Octubre

La Paraula de Déu és la base de les nostres creences i ensenyances. A pesar d’això, moltes persones hui en dia entropessen perquè pensen que la nostra adoració és massa senzilla i que les nostres ensenyances no quadren amb el que volen sentir. Com podem evitar entropessar? L’apòstol Pau va dir als cristians de Roma: «La fe ve de sentir la predicació, i la predicació és l’anunci de la paraula de Crist» (Rm 10:17). Per tant, edifiquem la nostra fe estudiant les Escriptures i no participant en cerimònies religioses antibíbliques sense importar lo boniques o impressionants que puguen ser. Hem d’adquirir una fe forta basada en un coneixement exacte de Déu, perquè «sense la fe és impossible ser-li agradable» (He 11:1, 6). Per esta raó, no necessitem vore un senyal espectacular del cel per a estar segurs que hem trobat la veritat. Un examen minuciós de les ensenyances bíbliques és suficient per a enfortir la nostra fe i dissipar qualsevol dubte. w21.05 pàgs. 4, 5 § 11, 12

L’apòstol Pau va afrontar molts problemes. Va necessitar forces sobretot quan el van assotar, apedregar i empresonar (2Co 11:23-25). També va reconéixer obertament que a voltes va haver de lluitar contra sentiments negatius (Rm 7:18, 19, 24). I a més, va aguantar «una espina a la carn» que, amb desesperació, li va demanar a Déu que li llevara (2Co 12:7, 8). Jehovà li va donar forces a Pau per a dur a terme el seu ministeri a pesar de les proves que va afrontar. Pensem en tot el que l’apòstol va aconseguir. Mentres estava en arrest domiciliari en Roma, va defendre zelosament les bones notícies davant dels líders jueus i potser també davant de funcionaris del govern (Fets 28:17; Fl 4:21, 22). També va predicar a molts membres de la guàrdia pretoriana i va donar testimoni a tots els qui el visitaven (Fets 28:30, 31; Fl 1:13). Durant aquell període, Pau va escriure cartes inspirades que van ajudar els cristians verdaders en el passat i que continuen beneficiant-nos hui en dia. w21.05 pàg. 21 § 4, 5

L’orgull va portar el rei Ozies de Judà a ignorar el consell i a actuar presumptuosament. Ozies tenia molt bones aptituds. Va tindre èxit en campanyes militars, en projectes de construcció i en reformes agràries. De fet, la Bíblia diu que «Déu el va fer prosperar» (2Cr 26:3-7, 10). No obstant, «quan se sentí poderós, la supèrbia el va dur a la perdició». Jehovà havia manat que només els sacerdots podien oferir encens en el temple. Però el rei Ozies, de manera arrogant, va entrar al temple per a oferir-ne. A Jehovà, això no li va agradar gens, i el va ferir de lepra (2Cr 26:16-21). L’orgull podria fer-nos caure en la mateixa trampa que va caure Ozies si pensàrem que som més del que som. Recordem que qualsevol talent que tinguem i privilegi que rebem en la congregació, ens l’ha donat Jehovà (1Co 4:7). Si som orgullosos, Jehovà no ens utilitzarà. w21.06 pàg. 16 § 7, 8

Jesús sabia que els seus deixebles no sempre tindrien experiències impressionants en la predicació. De fet, no sabem quants dels qui els van escoltar es feren creients. Els deixebles havien d’alegrar-se no només dels seus èxits sinó, sobretot, de saber que Jehovà estava content amb els esforços que havien fet. Si perseverem en la nostra predicació, obtindrem vida eterna. Quan sembrem de tot cor les llavors de la veritat del Regne, també sembrem «pensant en l’esperit» perquè permetem que l’esperit sant de Déu actue lliurement en la nostra vida. Si «no ens cansem de fer bé», Jehovà garantix que obtindrem la vida eterna, sense importar si ajudem un nou deixeble a dedicar-se a Déu o no (Ga 6:7-9). w21.10 pàg. 26 § 8, 9

