La guàrdia pretoriana rep testimoniatge

És l’any 59 de la n. e. i uns quants presoners entren a Roma per la porta Capena custodiats per soldats cansats pel viatge. Al turó Palatí hi ha el palau de l’emperador Neró, vigilat per soldats pretorians amb l’espasa amagada sota la toga.a El centurió Juli porta els seus presoners pel fòrum romà i puja al turó Viminal. Passen per un jardí on hi ha molts altars dedicats a déus romans i també per una plaça d’armes on es fan maniobres militars.

Entre els presoners hi ha l’apòstol Pau. Fa uns mesos, quan estava en un vaixell agitat per una tempesta, un àngel de Déu li va dir: «Cal que et presentis davant del Cèsar» (Ac. [Fe.] 27:24). Li falta molt per presentar-s’hi? Al divisar la capital de l’Imperi romà, de ben segur recorda les paraules que Jesús li va dir a la Torre Antònia, a Jerusalem: «Coratge! Que així com has donat testimoniatge de mi a Jerusalem, així et cal fer-ho també a Roma» (Ac. 23:10, 11).

Potser Pau s’atura a mirar la Castra Praetoriana, una gran fortalesa de murs alts de totxo vermell amb merlets i torres. Els membres de la guàrdia pretoriana que viuen a la fortalesa serveixen com a escortes de l’emperador, i també com a forces de l’ordre de la ciutat. Amb dotze cohortsb pretorianes i diverses cohorts urbanes apostades allà, la fortalesa pot allotjar varis milers de soldats, amb la cavalleria inclosa. La Castra Praetoriana recorda el gran poder que té l’emperador. Com que la guàrdia pretoriana és responsable dels presoners de les províncies, és Juli qui dirigeix el seu grup per una de les quatre portes principals de la ciutat. Finalment, després d’un viatge perillós que ha durat alguns mesos, ha dut els presoners al seu destí (Ac. 27:1-3, 43, 44).

L’APÒSTOL PREDICA «SENSE CAP IMPEDIMENT»

Durant el viatge, Pau va rebre unes visions divines que anunciaven que tota la tripulació sobreviuria al naufragi del vaixell. A més, la picada d’una serp verinosa no li va causar cap mal. I va curar malalts a l’illa de Malta, on la gent va començar a dir que era un déu. Pot ser que aquestes notícies s’escampessin com la boira entre la supersticiosa guàrdia pretoriana.

L’apòstol ja ha vist germans romans que ‘han sortit a rebre’l fins al Fòrum d’Appi i Tres-Tavernes’ (Ac. 28:15). Però ara, com pot complir el seu desig de predicar a Roma si és un presoner? (Rm. 1:14, 15.) Alguns pensen que el presoners eren entregats al capità de la guàrdia. En aquest cas, probablement Pau va ser entregat a Afrani Burre, el prefecte pretorià, potser el segon home més poderós de l’imperi.c Sigui com sigui, Pau ja no està vigilat per un centurió sinó només per un soldat ras de la guàrdia pretoriana. A més, se li permet organitzar el seu allotjament i se li concedeix rebre visites i predicar-los «sense cap impediment» (Ac. 28:16, 30, 31).

PAU DÓNA TESTIMONIATGE A PETITS I GRANS

Pot ser que Burre, mentre atén les seves tasques judicials, entrevisti Pau al palau o al campament pretorià abans de presentar el cas a Neró. L’apòstol no deixa passar aquesta oportunitat única de ‘donar testimoniatge a petits i grans’ (Ac. 26:19-23). Independentment de la valoració que Burre fa de Pau, no l’envia a la presó del campament pretorià.d

L’allotjament que Pau ha llogat és prou gran com per rebre «els principals d’entre els jueus» i predicar-los, no tan sols a ells, sinó també als qui ‘el van a trobar en major nombre al seu domicili’. A més, també té un públic obligat, els soldats pretorians, els quals escolten com ‘dóna testimoniatge’ als jueus sobre el Regne i sobre Jesús «del matí al vespre» (Ac. 28:17, 23).

La cohort pretoriana que està de servei al palau canvia de torn cada dia cap a les dues de la tarda. El soldat que vigila Pau també és rellevat tots els dies. Durant els dos anys de confinament de l’apòstol, els soldats senten com dicta les cartes per als cristians efesis, filipencs, colossencs i hebreus, i també el veuen escriure de pròpia mà la carta a Filemó. Mentre és a la presó, Pau dóna atenció personal a un esclau fugitiu anomenat Onèsim, qui és com el ‘seu fill que ha engendrat en les cadenes’, i l’envia de nou al seu amo (File. 10). A més a més, Pau sens dubte mostra interès personal pels seus guardians (1 Cor. 9:22). Imagina’t l’apòstol preguntant a un soldat per a què serveixen vàries peces de l’armadura per després utilitzar la informació en una bona il·lustració (Ef. 6:13-17).

‘PROCLAMA SENSE POR LA PARAULA’

L’empresonament de Pau ‘redunda en profit de l’evangeli’ entre tota la guàrdia pretoriana i altres persones (Fili. 1:12, 13). Els qui formen part de la Castra Praetoriana tenen contactes per tot l’Imperi romà i també coneixen l’emperador i tota la seva casa. La casa de l’emperador consisteix tant en els membres de la seva família com en els seus servents i esclaus, alguns dels quals es fan cristians (Fili. 4:22). L’intrèpid testimoniatge de Pau infon valor als germans de Roma per «proclamar sense por la paraula» (Fili. 1:14).

La predicació de Pau a Roma també ens anima a nosaltres mentre prediquem tant en temps favorable com quan hi ha dificultats (2 Tim. 4:2). Alguns estem confinats a casa, residències o hospitals, o fins i tot a la presó a causa de la nostra fe. Però siguin quines siguin les nostres circumstàncies, podem trobar gent amb qui parlar, com ara persones que ens visiten o que ens proporcionen algun servei. Quan som valents i parlem de la veritat en tota ocasió, veiem de primera mà que «la paraula de Déu no està encadenada» (2 Tim. 2:8, 9).