Novembre

Veritat que has sentit l’ajuda de Jehovà moltes voltes? Segurament t’ha ajudat a mantindre la calma davant d’una persona que no ha sigut amable. Potser també t’ha ajudat a recordar just el text que volies compartir amb l’amo de casa o t’ha donat les forces per a continuar davant de la indiferència del territori (Jr 20:7-9). Jehovà també ens mostra la seua bondat capacitant-nos per a la predicació. En la reunió d’entre setmana, veem exemples de conversacions ben pensades, i se’ns anima a posar-les en pràctica. Al principi, provar una cosa nova ens podria posar un poc nerviosos. Però quan ho fem, comprovem que estes suggerències funcionen bé en el nostre territori. En les reunions i assemblees, també se’ns anima a provar diferents formes de predicació que tal volta no hem gastat abans. De nou, això implicarà eixir de la nostra zona de confort. Però d’esta manera, li donem a Jehovà l’oportunitat de beneir-nos. w21.08 pàg. 27 § 5, 6

Temps després d’escriure una carta als corintis on els havia donat consell ferm, Pau va enviar allí a Titus. Quina alegria es va emportar quan es va enterar que havien acceptat el seu consell de bona gana! (2Co 7:6, 7) Els ancians poden seguir l’exemple de Pau passant temps amb els germans. Una manera de fer-ho és arribant prompte a les reunions per tal de tindre conversacions significatives amb ells. A voltes, només es necessiten uns minutets per a donar l’ànim que el germà o la germana necessita (Rm 1:12). Altres maneres com els ancians poden seguir l’exemple de Pau són: usant la Paraula de Déu per a enfortir els germans i assegurar-los que Jehovà els estima; buscant oportunitats per a encomiar-los; i basant el seu consell en la Bíblia, donant-los-el de manera específica però bondadosa, ja que volen que els germans el reben bé i l’apliquen (Ga 6:1). w22.03 pàgs. 28, 29 § 11, 12

Hui en dia, Jehovà li dona al seu poble un «poder incomparable» per a que puga continuar servint-lo fidelment. Una manera com ens enfortix és per mitjà de l’oració. En Efesis 6:18, l’apòstol Pau ens anima a orar «en tota ocasió» i, com a conseqüència, Déu ens enfortirà. A voltes, podríem sentir-nos tan desbordats que no sabem què dir-li a Jehovà en oració. Però ell ens convida a orar-li inclús quan se’ns fa difícil trobar les paraules per a expressar els nostres pensaments i emocions (Rm 8:26, 27). També ens enfortix per mitjà de la Bíblia. Tal com les Escriptures van enfortir i consolar a Pau, també ho poden fer amb nosaltres (Rm 15:4). Quan llegim un passatge de la Paraula de Déu i meditem en ell, Jehovà pot utilitzar el seu esperit per a ajudar-nos a comprendre millor com ens aplica (He 4:12). w21.05 pàg. 22 § 8-10

Encara que ens prenem la comissió d’ensenyar molt seriosament, afrontem reptes que podrien impedir-nos fer tant com voldríem. Podríem sentir-nos limitats per les nostres circumstàncies. Per exemple, alguns publicadors són majors o tenen mala salut. Si esta és la teua situació, recorda que podem conduir cursos bíblics progressius per mitjans electrònics. Així que pots començar i conduir un estudi des de la comoditat de ta casa. També hi ha un altre avantatge. A algunes persones els agradaria estudiar la Bíblia, però no poden en l’horari que normalment dediquem a la predicació. No obstant, sí que podrien de bon matí o tard per la nit. Podries adaptar el teu horari per a cobrir esta necessitat? Recorda que, com Nicodem ho preferia així, Jesús va estar dispost a reunir-se de nit amb ell per a ensenyar-li (Jn 3:1, 2). w21.07 pàg. 5 § 10, 11

