Setembre

Pere va gastar pràcticament les mateixes paraules al citar la profecia de Joel (Fets 2:16, 17). En comptes de començar la cita amb les paraules «després d’això», Pere va dir que en els últims dies —del sistema jueu, segons el context— Déu abocaria el seu esperit «sobre tots». Açò indica que havia passat un temps considerable abans del compliment de la profecia de Joel. A partir d’aquell extraordinari derramament d’esperit sant en el segle I, la predicació va començar a créixer i va arribar a la seua màxima extensió. Quan l’apòstol Pau va escriure la seua carta als Colossencs, sobre l’any 61 de la nostra era, va poder dir que les bones notícies s’havien «anunciat a la humanitat sencera per tota la terra» (Col 1:23). En l’època de Pau, «tota la terra» comprenia el món conegut fins aquell moment. En els nostres dies, gràcies a l’ajuda del poderós esperit sant de Jehovà, la predicació s’ha expandit encara més, «fins a l’extrem de la terra»! (Fets 13:47) w20.04 pàgs. 6, 7 § 15, 16

Jehovà ens estima a cadascun de nosaltres, inclosa qualsevol ovelleta que s’ha allunyat del seu ramat (Mt 18:12-14). Jehovà va prometre que buscaria les seues ovelles perdudes i les ajudaria a recuperar la salut espiritual. També va enumerar els passos específics que faria: els mateixos passos que un pastor israelita faria si es perdera una d’elles (Ez 34:12-16). Primer, buscaria l’ovella, cosa que podria suposar molt de temps i esforç. Quan la trobara, la portaria de nou al ramat. I si l’animalet estiguera ferit o esfambrat, l’ajudaria amb tendresa, embenant-li les ferides, portant-lo al braç i alimentant-lo. Com els ancians pasturen «el ramat de Déu», han de seguir els mateixos passos per a ajudar els qui s’han extraviat de la congregació (1Pe 5:2, 3). Els busquen, els ajuden a tornar al ramat i els mostren amor donant-los l’ajuda espiritual necessària. w20.06 pàg. 20 § 10

¿Pensava Jesús que els camps estaven daurats, a punt per a la sega, perquè esperava que la majoria de la gent el seguiria? En absolut. Les Escriptures havien predit que poca gent posaria fe en ell (Jn 12:37, 38). A més, Jesús tenia l’habilitat de llegir els cors (Mt 9:4). A pesar d’això, no només prestava especial atenció als qui creien en ell, sinó que predicava amb entusiasme a totes les persones. Amb més motiu nosaltres, que no tenim eixa capacitat, hem de resistir la tendència de jutjar un territori o una persona. En comptes d’això, fixa’t en el potencial de la gent. Recorda el que va dir Jesús als seus deixebles: els camps estan daurats. Això vol dir que estan a punt per a la collita. Les persones poden canviar i fer-se deixebles de Crist. Jehovà veu estos futurs deixebles com «el bo i millor» de cada nació (Ag 2:7). Si veiem la gent com Jehovà i Jesús, intentarem familiaritzar-nos amb els seus orígens i interessos. No els vorem com a desconeguts, sinó com a possibles germans i germanes. w20.04 pàg. 13 § 18, 19

La Paraula de Déu deixa molt clar que, per a agradar a Jehovà, hem d’estimar a Jesús i mantindre viu eixe amor. Un pas que hem de fer per a tindre una amistat amb Jesús és esforçar-nos per conéixer-lo millor. Podem fer-ho llegint els Evangelis de Mateu, Marc, Lluc i Joan. Al meditar en els relats bíblics de la vida de Jesús, arribem a estimar-lo i respectar-lo per la manera tan carinyosa que tenia de tractar la gent. Per exemple, encara que era el seu Amo, no va tractar els deixebles com si foren esclaus, més bé, els contava els seus pensaments i sentiments més profunds. També compartia el dolor dels seus deixebles i plorava amb ells (Jn 11:32-36). Inclús els seus opositors reconeixien que era amic dels qui responien favorablement al missatge del Regne (Mt 11:19). Quan imitem a Jesús en la manera com tractava els seus deixebles, la nostra relació amb els altres millora, estem més contents i feliços, i creix l’apreci que sentim per ell. w20.04 pàg. 22 § 9, 10

