Agost

Jesús probablement estava referint-se als soldats romans que havien travessat amb claus les seues mans i els seus peus. No va permetre que les injustícies que havia patit el convertiren en una persona amargada i ressentida (1Pe 2:23). Igual que Jesús, hem d’estar dispostos a perdonar els altres (Col 3:13). Alguns, inclús familiars, podrien oposar-se’ns perquè no comprenen les nostres creences ni estil de vida. Potser diuen mentires sobre nosaltres, ens ridiculitzen davant d’altres, destruïxen les nostres publicacions o, fins i tot, ens amenacen de maltractar-nos físicament. En comptes de guardar-los ressentiment, podem demanar-li a Jehovà que els òbriga els ulls i algun dia accepten la veritat (Mt 5:44, 45). A voltes, ens podria costar perdonar, en especial si ens han tractat molt malament. Però, si permetem que l’amargura i el ressentiment arrelen en el nostre cor, estarem perjudicant-nos a nosaltres mateixos (Sl 37:8). Quan perdonem, estem impedint que les experiències negatives ens amarguen (Ef 4:31, 32). w21.04 pàgs. 8, 9 § 3, 4

Ha sigut expulsat de la congregació algú que estimes? Això pot ser una experiència molt dolorosa. Pensa en la tristesa que degué haver sentit Jehovà quan alguns membres de la seua família celestial li van girar l’esquena (Jud 6). I imagina’t lo ferit que es va sentir al vore els israelites, el seu poble escollit, rebel·lar-se contra ell una volta darrere d’una altra (Sl 78:41). Estigues segur que el nostre bon Pare celestial també sofrix quan algú que estimes el deixa. Ell comprén el dolor que sents i, amb compassió, et donarà l’ànim i el suport que necessites. Quan un fill o una filla deixa a Jehovà, és normal que els pares es pregunten què més podrien haver fet per ajudar-lo a mantindre’s en la veritat. Un germà va dir: «Em culpava a mi mateix, i açò em provocava malsons». Una germana que va afrontar una situació similar, solia pensar: «En què he fallat com a mare? Sentia que no havia inculcat bé la veritat en el meu fill». w21.09 pàg. 26 § 1, 2, 4

Alguns pensen que els servents de Déu no poden ensenyar sobre la Bíblia perquè no s’han graduat en escoles teològiques de renom. Però necessiten examinar els fets. Això és el que l’evangeliste Lluc es va esforçar per fer, ja que es va preocupar per informar-se «minuciosament de tot des dels orígens». Volia que els seus lectors constataren «la solidesa de l’ensenyament» que havien rebut sobre Jesús (Lc 1:1-4). Els jueus de l’antiga Berea eren com Lluc. Quan van escoltar per primera volta les bones notícies sobre Jesús, van consultar les Escriptures Hebrees per a confirmar que el que havien sentit era de veres (Fets 17:11). De manera similar, hui en dia també s’han d’investigar els fets. Cal comparar el que s’ha aprés dels servents de Déu amb el que diuen les Escriptures. També s’ha d’estudiar la història moderna dels testimonis de Jehovà. Si la gent fa les comprovacions degudes, no permetrà que els prejuís o els rumors afecten la seua visió de la realitat. w21.05 pàg. 3 § 7, 8

Hi ha algú en la teua congregació a qui pugues mostrar-li hospitalitat? Hi ha certs moments en què els germans apreciaran la nostra companyia. A alguns, els podria resultar difícil estar rodejats de familiars no creients durant les festivitats. Altres podrien sentir-se molt tristos en certes dates, com en l’aniversari de la mort d’un ser estimat. Quan ens oferim a passar temps amb els germans i germanes que estan passant per estes situacions, els mostrem que ens preocupem «sincerament» per ells (Fl 2:20). Hi ha moltes raons per les quals, a voltes, els cristians podríem sentir-nos a soles. Però no hem d’oblidar mai que Jehovà és plenament conscient d’estos sentiments. A sovint, utilitza els nostres germans per a donar-nos el que necessitem (Mt 12:48-50). A canvi, li demostrem el nostre agraïment per esta disposició amorosa esforçant-nos per ajudar la nostra família espiritual. Sense importar com puguem sentir-nos a voltes, recordem que, amb Jehovà, mai estarem a soles. w21.06 pàg. 13 § 18-20

