Juliol

Per a que les nostres oracions siguen contestades, hem de tindre una bona amistat amb Jesús. No és suficient amb acabar les nostres oracions dient «en el nom de Jesús» com un mer formalisme. Hem de reconéixer la funció que li ha assignat Jehovà al seu Fill per a respondre a les nostres oracions. Jesús va dir als apòstols: «Tot allò que demanareu al Pare en nom meu, jo ho faré» (Jn 14:13). Encara que és Jehovà qui escolta i contesta les oracions, li ha donat al seu Fill l’autoritat de dur a terme les Seues decisions. Per això, abans de contestar les nostres oracions, es fixa si hem aplicat els consells que Jesús va donar. Per exemple, Jesús va dir: «Si perdoneu als altres les seues faltes, el vostre Pare celestial també vos perdonarà a vosaltres; però si no els les perdoneu, el vostre Pare no vos perdonarà les vostres» (Mt 6:14, 15). Per tant, és importantíssim que tractem els altres amb el mateix carinyo que Jehovà i Jesús ens tracten! w20.04 pàg. 21 § 6

L’apòstol Pau discernia primer què interessava a la gent amb qui parlava i després adaptava la seua presentació. A Listra, per exemple, va parlar amb una multitud de persones que a penes coneixia les Escriptures. Ho va fer utilitzant arguments amb què pogueren identificar-se. Va gastar paraules i exemples coneguts que foren fàcils de comprendre per als seus oients, com ara les collites abundants i els plaers de la vida. Discernix què interessa a la gent del territori i adapta la teua presentació. Com podries descobrir què li interessa a una persona a mesura que t’aproximes a ella o a sa casa? Has de ser observador. Fixa’t si està arreglant el jardí, llegint un llibre, reparant el cotxe o fent qualsevol altra cosa. Si és oportú, per què no comences la conversació basant-te en el que està fent? (Jn 4:7) Fins i tot la manera de vestir pot donar-te informació sobre la persona, com per exemple, la seua nacionalitat, professió o equip deportiu favorit. w20.04 pàg. 11 § 11, 12

Per culpa de l’ansietat, alguns germans i germanes es posen molt nerviosos i se senten cohibits en situacions quotidianes. Ara bé, encara que els costa estar rodejats de molta gent, no deixen d’assistir a les reunions de congregació ni a les assemblees. Per a ells també és tot un repte parlar amb desconeguts, així i tot, s’esforcen per anar a predicar a persones que no coneixen. Si eixe és el teu cas, pots estar segur que no estàs a soles, molta gent se sent com tu. Recorda que Jehovà es complau amb els teus esforços sincers. De fet, que no t’hages rendit prova que t’està beneint i donant les forces que necessites (Fl 4:6, 7). Si estàs servint a Jehovà a pesar d’afrontar limitacions físiques o emocionals, tin la confiança que estàs alegrant el seu cor. Molts de nosaltres tenim limitacions físiques, però continuem corrent (2Co 4:16). Amb l’ajuda de Jehovà, tots acabarem amb èxit la carrera! w20.04 pàg. 31 § 20, 21

La saviesa de Déu es veu clarament en la manera com ha creat la Terra (He 3:4). El nostre planeta és l’únic que té les condicions adequades per a sostindre la vida humana. En alguns aspectes, la Terra és com una nau flotant en l’immens oceà de l’espai. Però hi ha diferències importants entre una nau tripulada construïda per l’home i el nostre planeta. Per exemple, ¿quant de temps sobreviurien els ocupants d’una nau espacial si hagueren de produir l’oxigen, l’aliment i l’aigua que necessiten i, a més, no pogueren desfer-se de cap desperdici? Segurament, no aguantarien massa. Per contra, la Terra sosté la vida de milers de milions de criatures. Produïx tot l’oxigen, l’aliment i l’aigua que necessitem sense que s’esgoten. I encara que els desperdicis no es llancen a l’espai, la Terra no perd la seua bellesa i continua sent habitable. Com és possible? Perquè Jehovà va dissenyar el planeta amb la capacitat de reciclar els seus recursos. w20.05 pàg. 20 § 3, 4