Pel 1870, el Regne Unit tenia l’exèrcit més poderós i s’havia convertit en l’imperi més gran de la terra. La profecia de Daniel descriu aquell imperi com una banya menuda que derrota altres tres banyes: França, Espanya i els Països Baixos (Dn 7:7, 8). Este imperi va complir el paper de rei del sud fins ben entrada la Primera Guerra Mundial. En aquell temps, els Estats Units d’Amèrica s’havien convertit en la potència econòmica dominant i van començar a cooperar estretament amb el Regne Unit. Durant la Primera Guerra Mundial, els Estats Units i el Regne Unit van formar una aliança militar molt poderosa. A partir d’aquell moment, el Regne Unit i la seua antiga colònia es van convertir en la potència mundial angloamericana. Tal com Daniel havia predit, este rei va reunir «un exèrcit molt gran i poderós». L’aliança angloamericana ha sigut el rei del sud durant els últims dies. w20.05 pàg. 4 § 7, 8

L’aigua en estat líquid existix a la Terra perquè el nostre planeta està ubicat a la distància perfecta del Sol. Si estiguera un poquet més a prop, tota l’aigua s’evaporaria i la Terra seria com una roca abrasida, sense vida. Per contra, si estiguera una miqueta més lluny del Sol, l’aigua es congelaria i la Terra es convertiria en una bola gegant de gel. Com Jehovà va posar la Terra en el lloc ideal, el cicle de l’aigua sosté la vida. El Sol calfa l’aigua dels oceans i de la superfície terrestre, i l’evapora en forma de núvols. Cada any, evapora quasi 500.000 quilòmetres cúbics d’aigua que es mantenen en l’atmosfera durant uns deu dies, que després cauen en forma de pluja o neu. Amb el temps, l’aigua torna als oceans o a altres masses d’aigua i el cicle es torna a repetir. Este procés eficient i sostenible prova que Jehovà és savi i poderós (Jb 36:27, 28). w20.05 pàg. 22 § 6

Jesús ens va instar a no deixar de demanar esperit sant en oració (Lc 11:9, 13). Jehovà pot donar-nos un «poder incomparable» a través del seu esperit (2Co 4:7). Gràcies a este poder, som capaços d’aguantar qualsevol prova que podríem estar afrontant. L’esperit sant també ens ajuda a complir les nostres responsabilitats espirituals al potenciar les aptituds i habilitats que tenim per a dur-les a terme. Reconeixem amb humiltat que els bons resultats dels nostres esforços no són gràcies a nosaltres, sinó a l’ajuda de l’esperit de Déu. Podem mostrar que valorem l’esperit sant al demanar-li’l a Déu per a que ens ajude a detectar qualsevol pensament o desig impropi que estiga en el nostre cor (Sl 139:23, 24). Si fem eixa petició, Jehovà, per mitjà del seu esperit, pot fer-nos vore quines inclinacions hem de corregir. Llavors, per tal de resistir-les, hauríem d’orar per a que Déu ens done les forces a través del seu esperit. Aixina demostrarem que no volem fer res que entristisca l’esperit sant i que impedisca a Jehovà ajudar-nos (Ef 4:30). w20.05 pàg. 29 § 10-12