Jesús va mantindre una actitud positiva i va continuar predicant a pesar de la indiferència d’alguns. Sabia lo molt que la gent necessitava conéixer la veritat, i volia donar a tantes persones com fora possible l’oportunitat d’acceptar el missatge del Regne. També sabia que alguns que inicialment serien indiferents, amb el temps, respondrien. Pensa en el que va passar en la seua pròpia família. Durant els tres anys i mig que va durar el seu ministeri, cap dels seus germans es va fer deixeble (Jn 7:5). Però, després de la resurrecció de Jesús, es van fer cristians (Fets 1:14). No sabem qui acabarà acceptant les veritats bíbliques que ensenyem. Alguns tarden més temps que altres a respondre al nostre missatge. Inclús els qui no volen escoltar-nos es fixen en la nostra bona conducta i actitud positiva i, qui sap si amb el temps «glorificaran Déu». w21.05 pàgs. 18, 19 § 17, 18

Quan Jesús va estar en la terra, va encomanar als seus seguidors una doble missió. Els va dir que predicaren les bones notícies del Regne i els va mostrar com fer-ho (Lc 8:1). Entre altres coses, Jesús va preparar els seus deixebles per a saber com reaccionar davant de qualsevol resposta al missatge del Regne, tant positiva com negativa (Lc 9:2-5). També va predir fins a on arribaria la predicació al dir que l’activitat dels seus seguidors serviria «com a testimoni per a totes les nacions» (Mt 24:14 QE; Fets 1:8). A més, els va dir que ensenyaren als futurs deixebles a observar totes les coses que ell havia manat i que esta important labor continuaria fins al nostre dia, «fins a la fi» d’este sistema (Mt 28:18-20). I, en la revelació que li va donar a Joan, Jesús va indicar clarament que vol que tots els seus deixebles ajuden la gent a aprendre sobre Jehovà (Ap 22:17). w21.07 pàgs. 2, 3 § 3, 4

Hui en dia, l’esperit de competència fa que molta gent actue de manera egoista. Un home de negocis pot recórrer a tàctiques agressives per a deixar arrere als seus competidors. Un esportiste pot lesionar deliberadament un jugador de l’equip contrari per a guanyar el partit. Un estudiant que vol accedir a una universitat prestigiosa pot fer trampa en els exàmens. Com a cristians, reconeixem que eixa conducta és incorrecta i que és part «dels desigs terrenals» (Ga 5:19-21). No obstant, podria donar-se el cas que alguns servents de Jehovà promogueren la rivalitat en la congregació inclús sense adonar-se’n. Açò és un assumpt important, perquè l’esperit de competència pot afectar la unitat de la nostra germandat. Per això, fem bé d’analitzar exemples d’hòmens i dones fidels de temps bíblics que no van cedir a l’esperit de competència. w21.07 pàg. 14 § 1, 2

L’amor lleial ens mou a ajudar els desanimats. En la congregació, hi ha germans i germanes bondadosos dispostos a ajudar els qui estan afligits. Estan desitjant fer tot el que poden per ajudar els seus germans i germanes perquè els estimen (Pr 12:25; 24:10). Açò està en harmonia amb l’exhortació que va fer l’apòstol Pau: «Animeu els temorencs, feu-vos càrrec dels dèbils, tingueu paciència amb tots» (1Te 5:14). A sovint, la millor manera d’ajudar un germà o germana desanimat és parant atenció a les seues paraules i assegurant-li que l’estimem. A Jehovà no li passarà desapercebut que mostres interés sincer a una de les seues precioses ovelles. De fet, Proverbis 19:17 afirma: «Qui es compadeix del pobre presta al Senyor i ell li retornarà el préstec». w21.11 pàg. 10 § 11, 12

