Agost

Només els qui tenen una estreta amistat amb Jesús es beneficiaran del seu sacrifici redemptor. Perquè Jesús va dir que entregaria «la vida pels seus amics» (Jn 15:13). Els servents de Jehovà que van viure abans que Jesús vinguera a la terra hauran d’aprendre sobre ell i arribar a estimar-lo quan ressusciten. Inclús estos hòmens i dones fidels necessitaran forjar una amistat amb Jesús per tal d’obtindre la vida eterna (Jn 17:3; Fets 24:15; He 11:8-12, 24-26, 31). Tenim l’honor de col·laborar amb Jesús predicant i ensenyant les bones notícies del Regne. Quan Jesús va estar en la terra, va ser un gran mestre i, des que va tornar al cel, ha seguit dirigint l’obra de predicar i ensenyar com a cap de la congregació. Ell veu i valora tot el que fas per a ajudar la major quantitat possible de persones a conéixer-lo a ell i també a son Pare. De fet, només podem complir esta labor amb l’ajuda de Jehovà i de Jesús (Jn 15:4). w20.04 pàg. 22 § 7, 8

Els títols «rei del nord» i «rei del sud» corresponien inicialment a les potències polítiques ubicades literalment al nord i al sud de la nació d’Israel. (Dn 10:14). La nació d’Israel va ser el poble de Déu fins al Pentecostés de l’any 33. No obstant, a partir d’aquell moment, Jehovà va fer evident que el seu poble estava format pels deixebles fidels de Jesús. Per tant, la major part de la profecia del capítol 11 de Daniel no es referix a la nació literal d’Israel, sinó als seguidors de Crist (Fets 2:1-4; Rm 9:6-8; Ga 6:15, 16). Encara que la identitat dels reis del nord i del sud ha anat canviant al llarg dels anys, estos reis sempre han tingut alguns factors en comú: 1) van influir significativament en el poble de Déu, 2) van demostrar que odiaven a Jehovà, el Déu verdader, per la manera com van tractar el Seu poble i, 3) els dos reis lluitarien entre ells pel poder. w20.05 pàg. 3 § 3, 4

Jehovà fa que les coses ocórreguen a l’arribar a ser el que faça falta per tal de complir el seu propòsit. Jehovà també pot fer que els humans imperfectes arriben a ser el que siga necessari per a servir-lo i complir el seu propòsit (Is 64:7 [v. 8 TNM]). D’estes maneres, Jehovà du a terme la seua voluntat, i res pot impedir-li-ho (Is 46:10, 11). Admirarem i respectarem més el nostre Pare celestial si meditem en el que ha fet i el que ens ha permés fer. Per exemple, meditar en les meravelles de la creació ens fascina i ens impulsa a reverenciar a Jehovà, qui ha causat que tot arribe a existir (Sl 8:4, 5 [vv. 3, 4 TNM]). I meditar en tot el que ha fet Jehovà per a que puguem fer la seua voluntat infondrà en nosaltres un gran respecte per ell. El nom Jehovà realment ens ompli d’admiració! Ja que engloba tot el que el nostre Pare és i tot el que ha fet i farà (Sl 89:8, 9 [vv. 7, 8 TNM]). w20.06 pàgs. 9, 10 § 6, 7

L’oxigen és un gas essencial per a la vida d’alguns organismes, inclosos els sers humans. S’ha estimat que els sers vius respiren uns cent mil milions de tones d’oxigen a l’any. Estes criatures també exhalen un gas residual anomenat diòxid de carboni. A pesar d’això, els sers vius no s’acaben tot l’oxigen, i l’atmosfera mai se satura de diòxid de carboni. Per què? Perquè Jehovà també va crear diversos organismes —des de grans arbres a diminutes algues— que transformen el diòxid de carboni en oxigen. De manera literal, el cicle de l’oxigen confirma les paraules registrades en el text de hui. Com podem cultivar apreci pel nostre fascinant planeta i tots els seus recursos? (Sl 115:16) Una manera és meditant en tot el que Jehovà ha creat. Això ens motivarà a agrair-li cada dia totes les coses bones que ens dona. També demostrem que apreciem la Terra al mantindre tan neta com siga possible la zona on vivim. w20.05 pàg. 22 § 5, 7