En una ocasió, Jesús i els seus deixebles estaven esgotats després d’haver predicat molt. Van buscar un lloc on poder descansar, però una gran multitud va anar al seu encontre. Mogut per la compassió, Jesús «es posà a instruir-los llargament». Es va posar en el lloc d’aquelles persones. Va vore lo necessitades que estaven d’una esperança per tot el que estaven patint i va voler ajudar-les. Hui en dia, la gent està en la mateixa situació. No deixem que les aparences ens enganyen. Són com ovelles perdudes sense un pastor que les guie. L’apòstol Pau les va descriure com persones sense esperança i sense Déu (Ef 2:12). Quan pensem en la condició espiritual de les persones del nostre territori, l’amor i la compassió ens motiven a ajudar-les. I la millor manera de fer-ho és oferint-los un curs de la Bíblia. w21.07 pàg. 5 § 8

La persona arrogant és orgullosa i egoista. Una persona envejosa, no només vol el que tenen els altres, sinó que també vol que deixen de tindre-ho. De fet, qui enveja a un altre, en realitat, l’odia. Les qualitats negatives com l’arrogància i l’enveja podrien comparar-se amb les impureses que contaminen el combustible d’un avió. Encara que este arribara a enlairar-se, si les impureses obstruïren els conductes del combustible, l’avió s’estavellaria. De manera similar, algú pot servir a Jehovà per un temps, però, si és arrogant i envejós, acabarà estavellant-se (Pr 16:18). Deixarà de servir a Jehovà i es farà mal a ell i als altres. Podem combatre l’arrogància tenint present el consell de l’apòstol Pau: «No feu res per rivalitat ni per arrogància; amb tota humilitat, considereu els altres superiors a vosaltres mateixos» (Fl 2:3). w21.07 pàg. 15 § 6-8

Alguns pensen que la religió verdadera hauria de ser capaç de donar resposta a totes les preguntes, fins i tot, les que la Bíblia no respon específicament. Però, és això realista? Considerem l’exemple de l’apòstol Pau. Ell va dir als seus companys cristians: «Examineu-ho tot» (1Te 5:21). No obstant, també va admetre que hi havia moltes coses que no comprenia. De fet, va escriure: «Els nostres dons de coneixement i de profecia són limitats». I va afegir: «Hi veiem de manera fosca, com en un espill poc clar» (1Co 13:9, 12). Pau no ho comprenia tot, i nosaltres tampoc. Però, ell veia el quadro general del propòsit de Jehovà. El que sabia era suficient per a estar convençut que tenia la veritat. Una manera d’enfortir la nostra convicció d’haver trobat la veritat és comparant el model d’adoració que Jesús va posar amb el que fan els testimonis de Jehovà hui en dia. w21.10 pàgs. 18, 19 § 2-4

Germans majors, siga que serviu a temps complet o no, podeu fer molt pels altres adaptant-vos a les noves circumstàncies, posant-vos altres metes i centrant-vos en el que podeu fer, en comptes d’en el que no podeu fer. El rei David desitjava de tot cor construir una casa per a Jehovà, però quan va saber que este privilegi el rebria el seu fill Salomó, va acceptar la decisió de Jehovà i va donar tot el seu suport al projecte (1Cr 17:4; 22:5). Encara que Salomó era «jove i poc madur», David no va pensar que ell ho podria haver fet millor (1Cr 29:1). Més bé, sabia que l’èxit de la construcció no depenia de l’edat o l’experiència dels qui portaren la davantera, sinó de la benedicció de Jehovà. Igual que David, en l’actualitat, els germans majors continuen servint lleialment inclús quan la seua assignació canvia. I saben que Jehovà beneirà els jóvens que fan el treball que abans feien ells. w21.09 pàg. 9 § 4, 5; pàg. 10 § 8