Com podem preparar-nos ara per al futur? És necessari acontentar-nos amb el que tenim i fer que la nostra amistat amb Jehovà siga la nostra major alegria. Quant més coneguem el nostre Déu més segurs estarem de la seua capacitat de protegir-nos quan Gog de Magog ens ataque. Les paraules del text de hui expliquen per què David sabia que podia comptar amb el suport de Jehovà. Moltes experiències de la seua joventut mostren que confiava en el seu Déu, qui no el va decepcionar mai. Per exemple, quan es va enfrontar en batalla al gegant filisteu Goliat, li va dir: «Hui mateix el Senyor et farà caure a les meues mans» (1Sa 17:46). Posteriorment, va començar a servir en la cort del rei Saül, qui va intentar matar-lo en diferents ocasions. Però «el Senyor era amb David» (1Sa 18:12). Aquelles experiències del passat li van fer saber a David que podia comptar amb Jehovà en les proves presents. w22.01 pàg. 6 § 14, 15

Jehovà es pren el temps que siga necessari en tot el que fa per a completar la seua obra. Ho fa tant per a la glòria del seu nom com per al benefici dels altres. Considerem, per exemple, els diferents passos que va fer al preparar la terra per als humans. Al descriure’ls, la Bíblia diu que Jehovà va fixar els seus «límits», va assentar els seus «pilars» i va posar «la seua pedra principal» (Jb 38:5, 6). Fins i tot, es va parar a contemplar la seua obra (Gn 1:10, 12). ¿Pots imaginar-te com es van sentir els àngels al vore que les obres de Jehovà anaven prenent forma gradualment? Que emocionant degué haver sigut per a ells! Amb raó, la Bíblia diu que tot l’exèrcit celestial «cridava d’entusiasme». Què aprenem d’açò? Que les obres creatives van tardar molts milers d’anys en completar-se, però quan Jehovà va examinar detingudament tot el que havia fet, va dir que «era molt bo» (Gn 1:31). w21.08 pàg. 9 § 6, 7

En la paràbola de Jesús, un home estava a punt d’anar-se’n de viatge. Abans d’eixir, va cridar els seus servents i els va donar uns talents per a que feren negocis. Tenint en compte les seues diferents habilitats, l’amo li va donar cinc talents al primer servent, dos al segon i un al tercer. Els dos primers servents van traure rendiment d’estos diners. No obstant, el tercer no va fer res amb el talent que havia rebut i, per això, el seu amo el va despatxar. El primer i el segon servent es van prendre molt seriosament la responsabilitat que havien rebut i van treballar de valent per al seu amo. Com a resultat, van multiplicar per dos els talents. La diligència i habilitat d’estos servents es van vore recompensades amb generositat. El seu amo no només es va alegrar, sinó que també els va donar encara més responsabilitats. w21.08 pàg. 21 § 7; pàg. 22 § 9, 10

Jehovà està mostrant gran paciència durant els últims dies d’este sistema perquè no vol que ningú siga destruït (2Pe 3:9). Ha donat a tots l’oportunitat de penedir-se, però la seua paciència té un límit. Els qui rebutgen esta oportunitat es voran en la mateixa situació que el faraó dels dies de Moisés, a qui Jehovà va dir: «Si haguera alçat la meua mà per a castigar-vos amb la pesta, tu i el teu poble hauríeu desaparegut de la terra. Però t’he volgut mantenir amb vida per a mostrar-te el meu poder i perquè la meua anomenada arribe a tota la terra» (Ex 9:15, 16). Amb el temps, totes les nacions acabaran reconeixent que Jehovà és l’únic Déu verdader (Ez 38:23). El tremolor mencionat en el text de hui significarà destrucció eterna per als qui, com faraó, rebutgen reconéixer el dret que té Jehovà de governar. w21.09 pàgs. 18, 19 § 17, 18