Satanàs li estava dient a Eva que Jehovà era un mentirós. D’esta manera, Satanàs es va convertir en un diable, o difamador. Eva es va fiar d’ell, i la va enganyar per complet (1Tm 2:14). Confiar més en ell que en Jehovà la va abocar a prendre la pitjor decisió possible: desobeir a Déu. Va menjar del fruit que Jehovà li havia prohibit i, posteriorment, li’n va oferir a Adam (Gn 3:6). Pensa per un moment com podria haver-li contestat Eva a Satanàs. Imagina’t que li haguera dit alguna cosa com: «No sé qui eres, però sé com és mon Pare, Jehovà; l’estime i confie en ell. Ens ha donat a Adam i a mi tot el que tenim. Com t’atrevixes a parlar malament d’ell? Ves-te’n!». Com hauria complagut a Jehovà sentir estes paraules lleials en boca de la seua estimada filla! (Pr 27:11) Però Eva no sentia amor lleial per Jehovà, i Adam tampoc. Per això, fallaren a l’hora de defendre el nom de son Pare d’aquell atac. w20.06 pàg. 4 § 10, 11

Les nostres germanes mereixen que les encomiem per tot el que fan per a servir a Jehovà. Eixe servici inclou la construcció i manteniment d’edificis, donar suport a grups d’idiomes estrangers i col·laborar en les instal·lacions de Betel. Ajuden en treballs de socors, en la traducció de publicacions, i servixen com a precursores i missioneres. A més, com a esposes, ajuden els seus marits per a que puguen complir les seues responsabilitats en la congregació i l’organització. Estos «dons» en forma de germans responsables no serien capaços de servir tan plenament si no fora pel suport de les seues dones (Ef 4:8). Els ancians savis reconeixen que les germanes són com «estols», o exèrcits, de treballadores voluntàries i que també solen ser les més eficients al predicar les bones notícies. A més, els ancians reconeixen que les germanes fidels i madures ajuden molt a les més jóvens quan afronten dificultats (Tt 2:3-5). Definitivament podem dir que les nostres germanes mereixen tot el nostre amor i agraïment! w20.09 23 § 13, 14

Jehovà no s’oblida dels seus servents que, per un temps, han deixat de relacionar-se amb la congregació, ni tampoc s’oblida del servici que van fer per ell (He 6:10). El profeta Isaïes va posar un exemple molt tendre per a il·lustrar la manera com Jehovà cuida dels seus servents a l’escriure: «Vetla com un pastor pel seu ramat: els reuneix amb el seu braç, porta al pit els anyells» (Is 40:11). Com se sent el Gran Pastor quan una de les seues ovelles s’extravia del ramat? Jesús va donar a conéixer els sentiments de Jehovà quan va preguntar als seus deixebles: «Què vos pareix? Si un home té cent ovelles i se li n’extravia una, ¿no deixa les noranta-nou a la muntanya i va a buscar l’extraviada? I si l’arriba a trobar, vos assegure que té més alegria per aquesta ovella que per les noranta-nou que no s’havien extraviat» (Mt 18:12, 13). w20.06 pàgs. 19, 20 § 8, 9

Per a nosaltres, servir a Jehovà en tot el que puguem és un privilegi (Sl 27:4; 84:11 [v. 10 TNM]). És molt encomiable que un germà vullga fer-se disponible per a fer més en l’organització. No obstant, si eixe germà rebera una responsabilitat, no hauria de creure’s superior als altres (Lc 17:7-10). El seu objectiu hauria de ser servir humilment els germans (2Co 12:15). La Bíblia conté exemples amonestadors de persones que es creien més del que eren. Diòtrefes no era modest i pretenia ocupar «el primer lloc» en la congregació (3Jn 9). Endut per l’orgull, Ozies va intentar realitzar una labor que Jehovà no li havia assignat (2Cr 26:16-21). I com Absalom volia ser rei, va tractar astutament de guanyar-se el suport del poble (2Sa 15:2-6). Tal com estos relats bíblics mostren clarament, Jehovà no es complau amb la gent que busca la seua pròpia glòria (Pr 25:27). Amb el temps, l’orgull i l’ambició només porten al desastre (Pr 16:18). w20.07 pàg. 4 § 7, 8