Les metes espirituals li donen sentit i propòsit a la nostra vida. No obstant, la clau està en posar-nos objectius d’acord amb les nostres habilitats i circumstàncies, no amb les dels altres, perquè no voldríem acabar decepcionats ni desanimats (Lc 14:28). Com a servent de Jehovà, formes part de la seua variada família. Eres algú molt valuós dins d’ella, i no hi ha ningú com tu. Jehovà no et va atraure a ell perquè fores millor que els altres, sinó perquè va vore en el teu cor que eres una persona humil que es deixa ensenyar, algú que ell pot modelar. Estigues segur que ell aprecia tots els esforços que fas per servir-lo. El teu aguant i la teua fidelitat evidencien que tens «un cor bo i generós» (Lc 8:15). Així que, continua donant-li a Jehovà lo millor de tu i tindràs bons motius per a alegrar-te del teu propi progrés (Ga 6:4). w21.07 pàg. 23 § 15; pàg. 25 § 20

A sovint hem de ser pacients mentres esperem que es faça justícia. Així i tot, quan els ancians s’enteren que algú de la congregació ha comés un pecat greu, demanen «la saviesa que ve de dalt» en oració per a vore la situació des del punt de vista de Jehovà (Jm 3:17). El seu objectiu és fer tornar el «pecador del camí extraviat» si és possible (Jm 5:19, 20). També volen fer tot el que poden per protegir la congregació i per consolar aquells que han resultat ferits (2Co 1:3, 4). Al tractar casos de pecats greus, els ancians han de conéixer primer tots els fets, i això requerix temps. Després, davall d’oració, donen al pecador consell amb tacte basant-se en les Escriptures i el corregixen «amb mesura» (Jr 30:11). Els ancians no prenen decisions precipitades. Quan seguixen la direcció de Jehovà, la congregació es beneficia i tots s’adonen que eixa és la millor manera d’actuar. w21.08 pàgs. 10, 11 § 12, 13

El llibre de Rut narra la seua història, la de la seua sogra Noemí i la d’un home temerós de Déu anomenat Booz, que era parent del seu sogre. Degut a l’escassetat d’aliments en Israel, Noemí, el seu home i els seus dos fills se n’anaren a viure a Moab. Estant allí, el marit de Noemí va faltar. Els seus dos fills es van casar, però tristament també van morir (Rt 1:3-5). Estes tragèdies van fer que Noemí s’afonara cada volta més en la desesperació. Es va sentir tan superada per l’angoixa que va arribar a la conclusió que Jehovà estava en contra d’ella. De fet, va arribar a dir: «La mà del Senyor s’ha girat contra mi», «el Totpoderós m’ha omplit d’amargor». I va afegir: «El Senyor m’ha afligit, [...] el Totpoderós m’ha humiliat» (Rt 1:13, 20, 21). Jehovà comprén que les pressions «fan que el savi perda l’enteniment» (Ecle 7:7). Així que, va motivar a Rut a mostrar-li amor lleial a Noemí. De bona gana i amb tendresa, va ajudar la seua sogra a recuperar l’equilibri emocional i espiritual. w21.11 pàg. 9 § 9; pàg. 10 § 10, 13

Si ja estem fent tot el que podem en les nostres assignacions actuals, vol dir això que no hem de buscar altres maneres d’ampliar el nostre servici a Jehovà? Ni pensar-ho! Podem i devem posar-nos metes espirituals que ens ajuden a millorar en la predicació i a servir, encara més, els nostres germans i germanes. Ho aconseguirem si amb saviesa i modèstia ens centrem, no en nosaltres mateixos, sinó en servir els altres (Pr 11:2; Fets 20:35). En quines metes podries pensar? Demana-li a Jehovà que t’ajude a vore quines podries posar-te sent realista (Pr 16:3). ¿Podries proposar-te ser precursor auxiliar o regular, servir en Betel o participar en projectes de construcció teocràtics? També podries aprendre un nou idioma per a difondre les bones notícies o inclús predicar en l’estranger. w21.08 pàg. 23 § 14, 15

