BIBLIOTECA NELA INTERNET dela Tore de Vigia
BIBLIOTECA NELA INTERNET
dela Tore de Vigia
Talian
  • BÌBLIA
  • PUBLICASSION
  • RIUNION
  • es25 pàg. 118-128
  • Disembre

No ghen'è vìdeo disponìbile par questa selession.

Scusa, ghen'è un sbàlio al sbassar el vìdeo.

  • Disembre
  • Testo del giorno — 2025
  • Sototìtoli
  • Luni, 1 de disembre
  • Marti, 2 de disembre
  • Mèrcore, 3 de disembre
  • Dóbia, 4 de disembre
  • Vendre, 5 de disembre
  • Sabo, 6 de disembre
  • Doménega, 7 de disembre
  • Luni, 8 de disembre
  • Marti, 9 de disembre
  • Mèrcore, 10 de disembre
  • Dóbia, 11 de disembre
  • Vendre, 12 de disembre
  • Sabo, 13 de disembre
  • Doménega, 14 de disembre
  • Luni, 15 de disembre
  • Marti, 16 de disembre
  • Mèrcore, 17 de disembre
  • Dóbia, 18 de disembre
  • Vendre, 19 de disembre
  • Sabo, 20 de disembre
  • Doménega, 21 de disembre
  • Luni, 22 de disembre
  • Marti, 23 de disembre
  • Mèrcore, 24 de disembre
  • Dóbia, 25 de disembre
  • Vendre, 26 de disembre
  • Sabo, 27 de disembre
  • Doménega, 28 de disembre
  • Luni, 29 de disembre
  • Marti, 30 de disembre
  • Mèrcore, 31 de disembre
Testo del giorno — 2025
es25 pàg. 118-128

Disembre

Luni, 1 de disembre

Quei che i ze morti i sarà ressussitadi. — Luc. 20:37.

Sarà che Geovà el pol ressussitar i morti? Sicuro che si! La Bìblia la dise che lu l’è el “Tuto Poderoso”. (Apo. 1:8) Lu l’è la Persona pi poderosa che ghen’è, e par quela, el pol vinser fin la morte. (1 Cor. 15:26) Ma ghen’è nantra roba che ne giuta a esser sicuri che Geovà el pol ressussitar quei che i ze morti. Lu l’è bon de ricordarse de tuto. Par esémpio, lu el sa el nome de tute le stele che ghen’è. (Isa. 40:26) Alora, podemo esser sicuri che Geovà el se ricorda de tute le persone che le ze morte. (Giò 14:13; Luc. 20: 38) Cossita, no sarà mia fadiga par Geovà ricordarse de come che una persona la era vanti de morir, de come la ze stata la so vita e dei so ricordi. Come ghemo visto, podemo esser sicuri che Geovà el ndarà ressussitar i morti parché lu el vol e el pol far quel che el ga prometesto. Ma saver che Geovà el ga belche ressussità arquante persone anca ne giuta a creder nela ressuression. Nel passà, lu el ghe ga dato poder a arquanti dei so servi par far le persone viver nantra volta. Un de questi l’è stà Gesù. w23.04 p. 9, 10 §§ 7-9

Marti, 2 de disembre

Le vostre parole le ga de esser sempre bele, come che consade con sal. — Col. 4:6.

Se rispondemo una domanda con calma e bontà, sarà pi fàcile che la persona la ne scolte e la seite a discorer. Magari, se vedemo che la vol sol riderne drio o dirne su, no ne ocore mia risponderghe. (Pro. 26:4) Ancora cossita, ghemo de ricordarse che quasi tute le persone le volarà scoltarne. Sicuro che volemo sforsarse par esser sempre calmi e mansi. Alora, prega che Geovà el te giute a seitar calmo quando qualchedun el te fà una domanda o el parla contra quel che te credi. Se te ghe rispondi con calma, sarà pi fadiga che el reste cativo o che el te diga su. Pol esser che lu el volarà scoltarte o el cambiarà quel che el pensa sora noantri e sora la Bìblia. Cossita, ‘sìpia sempre pronto par risponder con calma e tanto rispeto’. (1 Pie. 3:15) Alora, te sarè sempre manso e te ndarè mostrar che te sì una persona forte! w23.09 19 §§ 18, 19

Mèrcore, 3 de disembre

Gavé de meterve su la passiensa. — Col. 3:12.

