Busquem els qui parlen una altra llengua
1. En el cas de les zones plurilingües, per què s’assigna el territori de les congregacions d’acord amb l’idioma?
1 A la Pentecosta de l’any 33 de la n. e., els deixebles de Jesús van rebre esperit sant i, tot seguit, «començaren a parlar en altres llengües» als qui havien vingut de terres ben llunyanes (Ac. [Fe.] 2:4). Com a resultat, tres mil persones es van batejar. És interessant que la majoria dels visitants, a part del seu idioma, probablement parlarien també l’hebreu o el grec. Però Jehovà va decidir que se’ls prediqués el missatge del Regne en la llengua materna de cadascú. Sens dubte, ho va fer perquè la gent respon molt millor a la bona nova quan l’escolta en el seu idioma. Així doncs, avui dia el territori de les congregacions que estan en zones on es parlen diverses llengües, s’assigna d’acord amb l’idioma (consulta el llibre Organizados, pàgina 107, paràgrafs 1, 2). Per tant, un grup de llengua estrangera predicarà als qui parlin aquesta llengua en el territori de la congregació amfitriona i en el territori de les del voltant.
2. (a) Què s’ha de fer per obtenir un registre de les persones que parlen un altre idioma? (b) Com poden ajudar-se mútuament les congregacions que prediquen en zones plurilingües? (c) Què hauríem de fer si trobem algú que parla un altre idioma i demostra interès?
2 Si vius en un lloc on tothom parla el mateix idioma pots predicar d’una casa a una altra. En canvi, si vius en una zona urbana on es parlen diversos idiomes la situació canvia. Pot ser que congregacions d’altres idiomes prediquin a la mateixa zona. És cert que altres congregacions poden donar informació sobre persones que hagin trobat que parlen l’idioma en el qual prediques. Però la teva congregació, o grup, té la responsabilitat principal de buscar la gent a la qual predicar (consulta el requadre «És cosa de tots»).
3. Què és el que determina quant de temps s’ha de dedicar a la recerca? S’ha de buscar a tots el territoris de la mateixa manera?
3 S’organitza el treball de recerca: La quantitat de temps que dediquis a la recerca en zones plurilingües dependrà de les circumstàncies. Per exemple: a la zona, quantes persones parlen l’idioma? Quants publicadors hi ha? Quantes adreces ha recopilat fins ara la congregació o el grup? No cal que la congregació busqui a cada zona de la mateixa manera, més aviat es pot centrar en les àrees més poblades del seu territori i en aquelles que estan a una distància raonable. De totes maneres, és important que s’organitzi bé la recerca perquè cada vegada més persones tinguin l’oportunitat d’invocar el nom de Jehovà (Rm. 10:13, 14).
4. (a) Com s’hauria d’organitzar la recerca? (b) Què podem fer per trobar els qui parlen un altre idioma?
4 Per tal d’evitar que la recerca, i tot l’esforç que comporta, es faci dues vegades, el consell d’ancians, en especial el superintendent de servei, l’ha d’organitzar i supervisar (1 Cor. 9:26). El consell d’ancians de la congregació que té un grup de llengua estrangera, ha de triar un germà qualificat perquè dirigeixi la predicació del grup, preferiblement un ancià o un ajudant de congregació. Moltes congregacions i grups han establert un mètode per fer una primera recerca utilitzant un directori o Internet per buscar noms habituals en l’idioma. Si ho veu convenient, el consell d’ancians de la congregació amfitriona podria fer que, de tant en tant, tota la congregació ajudi el grup en la recerca d’adreces (consulta el requadre «Com podem trobar els qui parlen un altre idioma»).
5. (a) Quins suggeriments poden seguir els publicadors que fan recerca? (b) Què podem dir a les persones al fer recerca?
5 Sempre que anem a fer recerca hauríem de tenir ben clar l’objectiu. També, ja que és una activitat que forma part del ministeri, hauríem de vestir com quan anem a predicar. A molts publicadors els va bé posar en pràctica presentacions i parlar en l’idioma de les persones, perquè els ajuda a mantenir l’entusiasme i a millorar-lo. Podem comptar el temps que passem fent recerca, però no pas el temps que dediquem a preparar mapes i llistes. Quan trobem algú que parla l’idioma hauríem de fer el possible per predicar-li i, tot seguit, informar al superintendent de servei, o al germà encarregat, perquè el registre del territori es posi al dia. Això s’ha de fer tant si la persona demostra interès com si no. És veritat que la recerca és important, però s’ha de ser equilibrat i participar en totes les facetes de la predicació (consulta el requadre «Què podem dir al fer recerca»).
6. Quins reptes té la recerca de persones sordes?
6 Es busquen les persones sordes: Quan busquem les persones sordes ens enfrontem a reptes únics i això fa que ens hàgim d’esforçar i ser més persistents del normal. No es pot identificar una persona sorda pel nom, per les característiques físiques o per la indumentària. A més, els familiars i amics potser volen protegir-los i dubten de donar-nos informació. Els següents suggeriments són aplicables a l’hora de buscar sords i també són útils quan busquem persones d’un idioma parlat.
7. (a) Què podríem preguntar al buscar les persones sordes? (b) Com podem dissipar les sospites de la persona a qui preguntem?