Als deixebles de Joan el Baptiste els estranyava que els deixebles de Jesús no feren dejú. Jesús els va explicar que no tenien raó per a dejunar mentres ell estiguera amb vida (Mt 9:14-17). No obstant, els fariseus i altres opositors el condemnaren perquè no seguia els seus costums ni tradicions. S’enfadaven amb ell quan curava algú durant el sàbat (Mc 3:1-6; Jn 9:16). Per una part, s’enorgullien d’obeir devotament la llei del sàbat, però per l’altra, no tenien problema de fer negocis en el temple. I damunt, s’indignaven quan Jesús els condemnava per fer-ho (Mt 21:12, 13, 15). A més, aquells a qui Jesús va predicar en la sinagoga de Natzaret es posaren furiosos quan els va posar exemples de la història d’Israel que demostraven el seu egoisme i falta de fe (Lc 4:16, 25-30). L’inesperat comportament de Jesús els va fer entropessar (Mt 11:16-19). w21.05 pàgs. 5, 6 § 13, 14

Animar-nos a aprendre de les experiències de la vida real és una manera com Jehovà ens advertix de l’orgull i la cobdícia. Quan pensem en la cobdícia, probablement ens ve a la ment Satanàs el Diable. Com un dels àngels de Jehovà, degué haver tingut molts privilegis. Però en volia més, volia l’adoració que només mereix Jehovà. Satanàs desitja que siguem com ell, així que intenta fer-nos sentir insatisfets amb el que tenim. La primera volta que ho va intentar va ser quan va parlar amb Eva. Jehovà amorosament els havia dit, a ella i al seu marit, que podien «menjar dels fruits de tots els arbres del jardí» excepte d’un (Gn 2:16). Així i tot, Satanàs va enganyar a Eva per a que pensara que necessitava menjar de l’únic arbre que estava prohibit. Eva no va valorar el que tenia, en volia més. I tots sabem el que va acabar passant: va pecar i amb el temps va morir (Gn 3:6, 19). w21.06 pàg. 14 § 2, 3; pàg. 17 § 9

Adam i Eva havien de tindre descendència i cuidar de la terra. Si hagueren sigut obedients i hagueren cooperat amb el propòsit de Jehovà, tant ells com els seus descendents haurien continuat sent membres de la família de Déu per sempre. Adam i Eva tenien un lloc honorable en la família de Jehovà. Referint-se al ser humà, el rei David li va dir a Jehovà el que llegim en Salm 8:6 (v. 5 TNM) i la seua nota: «L’has fet una mica inferior als àngels, l’has coronat de glòria i dignitat». En efecte, Jehovà no va donar als humans el mateix poder, intel·ligència i habilitats que als àngels (Sl 103:20). Però, la humanitat només és «una mica inferior» a estos poderosos sers espirituals. Tristament, Adam i Eva van perdre el lloc que tenien en la família de Jehovà. Açò ha tingut conseqüències desastroses per als seus descendents. Però, el propòsit de Jehovà no ha canviat. Ell vol que els humans obedients siguen els Seus fills per sempre. w21.08 pàgs. 2, 3 § 2-4

En l’actualitat, molts servents de Jehovà afronten oposició. Per exemple, alguns viuen en països on el govern imposa restriccions a la nostra obra. Són arrestats i conduïts «davant dels governadors i els reis», i açò els permet donar-los testimoni (Mt 10:17, 18). Altres germans afronten una classe d’oposició diferent. Encara que alguns d’ells viuen en països on hi ha llibertat per a adorar a Jehovà, afronten l’oposició de familiars que no volen que servisquen a Déu (Mt 10:32-36). En molts casos, quan els opositors s’adonen que els seus esforços per desanimar els seus familiars Testimonis no servixen de res, deixen d’oposar-se. Fins i tot, alguns dels qui s’oposaven violentament, amb el temps, es feren Testimonis. Per tant, a l’afrontar oposició, no et rendisques. Sigues valent i no tingues por, perquè Jehovà i el seu esperit sant estan del teu costat! w22.03 pàg. 16 § 8

La Bíblia revela que Jehovà odia els «ulls altius», la «llengua mentidera» i les «mans tacades de sang innocent» (Pr 6:16, 17). També abomina «l’home fals i sanguinari» (Sl 5:7 [v. 6 TNM]). Odia tant estes actituds i accions que va exterminar els malvats en els dies de Noé perquè havien omplit la terra de violència (Gn 6:13). I, a través del profeta Malaquies, va dir que odia els qui tramen traïdorament divorciar-se del seu cònjuge innocent. Jehovà rebutja l’adoració d’estes persones i els demanarà comptes per la seua conducta (Ml 2:13-16; He 13:4). En la seua Paraula, Jehovà ens exhorta: «Detesteu la maldat» (Rm 12:9 NT). La paraula detestar descriu una forta resposta emocional, significa ‘odiar alguna cosa intensament’ o ‘sentir aversió’ per ella. Per tant, la simple idea de fer alguna cosa que Jehovà diu que està malament deuria repugnar-nos. w22.03 pàg. 5 § 11, 12