L’amor lleial és molt important per a Jehovà (Os 6:6). Per mitjà del profeta Miquees, Déu ens exhorta a estimar «la bondat», la qual pot incloure la idea d’amor lleial (Mi 6:8). Òbviament, per a poder fer-ho, hem de saber què és amor lleial. Esta expressió apareix unes 230 voltes en La Biblia. Traducción del Nuevo Mundo. Però, què significa? Segons el glossari d’esta traducció, es referix a «l’amor motivat pel compromís, la integritat, la lleialtat i la forta vinculació. L’«amor lleial» quasi sempre es relaciona amb l’amor que Déu sent pels sers humans, però també pot referir-se a l’amor que un ser humà li demostra a un altre». Jehovà és el millor exemple mostrant esta classe d’amor. No ens sorprén que el rei David se sentira mogut a exclamar: «El teu amor, Senyor, s’eleva fins al cel [...]. Com és, de preciós, Déu meu, el teu amor!» (Sl 36:6, 8 [vv. 5, 7 TNM]). I nosaltres? Apreciem profundament l’amor lleial de Déu igual que David? w21.11 pàg. 2 § 1, 2; pàg. 3 § 4

Jehovà té una família de servents que l’adoren. Entre ells estan Jesús, qui va ser «engendrat abans de tota la creació», i una quantitat incomptable d’àngels (Col 1:15; Sl 103:20). Quan Jesús va estar en la terra, va ajudar els humans fidels a vore a Jehovà com el seu Pare. De fet, referint-se a Ell, va dir als seus deixebles: «El meu Pare [...] és el vostre Pare» (Jn 20:17). Quan ens dediquem a Jehovà i ens bategem, arribem a formar part d’una família mundial de germans i germanes (Mc 10:29, 30). Jehovà és un bon Pare, i Jesús vol que el vegem com ell el veu, com un pare entranyable, carinyós i accessible, i no com un ser autoritari. Jesús va començar l’oració model amb les paraules «Pare nostre». Per a dirigir-nos a Jehovà, Jesús podria haver-nos ensenyat a gastar altres apel·latius apropiats que es troben en la Bíblia com «totpoderós», «creador» o «rei etern» (Gn 49:25; Is 45:18; Jr 10:10). Però, en comptes d’això, va usar l’expressió carinyosa «Pare». w21.09 pàg. 20 § 1, 3

El rei Manassés va ignorar obstinadament les advertències que Jehovà li donava a través dels Seus profetes. Finalment, «el Senyor va fer venir contra ells [contra Judà] els generals de l’exèrcit del rei d’Assíria, que capturaren Manassés, li posaren garfis a la boca i se l’endugueren a Babilònia carregat de cadenes». Llavors, empresonat en un país estranger, sembla que Manassés va tindre temps per a reflexionar i «s’humilià profundament davant del Déu dels seus pares». Però encara va fer més, «va intentar aplacar el Senyor, el seu Déu». De fet, li «va implorar» el seu favor contínuament (2Cr 33:10-12). Amb el temps, Jehovà va respondre les oracions de Manassés. A través d’elles, va vore que el cor d’aquell home havia canviat. Commogut per les súpliques del rei, Jehovà li va permetre tornar al tron. Manassés va aprofitar eixa oportunitat per a demostrar lo penedit que estava. w21.10 pàg. 4 § 10, 11

Àquila i Priscil·la hagueren de deixar el seu entorn i establir sa casa i el seu negoci de fer tendes de campanya en un altre lloc. Una volta establits en Corint, començaren a ajudar la congregació local i a col·laborar amb l’apòstol Pau per a enfortir els germans d’allí. Temps després es van mudar a altres ciutats on hi havia més necessitat de predicadors (Fets 18:18-21; Rm 16:3-5). Quina vida més plena i gratificant degueren disfrutar junts! En l’actualitat, els matrimonis poden imitar a Priscil·la i Àquila posant els interessos del Regne en primer lloc. El millor moment per a que una parella parle de les seues metes en la vida és durant el festeig. Quan prenen decisions junts i s’esforcen per alcançar metes espirituals en comú, els dos tenen més oportunitats de vore l’esperit de Jehovà en acció en la seua vida (Ecle 4:12). w21.11 pàg. 17 § 11, 12

Està clar que hem de prendre’ns seriosament la instrucció de Déu d’honrar els nostres pares. Hem de recordar que esta instrucció, que trobem en Levític 19:3, ve just després de les paraules «sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, sóc sant» (Lv 19:2). En harmonia amb el manament que Jehovà ens va donar d’honrar els nostres pares, faríem bé de preguntar-nos si ho estem fent com toca. Si penses que hauries pogut fer més en el passat, podries posar-te la meta de millorar a partir d’ara. No pots canviar el passat, però, ¿podries esforçar-te per fer més coses amb ells i per ells d’ara en avant? ¿Podries donar-los més suport material, espiritual i emocional? Fer-ho estaria en harmonia amb el que diu Levític 19:3. w21.12 pàgs. 4, 5 § 10-12