Varda quatro robe che una persona che la ga passiensa la fà. Prima, no la resta suito cativa. Par esémpio, se ghemo passiensa, saremo boni de seitar calmi e no volaremo vingarse quando una persona la fà qualcossa contra noantri. (Éso. 34:6) Seconda, la persona che la ga passiensa la seita calma anca quando ghe toca spetar. Invesse de restar cativa, ela la seita calma anca se qualcossa ghe mete pi tempo de quel che la spetea. (Mat. 18:26, 27) Tersa, la persona che la ga passiensa la pensa ben vanti de far qualcossa. Quei che i ga passiensa no i proa finir fora tuti i so mestieri svelto e con prèssia. Invesse, lori i se tol el tempo che ghe vol e i pensa ben vanti de far qualcossa. Quarta, la persona che la porta passiensa la proa dàrghene fora cole dificoltà sensa sbrontolar. Alora, invesse de pensar sol nele so dificoltà, quei che i ga passiensa i proa pensar nele robe bone che sucede nela so vita e i fà el so meio par seitar a servir a Geovà con alegria. (Col. 1:11) Noantri che servimo a Geovà ghemo de seitar a portar passiensa. w23.08 p. 20, 21 §§ 3-6

Dóbia, 4 de disembre

Geovà l’è quel che el sa quel che ghen’è rento el cuor. — Pro. 17:3.

Difarente dele persone, Geovà l’è bon de veder quel che ghemo rento el nostro cuor. Par quela, l’è importante proteger el nostro cuor. Se seitemo a pensarghe sora i consili che Geovà el ne dà, lu el ndarà amarne e podaremo viver par sempre. (Gio. 4:14) Se femo pi forte la nostra amicìssia con Geovà, ndaremo amarlo e rispetarlo ancora de pi. No ndaremo gnanca pensar de far qualcossa che ndarà disgustar el nostro caro Pare. Cossita, no ndaremo drio le robe sbaliade, le busie de Sàtana e le persone de questo mondo. (1 Gio. 5:18, 19) Marta, una sorela dela Croàssia, la ga bio voia de far imoralità. Ela la ga dito: “L’è stà fadiga pensar dela maniera giusta e dàrghene fora cola voia de far una roba sbaliada. Ma gaver tanto rispeto par Geovà me ga giutà!” Marta la ga pensà sora cossa vegnaria fora se la fesse quel pecato e la ga bio paura de disgustar a Geovà. Noantri ghemo de far compagno. w23.06 p. 20, 21 §§ 3, 4

Vendre, 5 de disembre

“Le nassion le saverà che mi son Geovà,” dise el Sovrano Signor Geovà, “quando mi vao santificar el me nome intrà de valtri davanti dei oci dele nassion.” — Eze. 36:23.

Gesù el savea che la volontà de Geovà la ze santificar el so nome e mostrar che quel che i dise contra lu l’è una busia. Par quela che Gesù el ne ga insegnà a pregar cossita: “Pare nostro che te sì nel cielo, santificà sìpia el to nome.” (Mat. 6:9) Lu l’è la persona che se sforsa de pi par santificar el nome del so Pare parché el sa che questa la ze la roba pi importante che ghen’è. Ancora cossita, quando lu l’è stà preso, i so nemighi i ga dito che lu el gavea bestemà contra el nome del so Pare. Gesù el savea che questo l’è el pecato pi bruto che se pol far. Sicuro che lu l’è restà tanto disgustà, e fursi, l’è par quela che l’è restà tanto avelio vanti de esser preso. — Luc. 22:41-44. w24.02 p. 11 § 11

Sabo, 6 de disembre

Una fameia la ze fata su par meso dela sabedoria. — Pro. 24:3.

Nela nostra carera par la vita, ghemo de amar de pi a Geovà e a Gesù che ala nostra fameia. Ma questo no vol mia dir che podemo assarla de banda o che saria un peso tenderla. (Mat. 10:37) Invesse, Geovà e Gesù sol i ndarà acetar quel che femo par lori se tendemo ben dela nostra fameia. (1 Tim. 5:4, 8) E Geovà el sa che, quando el omo e la dona i mostra rispeto e amor un al altro, i genitori i ama e i insegna i so fioi, e i fioi i obedisse so pare e so mare, tuti nela fameia i ze felici. (Efe. 5:33; 6:1, 4) Alora, quando femo quel che Geovà el ne domanda, semo pi felici. No importa se te sì omo, dona o fiol, fìdate nei bei consili che ghen’è nela Bìblia. No stà far quel che ti te pensi che l’è giusto gnanca ndar drio a quel che le persone o i studiosi i dise. Invesse, stùdia le publicassion e i bei consili che vien dela Bìblia. w23.08 p. 28 §§ 6, 7

Doménega, 7 de disembre

Te ghè de léderlo e pensarghe sora di e note. Cossita te sarè bon de obedir a tuto quel che l’è scrito. Alora, tuto quel che te fè ndarà ben e te vè far tute le robe con sabedoria. — Gios. 1:8.