Jehovà ha gestionat l’atac de Satanàs amb saviesa, paciència i justícia, mostrant el seu poder incomparable d’infinites maneres. Però el que més destaca en tot el que fa és el seu amor (1Jn 4:8). No hi ha dubte que Jehovà ha treballat incansablement per a santificar el seu nom. Satanàs continua difamant el nom de Déu hui en dia. Enganya la gent fent-la creure que Déu no és poderós, just, savi ni amorós. Per exemple, intenta convéncer-los que Jehovà no és el Creador. I si creuen en Déu, intenta que pensen que Ell i els seus principis són restrictius i injustos. Inclús promou la idea que Jehovà és un Déu cruel i sense cor, que crema la gent en un infern de foc. Quan es creuen estes mentires, estan més predispostos a fer el següent pas: rebutjar el govern just de Jehovà. Fins que Satanàs siga completament vençut, voldrà que tu també rebutges a Jehovà, ho aconseguirà? w20.06 pàg. 5 § 13-15

En moltes congregacions hi ha germans i germanes esforçant-se per aprendre un nou idioma, i potser els costa expressar el que pensen. Però si mirem més enllà de les seues habilitats lingüístiques, vorem el seu amor per Jehovà i el seu desig de servir-lo. Si ens fixem en estes bones qualitats, apreciarem i respectarem profundament estos germans. No els direm «no em fas cap falta» simplement perquè no parlen bé el nostre idioma. Jehovà ens ha donat el meravellós privilegi de tindre un lloc en la seua congregació. Per tant, sense importar si som hòmens o dones, si estem casats o no, si som jóvens o majors, o si parlem cert idioma amb fluïdesa o ens costa fer-ho, tots som preciosos als ulls de Jehovà i als dels altres (Rm 12:4, 5; Col 3:10). Que tots nosaltres busquem maneres d’atresorar el nostre lloc i el dels altres en la congregació de Jehovà. w20.08 pàg. 31 § 20-22

L’apòstol Pau no va desistir de predicar als atenesos perquè la ciutat estiguera plena d’ídols, d’immoralitat sexual i de filosofies paganes, ni tampoc es va desanimar perquè l’insultaren. El mateix Pau s’havia fet cristià a pesar d’haver sigut un home blasfem, perseguidor i insolent (1Tm 1:13). Tal com Jesús va vore el potencial de Pau, ara l’apòstol veia el potencial dels habitants d’Atenes. Eixa confiança estava justificada (Fets 9:13-15). En el segle I, persones de tota classe es van fer deixebles de Jesús. Quan Pau va escriure als cristians que vivien a la ciutat grega de Corint, els va dir que abans alguns d’ells havien sigut criminals o havien tingut estils de vida escandalosament immorals. Però després va afegir: «Ara heu estat rentats» (1Co 6:9-11). I tu, hauries vist també el potencial d’estes persones per a canviar i fer-se deixebles de Crist? w20.04 pàg. 12 § 15, 16

Els ancians no haurien de precipitar-se a jutjar els qui comencen a qüestionar-se si val la pena servir a Jehovà. Més bé, tracten de comprendre per què parlen i actuen d’eixa manera. Només aixina podran dirigir l’atenció als textos bíblics que els donaran l’ànim que necessiten. El profeta Elies va fugir de la reina Jezabel (1Re 19:1-3). Pensava que el seu treball no havia servit per a res i volia morir-se (1Re 19:10). En comptes de condemnar a Elies, Jehovà li va assegurar que no estava a soles, que podia confiar en el Seu poder i que encara n’hi havia molta faena per fer. Amb bondat, va escoltar les preocupacions d’Elies i li va donar noves instruccions (1Re 19:11-16, 18). Quina lliçó aprenem? Tots nosaltres, i en especial els ancians, hauríem de tractar les ovelles de Jehovà amb bondat. Encara que una persona s’expresse amb ressentiment o senta que no mereix la misericòrdia de Déu, els ancians l’escoltaran bondadosament mentres obri el seu cor. Llavors, faran vore a l’ovella perduda que Jehovà l’estima. w20.06 pàgs. 21, 22 § 13, 14