Quan defenem el nom de Jehovà, seguim l’exemple de Jesucrist. Ell el va donar a conéixer no només utilitzant-lo sinó també defenent la Seua reputació. Per exemple, va desmentir els fariseus que, de diverses maneres, pintaven a Jehovà com un Déu inflexible, exigent, distant i cruel. Jesús va ensenyar a la gent que son Pare era raonable, pacient, carinyós i perdonador. I els va ajudar a conéixer les Seues qualitats imitant-lo a la perfecció (Jn 14:9). Tal com Jesús, podem ensenyar a la gent lo tendre i amorós que és Jehovà. Aixina contrarestem les mentires i calúmnies que s’han dit d’ell. Santifiquem el seu nom ajudant les persones a considerar-lo sant. Amb les nostres paraules i accions mostrem a la gent com és Jehovà realment. Vindiquem eixe nom a l’ajudar-los a deixar arrere conceptes erronis que podrien tindre sobre Déu. w20.06 pàg. 6 § 17, 18

Les xarxes socials són molt útils, entre altres coses, per a mantindre el contacte amb la família i els amics. Però, t’has fixat que alguns pengen comentaris, fotos i vídeos en les xarxes socials per a donar-se importància? Pareix que el missatge que volen transmetre és «mireu-me!». Alguns inclús gasten llenguatge vulgar i obscé per a comentar les fotos que ells o altres han publicat. Açò també va en contra de la humiltat i els sentiments de germanor que, com a cristians, se’ns anima a cultivar (1 Pe 3:8). Si gastes les xarxes socials, pregunta’t: «Podrien els comentaris, fotos i vídeos que penge donar la impressió que vull presumir? Podria despertar l’enveja dels altres?». Els cristians no tenim la necessitat de donar-nos ínfules, més bé, seguim el consell bíblic que trobem en el text del dia de hui. La humiltat evitarà que imitem l’esperit vanitós d’este món (1Jn 2:16). w20.07 pàg. 6 § 14, 15

Abans que l’apòstol Pau es fera deixeble de Jesús, era un jove insolent que perseguia els cristians (Fets 7:58). Jesús va impedir que Pau, llavors conegut com Saule, seguira atacant la congregació cristiana quan li va parlar des del cel i el va deixar cego. Per a recobrar la vista, Pau es va vore forçat a buscar l’ajuda d’aquells que havia estat perseguint. Humilment va acceptar que un deixeble anomenat Ananies li restaurara la vista (Fets 9:3-9, 17, 18). Més tard, Pau va arribar a ser un membre destacat de la congregació cristiana, però mai oblidaria la lliçó que Jesús li va ensenyar de camí a Damasc. Pau va seguir sent humil i, per això, acceptava de bona gana l’ajuda dels seus germans cristians. De fet, va reconéixer que li havien «estat un consol» (Col 4:10, 11). w20.07 pàgs. 18, 19 § 16, 17

Encara que Jehovà és totpoderós, delega autoritat en els altres. Ho va demostrar a l’ungir a Jesús per a que fora Rei del Regne i també ho demostrarà quan done certa autoritat a 144.000 humans per a que governen amb el seu Fill. Òbviament, Jehovà va capacitar a Jesús per a ser rei i gran sacerdot (He 5:8, 9). I també capacita els seus cogovernants. Ara bé, no els dona esta responsabilitat i després tracta de controlar tot el que fan. En comptes d’això, confia que faran la Seua voluntat (Ap 5:10). Si el nostre Pare celestial —que no necessita l’ajuda de ningú— delega autoritat en els altres, amb molta més raó nosaltres hauríem de fer lo mateix! Per exemple, eres cap de família o ancià de congregació? Seguix l’exemple de Jehovà delegant responsabilitats en els altres i resistint la temptació de controlar tot el que fan. Quan imites a Jehovà, no només aconseguiràs que es faça el treball, sinó que també capacitaràs els altres i els infondràs més confiança (Is 41:10). w20.08 pàg. 9 § 5, 6