Una gióvena la ga de scominsiar a imparar a far bele robe ancora de picinina. Queste robe la giutarà par tuta la vita. Par esémpio, impara a leder e a scriver ben. In arquanti posti, le persone le pensa che le done no ghe ocore mia imparar a leder e a scriver. Ma quei che i serve a Geovà no i pensa mia cossita. (1 Tim. 4:13) Alora, seita a sforsarte par imparar a leder e a scriver ben. Parché? Parché te sarè bona de leder la Bìblia, studiarla e pensarghe sora. Cossita, te gavarè una forte amicìssia con Geovà e te sarè bona de insegnarghe la Bìblia ai altri. — 1 Tim. 4:15. w23.12 p. 20 §§ 10, 11

Luni, 8 de disembre

Geovà el sa salvar dela provassion quei che i ga devossion a lu. — 2 Pie. 2:9.

Domanda che Geovà el te giute a dàrghene fora cola voia de far quel che l’è sbalià. Come semo imperfeti, ghemo de seitar a sforsarse par no far robe sbaliade. E pol esser ancora pi fadiga far quel che l’è giusto parché Sàtana el proa intrigarne. Par esémpio, lu el vol che se divertimo con robe sbaliade. Se no scoliemo ben le nostre diversion, ndaremo scominsiar a pensar in robe che disgusta a Geovà e, dopo de un tempo, anca ndaremo farle. (Mar. 7:21-23; Tia. 1:14, 15) Gesù el ga pregà: “E no ne assi cascar in tentassion, ma libèrane del Perverso.” (Mat. 6:13) Ghemo de domandarghe so aiuto e sforsarse par far quel che l’è giusto. w23.05 p. 6, 7 §§ 15-17

Marti, 9 de disembre

Una soga tripla no la pol esser rota suito. — Ecl. 4:12.

Se sposo e sposa i ze amighi de Geovà, i volerà ndarghe drio i so consili. Cossita, lori i sarà boni de dàrghene fora coi problemi che i podaria intrigar el so matrimònio. El omo e la dona che i ze amighi de Geovà anca i volerà far compagno a lu, i sarà boni de perdonar e de mostrar qualità come bontà e passiensa. (Efe. 4:32–5:1) Alora, el amor intrà de lori el restarà cada volta pi forte. Una sorela de nome Lena, che la ze maridada fà de pi de 25 ani, la ga dito: “L’è tanto fàcile amar e rispetar una persona che la ze amiga de Geovà.” Varda quel che podemo imparar del esémpio de Giusepe e Maria. Quando Geovà el gavea de scòlier chi che saria so pare e so mare de Gesù, ghen’era tante persone. Ma lu el ga scoliesto Giusepe e Maria. Parché? Parché lori due i gavea una forte amicìssia con Geovà e parché servirlo saria sempre la roba pi importante nela so vita. w23.05 p. 21 §§ 3, 4

Mèrcore, 10 de disembre

Gavé de obedir a quei che i lidera intrà de valtri. — Ebr. 13:17.

Anca se el nostro lìder, Gesù, l’è perfeto, quei che i tende dela congregassion i ze imperfeti. Alora, pol esser fadiga obedirli se i ne domanda de far una roba che no volemo mia. Ga sucedesto una roba cossita col apòstolo Piero. Una volta, un àngelo el ghe ga dito che el gavea de magnar bèstie che le era impure de acordo cola lege de Moisè. Ma Piero no le gavea mai magnà e ghe parea una roba sbaliada. Par quela, lu el ga dito tre volte che no le ndaria mia magnarle. (Ati 10:9-16) Varda anca quel che ga sucedesto col apòstolo Paolo. Quando i ansiani de Gerusalen i ghe ga dito che el ciapesse quatro òmini insieme e i ndesse al témpio par purificarse, lu el ghe ga obedio. Cossita, le persone le podaria veder che lu l’era drio obedir ala Lege. Ancora che Paolo el savesse che no ghe tochea pi obedir ala Lege de Moisè e che no’l gavea fato gnente de sbalià, lu el ga obedio. Cossita, “Paolo e i òmini i ze ndati far quel che la lege la disea par deventar puri”. (Ati 21:23, 24, 26) Lu el ga mostrà che l’era ‘pronto par obedir’ anca se no’l fusse de acordo. Par causa dela so obediensa, Paolo el ga giutà i fradei a restar unidi. — Rom. 14:19, 21. w23.10 p. 10 §§ 15, 16

Dóbia, 11 de disembre

La ìntima amicìssia con Geovà la ze par quei che lo teme. — Sal. 25:14.