Jehovà vol que disfrutem la companyia d’amics i familiars (Sl 133:1). De fet, Jesús tenia bones amistats (Jn 15:15). La Bíblia també descriu els beneficis de tindre amics verdaders (Pr 18:24). I, a més, ens advertix del perill d’aïllar-nos (Pr 18:1). Molts pensen que les xarxes socials són una forma de tindre molts amics i així evitar sentir-se a soles. No obstant, hem d’anar a espai a l’hora d’usar esta manera de comunicar-nos. Alguns estudis han demostrat que les persones que passen molt de temps mirant comentaris i fotos en les xarxes socials podrien acabar sentint-se a soles i deprimides. Per què? Una possible raó és que la gent sol compartir els moments més especials de la seua vida mostrant les millors fotos d’ells, dels seus amics i dels llocs més espectaculars on han estat. Qui veu estes imatges podria concloure que, a diferència d’ells, la seua vida és poc emocionant o inclús avorrida. w20.07 pàgs. 5, 6 § 12, 13

La Talaia de l’1 d’octubre de 1988 va dir: «Els ancians reconeixeran que Crist, per mitjà de l’esperit sant, pot posar en la ment de qualsevol ancià de la junta d’ancians el principi bíblic necessari per a tractar qualsevol situació o prendre qualsevol decisió important (Fets 15:7-15). Cap ancià té el monopoli de l’esperit dins de la junta». Un ancià que respecta els seus companys no tracta d’opinar sempre el primer en les reunions d’ancians, no domina la conversació ni creu que el seu criteri siga sempre el millor. En comptes d’això, dona el seu punt de vista amb humiltat i modèstia, i escolta atentament els comentaris dels altres. Més important encara, està dispost a raonar seguint els principis bíblics i la direcció del «servent fidel i sensat» (Mt 24:45-47). Quan els ancians tracten els assumptes en un ambient d’amor i respecte, l’esperit sant de Déu estarà present i els guiarà a prendre les decisions correctes (Jm 3:17, 18). w20.08 pàg. 27 § 5, 6

Els enemics de l’apòstol Pau eren molt més poderosos que ell. A sovint, ordenaven que el colpejaren i l’empresonaren. Pau també va ser maltractat per persones que havien sigut amigues seues. Alguns cristians de la congregació fins i tot se li van oposar (2Co 12:11; Fl 3:18). Però Pau va eixir victoriós de tots eixos atacs. Com ho va aconseguir? Va seguir predicant a pesar de l’oposició, va continuar sent lleial als germans inclús quan el decepcionaven i, per damunt de tot, va ser fidel a Déu fins que va morir (2Tm 4:8). Pau va superar grans adversitats, no per la seua fortalesa física sinó per la seua confiança en Jehovà. ¿Has d’aguantar insults o oposició? El nostre objectiu no és clavar una pedra en el front de ningú, com va fer David, sinó inculcar la Paraula de Déu en les ments i els cors receptius. Podem aconseguir-lo basant-nos en la Bíblia per a respondre les preguntes de la gent, sent respectuosos i amables amb aquells que ens tracten malament, i fent el bé a tots, inclús als nostres enemics (Mt 5:44; 1Pe 3:15-17). w20.07 pàg. 18 § 14, 15

Per què podem dir que Jehovà és humil? David ho va reconéixer en el text citat dalt. Tal volta, David estava pensant en el dia que el profeta Samuel va anar a casa de son pare per a ungir el futur rei d’Israel. A pesar de ser el menut de huit germans, Jehovà el va escollir a ell per a substituir el rei Saül (1Sa 16:1, 10-13). Sense dubte, David estaria d’acord amb els sentiments expressats pel salmiste quan va dir de Jehovà: «S’inclina per veure el cel i la terra. Alça de la pols el desvalgut, trau el pobre de la cendra, per asseure’l entre els poderosos» (Sl 113:6-8). Jehovà demostra que és humil per la manera de tractar els seus servents humans imperfectes. No només accepta la nostra adoració, sinó que ens considera amics seus (Jm 4:8). Per a poder tindre la seua amistat, Jehovà va prendre la iniciativa d’oferir el seu Fill com a sacrifici pels nostres pecats. Quin Déu més misericordiós i compassiu! w20.08 pàg. 8 § 1-3