T’ha dolgut quan algú que estimes ha sigut expulsat? I si un germà de la congregació et diu alguna cosa que et fa sentir pitjor del que ja estàs? Sent realistes, no tots et diran les paraules més oportunes (Jm 3:2). Tots som imperfectes, per això no deuria sorprendre’ns que alguns no sàpien què dir o que, fins i tot sense voler, et diguen alguna cosa que et ferisca. Recorda el consell de l’apòstol Pau: «Suporteu-vos els uns als altres, i si algú tinguera res contra un altre, perdoneu-vos-ho» (Col 3:13). No deixem d’ajudar els familiars que es mantenen fidels; necessiten el nostre amor i ànim més que mai (He 10:24, 25). A voltes, alguns d’ells s’han sentit com si també hagueren sigut expulsats de la congregació, i no volem que això passe! Especialment els jóvens que han patit l’expulsió d’un dels seus pares necessiten que els encomiem i animem. w21.09 pàg. 29 § 13, 14; pàg. 30 § 16

Si un germà major i un germà jove conversen, els dos se’n beneficiaran (Rm 1:12). Als jóvens vos quedarà encara més clar que Jehovà cuida dels seus servents fidels. I el germà major se sentirà dignificat i disfrutarà de contar les benediccions que ha rebut de part de Jehovà. La bellesa física normalment desapareix amb l’edat, però els qui són lleials a Jehovà es fan més i més bonics als seus ulls a mesura que passen els anys (1Te 1:2, 3). Per què podem dir això? Per què, amb el pas dels temps, han permés que l’esperit de Déu els modele i els refine. Com més coneguem els nostres benvolguts germans i germanes majors més els honrem i més aprenguem d’ells més els vorem com a tresors d’incalculable valor! La congregació es fa forta, no només quan els jóvens valoren els majors, sinó també quan els majors valoren els jóvens. w21.09 pàg. 7 § 15-18

Hem de mantindre’ns alerta per a no ser massa durs i hem d’esforçar-nos per imitar el nostre Déu, qui és «ric en misericòrdia» (Ef 2:4). La misericòrdia és més que simplement un sentiment, ja que implica prendre acció. Per esta raó, estiguem atents a les necessitats de la nostra família, de la nostra congregació i de la gent que ens envolta per a buscar oportunitats de mostrar misericòrdia. Veiem que algú necessita consol? Podem oferir ajuda pràctica a algú, potser preparant-li algun menjar o fent per ell alguna cosa? Podria algú que ha sigut restablit necessitar consol i companyia edificant? Podríem compartir el missatge animador de les bones notícies amb els altres? (Jb 29:12, 13; Rm 10:14, 15; Jm 1:27) Si estem atents a estes necessitats, vorem que hi ha moltes oportunitats de mostrar misericòrdia. Que content ha de sentir-se el nostre Pare celestial, el Déu «ric en misericòrdia», quan ens veu mostrar esta qualitat! w21.10 pàg. 13 § 20-22

En el Salm 23, David menciona coses que són realment importants, com les moltes benediccions espirituals que disfruta per acceptar a Jehovà com al seu Pastor. Déu el «guia per camins segurs» i l’ajuda lleialment en els moments bons i en els roïns. Ara bé, David reconeix que la vida en els «prats deliciosos» de Jehovà no està exempta de problemes. A voltes, podrà sentir-se desanimat, com si caminara «per la vall tenebrosa», i tindrà enemics. Però, amb Jehovà com a Pastor seu, no tindrà «por de cap mal». En quin sentit no li va faltar «res» a David? Espiritualment parlant, tenia tot el que necessitava. La seua felicitat no depenia de les coses materials. David se sentia satisfet amb el que Jehovà li donava. Per a ell, lo més important era disfrutar de la benedicció i protecció del seu Déu. Les paraules de David ens fan vore la importància de tindre un punt de vista equilibrat de les coses materials. w22.01 pàgs. 3, 4 § 5-7