Fursi no te pensi che due amighi i ga de temer un al altro. Ma quei che i vol gaver una forte amicìssia con Geovà ‘i ga de temer a lu’. No importa se servimo a Geovà fà poco o tanto tempo, tuti noantri ghemo de temer a lu, o sia, rispetarlo tanto. Ma cossa che vol dir gaver tanto rispeto par Geovà? Vol dir amarlo tanto e mai far gnente che ndarà rovinar nostra amicìssia con lu. (Ebr. 5:7) Gesù el gavea tanto rispeto par Dio, ma no’l gavea paura. (Isa. 11:2, 3) Invesse, lu el amea tanto a Geovà e el volea sempre obedirghe. (Gio. 14:21, 31) Anca noantri se sentimo compagno Gesù. Noantri rispetemo tanto a Geovà parché el ga tanto poder, sabedoria, el fà tuto polito e el ne mostra so amor. Savemo che lu el ne vol tanto ben e che podemo assarlo contento o disgustà. — Sal. 78:41; Pro. 27:11. w23.06 p. 14 §§ 1, 2; p. 15 § 5

Vendre, 12 de disembre

Dopo che l’è deventà forte, el so cuor l’è deventà arogante, par la so pròpia rovina. Lu l’è stà infedele contra Geovà. — 2 Cró. 26:16.

Dopo che el rè Uzia l’è deventà poderoso, lu el ga assà de darghe valor ale robe bone che Geovà el ghe gavea dato. Alora, imparemo che ghemo de ricordarse che tute le robe bone e le benedission dela nostra vita le vien de Geovà. Par quela, invesse de sprosiarse de quel che femo, ne ocore sempre darghe onor a Geovà e ringrassiarlo. (1 Cor. 4:7) Ne ocore anca esser ùmili, ricordarse che semo imperfeti e che ghemo bisogno de consili. Varda cossa che un fradel de intorno de 60 ani el ga dito: “Mi go imparà a no restar tanto disgustà quando i altri i vede che go sbalià. Quando una persona la me dà un consìlio par causa de qualche sbàlio che go fato, mi proo far meio e seitar a servir a Geovà contento.” Sicuro che, se noantri obedimo a Geovà e seitemo ùmili, saremo pròpio felici. — Pro. 22:4. w23.09 p. 10 §§ 10, 11

Sabo, 13 de disembre

Valtri gavé de perseverar. Cossita, dopo de far la volontà de Dio, riceveré quel che el ve ga prometesto. — Ebr. 10:36.

I primi dissìpoli i gavea de perseverar. Lori i infrontea tuti i problemi che le altre persone le gavea, ma ghe tochea infrontar ancora altre dificoltà par causa dela so fede in Gesù. Tanti de lori i sofria perseghission dei lìderi religiosi giudei, dele autorità romane e fin dela so fameia. (Mat. 10:21) Dele volte, rento le congregassion, ghen’era i apòstati che i proea finir cola union intrà i fradei. (Ati 20:29, 30) Ma stesso cossita, quei dissìpoli i ga perseverà. (Apo. 2:3) Cossa gali fato? Lori i ga pensà sora esempi de perseveransa che ghen’era nele Scriture, come quel de Giò. (Tia. 5:10, 11) Lori anca i ga pregà par gaver forsa. (Ati 4:29-31) E lori i ga seità a pensar nele benedission che Geovà el ghe daria se i seitesse a far quel che l’era giusto. (Ati 5:41) Cossa che pol giutarte a perseverar? Studiar e pensarghe sora esempi de perseveransa che ghen’è nela Bìblia e nele publicassion. w23.07 p. 3 §§ 5, 6

Doménega, 14 de disembre

Seité a meter el Regno e la giustìssia de Dio nel primo posto, e cossita tute queste altre robe le ve sarà dontade. — Mat. 6:33.

Dopo che el apòstolo Piero el ga dito tre volte che no’l cognossea a Gesù, lu el gavea de dessider se el ndaria desister de esser so dissìpolo o se el seitaria fedele. Gesù el gavea pregà e domandà che Geovà el giutesse Piero a gaver una forte fede. Gesù anca el ga contà a Piero cossa el gavea domandà a so Pare, e el ga dito che lu el saria bon de incoraiar i so fradei. (Luc. 22:31, 32) Sicuro che ricordarse de quel che Gesù ghe gavea dito incoraiea tanto a Piero. Dela stessa maniera, Geovà e Gesù sempre i ndarà giutarne. Anca ancoi, Geovà el dopera ansiani che i ne ama tanto par giutarne quando ghemo de dessider cossa che ndaremo far. (Efe. 4:8, 11) Se metemo el Regno in primo posto nela nostra vita, Geovà el ndarà tender de noantri compagno el ga tendesto de Piero e dei altri apòstoli. w23.09 p. 24, 25 §§ 14, 15

Luni, 15 de disembre

Quei che i mostra favor ai poareti, i ghe dà in préstio a Geovà, e Lu el ndarà ricompensarli par quel che i ga fato. — Pro. 19:17.

