Delega responsabilitats a homes fidels

1, 2. Com veu molta gent la seva feina?

SOVINT es cataloga la gent per la feina que fa. Per a molts, el treball o càrrec que tenen determina la seva vàlua com a persona. I, en algunes cultures, una de les primeres preguntes que es fan al conèixer algú és: «De què treballes?».

² De vegades, la Bíblia descriu les persones pel treball que feien. Per exemple, menciona «Mateu, el recaptador», «Simó, adobador de pells» i «Lluc, el metge estimat» (Mt. 10:3, BEC; Fe. 10:6; Col. 4:14). D’altres, identifica la gent amb la responsabilitat que tenien servint Jehovà. Llegim sobre el rei David, el profeta Elies o l’apòstol Pau. Aquests homes valoraven molt la responsabilitat que van rebre, i nosaltres també hem de valorar els privilegis que tenim dins el poble de Déu.

3. Per què és necessari que els germans més grans entrenin els més joves? (Mira la imatge del principi.)

³ A molts de nosaltres ens encanta el treball que fem dins l’organització de Jehovà i ens agradaria fer-ho indefinidament. Per desgràcia, des dels dies d’Adam, «una generació se’n va i una altra generació ve» (Ecl. 1:4). Recentment, això ha creat grans reptes per al poble de Déu. Per què? Perquè la nostra obra augmenta cada dia, tant en abast com en dificultat. A mesura que tenim nous projectes, s’adopten noves maneres de fer les coses, especialment utilitzant tecnologies que canvien ràpidament. A alguns germans grans els hi costa estar al dia amb aquests canvis (Lc. 5:39). I, fins i tot quan aquest no és el cas, els germans joves tenen més forces i energies que els més grans (Prov. 20:29). Així, doncs, és molt necessari i amorós que els germans grans preparin els més joves per rebre més responsabilitats (llegeix Salm 71:18).

4. Per què a alguns germans els costa delegar? (Consulta el requadre «Per què a alguns els costa delegar».)

⁴ De vegades, als germans que tenen responsabilitats els hi costa delegar en els més joves. Alguns tenen por de deixar la seva assignació. D’altres no volen perdre el control i pensen que la feina només es farà bé si la fan ells. I n’hi ha que creuen que no tenen temps per capacitar els altres. D’altra banda, els qui són més joves han de vigilar de no impacientar-se si no reben més responsabilitats.

5. Quines preguntes analitzarem en aquest article?

⁵ A continuació, analitzarem aquest assumpte des de dos angles diferents. Primer veurem com poden els germans més grans ajudar els més joves a rebre responsabilitats, i per què és important que ho facin (2 Tim. 2:2). Després comentarem per què els joves han de tenir una actitud apropiada quan ajuden els germans de més experiència i aprenen d’ells. Per començar, vegem com el rei David va ajudar el seu fill a atendre una responsabilitat molt important.

DAVID VA DONAR SUPORT A SALOMÓ

6. Què volia fer David, però com va reaccionar Jehovà?

⁶ Després de viure com un fugitiu durant anys, David va arribar a ser rei i va viure en una casa amb moltes comoditats. Però, com que Jehovà encara no tenia un temple dedicat a Ell, David n’hi va voler construir un. Per això, va dir al profeta Natan: «Heus aquí, jo habito en una casa de cedre, però l’arca del pacte de Jahveh habita entre cortines». I Natan li va respondre: «Fes tot el que tinguis en el teu cor, perquè Déu és amb tu». Però Jehovà tenia un altre pla i, mitjançant Natan, li va dir a David: «No seràs tu el qui em construiràs la casa per habitar-hi». Tot i que Déu li va assegurar que el continuaria beneint, li va dir que seria Salomó, el seu fill, qui construiria el temple. Però, com va reaccionar David? (1 Cròn. 17:1-4, 8, 11, 12; 29:1.)

7. Com va reaccionar David davant la decisió de Jehovà?

⁷ És possible que al principi David se sentís decebut o trist, ja que desitjava amb totes les seves forces construir el temple. Tot i això, va fer el que va poder per col·laborar en aquell projecte que dirigiria Salomó. Ràpidament es va posar mans a l’obra i va organitzar grups de treball; també va recollir ferro, coure, plata, or i fusta de cedre. No li va importar no rebre el mèrit d’aquella construcció, que va ser coneguda com el temple de Salomó. Al contrari, va animar el seu fill amb les següents paraules: «Ara, fill meu, que Jahveh sigui amb tu: i prosperaràs, i construiràs la casa de Jahveh, el teu Déu, com ell ha dit referent a tu» (1 Cròn. 22:11, 14-16).