Algunes famílies cristianes s’han mudat a un altre país en busca de refugi o treball. En casos com estos, els fills anirien a l’escola en l’idioma del país, i els pares també necessitarien aprendre el nou idioma per tal de trobar faena. Però, i si hi haguera una congregació o un grup en la seua llengua materna? ¿A quina congregació deurien anar, a una on es parla l’idioma del país o a una altra on es parla la seua llengua? El cap de família ha de decidir a quina congregació assistiran. Com és una qüestió personal, ha de considerar què és lo millor per als interessos de la seua família. Per tant, siga quina siga la decisió que prenga el cap de família, respectem-la i acceptem-la. La millor manera de fer-ho és rebent-los com a part valuosa de la nostra congregació (Rm 15:7). w20.08 pàg. 30 § 17, 18

Si volem obtindre poder de part de Jehovà, no hem de pensar que la força física, l’educació acadèmica, els antecedents culturals o les riqueses determinen el nostre valor. Estes coses no ens fan útils als ulls de Jehovà. De fet, no hi ha molts en el poble de Déu que siguen «savis a la manera d’aquest món ni molts d’influents o de bona família» (1Co 1:26). Així que no vegem cap suposat desavantatge com un obstacle per a servir a Jehovà. Més bé, considerem-ho una oportunitat per a vore com actua el poder de Jehovà en nosaltres. Per exemple, si et sents intimidat pels qui tracten de fer-te dubtar de les teues creences, ora-li a Jehovà per a que et done valor quan hages de defendre la teua fe (Ef 6:19, 20). O si estàs lluitant contra una malaltia física o mental crònica, demana-li a Jehovà que et done les forces per a poder mantindre’t lo més ocupat possible en el seu servici. Cada volta que veus com Jehovà t’ajuda, la teua fe creix i tu et fas més fort. w20.07 pàg. 17 § 9

Si volem posar la ciutat de Déu, o el Regne, en primer lloc en la vida, hem de ser com Abraham, qui va fer sacrificis voluntàriament per a agradar a Déu (Mc 10:28-30; He 11:8-10). No esperes tindre una vida sense problemes. Inclús els qui dediquen la seua vida per complet a servir a Jehovà també tenen problemes (Jm 1:2; 1Pe 5:9). Hui en dia, tenim més raons que mai per a centrar-nos en el futur. Els esdeveniments mundials mostren clarament que estem en la part final dels últims dies. Entre les benediccions que disfrutarem davall la governació del Regne, estarà la de vore ressuscitar els nostres sers estimats. Jehovà també recompensarà la fe i la paciència d’Abraham ressuscitant-lo junt amb la seua família per a viure en la terra. Estaràs allí per a donar-los la benvinguda? Pots donar-ho per fet si estàs dispost a fer sacrificis pel Regne, si mantens la fe a pesar dels problemes i si aprens a esperar pacientment en Jehovà, igual que Abraham (Mi 7:7). w20.08 pàgs. 5, 6 § 13, 14; pàg. 7 § 17

Sabem que si els nostres enemics acaben amb la nostra vida, Jehovà ens ressuscitarà. Estem convençuts que res del que facen podrà trencar el nostre vincle amb ell (Rm 8:35-39). Quina saviesa més extraordinària ha demostrat Jehovà al donar-nos l’esperança de la resurrecció! Gràcies a ella, ha neutralitzat una de les armes més efectives de Satanàs i, al mateix temps, ens ha equipat amb un valor indestructible. Confiaries la teua vida a Jehovà si els seus enemics t’amenaçaren de mort? Com pots saber-ho? Una manera és preguntant-te: «Evidencien les meues decisions quotidianes que confie en Déu?» (Lc 16:10). Una altra pregunta podria ser: «Demostra el meu estil de vida que estic segur que Jehovà satisfarà les meues necessitats materials si pose el seu Regne en primer lloc?» (Mt 6:31-33). Si la teua resposta a estes preguntes és afirmativa, estaràs preparat per a qualsevol prova que puga vindre (Pr 3:5, 6). w20.08 pàg.18 § 15, 16