Al llarg de la història, molts servents de Jehovà han predicat a persones que no volien escoltar-los. Eixe va ser el cas de Noé, qui va proclamar «la justícia» probablement per dècades (2Pe 2:5). Sense dubte, ell esperaria que altres respongueren favorablement a la seua predicació, però Jehovà no li havia donat motius per a pensar-ho. Més bé, quan li va donar les instruccions per a construir l’arca, Déu li va dir: «Entra a l’arca amb els teus fills, la teua dona i les teues nores» (Gn 6:18). I tenint en compte les dimensions i la capacitat de l’arca que Déu li havia dit que construïra, Noé podria haver-se imaginat que la resposta a la seua predicació seria limitada (Gn 6:15). Pel que sabem, cap persona d’aquell món violent va respondre a la seua predicació (Gn 7:7). Pensava Jehovà que Noé havia fracassat? D’això res! Als ulls de Déu, havia sigut un bon predicador, perquè havia complit fidelment tot el que li havia demanat (Gn 6:22). w21.10 pàg. 26 § 10, 11

Imagina’t com degué haver-se sentit Rut a l’escoltar aquelles paraules. Amb tot el que havia fet per la seua sogra! Havia plorat amb ella, l’havia consolada i havien caminat juntes durant dies. I a pesar de tot això, Noemí havia dit: «El Senyor m’hi ha fet tornar amb les mans buides». Al dir estes paraules, feia la impressió que Noemí no valorava el suport de Rut, qui estava allí escoltant-la en eixe moment. Que dolorós degué haver sigut per a Rut! Així i tot, es va mantindre al costat de la seua sogra (Rt 1:3-18). Hui en dia, a pesar de tots els nostres esforços per ajudar una germana afligida, és possible que, inicialment, ens diga alguna cosa que ens ferisca. Però ens esforcem per no prendre’ns-ho de manera personal. Ens mantenim al costat de la nostra germana necessitada i li demanem a Jehovà que ens ajude a trobar alguna manera de consolar-la (Pr 17:17). Encara que la germana podria rebutjar la nostra ajuda inicialment, l’amor lleial de Jehovà ens motivarà a esforçar-nos per mantindre’ns al seu costat (Ga 6:2). w21.11 pàg. 11 § 17-19

En la Bíblia, les paraules «sant» i «santedat» es referixen bàsicament a una persona o cosa consagrada, o neta en sentit moral i religiós. També transmeten la idea d’haver sigut apartat per a servir a Déu. En altres paraules, se’ns considerarà sants si estem moralment nets, si adorem a Jehovà com a ell li agrada i si tenim una relació estreta amb ell. La simple idea de poder tindre una relació personal amb el nostre Déu sant ens deixa sense alé, especialment quan analitzem el que la Bíblia ens ensenya sobre la santedat de Jehovà. Ell és pur i net en tot sentit. Ho sabem per la descripció que donen d’ell els serafins, unes criatures angelicals que estan a prop del Seu tron. Alguns d’ells proclamaven: «Sant, sant, sant és el Senyor de l’univers» (Is 6:3). És evident que, per a tindre una relació estreta amb el seu Déu sant, els àngels mateixos també han de ser sants i, en efecte, ho són. w21.12 pàg. 3 § 4, 5