Jehovà té un dia i una hora fixats per a destruir este món malvat (Mt 24:36). No actuarà abans d’hora perquè, encara que anhela ressuscitar els morts, és pacient (Jb 14:14, 15). Està esperant el moment adequat per a tornar-los la vida (Jn 5:28). Tenim bones raons per a agrair la paciència de Jehovà. Una d’elles és que, gràcies a ella, molta gent —inclosos nosaltres— ha tingut l’oportunitat de penedir-se i fer la Seua voluntat. Jehovà vol que tanta gent com siga possible puga viure per sempre. Així que demostrem el nostre agraïment per la seua paciència buscant a consciència els qui tenen «l’actitud correcta per a obtindre la vida eterna» i ajudant-los a estimar a Jehovà i a servir-lo (Fets 13:48 TNM). Llavors, tal com nosaltres, estes persones també es beneficiaran de la paciència de Jehovà. w20.08 pàg. 18 § 17

El que l’estudiant aprén en el curs bíblic no deuria arribar-li només a la ment sinó també al cor. Per què? Perquè el cor —que inclou els desitjos, emocions i sentiments— ens mou a actuar. Jesús gastava raonaments lògics que apel·laven a l’intel·lecte, però la gent també el seguia perquè els arribava al cor (Lc 24:15, 27, 32). L’estudiant necessita vore a Jehovà com una Persona real, algú amb qui pot cultivar una relació i a qui pot vore com el seu Pare, Déu i Amic (Sl 25:5). Al llarg del curs bíblic, fes que la personalitat de Déu cobre vida (Ex 34:5, 6; 1Pe 5:6, 7). Sense importar el tema que estigueu analitzant, centra l’atenció en la classe de Persona que és Jehovà. Ajuda l’estudiant a apreciar les Seues meravelloses qualitats, com l’amor, la bondat i la compassió. Jesús va dir que el manament «més gran i el primer» és: «Estima el Senyor, el teu Déu» (Mt 22:37, 38). Així que intenta infondre amor per Déu en el cor de l’estudiant. w20.10 pàg. 10 § 12

Jesús tractava totes les dones amb dignitat (Jn 4:27). Però, sentia un afecte especial per les que feien la voluntat de son Pare. És significatiu que per a ell eren com germanes, i les menciona entre les persones que considerava part de la seua família espiritual (Mt 12:50). Jesús també va ser un bon amic per a elles. Fixem-nos en l’amistat que tenia amb Maria i Marta, dos dones que aparentment eren fadrines (Lc 10:38-42). Jesús les feia sentir a gust per com els parlava i les tractava. Maria se sentia còmoda assentada als seus peus com un deixeble més. I Marta, disgustada perquè la seua germana no l’estava ajudant, va tindre prou confiança com per a expressar-li els seus sentiments. En este context informal, Jesús va poder donar ajuda espiritual a estes dos dones. I al visitar-los en altres ocasions, demostrava que s’interessava per elles i pel seu germà, Llàtzer (Jn 12:1-3). Per això, no ens sorprén que, quan Llàtzer va caure malalt, Maria i Marta acudiren a Jesús en busca d’ajuda (Jn 11:3). w20.09 pàg. 20 § 3; pàg. 21 § 6