Prompte, el nostre Pare celestial ens beneirà generosament per mitjà del seu Regne. Aquells que continuen esperant en Jehovà rebran moltes benediccions tant ara com en el futur. Quan els servents de Déu entren en el nou món, no hauran de tornar a passar mai més les ansietats i les proves que afronten hui en dia. La injustícia serà cosa del passat, i el dolor ja no existirà (Ap 21:4). Ja no haurem d’esperar amb ànsia el que necessitem perquè hi haurà abundància (Sl 72:16; Is 54:13). No creus que això serà meravellós? Mentrestant, Jehovà està preparant-nos ara per a viure davall del seu govern. Ho fa a l’ajudar-nos a superar els mals hàbits i a cultivar les qualitats que el complauen. Per això, no et desanimes ni et dones per vençut, perquè lo millor està per vindre! Amb un futur brillant davant nostre, estiguem dispostos a esperar pacientment en Jehovà mentres completa la seua obra! w21.08 pàg. 13 § 17-19

Poc després de rebre la carta de l’apòstol Pau, els cristians de Judea van haver de deixar les seues cases, els seus negocis i els seus parents no creients per a fugir «a les muntanyes» (Mt 24:16). No hi ha dubte que, en aquell moment, necessitaven ajudar-se els uns als altres. Si abans d’açò ja havien aplicat el consell de Pau de compartir el que tenien amb els altres, els degué resultar més fàcil adaptar-se a les noves circumstàncies. Pot ser que els nostres germans i germanes no sempre ens diguen el que necessiten. Així que siguem accessibles. Segur que en la teua congregació hi ha germans que sempre estan dispostos a ajudar els altres i que no ens fan sentir mai que som una càrrega per a ells. Sabem que podem comptar amb ells quan sorgix una necessitat. Veritat que ens agradaria imitar el seu exemple? w22.02 pàgs. 23, 24 § 13-15

En els últims anys, s’han reorganitzat moltes congregacions i circuits. Si ens ho demanaren, ¿estaríem dispostos a separar-nos de la família i els amics? Com els ancians no reben direcció divina per a assignar on anirà cada publicador, se’ns podria fer difícil acceptar les seues instruccions. Però Jehovà confia en els ancians per a prendre eixes decisions, i nosaltres també ho hauríem de fer. Per què deuríem col·laborar amb ells i donar suport a les seues decisions encara que estes no siguen les que més ens agraden? Perquè aixina ajudem a preservar la unitat del poble de Déu. A més, les congregacions prosperen quan tots acceptem amb humiltat les decisions que pren la junta d’ancians (He 13:17). I, sobretot, li demostrem a Jehovà que confiem en ell quan cooperem amb els qui ha designat com a pastors nostres (Fets 20:28). w22.02 pàgs. 4, 5 § 9, 10

Si eres un germà batejat, podries millorar les teues habilitats com a mestre. Per què? Perquè si poses «tot l’interés» en la teua lectura, oratòria i ensenyança, seràs una benedicció per als qui t’escolten (1Tm 4:15). Posa’t la meta d’estudiar i aplicar cada aspecte de l’oratòria que s’analitza en el fullet Millora en la lectura i l’ensenyança. Estudia’ls un per un, practica regularment en casa i esforça’t per posar en pràctica eixe aspecte en les teues assignacions. Com el conseller auxiliar i els altres ancians «es dediquen a la predicació i a l’ensenyament», per què no els demanes suggerències? (1Tm 5:17) No et centres només en comprendre la lliçó, sinó també en ajudar els teus oients a enfortir la seua fe o a motivar-los a actuar de certa manera. Al fer-ho, augmentaràs la teua alegria i la d’ells. w21.08 pàg. 24 § 17