7 Les congregacions i els grups de llenguatge de signes han tingut bons resultats al preguntar als veïns de la zona on fan la recerca si han vist un veí, un company de feina o de classe fent servir el llenguatge de signes, o si tenen un familiar sord. Tingues en compte que a la persona li pot semblar tot una mica sospitós. Però si ets amable, parles amb franquesa i li dones una explicació breu i digna, faràs que la persona se senti còmode. Alguns han tingut bons resultats a l’ensenyar una publicació en DVD mentre pregunten a la persona si coneix algú que és sord. Després simplement diuen que volen parlar de l’esperança de la Bíblia amb els sords. Si la persona encara dubta, potser estarà disposada a acceptar la teva tarjeta o una invitació a les reunions per donar-les als sords que conegui.
8. Com pot una congregació veïna ajudar una congregació de llenguatge de signes?
8 Una congregació de llenguatge de signes pot convidar, un o dos dies l’any, una congregació veïna perquè l’ajudi a fer recerca en una de les zones urbanes del seu territori. La congregació de llenguatge de signes dirigirà la reunió per a la predicació, on es donaran instruccions i es farà una demostració. A cada grup de germans s’hi assignarà com a mínim un publicador de la congregació de signes i se li donarà un mapa on s’indiqui la zona on han de fer la recerca.
9. Com podríem aconseguir les dades de persones sordes en els llocs on solen anar?
9 També podríem visitar els llocs on se sap que es reuneixen els sords per passar l’estona o per obtenir algun tipus d’ajuda social. Els publicadors haurien de vestir d’acord amb les circumstàncies. Seria millor ser discrets i conversar només amb una o dues persones, en comptes de fer una presentació davant de tothom. Si veiem que la conversa va bé, potser podríem intercanviar les dades de contacte.
10. Com podem fer recerca de persones sordes als negocis?
10 Una altra opció és fer mapes de negocis de la zona i anar-hi en un moment adequat. Un mapa pot incloure unes quantes benzineres, un altre potser tintoreries, bugaderies, restaurants, hotels o d’altres. Si cada mapa té el mateix tipus de negoci, els publicadors poden fer servir la mateixa presentació i així tenir més experiència i ser més hàbils. Per exemple, en un hotel podríem explicar al recepcionista la nostra obra i oferir-li un paquet on hi hagi un DVD i una invitació per a les reunions perquè ho doni als clients que siguin sords. En altres negocis només cal preguntar si hi ha algun treballador o client habitual que faci servir llenguatge de signes. També, si en el territori hi ha alguna escola per persones sordes, hi podem oferir algunes de les nostres publicacions en DVD perquè les incloguin a la seva biblioteca.
11. Per què és la recerca una part important de la predicació?
11 És una tasca important: Fer recerca de persones que parlen cert idioma pot arribar a ser pesat. A més, alguns territoris canvien ben de pressa perquè la gent es muda de casa constantment i és difícil mantenir al dia els registres. No obstant això, cada vegada hi ha més llocs on la recerca s’ha convertit en una part important de la predicació. Jehovà no és parcial i ens ha donat la comissió de predicar (Ac. 10:34). Ell «vol que tots els homes se salvin i arribin a reconèixer la veritat» (1 Tim. 2:3, 4). Així doncs, hem de cooperar amb Jehovà i amb els germans per trobar persones de totes les llengües que tinguin «un cor sincer i bo» (Lc. 8:15, La Santa Bíblia, Trinitarian Bible Society).
[Requadre de la pàgina 5]
És cosa de tots
El superintendent de circuit informarà de les congregacions i grups d’altres idiomes que hi ha a la zona. Si en el ministeri trobem algú que pensem que seria bo predicar-li en un altre idioma, hauríem de prendre nota de l’adreça (no del nom) i donar-la al superintendent de servei, o a qui ell ho encarregui. El superintendent de servei passarà les adreces a la congregació o grup de l’idioma que els pertoqui. Els superintendents de servei de les congregacions implicades establiran un mètode adient per atendre el territori plurilingüe i dirigir les persones interessades a la congregació o al grup adequat.
[Requadre de la pàgina 6]
Com podem trobar els qui parlen un altre idioma
• Pregunta als qui estudien la Bíblia amb tu, a familiars, a companys de feina i a altres persones.
• Busca en una guia telefònica els noms que siguin habituals en l’idioma que prediques. També hi ha guies, que es poden aconseguir a Internet o per mitjà de la companyia telefònica, que ordenen els noms segons l’adreça.
• Mira en el diari els anuncis d’activitats relacionades amb la comunitat de persones que parlen aquest idioma.
• Vés a les botigues i als negocis on sovint van les persones d’aquest idioma.
• Demana permís per muntar un mostrador amb publicacions a negocis, universitats o estacions de tren o autobús per on vagin les persones que parlen en l’idioma que prediques.
[Requadre de la pàgina 7]
Què podem dir al fer recerca
Adreça’t a la persona de manera amigable, sincera i directa per tal de dissipar qualsevol sospita. Sol anar bé mostrar primer alguna publicació en l’idioma.
Després de saludar podries dir: «Estem buscant persones que parlin ______ per explicar-los l’esperança que ens dóna la Bíblia. Coneix algú que parli aquest idioma?».
Quan fem recerca de persones sordes, podríem dir: «Bon dia. Em deixa ensenyar-li un vídeo? [Mostra un text bíblic en llengua de signes fent servir un reproductor de DVD.] Aquest és un text bíblic en llenguatge de signes. Tenim diversos vídeos gratuïts que s’han preparat per al benefici espiritual de les persones sordes. Coneix algú que sigui sord o tingui problemes auditius i que parli el llenguatge de signes?». Si la persona sembla que no es recorda de ningú, posa-li exemples de llocs on pot ser que n’hagi vist alguna, com ara a la feina, a l’escola o al veïnat.