l’amor cobreix una multitud de pecats» (1Pe 4:8). w23.11 pàgs. 10, 11 § 12, 13

No podem obeir el manament de Jesús d’estimar-nos els uns als altres si només mostrem amor a alguns germans de la congregació i a altres no. Està clar que, igual que Jesús, sentirem més afinitat per uns que per altres (Jn 13:23; 20:2). Amb tot, Pere ens recorda que hauríem d’esforçar-nos per tindre «carinyo fraternal» a tots els nostres germans i germanes, perquè són part de la nostra família (1Pe 2:17). Pere ens insta a estimar-nos «els uns als altres intensament des del cor» (1Pe 1:22 TNM). En este context, estimar «intensament» implica mostrar amor fins i tot als qui no ens resulta fàcil estimar. Per exemple, ¿i si un germà ens ofén o ens ferix d’alguna manera? La nostra reacció podria ser venjar-nos en comptes de mostrar-li amor. Però Pere va aprendre de Jesús que este comportament no agrada a Déu (Jn 18:10, 11). De fet, Pere va escriure: «No torneu mal per mal, ni injúria per injúria; ben al contrari, beneïu» (1Pe 3:9). Aixina que deixa que l’amor intens et motive a ser amable i considerat. w23.09 pàgs. 28, 29 § 9-11

És increïble lo ràpid que un xiquet es convertix en adult. Pareix que és un procés que no requerix cap esforç. No obstant això, convertir-se en un cristià madur no és automàtic (1Co 13:11; He 6:1). Per a aconseguir-ho, cal tindre una amistat estreta amb Jehovà. També necessitem el seu esperit sant mentres cultivem qualitats que li agraden, aprenem habilitats que ens ajuden en la vida i ens preparem per a les responsabilitats que tindrem en el futur (Pr 1:5). Jehovà va crear tant a l’home com a la dona (Gn 1:27). Per descomptat, els hòmens i les dones són diferents físicament, però també ho són d’altres maneres. Per exemple, al crear-los, Déu els va donar responsabilitats específiques diferents. Aixina que necessiten qualitats i habilitats distintes per a dur-les a terme (Gn 2:18). w23.12 pàg. 18 § 1, 2