Hem de ser hàbils en l’ús de la Paraula de Déu. Podem aprendre algunes d’estes habilitats en les nostres reunions. Però si volem convéncer els altres que les veritats bíbliques són verdaderament valuoses, necessitem apegar-nos a una rutina d’estudi personal de la Bíblia. També necessitem la Paraula de Déu per a enfortir la nostra fe. Això implica més que tan sols llegir-la, requerix meditar en el que llegim i investigar en les nostres publicacions per a comprendre-la i aplicar-la correctament (1Tm 4:13-15). Llavors, estarem preparats per a gastar la Paraula de Déu a l’hora d’ensenyar als altres. De nou, açò implica més que tan sols llegir-los un text bíblic, més bé, volem ajudar-los a comprendre el versicle i a vore com els aplica. Sense dubte, apegar-nos a un horari d’estudi personal de la Bíblia pot millorar la nostra destresa a l’hora de gastar-la per a ensenyar als altres (2Tm 3:16, 17). w20.09 pàg. 28 § 12

Podem mantindre’ns centrats en la predicació si meditem en tot el que Jehovà està fent per a ajudar-nos a efectuar-la. Per exemple, ho fa proveint aliment espiritual en abundància a través de publicacions impreses i digitals, gravacions d’àudio i vídeo, i programes de JW Broadcasting. Fixa’t que la nostra pàgina web oficial té informació disponible en més de 1.000 idiomes! (Mt 24:45-47) Una altra manera d’estar centrats en la predicació és seguir l’exemple de Jesús. Ell no va permetre que res el distraguera de donar testimoni de la veritat (Jn 18:37). No es va sentir temptat quan Satanàs li va oferir «tots els regnes del món i la seua glòria» ni tampoc quan el van voler fer rei (Mt 4:8, 9; Jn 6:15). No es va deixar influenciar pel desig de tindre riqueses materials ni es va sentir intimidat davant de forta oposició (Lc 9:58; Jn 8:59). Quan la nostra fe se sotmet a prova, podem mantindre’ns centrats si recordem el consell de l’apòstol Pau del text de hui. w20.09 pàg. 10 § 6, 7

Que agraïts estem de tindre tantes germanes treballant de valent en la congregació! Totes participen zelosament en les reunions i en la predicació. També mostren interés personal en els germans i germanes de la congregació, i algunes d’elles ajuden en el manteniment de la Sala del Regne. Per descomptat, afronten reptes: algunes cuiden dels seus pares envellits, altres aguanten oposició de part d’alguns familiars i unes altres s’han d’encarregar a soles de la criança dels fills. Per què és important donar suport a les germanes? Perquè el món no sempre tracta les dones amb la dignitat que es mereixen. A més, la Bíblia ens anima a fer-ho. Per exemple, l’apòstol Pau va exhortar la congregació de Roma que acollira a Febe, i va afegir: «Ajudeu-la en tot el que necessite» (Rm 16:1, 2). Pau venia d’una cultura que infravalorava les dones, però com a cristià, imitava a Jesús i les tractava amb dignitat i bondat. w20.09 pàg. 20 § 1, 2

Per a ajudar els estudiants de la Bíblia a cultivar el desig de compartir les bones notícies amb els altres, podríem plantejar-los preguntes com: «De quina manera ha millorat la teua vida el fet d’acceptar el missatge del Regne? Creus que altres persones necessiten escoltar este missatge? Què pots fer per a ajudar-les?» (Pr 3:27; Mt 9:37, 38). No oblides que Jesús ens va dir que ensenyàrem als altres «a guardar tot allò» que havia manat. Evidentment, això inclou els dos manaments més importants: estimar a Déu i als altres. Estos dos manaments estan directament relacionats amb l’obra de predicar i fer deixebles (Mt 22:37-39). De fet, l’amor és la raó principal per a participar en la predicació. És comprensible que a alguns estudiants de la Bíblia els faça por pensar en eixir a predicar, però podem assegurar-los que amb l’ajuda de Jehovà superaran a poc a poc la por a l’home (Sl 18:2-4 [vv. 1-3 TNM]; Pr 29:25). w20.11 pàg. 3 § 6-8