Si veiem els altres superiors a nosaltres, no competirem amb aquells que tenen més capacitats i habilitats que nosaltres. Més bé, ens alegrarem per ells, i encara més si estan utilitzant eixes habilitats per a servir i alabar a Jehovà. Com a resultat, tots promourem la pau i la unitat en la congregació. Podem controlar la nostra tendència cap a l’enveja cultivant la modèstia, és a dir, sent conscients de les nostres pròpies limitacions. Si som modestos, no intentarem demostrar que som millors que els altres. En lloc d’això, intentarem aprendre d’aquells que tenen més capacitats que nosaltres. Per exemple, si un germà de la congregació fa molt bons discursos, podríem preguntar-li com se’ls prepara. Si una germana és bona cuinera, podríem demanar-li suggerències per a millorar les nostres habilitats culinàries. w21.07 pàgs. 15, 16 § 8, 9

En el llibre de Nombres, llegim que Jehovà va condemnar a mort un israelita per arreplegar llenya durant el sàbat, mentres que, en el Segon llibre de Samuel, veem que segles després Jehovà va perdonar el rei David encara que havia comés adulteri amb l’esposa d’Uries i, damunt, havia fet que el mataren (Nm 15:32, 35; 2Sa 12:9, 13). Podríem preguntar-nos per què Jehovà va perdonar a David, però va sentenciar a mort l’altre home per cometre un pecat aparentment menys greu. La Bíblia no sempre dona tots els detalls d’un relat. En el cas de David, sabem que s’havia penedit de tot cor del que havia fet (Sl 51:4-6 [vv. 2-4 TNM]). Però, quina classe de persona era l’home que va infringir la llei del sàbat? Li sabia mal el que havia fet? Havia desobeït les lleis de Jehovà anteriorment? Havia ignorat o, fins i tot, rebutjat les advertències que li havien donat? La Bíblia no ho diu, però coneixem prou a Déu com per a estar segurs que «és just en tots els seus camins» (Sl 145:17 TNM). w22.02 pàgs. 2, 3 § 3, 4

La persona modesta ajusta les seues expectatives respecte al que pot fer, i això li permet mantindre l’alegria i continuar treballant. Podríem comparar-la amb algú que puja en cotxe un port de muntanya. El conductor ha de posar una marxa més curta per a poder pujar la costera. És de veres que això li suposarà anar més lent, però li permetrà continuar avançant. De manera similar, la persona modesta sap quan ha de reduir la marxa per a continuar servint a Jehovà i seguir ajudant els altres (Fl 4:5 TNM). Vegem l’exemple de Barzil·lai, qui tenia 80 anys quan el rei David li va oferir formar part de la cort reial. Com era modest, va declinar l’oferta del rei. Conscient de les seues limitacions, Barzil·lai va recomanar a Quimham, un home més jove, per a que ocupara el seu lloc (2Sa 19:36-38 [vv. 35-37 TNM]). Igual que Barzil·lai, els germans majors donen de bona gana als jóvens l’oportunitat d’assumir noves responsabilitats. w21.09 pàg. 10 § 6, 7

Et costa vore a Jehovà com un Pare amorós? A alguns ens podria passar, perquè de xicotets el nostre pare va ser dur i no ens va tractar bé. Que reconfortant és saber que Jehovà comprén a la perfecció els nostres sentiments! Ell vol estar al nostre costat. Per això, la seua Paraula ens exhorta: «Acosteu-vos a Déu, i Déu s’acostarà a vosaltres» (Jm 4:8). Jehovà ens estima i s’oferix a ser el millor Pare que mai podríem tindre. Jesús pot ajudar-nos a acostar-nos a Jehovà. De fet, el coneix tan bé i reflectix les Seues qualitats d’una manera tan perfecta, que va dir: «Qui m’ha vist a mi ha vist el Pare» (Jn 14:9). Igual que faria un germà major, Jesús ens ensenya a respectar i obeir el nostre Pare, a evitar desagradar-li i a obtindre la Seua aprovació. Però, sobretot, el que va fer quan va estar en la terra va demostrar clarament lo bondadós i carinyós que és Jehovà. w21.09 pàg. 21 § 4, 5