8. Per què podria haver pensat David que el seu fill no estava preparat, però què va fer?

⁸ Llegeix 1 Cròniques 22:5. David podria haver pensat que el seu fill no estava preparat per supervisar aquell projecte tan important. Al cap i a la fi, Salomó era un jove sense experiència i el temple havia de ser una construcció «magnífica» i «excel·lent». Amb tot, com que David sabia que Jehovà ajudaria el seu fill a dur a terme aquella assignació, es va concentrar a fer tot el que estava a la seva mà per col·laborar recollint una gran quantitat de materials.

CAPACITAR ELS ALTRES ÉS UN PRIVILEGI

9. Per què es poden sentir bé els germans grans quan deleguen responsabilitats? Il·lustra-ho.

⁹ Els germans grans no s’han de desanimar si han de delegar responsabilitats en germans més joves. Al contrari, quan s’entrena els altres per tenir més responsabilitats, tota la congregació en surt beneficiada. A més, als germans amb responsabilitats els hauria d’alegrar molt veure els joves a qui han capacitat atenent assignacions que ells tenien abans. Per il·lustrar-ho, pensa en la següent situació. Imagina un fill que, des de petit, observa el seu pare conduint el cotxe. A mesura que es fa gran, el pare li va explicant el que fa. Més tard, el fill es treu el carnet i comença a conduir, tot i que el seu pare li continua donant consells. De vegades, condueix l’un i, de vegades, l’altre. Però, amb el pas dels anys, al fill probablement li toca conduir més. Creus que al seu pare li molesta això? És clar que no! Segurament està molt content; ara és el seu fill qui el porta en cotxe a tot arreu. De manera semblant, els germans més grans es posen molt contents quan veuen que els joves que un dia van entrenar tenen més responsabilitats a la congregació.

10. Què pensava Moisès sobre rebre glòria i importància?

¹⁰ Els germans de més experiència han d’evitar l’enveja. Fixa’t en com va reaccionar Moisès quan alguns israelites van començar a fer de profetes (llegeix Nombres 11:24-29). Josuè, el seu ajudant, els volia parar els peus pensant que intentaven treure autoritat i importància a Moisès. Però aquest li va respondre: «Tens gelosia per mi? Tant de bo que tot el poble de Jahveh fossin profetes, que Jahveh posés el seu Esperit sobre ells!». Moisès entenia que Jehovà estava al darrere de tot allò i, en lloc de buscar la seva glòria, volia que tots els servents de Déu tinguessin aquell privilegi. I en el nostre cas? Ens alegrem quan altres germans reben privilegis que, d’altra manera, hauríem tingut nosaltres?

11. Què va dir un germà quan va haver de delegar la seva responsabilitat?

¹¹ Avui hi ha molts germans que durant dècades han servit Jehovà i han entrenat d’altres per rebre més responsabilitats. Per exemple, en Peter va servir setanta-quatre anys en el temps complet, trenta-cinc dels quals a una sucursal d’Europa. Fins fa poc era el superintendent del Departament de Servei, però en Paul, un germà més jove que durant anys va servir amb ell, ara atén aquesta responsabilitat. Quan li van preguntar a en Peter com se sentia amb aquests canvis, va dir: «Estic encantat que hi hagi germans ben entrenats que puguin acceptar més responsabilitats i que ho facin tan bé».

VALOREM ELS GERMANS DE MÉS EXPERIÈNCIA

12. Què podem aprendre de l’exemple de Roboam?

¹² Després de la mort de Salomó, el seu fill Roboam va pujar al tron. Quan aquest va necessitar consell per atendre la seva responsabilitat, primer va consultar els ancians, però no els va fer cas. En lloc d’això, va seguir el consell dels joves que havien crescut amb ell i que ara eren els seus ajudants. Els resultats van ser un complet desastre (2 Cròn. 10:6-11, 19). Què en podem aprendre? Que és assenyat tenir en compte el consell dels germans amb experiència. Encara que els més joves no s’han de sentir obligats a fer les coses com s’han fet en el passat, tampoc haurien de descartar automàticament els consells d’aquells que tenen més experiència.