Quan et prepares per a fer un curs bíblic, ora a Jehovà pel teu estudiant i les seues necessitats. Demana-li que t’ajude a arribar al seu cor amb la Bíblia. Recorda que el teu objectiu és ajudar-lo a progressar fins al baptisme. L’estudiant també necessita comunicar-se amb Jehovà, escoltant-lo i parlant amb ell. Pot escoltar a Déu llegint la Bíblia cada dia (Js 1:8; Sl 1:1-3). Pot parlar amb Jehovà fent oració cada dia. Per això, al començar i a l’acabar cada sessió d’estudi, fes una oració sentida i menciona l’estudiant en ella. A mesura que escolte les teues oracions, aprendrà com orar de cor i que ha de dirigir-se a Jehovà en nom de Jesucrist (Mt 6:9; Jn 15:16). Imagina’t quant ajudarà l’estudiant a acostar-se encara més a Jehovà llegir la Bíblia cada dia i orar-li, és a dir, escoltar-lo i parlar amb ell (Jm 4:8). w20.10 pàg. 8 § 8; pàg. 9 § 10, 11

L’organització de Jehovà treballa de valent hui en dia per a mantindre les congregacions ben organitzades i en pau (Fets 16:4, 5). Per a il·lustrar-ho: Si assistires a l’Estudi de La Talaia en una altra congregació, inclús en un altre país, sabries quin article s’estudiaria i com s’analitzaria. Immediatament, et sentiries com en casa! Només l’esperit de Déu pot aconseguir una unió com esta (So 3:9). I què pots fer tu al respecte? Pregunta’t: «Promoc la unitat i la pau en la congregació? Soc obedient als qui porten la davantera? Poden confiar en mi els altres, especialment si tinc responsabilitats en la congregació? Soc puntual i servicial?» (Jm 3:17). Si veus que pots millorar en algun d’estos aspectes, ora demanant esperit sant. Com més permetes que l’esperit modele la teua personalitat i influïsca en les teues accions, més t’estimaran els germans i més agraïts estaran pel que fas en la congregació. w20.10 pàg. 23 § 12, 13

La Paraula de Déu pot actuar com un espill (Jm 1:23-25). Normalment, abans d’eixir de casa pel matí, ens mirem a l’espill. Aixina podem vore si necessitem fer algun canvi en el nostre aspecte abans que els altres ens vegen. De la mateixa manera, si llegim la Bíblia cada dia, vorem els canvis que hem de fer en la nostra actitud i forma de pensar. Molts germans troben pràctic llegir el text del dia tots els matins abans d’eixir de casa i permeten que el que han llegit influïsca en els seus pensaments. Després, busquen maneres d’aplicar el consell de la Paraula de Déu al llarg del dia. A més, una bona rutina d’estudi ha d’incloure llegir la Paraula de Déu cada dia i meditar en ella. Podria semblar-nos evident, però és una de les coses més importants per a mantindre’ns en el camí estret que porta a la vida. En certa manera, la Paraula de Déu és com una màquina de rajos X, ja que ens permet vore el que hi ha al nostre interior. Però, si volem beneficiar-nos del consell que rebem de la Bíblia o dels representants de Déu, hem de ser humils. w20.11 pàg. 18 § 3; pàg. 20 § 8