El poble de Jehovà està unit adorant l’únic Déu verdader. Jehovà ha confiat als ancians la gran responsabilitat de mantindre net el Seu poble. Si un germà comet un pecat greu, Jehovà espera que els ancians determinen si continuarà formant part de la congregació. Per a prendre esta decisió, entre altres coses, necessiten saber si està verdaderament penedit. Ell podria dir que ho està, però odia realment el pecat que ha comés? Està decidit a no repetir-lo? Si va ser per culpa de les males companyies, està dispost a tallar amb elles? A part de respondre estes preguntes, els ancians consideren els fets a la llum de les Escriptures tenint en compte l’actitud del pecador cap al que ha passat. Després de fer tot açò, estan en condició de decidir si el pecador pot quedar-se en la congregació o no. En alguns casos, haurà de ser expulsat (1Co 5:1-13). w22.02 pàg. 5 § 11, 12

Sense importar el temps que faça que ens hem batejat, tots volem tindre la classe de personalitat que a Jehovà li agrada. Per a aconseguir-ho, hem de controlar la nostra manera de pensar, perquè és el que més influïx en la nostra personalitat. Si constantment pensem en els desitjos carnals, direm i farem coses que li desagraden a Déu (Ef 4:17-19). Però si omplim la ment amb coses bones, probablement, les nostres paraules i accions complauran el nostre Pare, Jehovà (Ga 5:16). No podem evitar per complet els mals pensaments, però podem escollir no dur-los a terme. Abans de batejar-nos, el pas més important que hem de fer és despullar-nos de la vella personalitat, és a dir, deixar de dir i fer coses que Déu odia. No obstant, per a complaure del tot a Jehovà, també hem de revestir-nos de la nova personalitat. w22.03 pàg. 8 § 1, 2

No és fàcil per als ancians determinar si algú que ha comés un pecat greu està realment penedit. Per què? Perquè no poden llegir els cors. Així que s’han de basar en evidències externes que indiquen fins a quin punt ha canviat l’actitud del germà cap al seu pecat. Els ancians necessiten vore proves de canvis genuïns en la seua manera de pensar, sentir i comportar-se. Potser caldria un temps considerable per a que el pecador fera els canvis necessaris. Per a demostrar que està penedit de deveres, el pecador que ha sigut expulsat hauria d’assistir regularment a les reunions i seguir el consell dels ancians d’orar i estudiar la Bíblia tots els dies. També hauria d’evitar per complet les situacions que el van dur a pecar. Si s’esforça per recuperar la seua relació amb Jehovà, pot estar segur que Déu el perdonarà del tot i que els ancians el restabliran en la congregació. w21.10 pàg. 6 § 16-18

Mogut pel seu gran amor per Déu, Jesús va donar a Jehovà adoració exclusiva tant quan va estar en el cel com quan va estar en la terra (Lc 4:8). I va ensenyar als seus deixebles a fer lo mateix. Ni Jesús ni els seus deixebles fidels van usar mai imatges per a adorar a Déu. Com Déu és un esperit, l’home no pot fer res per a representar-lo que puga acostar-se a la Seua incomparable glòria (Is 46:5). Però, què podem dir de fer imatges de persones considerades santes i de resar a eixes imatges? En el segon dels deu manaments, Jehovà va dir les paraules del text de hui, que no deixen lloc a dubte per als qui volen complaure a Déu. Els historiadors seglars reconeixen que els primers cristians donaven devoció exclusiva a Déu. En l’actualitat, els testimonis de Jehovà seguim el model que van posar els cristians del segle I. w21.10 pàgs. 19, 20 § 5, 6

Jesús va advertir als cristians de segle I que vivien en Judea: «Quan veureu que les legions encerclen Jerusalem, [...] els qui es troben a Judea, que fugen a les muntanyes» (Lc 21:20-24). Si fugien de la ciutat, se salvarien, però haurien de deixar arrere moltes coses. Fa uns anys, La Talaia ho va explicar d’esta manera: «Van abandonar les seues cases i camps, i ni tan sols arreplegaren els utensilis de les seues llars. Com confiaven en la protecció i suport de Jehovà, van posar la seua adoració per damunt de tot allò que poguera semblar-los important». I va afegir: «És possible que afrontem proves relacionades amb el nostre punt de vista sobre els béns materials. ¿Seran estos lo més important per a nosaltres, o ho serà la salvació que Déu promet per als qui estan al seu costat? Sí, pot ser que fugir implique certes dificultats i privacions. Per això, hem d’estar preparats per a fer el que siga necessari». w22.01 pàg. 4 § 7, 8