Com vol Jehovà que vegem les seues ovelles perdudes? Jesús ens va donar el model a seguir. Ell sabia que als ulls de son Pare totes les ovelles del Seu ramat són valuoses, per això va fer tot lo possible per ajudar «les ovelles perdudes d’Israel» a tornar a Jehovà (Mt 15:24). Com a bon pastor, Jesús també es va esforçar al màxim per evitar que cap de les ovelles de Jehovà es perdera (Jn 6:39). L’apòstol Pau va instar els ancians de la congregació d’Efes a imitar l’exemple de Jesús. «Sempre vos he mostrat que convé treballar així per no escandalitzar els dèbils, recordant les paraules de Jesús, el Senyor, quan digué: “Fa més feliç donar que rebre”» (Fets 20:17, 35). És evident que els ancians tenen una gran responsabilitat a este respecte. Salvador, un ancià d’Espanya, explica: «Pensar en la manera com Jehovà cuida de les seues ovelles perdudes em motiva a fer tot el que puc per ajudar-les. [...] Estic convençut que Jehovà vol que les cuide». w20.06 pàg. 23 § 15, 16

Jehovà serà pacient i no esperarà perfecció de part nostra fins al final dels mil anys. Mentrestant, està dispost a passar per alt els nostres pecats. Nosaltres deuríem seguir l’exemple de Jehovà sent pacients amb els nostres germans, amics i familiars, i buscant les bones qualitats que tenen. Jesús i els àngels es van alegrar molt quan la terra va ser creada. Però imagina’t la felicitat que sentiran al vore-la plena de gent perfecta que estima i servix a Jehovà de tot cor. Imagina’t el goig que sentiran els escollits per a governar amb Crist en el cel al vore com la humanitat es beneficia del seu servici (Ap 4:4, 9-11; 5:9, 10). I pensa com serà la vida quan les llàgrimes d’alegria reemplacen les de dolor, quan les malalties, la pena i la mort hagen desaparegut per sempre. Fins a eixe moment, estigues determinat a imitar l’amor, la saviesa i la paciència del nostre Pare celestial. Si ho fas, seràs feliç sense importar les proves que passes (Jm 1:2-4). Que agraïts podem estar per la promesa de Jehovà «que tant justos com injustos ressuscitaran»! (Fets 24:15) w20.08 pàg. 19 § 18, 19

La Bíblia és un regal que demostra l’amor que Déu ens té. Com el nostre Pare celestial es preocupa tant per nosaltres, va inspirar hòmens per a que l’escrigueren. Per mitjà de la Bíblia, Jehovà contesta les preguntes més importants que ens podríem fer, com per exemple: d’on venim, quin és el propòsit de la vida o què ens depara el futur. Jehovà vol que tots els seus fills sàpien la resposta a estes preguntes, per això, al llarg dels segles ha impulsat alguns hòmens a traduir la Bíblia en moltes llengües. Hui en dia, la Bíblia està disponible, sencera o en part, en més de 3.000 idiomes! És el llibre més àmpliament traduït i distribuït de la història. Demostrem que apreciem la Bíblia llegint-la cada dia, meditant en el que ens ensenya i esforçant-nos al màxim per aplicar el que aprenem. A més, li mostrem el nostre agraïment a Déu compartint el seu missatge amb tantes persones com siga possible (Sl 1:1-3; Mt 28:19, 20). w20.05 pàgs. 24, 25 § 15, 16

El territori assignat al profeta Jeremies era extremadament difícil. En una ocasió, es va sentir tan desanimat que va pensar en rendir-se, però no ho va fer perquè «la paraula» de Jehovà era com un foc en el seu interior, i no podia apagar-lo (Jr 20:9). Lo mateix passa amb nosaltres quan omplim la ment i el cor amb la Paraula de Déu estudiant-la cada dia i meditant en ella. Com a conseqüència, disfrutarem cada volta més de la predicació, i pot ser que obtinguem millors resultats (Jr 15:16). Així que, quan et sentes desanimat, suplica-li a Jehovà que et done el seu suport. Ell t’ajudarà a lluitar contra les teues imperfeccions, debilitats o malalties. Et farà tindre un punt de vista equilibrat dels privilegis de servici i t’ajudarà a mantindre una actitud positiva respecte a la predicació. I per damunt de tot, descarrega en el teu Pare celestial les teues preocupacions. Amb la seua ajuda, guanyaràs la lluita contra el desànim. w20.12 pàg. 27 § 20, 21

