Job
27 Job va continuar amb el seu discurs.* Va dir:
2 «Tan cert com que Déu està viu, el qual m’ha negat la justícia,+
tan cert com que el Totpoderós està viu, el qual m’ha amargat la vida,+
3 mentre em quedi alè
i l’esperit que ve de Déu estigui dins el meu nas,+
4 els meus llavis no diran res injust
i la meva llengua no murmurarà cap mentida!
5 Mai us donaré la raó!
Fins que em mori, no renunciaré a la meva integritat!*+
6 M’aferraré a* la meva justícia i mai la deixaré anar;+
mentre visqui, el meu cor no em condemnarà.*
7 Que el meu enemic acabi com el malvat,
i els que m’ataquen, com els injustos.
9 Escoltarà Déu els seus crits
quan li caigui al damunt l’angoixa?+
10 Trobarà l’alegria en el Totpoderós?
Acudirà a Déu en tot moment?
11 Us instruiré sobre el poder* de Déu;
no us amagaré res del Totpoderós.
12 Si tots vosaltres heu tingut visions,
per què feu discursos sense sentit?
13 Això és el que Déu té reservat per al malvat,+
l’herència que el tirà rep del Totpoderós:
14 encara que tingui molts fills, moriran a tall d’espasa,+
i els seus descendents no tindran prou menjar.
15 L’epidèmia enterrarà els fills que li quedin vius,
i les seves viudes no ploraran per ells.
16 Tot i que apili plata com si fos pols
i acumuli roba de qualitat com si fos fang,
17 encara que ho ajunti tot,
el just es posarà aquesta roba,+
i els innocents es repartiran la plata.
18 La casa que ha construït és tan fràgil com un capoll d’arna,
com la cabana+ que s’ha fet un vigilant.
19 Se n’anirà a dormir sent ric, però no recollirà res;
quan obri els ulls, no hi haurà res.
20 El terror l’atrapa com una riuada;
de nit, una tempesta se l’emporta.+