Poc després que els israelites eixiren d’Egipte, Jehovà es va revelar a Moisés declarant el seu nom i qualitats. Va dir: «Jehovà, Jehovà, un Déu misericordiós i compassiu, pacient i ple d’amor lleial i veritat, que demostra amor lleial a milers, que perdona errors, ofenses i pecats» (Ex 34:6, 7 TNM). Amb esta commovedora declaració sobre les seues qualitats, Jehovà li va donar a conéixer a Moisés una característica única del seu amor lleial. De quina es tracta? Jehovà no diu simplement que tinga amor lleial, sinó que és «ric en l’amor» lleial. Esta expressió apareix sis voltes més en la Bíblia (Nm 14:18; Ne 9:17; Sl 86:5; 103:8; Jl 2:13; Jo 4:2). En tots els casos, esta descripció es referix només a Jehovà, mai a humans. ¿No és interessant que Jehovà done tant d’èmfasi al seu amor lleial? w21.11 pàgs. 2, 3 § 3, 4

Els matrimonis poden aprendre de l’exemple de l’apòstol Pere i la seua dona. L’apòstol va haver de prendre una decisió important mesos després d’haver conegut a Jesús. Com vivia del negoci de la pesca, quan Jesús el va convidar a seguir-lo a temps complet, Pere va haver de pensar en la seua situació familiar (Lc 5:1-11). La decisió d’acompanyar a Jesús en el seu ministeri va ser molt sàvia. I, evidentment, la seua dona li va donar suport. La Bíblia diu que, després de la resurrecció de Jesús, ella va viatjar en companyia de Pere almenys durant un temps (1Co 9:5). Sense dubte, el seu exemple com a esposa cristiana li va permetre a l’apòstol aconsellar amb franquesa els matrimonis cristians (1Pe 3:1-7). Òbviament, tant Pere com la seua dona confiaven en la promesa de Jehovà que els donaria lo necessari si posaven el Regne en primer lloc en la vida (Mt 6:31-34). w21.11 pàg. 18 § 14

L’apòstol Pau estimava els seus germans i treballava incansablement a favor d’ells (Fets 20:31). I els germans, per la seua part, també li tenien molt de carinyo. De fet, en una ocasió, quan els ancians d’Efes es van enterar que ja no el tornarien a vore més, «esclataren en plors» (Fets 20:37). De la mateixa manera, els nostres ancians estimen molt els germans i les germanes, i no escatimen esforços a l’hora d’ajudar-los (Fl 2:16, 17). No obstant, a voltes els és difícil fer tot el que han de fer. Què pot ajudar-los? L’exemple de Pau pot ser-los de gran ajuda. Ell no era un superhome, sinó que, com a humà imperfecte, a voltes s’havia d’esforçar per a fer el que estava bé (Rm 7:18-20). Però, a pesar d’això i de molts altres problemes, Pau no es va rendir ni va perdre l’alegria. A l’imitar-lo, els ancians poden superar els reptes que afronten i mantindre l’alegria mentres servixen a Jehovà. w22.03 pàg. 26 § 1, 2

Levític 19:3 menciona el manament de guardar el sàbat. Com els cristians no estem davall la Llei, no hem d’observar el sàbat setmanalment. Així i tot, podem aprendre molt sobre com els israelites obeïen este manament i com es beneficiaven de fer-ho. El propòsit del sàbat era descansar de les faenes quotidianes i donar atenció als assumpts espirituals. Per esta raó, eixe dia Jesús anava a la sinagoga del seu poble i llegia la Paraula de Déu (Ex 31:12-15; Lc 4:16-18). L’exhortació de Déu registrada en Levític 19:3, «guardeu el repòs dels meus dies festius», hauria de motivar-nos a traure temps de les nostres activitats quotidianes per a prestar més atenció als assumpts espirituals. Penses que hauries de fer algun ajust a este respecte? Si apartes temps regularment per a centrar-te en coses espirituals, cultivaràs una estreta relació personal amb Jehovà, cosa que és imprescindible per a arribar a ser sant. w21.12 pàg. 5 § 13

