És increïble lo ràpid que un xiquet es convertix en adult. Pareix que és un procés que no requerix cap esforç. No obstant això, convertir-se en un cristià madur no és automàtic (1Co 13:11; He 6:1). Per a aconseguir-ho, cal tindre una amistat estreta amb Jehovà. També necessitem el seu esperit sant mentres cultivem qualitats que li agraden, aprenem habilitats que ens ajuden en la vida i ens preparem per a les responsabilitats que tindrem en el futur (Pr 1:5). Jehovà va crear tant a l’home com a la dona (Gn 1:27). Per descomptat, els hòmens i les dones són diferents físicament, però també ho són d’altres maneres. Per exemple, al crear-los, Déu els va donar responsabilitats específiques diferents. Aixina que necessiten qualitats i habilitats distintes per a dur-les a terme (Gn 2:18). w23.12 pàg. 18 § 1, 2

Òbviament, Jesús volia que els altres utilitzaren el nom de son Pare, però alguns líders religiosos d’aquell temps podrien haver considerat que el nom de Déu era massa sagrat per a pronunciar-lo. Ara bé, Jesús mai va deixar que les tradicions humanes li impediren honrar el nom de son Pare. Vegem què va passar quan va curar un endimoniat en el territori dels gerasencs. La gent d’allí es va espantar i li va suplicar a Jesús que se n’anara (Mc 5:16, 17). Ell els va fer cas, aixina i tot, volia donar a conéixer el nom de Jehovà allí. Per esta raó, li va encarregar a aquell home que li diguera a la gent que havia sigut Jehovà qui l’havia curat (Mc 5:19). Hui en dia, Jesús vol lo mateix, que donem a conéixer el nom de son Pare per tot el món (Mt 24:14; 28:20). Quan fem açò, el nostre Rei, Jesús, s’alegra. w24.02 pàg. 10 § 10

Formar part de l’organització de Jehovà durant estos últims dies tan difícils és tota una benedicció. La vida en este món cada volta és més difícil, però Jehovà ens dona els nostres germans i germanes per a ajudar-nos (Sl 133:1). També ens dona consells per a que tinguem una família feliç i unida (Ef 5:33–6:1). I ens dona la saviesa que necessitem per a tindre verdadera pau interior. No obstant això, ens hem d’esforçar per seguir servint a Jehovà fidelment. Per quina raó? Perquè a voltes el que diuen o fan els altres ens podria ofendre. També és possible que ens desanimem pels nostres propis errors, especialment si els cometem una volta darrere d’una altra. Per estes raons, hem de perseverar en el servici a Jehovà 1) quan un germà ens ofenga, 2) quan el nostre cònjuge ens decepcione i 3) quan estiguem decepcionats amb nosaltres mateixos. w24.03 pàg. 14 § 1, 2