Per a algunes germanes, les reunions són la millor ocasió que tenen per a relacionar-se amb altres cristians. Per això, volem aprofitar estes ocasions per a saludar-les, parlar amb elles i mostrar-los que les tenim en compte. Igual que va fer Jesús, hem de dedicar temps a les nostres germanes (Lc 10:38-42). Podríem convidar-les a casa per a menjar junts o passar una estona agradable. En estes ocasions, volem assegurar-nos de mantindre conversacions edificants (Rm 1:11, 12). Els ancians fan bé de tindre present l’actitud de Jesús. Ell sabia que el fadrinatge podia ser tot un repte per a alguns, però va deixar clar que ni casar-se ni tindre xiquets és la clau de la felicitat (Lc 11:27, 28). Més bé, la felicitat verdadera prové de posar el servici a Jehovà en primer lloc en la vida (Mt 19:12). Els ancians en especial han de tractar les cristianes com si foren les seues germanes i mares espirituals. Fan bé de dedicar temps per a parlar amb elles abans o després de les reunions. w20.09 pàg. 21, 22 § 7-9

En Israel, el llaurador plantava les llavors després de les primeres pluges de la tardor i collia el gra una volta passaven les últimes pluges de la primavera (Mc 4:28). Serem savis si imitem la paciència del llaurador. Però no sempre és fàcil fer-ho. Els humans imperfectes tendim a esperar que els nostres esforços donen resultats immediats. Ara bé, si volem que el nostre hort done fruit, hem de cuidar-lo constantment llaurant, sembrant, desbrossant i regant. L’obra de fer deixebles també requerix esforç constant. Cal temps per a arrancar del cor dels nostres estudiants les males herbes del prejuí i la indiferència. La paciència ens ajudarà a no desanimar-nos quan la gent no ens escolte. També ens ajudarà, fins i tot, quan rebem alguna resposta positiva, perquè no podem obligar un estudiant de la Bíblia a tindre més fe. A voltes, inclús als deixebles de Jesús els costava captar el significat d’allò que els ensenyava (Jn 14:9). Recordem que nosaltres plantem i reguem, però és Déu qui fa créixer (1Co 3:6). w20.09 pàg. 11 § 10, 11

Tots volem que els nostres estudiants progressen fins al baptisme. Una manera important com els podem ajudar és animant-los a assistir a les reunions de congregació. A sovint, els estudiants que comencen a assistir prompte a les reunions progressen més ràpidament. Alguns mestres expliquen als seus estudiants que rebran la mitat de la seua educació bíblica a través del curs i l’altra mitat a través de les reunions. Llig Hebreus 10:24, 25 amb el teu estudiant i explica-li els beneficis que rebrà si assistix a elles. Comenta-li amb entusiasme alguna cosa que hages deprés en una de les últimes reunions. Això el motivarà més que tan sols invitar-lo a assistir. El que l’estudiant veja i senta en la seua primera reunió serà millor que qualsevol cosa que haja experimentat en cap altra reunió religiosa (1Co 14:24, 25). Podrà imitar el bon exemple dels germans que coneixerà allí, germans que també l’ajudaran a progressar cap al baptisme. w20.10 pàg. 10, 11 § 14, 15

L’esperit de Déu t’ajudarà a posar en pràctica el que lliges i estudies en la Bíblia. Ora com ho va fer el salmiste: «Ensenya’m la teua ruta, Senyor, que m’encamine en la teua veritat; que el meu cor tot sencer venere el teu nom» (Sl 86:11). Per tant, continua alimentant-te espiritualment a través de la Paraula de Jehovà i de la Seua organització. Òbviament, el teu objectiu no és tan sols obtindre coneixement sinó gravar la veritat en el teu cor i aplicar-la en la teua vida. L’esperit de Jehovà pot ajudar-te a fer-ho. Anima també els germans de la congregació, perquè ells són la teua família espiritual (He 10:24, 25). Demana-li a Déu el seu esperit per a que t’ajude a fer comentaris sincers en les reunions i a donar lo millor de tu quan tingues part en el programa. D’estes maneres demostraràs a Jehovà i al seu Fill que estimes les seues precioses «ovelles» (Jn 21:15-17). Per tant, escolta el teu Gran Instructor aprofitant al màxim el banquet espiritual que ell ens dona. w20.10 pàgs. 24, 25 § 15-17