Encara que els cristians del segle I a sovint patiren persecució, també van disfrutar de períodes de pau. Com aprofitaren eixes oportunitats? Aquells hòmens i dones fidels predicaren les bones notícies sense descans. En efecte, el relat de Fets diu que la congregació «vivia reverenciant el Senyor i creixia» perquè continuava predicant les bones notícies. Òbviament, Jehovà va beneir la seua predicació zelosa en temps de pau (Fets 9:26-31). Els deixebles del segle I van aprofitar tota oportunitat de donar a conéixer les bones notícies. A tall d’exemple, quan l’apòstol Pau estava en Efes, es va adonar que se li havia obert una porta molt gran i, per això, es va quedar allí per a predicar i fer deixebles (1Co 16:8, 9). Els deixebles van fer un gran esforç per declarar «la bona nova de la paraula del Senyor» (Fets 15:30-35). Amb quin resultat? El text de hui ens ho diu. w20.09 pàg. 15, 16 § 6-8

Quan Adam va pecar, va portar la mort per a ell mateix i per als seus descendents. En l’actualitat, encara sentim les conseqüències de la seua desobediència. Però, que Déu ressuscitara el seu Fill ha fet possible que tinguem un futur esperançador. Tal com l’apòstol Pau va raonar: «Per la seua unió amb Adam tots moren, així també per la seua unió amb Crist tots tornaran a la vida», és a dir, «per un home vindrà la resurrecció dels morts» (1Co 15:22). A què es referia Pau quan va dir que «amb Adam tots moren»? Pau es referia als descendents d’Adam que, per haver heretat el pecat i la imperfecció, estan condemnats a mort (Rm 5:12). Adam no es troba entre els qui «tornaran a la vida». Com era un home perfecte que voluntàriament va desobeir a Déu, el sacrifici de Crist no el cobrix. El final d’Adam és el mateix que tindran aquells que «el Fill de l’home», al jutjar-los, determine que són «cabres», és a dir, que «aniran al càstig etern» (Mt 25:31-33, 46; He 5:9). w20.12 pàg. 5 § 13, 14

Si no rebem certa assignació o privilegi, pensem en l’exemple dels àngels fidels. Durant el regnat d’Acab, Jehovà els va preguntar com podrien enganyar aquell malvat rei. Alguns d’ells van fer diferents propostes, però Déu només va escollir un àngel i li va dir que la seua suggerència tindria èxit (1Re 22:19-22). ¿Es van desanimar els altres àngels fidels potser preguntant-se: «Per què m’he molestat en dir res»? No tenim raons per a pensar que ho feren. Els àngels són molt humils i volen que tot l’honor siga per a Jehovà (Jt 13:16-18; Ap 19:10). No oblides l’honor que tenim de portar el nom de Déu i d’anunciar el seu Regne. Els privilegis no ens fan més valuosos als ulls de Déu. Més bé, són la nostra modèstia i humiltat les que ens fan verdaderament preciosos per a Jehovà i els nostres germans. Per tant, demana-li a Jehovà que t’ajude a mantindre estes qualitats, medita en tots els exemples de modèstia i humiltat enregistrats en la seua Paraula, i servix els germans de bona gana en tot el que pugues (1Pe 5:5). w20.12 pàg. 26 § 16, 17

El casc de la salvació és l’esperança que Jehovà ens dona. L’esperança que ens salvarà de la mort i recompensarà tots els qui fan la seua voluntat (1Te 5:8; 1Tm 4:10; Tt 1:1, 2).L’esperança de la nostra salvació protegix la nostra manera de pensar. Ens manté centrats en les promeses de Déu i ens ajuda a vore els problemes des de la perspectiva correcta. Ens posem este casc quan mantenim la nostra manera de pensar en harmonia amb la de Déu. Una manera de fer-ho és posant la nostra confiança no en les riqueses fugisseres sinó en Déu (Sl 26:2; 104:34; 1Tm 6:17). L’espasa de l’esperit és la Paraula de Déu, la Bíblia. Esta espasa és tan penetrant que té el poder de posar de manifest qualsevol engany i d’alliberar la gent de les creences falses i dels vicis (2Co 10:4, 5; 2Tm 3:16, 17; He 4:12). Aprenem a usar-la correctament per mitjà de l’estudi personal i de la capacitació que rebem de l’organització de Déu (2Tm 2:15). w21.03 pàg. 27 § 4; pàgs. 28, 29 § 10, 11