El rei David va incórrer en pecats greus. Entre ells, va cometre adulteri amb Betsabé i va fer que mataren el seu home (2Sa 11:2-4, 14, 15, 24). Com a resultat, David no només es va fer mal a ell mateix sinó també a la seua família, incloses les seues altres esposes (2Sa 12:10, 11). En una altra ocasió, no va mostrar que confiava plenament en Jehovà a l’ordenar que es fera un cens il·legal de l’exèrcit d’Israel. Quin va ser el resultat? Uns 70.000 israelites van morir per la pesta (2Sa 24:1-4, 10-15). Hauries jutjat a David i hauries pensat que no era digne de la misericòrdia divina? Jehovà no ho va fer, més bé, es va centrar en tots els actes de fidelitat que David havia fet al llarg de la seua vida i en el seu penediment sincer. Per això, li va perdonar estos pecats greus. Sabia que David l’estimava molt i que volia fer lo correcte. Veritat que agraïxes que Jehovà es fixe en les nostres bones qualitats i bona conducta? (1Re 9:4; 1Cr 29:10, 17) w21.12 pàg. 19 § 11-13

Jesús va ser compassiu amb els qui tenien limitacions físiques. Recordem el missatge que li va enviar a Joan el Baptiste: «Els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, [i] els morts ressusciten». Com a resposta als milacres de Jesús «tot el poble [...] va lloar Déu» (Lc 7:20-22). Els cristians disfrutem d’imitar l’actitud compassiva de Jesús cap als qui tenen limitacions físiques. Per això som amables, considerats i pacients amb ells. Per descomptat, Jehovà no ens ha donat el poder per a fer milacres. No obstant, tenim el privilegi de donar a conéixer als qui estan cegos —en sentit físic o espiritual— les bones notícies sobre un paradís on la humanitat tornarà a disfrutar de plena salut física i espiritual (Lc 4:18). Estes bones notícies ja estan ajudant moltes persones a alabar a Déu. w21.12 pàg. 9 § 5

Jaume va basar la seua ensenyança en les Escriptures. Les va utilitzar per a ajudar els seus oients a comprendre que Jehovà sempre recompensa els qui, tal com Job, es mantenen lleials. Jaume va ensenyar esta lliçó gastant paraules senzilles i raonaments lògics. D’esta manera, no va dirigir l’atenció a ell mateix, sinó a Jehovà. Quina és la lliçó? Ensenya de manera senzilla i basant-te en la Paraula de Déu. El nostre objectiu no hauria de ser impressionar els altres amb tot el que sabem sinó impressionar-los amb tot el que Jehovà sap i lo molt que es preocupa per ells (Rm 11:33). Podem aconseguir-ho si basem sempre tot el que diem en les Escriptures. Per exemple, en comptes de dir-los als nostres estudiants què faríem nosaltres en el seu lloc, hauríem d’ensenyar-los a raonar per ells mateixos amb exemples bíblics i a percebre la manera de pensar i sentir de Déu. Així, el seu desig serà agradar a Jehovà i no a nosaltres. w22.01 pàgs. 10, 11 § 9, 10

L’interés de Déu en com tractem els altres implica més que simplement dir-nos que evitem fer-los mal. Estimar els altres com a si mateix és fonamental per al cristià que vol agradar a Déu. Fixem-nos com Jesús va emfatitzar la importància del manament registrat en Levític 19:18. En una ocasió, un fariseu li va preguntar: «Quin és el manament més gran de la Llei?». Jesús li va respondre: «“Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament.” Aquest manament és el més gran i el primer». I després, citant de Levític 19:18, va afegir: «El segon li és semblant: “Estima els altres com a tu mateix”» (Mt 22:35-40). Hi ha incomptables maneres de mostrar amor pels altres. Una d’elles és aplicant el consell que trobem en Levític 19:18, on diu: «No sigues venjatiu ni guardes rancúnia». w21.12 pàgs. 10, 11 § 11-13