Com va tractar Jesús els seus apòstols en aquells moments de desànim? Poc després de ressuscitar, va dir a algunes de les seues seguidores: «No tingau temor. Aneu a dur la noticia [de la meua resurrecció] als meus germans» (Mt 28:10a QE). Jesús no va donar per perduts els seus apòstols. Encara que l’havien abandonat, continuava anomenant-los els «meus germans». Igual que Jehovà, Jesús va ser misericordiós i perdonador (2Re 13:23). De la mateixa manera, ens preocupem molt per aquells que han deixat de participar en la predicació. Són els nostres germans i germanes, i els estimem. No hem oblidat els actes d’amor que estos companys van fer en el passat, alguns potser durant dècades (He 6:10). Els enyorem moltíssim! (Lc 15:4-7) Per tant, animem els inactius a assistir a les reunions de congregació. I quan vinguen a la Sala del Regne, hauríem de prendre la iniciativa i rebre’ls cordialment. w20.11 pàg. 6 § 14-17

Jaume i Joan junt amb sa mare s’acostaren a Jesús per a demanar-li un privilegi que no tenia l’autoritat de donar. Sense dubtar-ho, els va dir que només el seu Pare celestial podia decidir qui s’assentaria a la dreta i a l’esquerra d’ell en el Regne (Mt 20:20-23). D’esta manera, Jesús va demostrar que era modest i respectava els seus límits. Mai va anar més enllà del que Jehovà li havia demanat que fera (Jn 12:49). Com podem imitar l’excel·lent exemple de Jesús? Imitem l’exemple de modèstia de Jesús a l’aplicar el consell bíblic registrat en el text de hui. Així que, quan se’ns demana consell, no volem donar mai la nostra pròpia opinió o simplement dir la primera cosa que ens ve al cap. En comptes d’això, deuríem dirigir l’atenció al consell que es troba en la Bíblia i en les nostres publicacions basades en ella. D’esta manera, reconeixem els nostres límits i, amb modèstia, donem el mèrit a les «decisions [...] justes» del Totpoderós (Ap 15:3, 4). w20.08 pàgs. 11, 12 § 14, 15

Què hauries de tindre present si alguna volta penses que has de donar consell a un germà? Abans d’abordar-lo, pregunta’t: «Estic sent massa exigent, o just?». Una persona excessivament justa tendix a jutjar els altres no segons les normes de Jehovà sinó segons les seues pròpies normes, i és probable que no siga massa compassiva. Si després d’analitzar-te a tu mateix encara veus la necessitat de parlar amb el germà, identifica clarament el problema i utilitza preguntes de punt de vista per a ajudar-lo a adonar-se del seu error. Assegura’t que el teu consell està basat en les Escriptures i recorda que el germà no t’ha de donar comptes a tu sinó a Jehovà (Rm 14:10). Confia en la saviesa de la Paraula de Déu i, quan aconselles algú, imita la compassió de Jesús (Pr 3:5; Mt 12:20). No oblides que Jehovà ens donarà el mateix tracte que donem als altres (Jm 2:13). w20.11 pàg. 21 § 13