Inclús quan estava empresonat per parlar de Jesús, l’apòstol Joan va demostrar que estimava els altres. Per exemple, va posar per escrit la revelació que havia rebut i la va enviar a les congregacions per a que saberen allò que prompte s’havia de complir (Ap 1:1). Probablement, després de ser alliberat de Patmos, Joan va escriure el seu evangeli sobre la vida i ministeri de Jesús. També va escriure tres cartes per a animar i enfortir els germans de la congregació. Podem imitar l’estil de vida abnegat de Joan i demostrar que estimem la gent pel que decidim fer amb la nostra vida. El sistema de Satanàs voldria que dedicares tot el teu temps i energies a tu mateix, intentant conseguir fama o diners. En canvi, publicadors del Regne de tot el món dediquen abnegadament tot el temps que poden a predicar les bones notícies i a ajudar la gent a acostar-se a Jehovà. w21.01 pàg. 10 § 9, 10

Jonatan podria haver-li agarrat zels a David. Com a fill del rei Saül, podria haver insistit en el seu dret d’heretar el tron (1Sa 20:31). Però Jonatan era humil i lleial a Jehovà. Així que va donar tot el seu suport a la decisió de Jehovà de nomenar a David com a futur rei. També va ser lleial a David, inclús quan això provocava la ira de Saül (1Sa 20:32-34). Jonatan li tenia tant de carinyo a David que no el veia com un rival. Era un arquer hàbil i un guerrer valerós. Ell i son pare, Saül, tenien la fama de ser «més ràpids que les àguiles» i «més valents que els lleons!» (2Sa 1:22, 23). Amb raó, podia haver presumit de les seues gestes heroiques. No obstant, no era competitiu ni rancorós. Al contrari, admirava a David pel seu valor i la seua confiança en Jehovà. De fet, després que David matara a Goliat, Jonatan va començar a estimar-se’l com a si mateix. w21.01 pàg. 21 § 6; pàg. 22 § 8, 9

Tots els cristians estan davall de l’autoritat perfecta de Jesucrist. No obstant, quan una dona cristiana es casa, arriba a estar davall de l’autoritat d’un home imperfecte. Això no sempre és fàcil. Així que, si una germana estiguera pensant en un futur marit, faria bé de preguntar-se: «Quins senyals em mostren que este germà serà un bon cap de família? Ocupen les activitats espirituals un lloc important en la seua vida? Si no, què em fa pensar que atendrà bé les nostres necessitats espirituals quan estiguem casats?». Per descomptat, la germana també hauria de preguntar-se: «Quines qualitats aportaré jo al matrimoni? Soc pacient i generosa? Tinc una relació estreta amb Jehovà?» (Ecle 4:9, 12). Lo feliç que siga una esposa en el seu matrimoni dependrà en gran manera de les decisions que prenga abans de casar-se. Milions de germanes nostres donen un excel·lent exemple al ser submises al seu marit. Mereixen tot el nostre encomi! w21.02 pàg. 8 § 1, 2

En els últims anys, molts publicadors s’han posat la meta d’aprendre un altre idioma per a ampliar el seu ministeri i servir en una congregació a on hi ha més necessitat de publicadors. És una decisió personal que han pres per a donar suport als interessos del Regne. Encara que parlar el nou idioma amb fluïdesa costa molts anys, estos germans i germanes són de gran ajuda, ja que les seues bones qualitats i experiència enfortixen i estabilitzen la congregació. Com valorem estos publicadors abnegats! Una junta d’ancians no deuria retindre’s de recomanar un germà per a servir com a ancià o servent ministerial simplement perquè encara no parla amb fluïdesa l’idioma de la congregació. Els ancians avaluaran el germà basant-se en els requisits bíblics per als ancians i servents ministerials, i no en si parla bé l’idioma de la congregació (1Tm 3:1-10, 12, 13; Tt 1:5-9). w20.08 pàg. 30 § 15, 16