Els deixebles de Jesús esperaven que el Regne es manifestara «immediatament» i els alliberara de l’opressió romana. I nosaltres ansiem el dia que el Regne de Déu elimine la maldat i establisca un nou món de justícia (2Pe 3:13). No obstant això, necessitem ser pacients i esperar el dia assenyalat per Déu. Jehovà li va donar temps suficient a Noé per a que construira l’arca i proclamara «la justícia» (2Pe 2:5; 1Pe 3:20). Va escoltar a Abraham quan repetidament qüestionava la Seua decisió de destruir els habitants de les malvades ciutats de Sodoma i Gomorra (Gn 18:20-33). Durant segles, va ser extraordinàriament pacient amb la nació d’Israel per la seua infidelitat (Ne 9:30, 31). Hui en dia, també veiem evidència de la paciència de Jehovà quan dona a les persones a qui atrau el temps necessari per a que es penedisquen i «arriben a la conversió» (2Pe 3:9; Jn 6:44; 1Tm 2:3, 4). Com hem vist, l’exemple de Jehovà ens dona bones raons per a ser pacients mentres continuem predicant i ensenyant. w20.09 pàg. 10 § 8, 9

Quan Jehovà ressuscite els qui han mort, els farà recobrar els records i la personalitat que els caracteritzava. Pensa en tot el que açò implica. Jehovà t’estima tant que té en compte i recorda tot el que penses, sents, dius i fas. Així que, si t’haguera de ressuscitar, podria restablir fàcilment la teua memòria, forma de pensar i forma de ser. El rei David era conscient de fins a quin punt Jehovà s’interessa en cadascun de nosaltres (Sl 139:1-4). Com et fa sentir arribar a entendre lo bé que et coneix Jehovà? Ser conscient de fins a quin punt et coneix Jehovà no deuria angoixar-te pensant que se centrarà en les teues debilitats. No oblides que Jehovà es preocupa molt per tu, valora sobretot les qualitats que et fan únic i es fixa en les vivències que han forjat la teua personalitat. Quin pensament més reconfortant! De fet, no hauries de sentir-te mai a soles. Cada minut de cada dia, Jehovà està al teu costat buscant oportunitats d’ajudar-te (2Cr 16:9). w20.08 pàg. 17 § 13, 14

A Jehovà li agrada molt instruir els seus servents. Vol que el coneguem, que l’estimem i que visquem per sempre com a fills seus. Tot açò no seria possible sense l’educació que Jehovà ens dona (Jn 17:3). De fet, en el segle I va instruir el seu poble per mitjà de la congregació cristiana (Col 1:9, 10). L’esperit sant, l’ajudant que Jesús va prometre, també va ajudar els deixebles (Jn 14:16). Els va donar més comprensió de la Paraula de Déu i els va fer recordar moltes coses que Jesús va dir i fer, i que més tard quedarien registrades en els Evangelis. Este coneixement va enfortir la fe dels primers cristians així com el seu amor per Déu, pel seu Fill i pels altres. En l’actualitat, Jehovà va predir que «en els darrers temps» gent de totes les nacions afluiria a la seua muntanya simbòlica per a aprendre els Seus camins (Is 2:2, 3). És evident que esta profecia s’està complint. w20.10 pàg. 24 § 14, 15

Què podria causar que algú rebutjara el bon consell d’un amic? L’orgull. Les persones orgulloses busquen «qui els afalague les orelles» i no volen «escoltar la veritat» (2Tm 4:3, 4). Pensen que no necessiten consell perquè es creuen més sabudes i superiors als altres. No obstant, l’apòstol Pau va escriure: «Si algú es pensa ser alguna cosa, quan de fet no és res, s’enganya a si mateix» (Ga 6:3). El rei Salomó ho va resumir molt bé al dir: «Més val un xicot pobre però intel·ligent que no un rei ancià però neci, que ja no sap aconsellar-se» (Ecle 4:13). Analitzem com va reaccionar l’apòstol Pere quan l’apòstol Pau el va corregir en públic (Ga 2:11-14). Pere podria haver-se ressentit amb Pau per la manera com li va parlar i pel moment que va triar per a corregir-lo. Però Pere era savi. Va acceptar el consell i no li va guardar rancor. En comptes d’això, temps després es va referir a Pau com «el nostre germà estimat» (2Pe 3:15). w20.11 pàg. 21 § 9, 11, 12