13. Com han de col·laborar els germans més joves amb els més grans?

¹³ Alguns germans més joves supervisen feines que fan altres germans més grans. Tot i que ara tenen més responsabilitats, fan bé d’aprofitar l’experiència i saviesa dels més grans abans de prendre decisions. Després que en Paul, mencionat abans, substituís en Peter com a superintendent d’un departament de Betel, va afirmar: «Vaig apartar temps per demanar consell a en Peter, i vaig animar els altres germans del departament a fer el mateix».

14. Què podem aprendre de Pau i Timoteu?

¹⁴ Timoteu va col·laborar amb Pau durant molts anys, encara que era molt més jove que ell (llegeix Filipencs 2:20-22). L’apòstol va escriure als corintis: «Per això us he enviat Timoteu, que és un fill meu estimat i fidel en el Senyor; ell us recordarà els meus camins, que són en Crist, tal com ensenyo per tot arreu en cada [congregació]» (1 Cor. 4:17). Aquestes paraules reflecteixen la bona cooperació que hi havia entre Pau i Timoteu. L’apòstol va dedicar el temps necessari per ensenyar-li els seus «camins», o mètodes, «que són en Crist». És evident que Timoteu va ser un bon alumne i es va guanyar l’afecte de Pau. L’apòstol estava segur que el seu ajudant podia cuidar de les necessitats espirituals dels germans de Corint. Sens dubte, Pau va capacitar altres germans per portar la davantera a les congregacions. No creus que és un bon exemple per als ancians d’avui dia?

TOTS JUGUEM UN PAPER CLAU

15. Com ens pot ajudar Romans 12:3-5 a afrontar els canvis?

¹⁵ Vivim en temps emocionants. La part terrestre de l’organització de Jehovà està creixent de moltes maneres, però aquest creixement implica canvis. Alguns d’aquests canvis ens poden afectar personalment i no sempre són fàcils d’assimilar. Ara bé, si som humils, ens centrarem en els interessos del Regne i no en nosaltres mateixos. D’aquesta manera, promourem la unitat. Pau va escriure als cristians de Roma: «Perquè dic a cadascú de vosaltres, per mitjà de la gràcia que m’ha estat donada, que no tingui un concepte de si mateix més alt del que convé tenir, sinó que tingui un concepte assenyat de si mateix, d’acord amb la mesura de fe que Déu ha repartit a cadascú. Perquè així com en un sol cos tenim molts membres, però no tots els membres tenen la mateixa funció, així també nosaltres, essent molts, som un sol cos en Crist» (Rm. 12:3-5).

16. Què podem fer per promoure la pau i la unitat dins el poble de Déu?

¹⁶ Siguin quines siguin les nostres circumstàncies, ens hem d’esforçar per donar suport al Regne de Déu. Si ets gran, ajuda els més joves a fer les tasques que estàs fent. O si ets jove, sigues modest, accepta noves responsabilitats i demostra respecte pels més grans. I si ets una germana casada, imita Priscil·la, la dona d’Àquila, qui sempre va acompanyar el seu marit i li va fer costat, fins i tot quan les seves circumstàncies van canviar (Fe. 18:2).

17. Què sabia Jesús que farien els seus deixebles, i quina capacitació els va donar?

¹⁷ Jesús ens va donar un gran exemple a l’hora d’entrenar els altres. Ell sabia que la seva predicació a la terra acabaria tard o d’hora i que d’altres continuarien aquesta obra. Malgrat que els seus deixebles eren imperfectes, va confiar en ells i els va assegurar que farien obres més grans que les seves (Jn. 14:12). A més, els va entrenar molt bé; fins al punt que van poder dir que havien predicat per tot arreu (Col. 1:23).

18. Quines perspectives tenim davant nostre, i què podem fer ara?

¹⁸ Després de morir, Jesús va ressuscitar als cels, i va rebre més feina i autoritat «damunt de tot principat, i potestat, i poder, i dominació» (Ef. 1:19-21). Si morim fidels abans d’Harmaguedon, ressuscitarem en el nou món on estarem molt ocupats fent feina que ens omplirà. Mentrestant, tots podem participar en l’obra més important que s’està duent a terme a l’actualitat: predicar les bones notícies i fer deixebles. Així, doncs, tant si som joves com grans, esforcem-nos per estar molt actius «en l’obra del Senyor» (1 Cor. 15:58).