Molta gent pensa que només pot ser feliç si té bona salut, molts diners i bones relacions familiars. Però la classe d’alegria que Jaume va mencionar és part del fruit de l’esperit de Déu i no depén de les circumstàncies personals (Ga 5:22). Un cristià s’alegra, o sent una gran felicitat, quan sap que està agradant a Jehovà i seguint l’exemple de Jesús (Lc 6:22, 23; Col 1:10, 11). La nostra alegria es pot comparar a la flama que es manté encesa dins d’una llanterna, protegida del vent i la pluja. De la mateixa manera, nosaltres podem conservar l’alegria dins del nostre cor sense importar què ens passe en la vida. La nostra flama no es debilita quan tenim problemes de salut o econòmics. No s’apaga quan rebem burles o oposició de familiars o altres persones. En comptes d’atenuar-se, brilla més fort cada volta que els opositors intenten extingir-la. El fet d’afrontar proves per causa de la nostra fe confirma que som deixebles verdaders de Crist (Mt 10:22; 24:9; Jn 15:20). Per esta raó, Jaume va poder escriure les paraules del text de hui. w21.02 pàg. 28 § 6

Quan lliggues passatges bíblics que mostren la importància de mantindre la calma i de confiar en Jehovà, tracta d’ensenyar-te de memòria els versicles clau. T’anirà bé llegir-los en veu alta o escriure’ls per a rellegir-los a sovint. Jehovà li va manar a Josué que llegira cada dia el llibre de la Llei en veu baixa. Estos recordatoris l’ajudarien a actuar sàviament i a superar la por que podria sentir en les seues circumstàncies (Js 1:8, 9). En la Paraula de Déu hi ha moltes expressions que poden tranquil·litzar-te en situacions que normalment et farien sentir por i ansietat (Sl 27:1-3; Pr 3:25, 26). En les nostres reunions ens beneficiem dels discursos que es presenten des de la plataforma, dels comentaris de l’auditori i de les conversacions edificants que tenim amb els nostres germans (He 10:24, 25). També ens pot animar molt expressar els nostres sentiments a amics íntims de la congregació. w21.01 pàg. 6 § 15, 16

Quan et vas batejar, vas demostrar que tenies molta fe i confiança en Jehovà. I ell, amb molt de gust, et va concedir el privilegi de formar part de la seua família. La clau està en mantindre esta confiança. Això podria paréixer fàcil a l’hora de prendre decisions molt importants. Però, què faràs en altres ocasions? És vital que tingues en compte a Jehovà en totes les teues decisions, fins i tot aquelles relacionades amb l’entreteniment, la faena i les metes que et poses. No confies en el teu propi saber, més bé, busca quins principis bíblics apliquen en les teues circumstàncies i actua en consonància amb ells (Pr 3:5, 6). Si ho fas, alegraràs a Jehovà i et guanyaràs el respecte dels germans de la congregació. Per descomptat, eres imperfecte, com tots, i a voltes cometràs errors. Però això no hauria de ser un impediment per a fer tot el que pots en el servici a Jehovà. w21.03 pàg. 6 § 14, 15

Estàs afrontant oposició per part d’alguns familiars teus? O vius en un país on l’obra dels testimonis de Jehovà està molt restringida o inclús prohibida? En eixe cas, t’animaria llegir les paraules que l’apòstol Pau va escriure mentres estava empresonat registrades en 2 Timoteu 1:12-16 i 4:6-11, 17-22. Abans de llegir estos passatges, conta-li a Jehovà el teu problema i com et fa sentir. Sigues específic. A continuació, demana-li que t’ajude a discernir els principis que es troben en estos relats sobre les proves de Pau. Estos principis t’ajudaran a saber com actuar davant de les proves que estàs passant. Jehovà havia avisat a Pau que afrontaria persecució per ser cristià (Fets 21:11-13). Com el va ajudar? Va contestar les seues oracions i el va anar enfortint amb el pas del temps. Se li va assegurar que rebria la recompensa per la qual havia treballat tant. I Jehovà també va fer que els amics lleials de Pau li donaren ajuda pràctica. w21.03 pàg. 17, 18 § 14, 15, 19