Geovà l’è atento e el vede fin le pìcole robe che femo par mostrar bontà ai altri. Lu el dà tanto valor al nostro sforso che l’è come se el gavesse un dèbito par pagarne. (Pro. 19:17) Pol esser che ti te eri un servo ministerial o ansiano, ma adesso no te sì pi. Alora, cossa che ti te pol far? Ricòrdate che Geovà el se pensa del amor che te ghè mostra in tuto quel che te ghè fato. (1 Cor. 15:58) E lu ancora l’è atento al amor che te seiti a mostrar. Geovà el vol che el nostro amor par lu e par i altri el devente cada volta pi forte. El nostro amor par Geovà el pol vegner pi forte se ledemo la Bìblia, ghe pensemo sora quel che ghemo imparà e preghemo a lu tuti i giorni. E el nostro amor par i fradei e sorele el pol vegner pi forte quando ndemo in serca de maniere de giutarli. Par causa del forte amor che ghemo, semo pi amighi de Geovà e dei fradei e sorele. Queste bele amicìssie le durarà par sempre! w23.07 p. 10 § 11; p. 11 § 13; p. 13 § 18

Marti, 16 de disembre

Parché cada un el portarà la so pròpia responsabilità. — Gàl. 6:5.

Cada un el ga de dessider che tratamento el vol far par tender dela so salute. Nela Bìblia, catemo lege che le dise che ghemo de restar distante del sangue e del spiritismo. Alora, quando ndemo scòlier come tender dela salute, mai ndaremo doperar queste robe. (Ati 15:20; Gàl. 5:19, 20) Magari, la Bìblia no la ga altre lege sora questo. . Par quela, ancora che pensemo che ghemo fato la meio scólia, ne ocore rispetar el dirito che i nostri fradei e sorele i ga de far le so dessision. Par quela, ghemo de ricordarse de queste quatro robe: (1) Sol el Regno de Dio el ndarà finir fora cole malatie e el ndarà darne una salute perfeta. (Isa. 33:24) (2) Cada un el ga de esser sicuro de cossa che l’è meio par lu stesso. (Rom. 14:5) (3) No podemo giulgar i altri par le so dessision gnanca farli strabucarse. — Rom. 14:15, 19, 20. w23.07 p. 24 § 15

Mèrcore, 17 de disembre

Tuti i giorni che lu el sarà nasireo, sarà giorni dedicadi par Geovà. — Nùm. 6:8.

Sicuro che la to amicìssia con Geovà la ze tanto importante par ti. Anca tanti servi de Geovà del passà i ghe dea valor ala so amicìssia con lu. (Sal. 104:33, 34) E arquanti de lori fin i ga cambià arquante robe nela vita par servirlo de pi. Par esémpio, i nasirei. La Lege de Moisè la disea che un omo o una dona i podea far una promessa spessial a Geovà de viver come nasireo par un tempo. (Nùm. 6:1, 2) Se un israelita el fesse questa promessa, lu el gavaria de far arquante robe che i altri israeliti no i ghe ocorea mia far. Alora, parché che un israelita el volaria far la promessa de esser nasireo? Parché el volea mostrar che el gavea un grando amor par Geovà e che el ghe dea valor a tute le benedission che el gavea. — Deu. 6:5; 16:17. w24.02 p. 14 §§ 1, 2

Dóbia, 18 de disembre

Geovà el mostra amor leal a quei che i lo ama e i ghe obedisse. — Dan. 9:4.

Quando la Bìblia la parla sora “lealtà” o el “amor leal” vol dir (1) el amor che Geovà el mostra a quei che i lo adora, e (2) el amor che ghen’è intrà i so servi. (2 Sam. 9:6, 7) Ma Geovà el speta che semo leai a lu, compagno Daniel, e che femo la nostra lealtà cada volta pi forte. Adesso, ndemo veder cossa che Daniel el ga fato par seitar leal. Tante volte, Daniel ghe ga tocà mostrar se el saria leal a Geovà o nò. Ma l’è stà pi fadiga nte un colpo quando lu el gavea belche 90 ani. Tanti de quei che i era servi del rè no i gavea mia rispeto par Geovà, i odiea a Daniel e i volea coparlo. Par quela, lori i ga imbroià el rè e i lo ga fato acetar una lege che la parlea che le persone le gavaria de esser leai sol al rè e che no le podaria pregar par gnanca un dio par 30 giorni. Alora, Daniel no’l podaria pregar a Geovà par 30 giorni. Ma lu el ga seità leal a Geovà. — Dan. 6:12-15, 20-22. w23.08 p. 5 §§ 10-12

Vendre, 19 de disembre

Seitemo a amar un al altro. — 1 Gio. 4:7.

L’è tanto importante far compagno al nostro Pare, Geovà, che sempre el ne perdona. (Efe. 4:32–5:1.) Dio el ne ama anca se femo sbali. Lu el seita a esser nostro amigo e no’l se inràbia con noantri. (Sal. 103:9) E lu el vol che seitemo a amar i nostri fradei e sorele. Alora, se qualchedun el ne trata mal, se fidemo che lu no’l volea far aposta e che l’è drio sforsarse par far qual che l’è giusto. (Pro. 12:18) Noantri semo pròpio darente del fin e ghemo de seitar a star insieme ai nostri fradei e sorele. La perseghission la pol deventar sempre pi bruta e podemo anca ndar in preson par via dela nostra fede. Se questo sucede, gavaremo bisogno dei nostri fradei e sorele come mai. — Pro. 17:17. w24.03 p. 15, 16 §§ 6, 7

Sabo, 20 de disembre

L’è Geovà che el guida quel che i òmini i fà. — Pro. 20:24.