Assistir a les reunions de congregació ajudarà enormement l’estudiant de la Bíblia a progressar espiritualment. Tot el que escolte en les reunions aprofundirà el seu coneixement, enfortirà la seua fe i l’ajudarà a augmentar el seu amor per Déu (Fets 15:30-32). Un publicador també pot contar-li a l’estudiant com el seu amor per Jehovà el va motivar a obeir els manaments de Déu (2Co 7:1; Fl 4:13). I conéixer l’exemple de diferents germans fidels l’ajudarà a saber què significa guardar el manament de Crist d’estimar a Déu i els altres (Jn 13:35; 1Tm 4:12). Vorà que els publicadors afronten proves similars a les seues i que pot ser capaç de fer els canvis necessaris per a ser deixeble de Crist (Dt 30:11). Tots els publicadors de la congregació poden contribuir de diferents maneres al progrés espiritual dels estudiants de la Bíblia (Mt 5:16). w20.11 pàg. 5 § 10-12

No sabem si l’apòstol Pau es referia a bèsties reals en el circ de la ciutat d’Efes, o a jueus hostils i altres persones que eren com «feres» (Fets 19:26-34; 1Co 16:9; 2Co 1:8; 4:10; 11:23). Fora com fora, Pau va afrontar grans perills. A pesar d’això, va continuar mirant al futur amb optimisme (1Co 15:30, 31; 2Co 4:16-18). Vivim en temps perillosos. Alguns dels nostres germans han sigut víctimes de la delinqüència. Altres viuen en zones castigades per la guerra on no se senten segurs. I uns altres servixen a Jehovà a risc de perdre la vida o la llibertat en països on la predicació està restringida, o inclús prohibida. A pesar de les dificultats, tots estos germans i germanes continuen servint a Jehovà i són un excel·lent exemple per a nosaltres. Tenen la confiança de saber que, inclús si perderen la vida en el present sistema, Jehovà els té reservat un futur molt millor. w20.12 pàg. 9 § 3, 4

T’has sentit en algun moment desanimat perquè el teu territori sembla improductiu o perquè no trobes molta gent en casa? En eixe cas, què podem fer per a mantindre o augmentar la nostra alegria en la predicació? És important tindre el punt de vista adequat respecte al nostre ministeri. Què vol dir això? Centra’t en proclamar el nom de Déu i el Regne. Jesús va deixar clar que relativament poques persones trobarien el camí a la vida (Mt 7:13, 14). Quan prediquem, tenim el privilegi de col·laborar amb Jehovà, Jesús i els àngels (Mt 28:19, 20; Ap 14:6, 7). No oblides que és Jehovà qui atrau els mereixedors (Jn 6:44). Així que si algú no ens vol escoltar, pot ser que ho faça en una altra ocasió. Una germana que li diuen Dèbora diu: «El desànim pot ser una arma molt poderosa en mans de Satanàs». Però les seues tàctiques no tenen res a fer contra Jehovà Déu. w20.12 pàg. 26 § 18, 19; pàg. 27 § 21

Molts cristians lleials han de treballar a jornada completa per a poder mantindre les seues famílies. Però això no impedix que estos publicadors donen suport a l’organització de Déu en tot el que poden. Per exemple, alguns poden col·laborar en labors de socors o en projectes de construcció, i tots tenen l’oportunitat de contribuir econòmicament a l’obra mundial. Ho fan motivats pel seu amor a Déu i als altres. Cada setmana, tots demostrem també que estimem els nostres germans a l’assistir i participar en les reunions de congregació. Encara que estiguem cansats, anem a les reunions. Encara que estiguem nerviosos, comentem. I, encara que tots tenim problemes, ens animem els uns als altres abans o després de la reunió (He 10:24, 25). Que agraïts estem per tot el treball que fan els nostres germans i germanes! w21.01 pàg. 10 § 11