A sovint, els jóvens es pregunten com poden aprofitar la vida de la millor manera. D’una banda, els orientadors escolars i els familiars no creients podrien animar-los a anar a la universitat per a tindre un bon treball i guanyar molts diners. Eixa opció podria acaparar-los molt de temps. Per l’altra banda, els pares i els germans de la congregació podrien animar els jóvens a dedicar la seua vida a servir a Jehovà. Què pot ajudar un jove que estima a Jehovà a escollir la millor opció? Seria bo que llegira Efesis 5:15-17. Després de meditar en estos versicles, el jove podria preguntar-se: «Què és el que “vol el Senyor”? Quina decisió el complaurà més? Quina opció em permetrà aprofitar el temps de la millor manera?». Recorda que «els temps que vivim són roïns» i que este sistema governat per Satanàs prompte s’acabarà. w22.01 pàg. 27 § 5

Quan es va convertir Jaume en un seguidor lleial de Jesús? El relat diu que després que Jesús ressuscitara d’entre els morts, «es va aparéixer a Jaume i, més tard, a tots els apòstols» (1Co 15:7). Eixe encontre va marcar un punt d’inflexió en la vida de Jaume. De fet, estava present quan els apòstols esperaven rebre l’esperit sant en la sala d’una casa de Jerusalem (Fets 1:13, 14). Més tard, Jaume va tindre el privilegi de servir com a membre de la junta directiva del segle I (Fets 15:6, 13-22; Ga 2:9). I un poc abans de l’any 62, va escriure per inspiració una carta als cristians ungits. Hui en dia, esta carta també ens beneficia a nosaltres, tant si tenim l’esperança celestial com terrenal (Jm 1:1). D’acord amb Flavi Josep, un historiador del segle I, Jaume va ser executat per orde del gran sacerdot jueu Ananies el Jove. Jaume es va mantindre fidel a Jehovà fins que va acabar la seua vida en la terra. w22.01 pàg. 8 § 3; pàg. 9 § 5

Una lliçó que podem extraure del text de hui és que no hem d’esperar que Jehovà ens protegisca dels perills que posen a prova la nostra fe. Tal com Jesús va ser posat a prova fins al límit, nosaltres també hem d’estar preparats per a demostrar que som fidels fins a la mort si fora necessari (Mt 16:24, 25). No obstant, tenim la certesa que Déu no permetrà que siguem provats més enllà del que podem suportar (1Co 10:13). Una altra lliçó que aprenem és que, igual que Jesús, podem patir injustament (1Pe 2:19, 20). Aquells que s’oposen a nosaltres ho fan, no perquè hagem fet alguna cosa malament, sinó perquè no som part del món i donem testimoni de la veritat (Jn 17:14; 1Pe 4:15, 16). Jesús comprenia per què Jehovà havia permés que sofrira. Però a diferència d’ell, quan han estat sotmesos a prova, alguns servents fidels s’han preguntat per què Jehovà ha permés que passen certes coses (Ha 1:3). El nostre Déu, que és misericordiós i pacient, sap que a eixos servents no els falta fe, sinó que necessiten el consol que només ell els pot donar (2Co 1:3, 4). w21.04 pàg. 11 § 9, 10

Jehovà acceptarà la nostra adoració si està en harmonia amb la seua voluntat i es fa amb amor i respecte per ell. Sabem que es mereix ser adorat. I volem que la nostra adoració siga de la millor qualitat possible. Una manera d’adorar a Jehovà és quan li orem. Les Escriptures comparen les nostres oracions a l’encens preparat meticulosament que s’oferia en el tabernacle i, més tard, en el temple. Este encens agradava a Déu. De la mateixa manera, Jehovà «es complau» amb les nostres oracions sinceres inclús quan gastem paraules senzilles (Pr 15:8; Ex 30:7). A Jehovà li agrada escoltar-nos quan li expressem el nostre amor i gratitud. Ell vol que li contem les nostres preocupacions, esperances i desitjos. Així que, abans d’orar-li, per què no et pares a pensar detingudament en què li diràs? D’esta manera, li oferiràs el millor «encens» possible al teu Pare celestial. w22.03 pàg. 20 § 2; pàg. 21 § 7