La Bìblia la mostra diversi esempi de gióveni che i ze stati amighi de Geovà, i lo ga assà contento e i ga bio una bela vita. Ti te pol studiar anca sora la stòria de gióveni come Davi, Marco e Timòteo. Par esémpio, ancora che el fusse ben gióveno, Davi el ga scoliesto adorar a Geovà e esser so amigo e l’è deventà un bravo rè. (1 Rè 3:6; 9:4, 5; 14:8) El esémpio de Davi el ndarà incoraiarte a esser leal a Geovà. Se te studi el esémpio de questi gióveni, te vedarè che lori i ga scominsià bonora a servir a Geovà e i ga seità leai. Le bone dessision che i ga fato li ga giutadi a esser felici e a assar Geovà contento. Se te te fidi in Geovà invesse de fidarte in ti stesso, lu el ndarà giutarte a far bone dessision. La maniera che te vivi adesso mostrarà come che sarà la to vita nel futuro. Ti te pol gaver una vita felice e con tante benedission. E ricòrdate che Geovà el ghe dà valor a quel che te fè par lu. Alora, sìpia sicuro che servir al to caro Pare, Geovà, l’è la meio roba che te pol far! w23.09 p. 13 §§ 18, 19

Doménega, 21 de disembre

Seité perdonarve un al altro del tuto. — Col. 3:13.

El apòstolo Paolo el savea che i fradei e le sorele i era imperfeti. Par esémpio, pena dopo che lu l’è rivà in Gerusalen, arquanti no i credea che lu el fusse deventà un dissìpolo de Gesù. (Ati 9:26) Dopo, arquanti i ga parlà robe brute sora lu par rovinar la so reputassion. (2 Cor. 10:10) Paolo anca el ga visto un ansiano far una bruta dessision che podaria esser un bruto esémpio par i altri. (Gàl. 2:11, 12) E Marco, un grando amigo de Paolo, lo ga disgustà tanto. (Ati 15:37, 38) Ma, invesse de no voler pi parlar o star insieme con quei fradei, Paolo el ga seità a darghe valor e a servir a Geovà de maniera fedele. Cossa che lo ga giutà a far cossita? Paolo el amea so fradei e sorele. Questo amor lo ga giutà a vardar le so qualità invesse dele so imperfession. Cossita, lu l’è stà bon de perdonar i altri e far quel che el ga dito nel testo de ancoi. w24.03 p. 15 §§ 4, 5

Luni, 22 de disembre

No ghe ocore che el schiavo del Signor el barufe, ma ghe ocore esser manso con tuti. — 2 Tim. 2:24.

Nela Bìblia, ghen’è arquanti esempi che mostra che l’è tanto importante esser mansi. Varda quel che ga sucedesto con Isache intanto che el vivea in Gerar, nela tera dei filistei. Lori i gavea tanta invìdia de Isache e i ga mandà impienir de tera tuti i possi de àqua che i servi de Abraon i gavea verto. Ma cossa che Isache el ga fato? Invesse de lotar contra i filistei par causa de quei possi de àqua, lu l’è ndato de star in nantro posto. (Gén. 26:12-18) Magari, quando lu el ga verto altri possi, i filistei i ga dito che quela àqua la era soa. Ancora cossita, Isache l’è stà bon de seitar calmo. (Gén. 26:19-25) Sicuro che el bel esémpio de so pare e so mare lo ga giutà tanto. La Bìblia la mostra che Abraon el se sforsea de esser sempre in pace con tuti e che Sara la gavea “calma e brandura”. — 1 Pie. 3:4-6; Gén. 21:22-34. w23.09 p. 15 § 4

Marti, 23 de disembre

Mi go stabilio el me propòsito, e cossita lo farò. — Isa. 46:11.

Geovà el ga mandà el so Fiol par insegnar ale persone sora el so Regno e par dar la so vita come sacrifìssio. Alora, quando Gesù l’è stà ressussità e l’è tornà al cielo, lu l’è deventà el Rè del Regno de Dio. El nome de Geovà el sarà santificà quando el Regno de Dio farà la so volontà qua nela Tera. Cossita, la santificassion del nome de Geovà la ze la roba pi importante che la Bìblia la parla. Alora, sicuro che el ndarà far quel che ga in mente parché lu no’l càmbia la so volontà. (Isa. 46:10; Ebr. 6:17, 18) Nel futuro, tuta la Tera la deventarà un paradiso e tuti quei che i vol obedir a Geovà i ‘viverà par sempre’. (Sal. 22:26) Ma Geovà anca el vol che tuti i so servi nel cielo e nela Tera i lo adore insieme. Cossita, tuti i sarà leai e i ndarà obedirlo. (Efe. 1:8-11) No te resti maraveià de veder come che Geovà l’è drio far quel che el vol? w23.10 p. 20 §§ 7, 8

Mèrcore, 24 de disembre

Geovà dei esèrsiti el dise: “Sìpie forti, parché mi son con valtri”. — Ageo 2:4.