Quan va estar en la terra, Jesús es va relacionar amb gent de tota classe. Va menjar amb els rics i els poderosos, però també va passar molt de temps amb els pobres i els oprimits. A més, va sentir compassió pels qui eren considerats «pecadors». Algunes persones, que es consideraven justes, van entropessar pel que Jesús feia i van preguntar als seus deixebles: «Per què mengeu i beveu amb els publicans i els pecadors?». Però Jesús els va respondre amb les paraules del text de hui (Lc 5:29-31). Molt abans de l’arribada del Messies, el profeta Isaïes va predir que el món no l’acceptaria. La profecia deia: «Era menyspreat, rebuig entre els hòmens [...]. Semblant a aquells que ens repugna de mirar, el menyspreàvem i el teníem per no res» (Is 53:3). El Messies seria menyspreat «entre els hòmens», així que per als jueus del segle I era d’esperar que Jesús fora rebutjat. w21.05 pàgs. 8, 9 § 3, 4

A alguns cristians del segle I els costava posar en pràctica els consells bíblics (Jm 1:22). Uns altres mostraven parcialitat cap als rics (Jm 2:1-3). I a uns altres els resultava molt difícil controlar la llengua (Jm 3:8-10). Està clar que aquells cristians tenien problemes greus, però Jaume no els va donar per perduts. Més bé, els va aconsellar de manera amable però directa. I va animar a demanar ajuda espiritual als ancians a aquells que els costava fer-ho (Jm 5:13, 14). Quina és la lliçó? Sigues realista però mantín un punt de vista positiu sobre els altres. A molts dels qui estudien amb nosaltres els costa aplicar els consells bíblics (Jm 4:1-4). Probablement, necessiten temps per a desarrelar els mals hàbits i reemplaçar-los per qualitats cristianes. Hem de tindre el valor de dir als nostres estudiants en què necessiten millorar. També cal que mantinguem un punt de vista positiu confiant que Jehovà atraurà les persones humils a ell i els donarà les forces per a fer els canvis necessaris en la vida (Jm 4:10). w22.01 pàg. 11 § 11, 12

Tots els cristians ens esforcem per imitar la misericòrdia de Jehovà, entre altres raons, perquè ell no escolta els qui no són misericordiosos amb els altres. A ningú ens agradaria que Jehovà es negara a escoltar les nostres oracions. Per això, anem amb compte per a que el nostre cor no es faça insensible. En lloc de fer-nos els sords davant del patiment d’un germà, hem d’estar sempre dispostos a escoltar «el clam del pobre», o del necessitat. I també ens prenem seriosament estes paraules inspirades: «En el juí, no hi haurà misericòrdia per a aquells que no hauran tingut misericòrdia» (Jm 2:13). Estarem més dispostos a mostrar misericòrdia si recordem humilment lo molt que la necessitem nosaltres també. Però sobretot, volem desplegar esta qualitat quan un pecador que s’ha penedit torna a la congregació. Els exemples bíblics de persones bondadoses i misericordioses poden ajudar-nos a mostrar misericòrdia i a evitar ser severs. w21.10 pàg. 12 § 16, 17

La nit abans de morir, Jesús va buscar un lloc tranquil on poder meditar i orar, i el va trobar en el jardí de Getsemaní. En aquella ocasió, va donar als seus deixebles un consell molt important sobre l’oració. Quan van arribar al jardí de Getsemaní, ja era molt tard, tal volta passada la mitjanit. Jesús va demanar als apòstols que es mantingueren alerta i, llavors, se’n va anar a orar (Mt 26:37-39). Però mentres orava, els apòstols s’adormiren. Quan va tornar i els va vore dormint, els va exhortar una altra volta que vetlaren i pregaren constantment (Mt 26:40, 41). Sabia que havien estat sotmesos a molt d’estrés i estaven esgotats. Per això, va reconéixer amb compassió que la «carn és dèbil». A pesar de l’exhortació que Jesús els va fer, en dos ocasions més, al tornar d’orar, se’ls va trobar dormint (Mt 26:42-45). w22.01 pàg. 28 § 10, 11