T’agradaria que la gent et jutjara pel teu color de pell, pel teu aspecte o pel teu físic? Probablement, no. És un consol saber que Jehovà no ens jutja pel que es veu a simple vista! Per exemple, quan Samuel va conéixer els fills de Jessé, no va vore lo mateix que Jehovà veia. Déu li havia dit que un dels fills de Jessé arribaria a ser rei d’Israel. Però quin de tots? Quan Samuel va vore a Eliab, el fill major, va dir: «De segur, este és l’ungit de Jehovà!». En efecte, Eliab tenia l’aparença d’un rei. Però Jehovà li va dir a Samuel: «No et fixes en el seu aspecte ni en la seua estatura. L’he descartat». Quina és la lliçó? Jehovà mateix ens dona la resposta: «L’home veu l’aparença, el Senyor veu el fons del cor» (1Sa 16:1, 6, 7). Fem bé d’imitar a Jehovà quan tractem amb els nostres germans i germanes espirituals. w20.04 pàg. 14 § 1; pàg. 15 § 3

Jesús ha estat viatjant a través de camps d’ordi que probablement encara estan verds (Jn 4:3-6). En uns quatre mesos, estos cultius ja estaran a punt per a la sega. Però Jesús diu unes paraules que poden sonar molt estranyes: «Alceu els ulls i mireu els camps; ja són rossos, a punt de segar!» (Jn 4:35, 36). Què va voler dir? Aparentment, Jesús estava parlant en sentit figurat d’una sega de persones. Considerem el que acabava de passar. Encara que els jueus normalment no tenien tractes amb els samaritans, Jesús acabava de predicar-li a una dona samaritana, i ella l’havia escoltat! De fet, mentres Jesús estava parlant dels camps que estaven daurats, «a punt de segar», un grup de samaritans anaven de camí per a escoltar-lo, animats per la samaritana (Jn 4:9, 39-42). Sobre este relat, un comentarista bíblic explica: «L’entusiasme de la gent [...] mostrava que eren com espigues madures, a punt per a ser collides». w20.04 pàg. 8 § 1, 2

Les reunions ens ajuden a millorar les nostres habilitats com a evangelitzadors i mestres mostrant-nos, per exemple, com gastar eficaçment les Ferramentes per a ensenyar. Per tant, prepara’t amb antelació el contingut de la reunió. Quan estigues allí, escolta amb atenció. I després, aplica el que has aprés. Si ho fas, seràs «un bon soldat de Jesucrist» (2Tm 2:3). També tenim el suport de milions d’àngels poderosos. Pensa en el que és capaç de fer un sol àngel (Is 37:36). I ara imagina el que pot fer un exèrcit sencer d’àngels. Cap home o dimoni pot igualar-se al poderós exèrcit de Jehovà. Si Jehovà està amb nosaltres, sempre serem més forts que els nostres opositors sense importar quants siguen (Jt 6:16). Quina gran veritat! Tin present estos pensaments quan et sentes intimidat pel que diu o fa algun company de faena, de classe o un familiar no creient. Recorda que no estàs a soles en esta batalla. Estàs seguint les instruccions de Jehovà. w21.03 pàg. 29 § 13, 14

Potser l’apòstol Pau estava citant d’Isaïes 22:13, on parla de l’actitud que tenien els israelites, qui, en comptes d’acostar-se a Déu, preferiren disfrutar dels plaers de la vida. Bàsicament, l’actitud d’aquells israelites era: «Aprofita al màxim el moment present sense parar-te a pensar en el futur». Un punt de vista comú fins i tot hui en dia. Creus que hauríem de tindre en compte la nostra esperança de la resurrecció a l’hora de triar les amistats? Els cristians de Corint havien d’evitar la companyia d’aquells que negaven la resurrecció, i això ens ensenya una lliçó important: no traurem res de bo de relacionar-nos amb aquells que viuen només per al moment present. Ajuntar-nos amb esta classe de persones podria corrompre el nostre punt de vista cristià i bons costums. De fet, podria dur-nos a adoptar un estil de vida que incloguera fer coses que Déu odia. Per això, Pau va exhortar amb fermesa: «Torneu al bon seny i no pequeu més» (1Co 15:33, 34). w20.12 pàg. 9 § 3, 5, 6