A les persones orgulloses els costa encomiar els altres i preferixen ser elles les qui reben les alabances. Tendixen a comparar-se amb els altres i a voler ser les millors. En comptes de capacitar els altres i confiar-los responsabilitats, solen pensar: «Si vols que les coses es facen bé,» —segons el seu criteri— «les has de fer tu mateix». A sovint, la persona orgullosa és ambiciosa i envejosa. Si ens adonem que tenim un problema amb l’orgull, hauríem de demanar-li seriosament a Jehovà en oració que ens ajude a renovar la nostra manera de pensar per a que este defecte no arrele en el nostre cor (Rm 12:2). Que agraïts estem de comptar amb l’exemple de Jehovà! (Sl 18:36 [v. 35 TNM]) Veiem la seua humiltat per la manera com tracta els seus servents, i volem imitar-lo. També volem seguir els bons exemples de modèstia de servents de Déu que van tindre el privilegi de caminar amb ell. Donem-li sempre a Jehovà l’honor i la glòria que es mereix! (Ap 4:11) w20.08 pàg. 13 § 19, 20

El matrimoni és un regal perfecte de Déu, però les persones que l’integren són imperfectes (1Jn 1:8). Per esta raó, la Paraula de Déu avisa que «els casats hauran de suportar contrarietats», o dificultats. Jehovà espera que els marits cristians cobrisquen les necessitats espirituals, emocionals i materials de la seua família (1Tm 5:8). Així i tot, les germanes casades han d’apartar temps cada dia per a llegir la Paraula de Déu i meditar en ella, i per a fer oracions significatives. Açò pot ser tot un repte, perquè estan molt ocupades, però és vital que s’agarren el temps necessari per a fer-ho. Per què? Perquè Jehovà vol que cada un de nosaltres cultive i mantinga una relació personal amb ell (Fets 17:27). És normal que una dona s’haja d’esforçar per ser submisa al seu marit imperfecte. Però li serà més fàcil complir amb el paper que Jehovà li ha assignat si comprén i accepta les raons bíbliques per les quals ha de respectar i obeir el seu marit. w21.02 pàgs. 8, 9 § 3, 6, 7

Les proves es poden comparar al foc que s’utilitza per a forjar la fulla d’una espasa d’acer. El procés de calfar i gelar la fulla fa l’acer més fort. De manera similar, quan afrontem proves, la nostra fe s’enfortix. Per este motiu, Jaume va escriure sobre l’aguant: «L’heu de mantenir plenament fins a la fi; així sereu perfectes en tot» (Jm 1:4). Quan veiem que les proves enfortixen la nostra fe, les aguantem amb alegria! En la seua carta, Jaume també menciona altres coses que podrien fer-nos perdre l’alegria. Una prova és no saber què fer. Quan tenim problemes, necessitem buscar a Jehovà per a que ens ajude a prendre decisions que li agraden, que beneficien els nostres germans i que ens ajuden a mantindre la nostra integritat (Jr 10:23). Ens cal saviesa per a saber quina decisió hem de prendre i què dir a aquells que se’ns oposen. No saber què fer en estes circumstàncies podria desanimar-nos i fer-nos perdre ràpidament l’alegria. w21.02 pàg. 28 § 7-9

Jehovà ens dona l’exemple. El seu amor per nosaltres és tan intens que, si li som lleials, res ens podrà separar d’ell (Rm 8:38, 39). La paraula grega traduïda «intensament» dona la idea d’estirar, inclús tensar. A voltes, potser necessitem «estirar-nos» o «tensar-nos» per a estimar afectuosament els nostres germans. Quan algú ens ofén, hem de continuar suportant-nos «amb amor els uns als altres, procurant conservar la unitat de l’Esperit amb el lligam de la pau» (Ef 4:1-3). Podrem vore més enllà dels defectes dels nostres germans i intentarem fer tot lo possible per vore’ls igual que Jehovà ho fa (1Sa 16:7; Sl 130:3). No sempre és fàcil estimar afectuosament els nostres germans, sobretot quan som conscients dels seus defectes. Sembla que esta va ser una prova per a alguns cristians del segle I, com va ser el cas d’Evòdia i Síntique. L’apòstol Pau les va animar a tindre la mateixa manera de pensar en unió amb el Senyor (Fl 4:2, 3). w21.01 pàg. 22 § 10, 11