En Harmagedon, no dependrà de nosaltres decidir qui rebrà la misericòrdia divina i qui no (Mt 25:34, 41, 46). Ens faran entropessar les decisions que prenga Jehovà? És evident que hem d’enfortir ara la nostra confiança en Déu per a poder confiar en ell plenament en el futur. Imagina’t lo bé que estarem en el nou món de Déu! La religió falsa haurà desaparegut, així com el cobdiciós sistema comercial i el sistema polític que ha oprimit les persones i els ha causat tant de patiment. La mala salut, l’edat avançada i la mort dels nostres sers estimats ja no seran part de la nostra vida. A més, Satanàs i els dimonis seran confinats durant mil anys, i desapareixerà tot el mal que ha causat la seua rebel·lió (Ap 20:2, 3). Que agraïts estarem d’haver confiat en la manera que té Jehovà de fer les coses! w22.02 pàgs. 6, 7 § 16, 17

Jesús prenia la iniciativa en fomentar la pau i animava els altres a resoldre les diferències que els dividien. Els va ensenyar a fer les paus amb els altres si volien que Jehovà acceptara la seua adoració (Mt 5:23, 24). I, en repetides ocasions, va ajudar els seus apòstols a deixar de discutir sobre quin d’ells era el major (Lc 9:46-48; 22:24-27). Per a promoure la pau no només hem d’evitar crear conflictes, també hem de prendre la iniciativa en fer les paus i animar els nostres germans i germanes a resoldre els seus desacords (Fl 4:2, 3; Jm 3:17, 18). Per tant, preguntem-nos: «Què estic dispost a sacrificar per tal de fer les paus amb els altres? Quan un germà o germana m’ofén, li guarde rancor? Espere que siga l’altra persona qui vinga a fer les paus amb mi o faig jo el primer pas encara que em parega que la culpa és seua?». w22.03 pàg. 10 § 10, 11

En l’actualitat, està complint-se una profecia bíblica molt antiga que deia respecte als servents de Jehovà guiats per Jesucrist: «El teu poble s’oferirà voluntàriament» (Sl 110:3 TNM). Cada any, estos servents zelosos dediquen centenars de milions d’hores a l’obra de predicar de manera voluntària i ho fan amb els seus propis recursos. També aparten temps per a donar suport físic, emocional i espiritual als seus companys cristians. A més, els germans nomenats dediquen moltíssimes hores a preparar les parts que tenen en les reunions i a visitar els germans per a animar-los. Quina motivació tenen en comú tots estos germans? Sense dubte, és l’amor per Jehovà i pels altres (Mt 22:37-39). Jesús ens va deixar un exemple extraordinari a l’hora de posar els interessos dels altres per damunt dels seus, i nosaltres ens esforcem per seguir els seus passos (Rm 15:1-3). Si ho fem, obtindrem molts beneficis. w22.02 pàg. 20 § 1, 2

En la societat agrícola d’Israel, s’havia de pagar el jornal dels treballadors contractats a l’acabar la jornada. Si al final del dia no es pagava al treballador, este no tindria diners per a alimentar la seua família. Jehovà mateix ho va explicar: «Aquell home és pobre i necessita el seu jornal per a viure» (Dt 24:14, 15; Mt 20:8). Hui en dia, molts treballadors cobren una o dos voltes al més, no tots els dies. No obstant, el principi exposat en Levític 19:13 encara és vàlid. Alguns caps se n’aprofiten dels seus empleats pagant-los molt menys del que es mereixen. Saben que estos treballadors estan desesperats i que continuaran treballant per a ells encara que siga per un sou miserable. Per dir-ho aixina, estos patrons estan retenint «la paga del jornaler». Un cristià que contracta altres persones hauria d’assegurar-se que és just amb els seus empleats. w21.12 pàg. 10 § 9, 10