Quando i giudei i ze rivadi in Babilònia, lori i ga bio dificoltà par darghe de magnar ala so fameia, i ga infrontà oposission dele nassion che ghen’era intorno e ghen’era tanti problemi nel governo che el comandea quel posto. Par quela, tanti de lori i ze restadi desanimadi e sensa forsa de far su el témpio par Geovà. Alora, Geovà el ga mandà i profeti Ageo e Zacaria par incoraiar la nassion. Cossita, quei giudei i ga bio el coraio che i gavea de bisogno par far quel laoro. (Ageo 1:1; Zac. 1:1) Ma, intorno de 50 ani dopo, i giudei i ze restadi desanimadi nantra volta. Alora, Geovà el ga fato che Esdra el ndesse de Babilònia fin Gerusalen par incoraiar la nassion a adorar a Geovà dela maniera giusta. (Esd. 7:1, 6) Le professie de Ageo e Zacaria le ga giutà tanto i giudei del passà a seitar a fidarse in Geovà. Queste professie le ndarà assarne sicuri che Geovà el ndarà giutarne, no importa cossa che suceda. — Pro. 22:19. w23.11 p. 14, 15 §§ 2, 3

Dóbia, 25 de disembre

Gavé de vestirve del amor, parché el amor el une de maniera perfeta. — Col. 3:14.

Podemo mostrar che amemo i nostri fradei quando ghe demo consolo. Ma ghemo de ricordarse che sol saremo boni de consolarli se ghemo compassion par lori. (1 Tes. 4:18) Noantri ghemo de perdonarli sempre, anca quando no l’è mia fàcile. Parché che l’è tanto importante mostrar amor un al altro ancoi? Piero el ga dito: ‘El fin de tute le robe l’è darente. Alora, gavé grando amor un par el altro.’ (1 Pie. 4:7, 8) E noantri belche saveino che sarìssino “persone odiade par tute le nassion”, parché Gesù el ne ga avisà. (Mat. 24:9) Par quela, noantri ghemo de esser cada volta pi unidi. Alora, se noantri amemo i nostri fradei e sorele, Sàtana no’l sarà mai bon de rovinar la nostra union. — Fil. 2:1, 2. w23.11 p. 13 §§ 18, 19

Vendre, 26 de disembre

Noantri laoremo insieme con Dio. — 1 Cor. 3:9.

La verità dela Parola de Dio la ga tanto poder. Quando insegnemo ale persone sora Geovà, vedemo tante robe maraveiose. Ghen’è de quei che i assa de creder nele busie de Sàtana quando i impara le bele qualità del nostro caro Dio. Par esémpio, lori i resta maraveiadi de imparar sora el grando poder de Geovà. (Isa. 40:26) Lori anca i resta sicuri dela so giustìssia. (Deu. 32:4) Lori anca i resta tanto contenti de imparar sora la so granda sabedoria e so grando amor. (Isa. 55:9; Rom. 11:33; 1 Gio. 4:8) Dopo che i deventa amighi de Geovà, la so speransa de viver par sempre la resta ancora pi forte. L’è tanto bel giutar le persone a cognosser la verità sora nostro caro Pare. Quando femo questo, semo drio laorar insieme a lu. — 1 Cor. 3:5, 9. w24.02 p. 12 § 15

Sabo, 27 de disembre

L’è meio no far un voto che farlo e dopo no far quel che te ghè dito. — Ecl. 5:5.

Alora, se te sì drio studiar la Bìblia o se to pare e to mare i ze belche Testimònie de Geovà, pénsito de batesarte? Pensar cossita l’è tanto bel. Cossa che te ghè de far par dedicar la to vita a Geovà? Te ghè de pregar a Geovà, dirghe che far la so volontà sarà la roba pi importante dela to vita e farghe la promessa de adorar sol a lu. In questa promessa, te disi che te ndarè amar a Geovà “con tuto el to cuor, con tuta la to ànima, con tuta la to mente e con tuta la to forsa”. (Mar. 12:30) La to dedicassion la ze una promessa tanto importante, e Geovà el speta che te sìpia bon de far tuto quel che te ghè prometesto. (Ecl. 5:4) Ma ghen’è una difarensa intrà la dedicassion e el batésimo. La dedicassion la ze fata sol intrà ti e Geovà. Invesse, el batésimo mostra ai altri che te sì belche stà dedicà a Geovà. w24.03 p. 2 § 2; p. 3 § 5

Doménega, 28 de disembre

Cada un de valtri el ga de amar la so sposa come a si stesso, e anca la sposa la ga de ver un grando rispeto par so sposo. — Efe. 5:33.