Jóvens, els germans majors valoren molt poder servir a Jehovà colze a colze amb vosaltres! (So 3:9) Els encanta el vostre zel i l’entusiasme amb què feu el treball que se vos assigna. Vos heu guanyat la seua aprovació Jóvens, no oblideu mai que Jehovà vos estima i confia en vosaltres. De fet, va predir que en els últims dies un exèrcit d’hòmens jóvens s’oferiria de bona gana (Sl 110:1-3 TNM). Ell sap que l’estimes i que vols servir-lo de la millor manera possible. Per tant, sigues pacient amb els altres i amb tu mateix. Quan t’equivoques, accepta els consells i la disciplina que et donen, considera que ve de part de Jehovà (He 12:6). Atén diligentment qualsevol assignació que rebes. I per damunt de tot, en cada aspecte de la teua vida, fes que el teu Pare celestial estiga orgullós de tu (Pr 27:11). w21.03 pàg. 7 § 17,18

Podem desanimar-nos per molts factors, alguns interns i altres externs. Com per exemple les imperfeccions, les debilitats i les malalties. També podríem desanimar-nos per no rebre un privilegi de servici que desitgem o per haver de predicar en un territori que sembla improductiu. És fàcil que les nostres imperfeccions i debilitats ens facen tindre un punt de vista poc equilibrat sobre nosaltres mateixos. Com a resultat, podríem pensar que, per culpa dels nostres errors, Jehovà no ens acollirà mai en el paradís. Però eixa actitud pot ser perillosa. La Bíblia diu que, excepte Jesucrist, tots els humans han pecat (Rm 3:23). Però Jehovà no se centra en els nostres errors ni espera perfecció de nosaltres. Més bé, és un Pare carinyós que vol ajudar-nos. També és pacient i sap que ens esforcem per lluitar contra les nostres debilitats i per tindre un punt de vista equilibrat sobre nosaltres mateixos. Sempre està a punt per a donar-nos suport! (Rm 7:18, 19) w20.12 pàg. 22 § 1-3

La nostra vida és com un camí que ens conduïx al nou món governat per Jehovà. Cada dia, intentem seguir el trajecte que porta a la vida. Però, tal com Jesús va dir, el camí és estret i, a voltes, difícil de seguir (Mt 7:13, 14). Tots som imperfectes, i és fàcil desorientar-nos i desviar-nos-en (Ga 6:1). Si volem mantindre’ns en el camí estret que conduïx a la vida, hem d’estar dispostos a ajustar la nostra actitud, i la nostra manera de pensar i actuar. L’apòstol Pau ens anima a reajustar-nos per a seguir «el camí dret». Examinar els nostres pensaments i sentiments no és fàcil. El nostre cor és enganyós, i podria dificultar-nos percebre cap a on ens dirigix (Jr 17:9). És fàcil enganyar-nos a nosaltres mateixos amb raonaments falsos (Jm 1:22). Per tant, hem d’utilitzar la Paraula de Déu per a examinar-nos, perquè ens revela com som per dins al discernir «les intencions i els pensaments del cor» (He 4:12, 13). w20.11 pàg. 18 § 1-3

Si som humils i modestos, és més probable que siguem feliços. La raó és que, al ser conscients de les nostres limitacions, ens sentirem contents i agraïts per qualsevol ajuda que rebem de part dels altres. Per exemple, recordes l’ocasió en què Jesús va curar deu leprosos? Només un d’ells va tornar per a agrair-li que el curara d’aquella terrible malaltia. Este home humil i modest estava agraït perquè sabia que sense l’ajuda de Jesús no hauria recuperat la salut i, per això, va donar la glòria a Déu (Lc 17:11-19). Com les persones humils i modestes reconeixen que els altres tenen bones qualitats i confien en ells, solen dur-se bé amb la gent i és més probable que tinguen bons amics. També els alegra vore que els altres complixen bé qualsevol responsabilitat que reben i s’afanyen a encomiar-los i honrar-los. w20.08 pàg. 12 § 17, 18