Després de tot el que havia patit, Jesús devia tindre molta set i necessitava ajuda per a saciar-la. No va pensar que expressar els seus sentiments fora un signe de debilitat, i nosaltres tampoc deuríem fer-ho. Al llarg de la nostra vida, potser hem preferit no contar als altres les nostres necessitats. Però, si arriba el moment en què necessitem ajuda, no hauríem de dubtar en demanar-la. Per exemple, si som majors o estem malalts, probablement hagem de demanar-li a algun amic que ens porte a comprar o al metge. O si estem desanimats, potser necessitem demanar-li a un ancià o a un altre cristià madur que ens escolte o ens diga «una bona paraula» que ens anime (Pr 12:25). Recordem que els nostres germans ens estimen i volen ajudar-nos «quan les coses van malament» (Pr 17:17). Però, no poden llegir-nos la ment, no poden saber que necessitem ajuda si no prenem la iniciativa en dir-los-ho. w21.04 pàgs. 11, 12 § 11, 12

A molts de nosaltres ens costa adaptar-nos als canvis. Per exemple, alguns que han servit durant molts anys en alguna faceta del servici a temps complet han rebut un canvi d’assignació. Altres han hagut de renunciar a un privilegi que valoraven molt degut a l’edat. Si hem viscut algun d’estos canvis, és normal sentir-nos decepcionats. Afrontem millor els canvis quan veem les coses des del punt de vista de Jehovà. Pensa en tot el que ell està fent hui en dia i en el magnífic privilegi que tenim de ser els seus col·laboradors (1Co 3:9). L’amor que Jehovà sent per nosaltres no canviarà mai. Per això, si un canvi en l’organització de Jehovà t’afecta personalment, evita obsessionar-te amb les raons per les quals s’ha fet. En comptes de pensar que «els temps passats» eren millors, demana-li a Jehovà que t’ajude a vore la part bona del canvi (Ecle 7:10). Mantinguem una actitud positiva. D’esta manera, quan les nostres circumstàncies canvien, ens mantindrem fidels i no perdrem l’alegria. w22.03 pàg. 17 § 11, 12

A qui li mostra Jehovà amor lleial? La Bíblia diu que podem estimar coses com la «Llei» de Déu, «la saviesa», «la vida» o «el món», per mencionar-ne només algunes (Sl 119:97; Pr 4:6; 1Pe 3:10; 1Jn 2:15). No obstant, l’amor lleial no va dirigit mai a coses o conceptes abstractes, sinó únicament a persones. Però Jehovà no li mostra amor lleial a qualsevol, més bé, el mostra als qui tenen una relació especial amb ell. El nostre Déu és fidel als seus amics, té un meravellós propòsit per a ells i no deixarà mai d’estimar-los. Jehovà ha mostrat amor a tots els humans en general. De fet, Jesús li va dir a Nicodem: «Déu ha estimat tant el món [o la humanitat] que ha donat el seu Fill únic perquè no es perda cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguen vida eterna» (Jn 3:1, 16; Mt 5:44, 45). w21.11 pàg. 2 § 3; pàg. 3 § 6, 7

La vida en este sistema és difícil i, probablement, empitjore encara més en el futur (Mt 24:21). Quines ganes que tot açò haja passat, que s’oblide i que mai més es torne a repetir! (Is 65:16, 17) Està clar que necessitem continuar enfortint el nostre aguant. Jesús ens va dir el perquè: «Amb la vostra perseverança salvareu la vida!» (Lc 21:19). Vore com altres han aguantat proves similars a les nostres pot enfortir el nostre aguant. Qui és el millor exemple d’aguant? Jehovà Déu. Potser et sorprén la resposta però, si ho penses bé, té tot el sentit. Este món controlat pel Diable està plagat de problemes. Jehovà té el poder d’acabar amb ells en un instant, però està esperant a fer-ho en un futur (Rm 9:22). Mentrestant, Déu continua aguantant fins que arribe el dia assenyalat. w21.07 pàg. 8 § 2-4