Este text descriu la manera com Jehovà ha organitzat la seua família universal. El concepte d’autoritat implica dos elements clau: el poder i la responsabilitat. Jehovà és el «cap», o la màxima autoritat, i tots els seus fills, tant en el cel com en la terra, li han de rendir comptes (Rm 14:10; Ef 3:14, 15). Jehovà ha donat autoritat al seu Fill sobre la congregació, aixina i tot, Jesús és responsable davant de son Pare per la manera com ens tracta (1Co 15:27). D’igual manera, Jehovà ha donat autoritat al marit sobre la seua família. Com pot aprendre a ser un bon cap de família? Primer ha de saber què espera Jehovà d’ell. També necessita saber per què Jehovà ha establit el principi d’autoritat i, en concret, com pot imitat l’exemple de Jehovà i Jesús. Per què és açò tan important? Perquè Jehovà espera que utilitze bé l’autoritat que ha rebut com a cap de família (Lc 12:48b). w21.02 pàg. 2 § 1-3

Ens beneficia imitar a Jehovà a l’hora de triar les coses que volem oblidar. Per exemple, la memòria de Jehovà és perfecta, però si ens penedim, ell tria perdonar i oblidar els nostres errors (Sl 25:7; 130:3, 4). I espera que nosaltres també ho fem amb els qui es penedixen d’haver-nos ferit (Mt 6:14; Lc 17:3, 4). Podem mostrar que apreciem el nostre extraordinari cervell usant-lo per a honrar Aquell que ens l’ha donat. Alguns preferixen gastar-lo amb propòsits egoistes, és a dir, per a establir les seues pròpies normes sobre el bé i el mal. Però, com Jehovà és el Creador, ¿no és raonable esperar que les seues normes siguen millors que qualsevol norma humana? (Rm 12:1, 2) Quan obeïm a Déu, disfrutem d’una vida pacífica (Is 48:18). A més, li donem un propòsit a la vida: honrar el nostre Creador i Pare celestial, i fer que se senta orgullós de nosaltres (Pr 27:11). w20.05 pàg. 24 § 13, 14

Com podem estimar més intensament els germans de la congregació? Esforçant-nos per conéixer-los millor, aixina ens resultarà més fàcil comprendre’ls i estimar-los afectuosament. L’edat i les diferències culturals no han de ser una barrera. Recorda, Jonatan tenia uns 30 anys més que David, però això no va impedir que foren bons amics. Podries buscar l’amistat d’algú que és més major o més jove que tu? Al fer-ho, mostraràs que estimes tota la germandat (1Pe 2:17). Significa açò que hem de tindre el mateix grau d’amistat amb tots els germans de la congregació? No, això no seria realista. És normal sentir més afinitat per aquells que tenen interessos similars als nostres. Jesús anomenava «amics» a tots els seus apòstols, però sentia un carinyo especial per Joan (Jn 13:23; 15:15; 20:2). No obstant això, Jesús no li va mostrar favoritisme (Mc 10:35-40 NT). w21.01 pàg. 23 § 12, 13

L’apòstol Pau va presentar el missatge als gentils d’Atenes d’una manera diferent de com el presentava als jueus en les sinagogues. Va observar el seu entorn i es va fixar en les seues tradicions religioses (Fets 17:23). Després, va buscar un punt en comú entre la forma d’adoració que tenien i la veritat de les Escriptures. Això demostra que Pau estava dispost a ajustar la seua predicació. Els va dir que el seu missatge venia del «déu desconegut», a qui estaven intentant adorar. Encara que els gentils no coneixien les Escriptures, Pau no es va donar per vençut. Més bé, els va vore com camps daurats a punt per a la sega i va adaptar la seua presentació de les bones notícies. Sigues observador com Pau. Busca indicis per a saber què creu la gent del teu territori. Per exemple, com té decorada la casa o el cotxe l’amo de casa? T’indica el seu nom, la seua forma d’arreglar-se, o la seua manera de parlar a quina religió pertany? w20.04 pàgs. 9, 10 § 7, 8