Tuti quei che i ze maridadi i ga dificoltà. La Bìblia la dise che le persone maridade le gavarà problemi. (1 Cor. 7:28) Parché? Parché el matrimònio el mete insieme due persone difarente e imperfete. El omo e la dona ghe piase robe difarente, i ga la so personalità, i vien de posti difarenti e i ze stati slevadi de maniera difarente. Dele volte, i maridadi i vede robe de quelaltro che no gavea mia visto vanti de maridarse. Tute queste robe fà vegner fora problemi, e invesse de risolverli insieme, pol esser che un el dà la colpa a quelaltro. Tanti i pensa che i sarà felici se i se separa o i se divorsia. Ma sarà che far cossita l’è bon? Nò. Geovà el vol che un sposo e una sposa i reste insieme anca se no l’è mia fàcile. w24.03 p. 16 § 8; p. 17 § 11

Luni, 29 de disembre

La speransa no la ne assa disgustadi. — Rom. 5:5.

La to speransa de viver par sempre qua nela tera la ze restada pi forte anca dopo del batésimo parché te ghè seità a imparar sora Geovà e a amarlo cada volta de pi. (Ebr. 5:13–6:1) Fursi te ghè belche sentio quel che dise Romani 5:2-4. Come cossita? Ti te ghè seità a perseverar anca cole dificoltà e te ghè capio che Geovà l’è tanto contento con ti. Par quela, la to speransa la ze pi forte che mai e te sì ancora pi sicuro che Geovà el ndarà far tuto quel che el ga prometesto. Cossita, la to speransa la ze importante par ti e la te giuta a esser una persona meio. Par esémpio, la te giuta a tratar ben la to fameia, a far bone dessision e a doperar ben el to tempo. El apòstolo Paolo el ga parlà anca nantra bela roba sora la nostra speransa. Lu el ne ga assà sicuri che Geovà el ndarà far tuto quel che el ga prometesto. Par quela, fìdate nela speransa che Geovà el te ga dato. — Rom. 15:13. w23.12 p. 12, 13 §§ 16-19

Marti, 30 de disembre

Geovà el ve meterà nte un posto firme. — 1 Pie. 5:10.

Quando infrontemo una dificoltà, pol esser fadiga controlar quel che pensemo, sentimo e fin quel che femo. Proa pensar nte un barco che l’è trato de una banda al’altra nel mar par causa de un temporal. Fursi se sentimo pròpio cossita, quando i nostri sentimenti i càmbia tanto e de colpo. Come che Geovà el ne giuta quando sentimo robe cossita? Lu el ne assa sicuri che el ndarà giutarne a controlar i sentimenti e a tegnerse a steca. Pensa nantra volta nel barco. Tanti barchi i resta firmi e no i se sfonda mia nte una tempesta parché i ga mestieri dele bande che li fà star su sensa moverse massa de una banda al’altra. Cossita, le persone che le ze rento el barco le resta pi tranquile. Ma questi mestieri i laora meio se el barco el seita a ndar avanti. Dela medèsima maniera, Geovà el ndarà giutarne a restar firmi e a controlar quel che sentimo nte una dificoltà se seitemo a servirlo. w24.01 p. 22 §§ 7, 8

Mèrcore, 31 de disembre

Mi me fido del tuto in Dio. No go paura. — Sal. 56:4.

Quando te sì spaurà, domàndate: ‘Cossa che Geovà el ga belche fato?’ Pensa sora quel che lu el ga creà. Par esémpio, ancora che i oseleti e i fiori no i gàpia qualità compagno a lu e gnanca i lo adore, Geovà l’è drio tenderli. Alora, te pol fidarte che Geovà el ndarà tender ancora de pi de ti. (Mat. 6:25-32) Te pol studiar nela Bìblia sora le persone fedele del passà e anca imparar sora servi de Geovà dei nostri giorni. E tégnete in mente quel che Geovà el ga belche fato par tender de ti. Cossa che lu el ga fato par giutarte a cognosserlo? (Gio. 6:44) Come che lu el ga rispondesto ale to orassion? (1 Gio. 5:14) Che benedission te ghè belche ricevesto par causa del sacrifìssio de Gesù? — Efe. 1:7; Ebr. 4:14-16. w24.01 p. 4 § 6; p. 7 § 17

    Publicassion in Talian (1993-2025)
    Va fora
    Va rento cola to conta JW.org
    • Talian
    • Mandar ai altri
    • Configurassion
    • Copyright © 2025 Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania
    • Condission par Doperar
    • Polìtica de Privacità
    • Configurassion de Privacità
    • JW.ORG
    • Va rento cola to conta JW.org
    Mandar ai altri