No podem obeir el manament de Jesús d’estimar-nos els uns als altres si només mostrem amor a alguns germans de la congregació i a altres no. Està clar que, igual que Jesús, sentirem més afinitat per uns que per altres (Jn 13:23; 20:2). Amb tot, Pere ens recorda que hauríem d’esforçar-nos per tindre «carinyo fraternal» a tots els nostres germans i germanes, perquè són part de la nostra família (1Pe 2:17). Pere ens insta a estimar-nos «els uns als altres intensament des del cor» (1Pe 1:22 TNM). En este context, estimar «intensament» implica mostrar amor fins i tot als qui no ens resulta fàcil estimar. Per exemple, ¿i si un germà ens ofén o ens ferix d’alguna manera? La nostra reacció podria ser venjar-nos en comptes de mostrar-li amor. Però Pere va aprendre de Jesús que este comportament no agrada a Déu (Jn 18:10, 11). De fet, Pere va escriure: «No torneu mal per mal, ni injúria per injúria; ben al contrari, beneïu» (1Pe 3:9). Aixina que deixa que l’amor intens et motive a ser amable i considerat. w23.09 pàgs. 28, 29 § 9-11

És increïble lo ràpid que un xiquet es convertix en adult. Pareix que és un procés que no requerix cap esforç. No obstant això, convertir-se en un cristià madur no és automàtic (1Co 13:11; He 6:1). Per a aconseguir-ho, cal tindre una amistat estreta amb Jehovà. També necessitem el seu esperit sant mentres cultivem qualitats que li agraden, aprenem habilitats que ens ajuden en la vida i ens preparem per a les responsabilitats que tindrem en el futur (Pr 1:5). Jehovà va crear tant a l’home com a la dona (Gn 1:27). Per descomptat, els hòmens i les dones són diferents físicament, però també ho són d’altres maneres. Per exemple, al crear-los, Déu els va donar responsabilitats específiques diferents. Aixina que necessiten qualitats i habilitats distintes per a dur-les a terme (Gn 2:18). w23.12 pàg. 18 § 1, 2

Òbviament, Jesús volia que els altres utilitzaren el nom de son Pare, però alguns líders religiosos d’aquell temps podrien haver considerat que el nom de Déu era massa sagrat per a pronunciar-lo. Ara bé, Jesús mai va deixar que les tradicions humanes li impediren honrar el nom de son Pare. Vegem què va passar quan va curar un endimoniat en el territori dels gerasencs. La gent d’allí es va espantar i li va suplicar a Jesús que se n’anara (Mc 5:16, 17). Ell els va fer cas, aixina i tot, volia donar a conéixer el nom de Jehovà allí. Per esta raó, li va encarregar a aquell home que li diguera a la gent que havia sigut Jehovà qui l’havia curat (Mc 5:19). Hui en dia, Jesús vol lo mateix, que donem a conéixer el nom de son Pare per tot el món (Mt 24:14; 28:20). Quan fem açò, el nostre Rei, Jesús, s’alegra. w24.02 pàg. 10 § 10