Jesús li va allargar la mà a l’apòstol Pere i el va rescatar. És interessant que Pere va poder caminar per damunt de les aigües turbulentes mentres es mantenia centrat en Jesús. Però, al mirar la tempestat, la por i els dubtes el van sobrepassar i va començar a afonar-se (Mt 14:24-31). Què podem aprendre de l’exemple de Pere? Quan va baixar de la barca, no s’esperava que la tempestat l’espantara i que començara a afonar-se. La seua intenció era seguir caminant per damunt de l’aigua fins a arribar al seu Amo, però no es va mantindre centrat en eixe objectiu. Està clar que nosaltres no podem caminar sobre l’aigua, però sí que afrontem proves de fe. Si perdem de vista a Jehovà i les seues promeses, començarem a afonar-nos espiritualment. Sense importar les tempestats figuratives que travessem en la nostra vida, hem de mantindre la ment centrada en Jehovà i en la seua capacitat d’ajudar-nos. w21.12 pàgs. 17, 18 § 6, 7

L’oració, l’estudi i la meditació formen part de la nostra adoració. Quan orem, ens comuniquem amb el nostre Pare celestial, qui ens estima molt. A l’estudiar la Bíblia, arribem «a conéixer el que Déu vol», perquè ell és la Font de tota saviesa (Pr 2:1-5). Quan meditem, el que fem és pensar detingudament en l’atraient personalitat de Jehovà, així com en el seu impressionant propòsit per a tota la creació i en el nostre paper dins d’eixe propòsit. Hi ha millor manera d’aprofitar el nostre temps? Ara bé, com podem traure-li el millor partit al temps limitat que tenim? Si és possible, busca un lloc tranquil. Recordem el que Jesús va fer abans de començar el seu ministeri en la terra: va passar 40 dies en el desert (Lc 4:1, 2). En aquell lloc tranquil, va poder orar i meditar sobre el propòsit de Jehovà per a ell. I això li va permetre preparar-se per a les proves que afrontaria. w22.01 pàgs. 27, 28 § 7, 8

Un ancià o un altre germà capacitat ens podria fer vore que hem de millorar en alguna cosa. Si algú ens estima lo suficient com per a donar-nos un consell basat en la Bíblia, hauríem de posar-lo en pràctica. Encara que no ens costa admetre que som imperfectes, se’ns podria fer especialment difícil acceptar un consell directe. Fins i tot, podríem ofendre’ns quan algú assenyala un error específic que hem comés (Ecle 7:9). Podríem posar excuses, qüestionar els motius del germà que ens ha aconsellat o ofendre’ns per la manera com ho ha fet. Inclús podríem criticar-lo raonant: «Qui és ell per a donar-me consell? És que ell no s’equivoca?». I si, a més, el consell que rebem no ens apanya, podríem ignorar-lo o buscar algú que ens diga el que volem sentir. w22.02 pàgs. 8, 9 § 2-4

Quan estiguem en el nou món, ¿hi haurà alguna cosa que puga posar a prova la nostra confiança en la manera que té Jehovà de fer les coses? Pensem, per exemple, en el que va passar poc després que els israelites foren alliberats de l’esclavitud en Egipte. Alguns començaren a queixar-se perquè trobaven a faltar els aliments frescos que tenien allí i menyspreaven el mannà que Jehovà els havia proveït (Nm 11:4-6; 21:5). I nosaltres? Podríem sentir-nos igual quan acabe la gran tribulació? No sabem quant de treball haurem de fer per a netejar la terra i convertir-la a poc a poc en un paradís, probablement tindrem molta faena a fer i la vida, al principi, no siga tan fàcil. ¿Ens queixarem de les coses que Jehovà ens done en eixe moment? Una cosa és certa, com més apreciem les provisions de Jehovà ara més fàcil serà apreciar-les en el futur. w22.02 pàg. 7 § 18, 19

En la profecia de Zacaries 8:23, les expressions «un jueu» i «vosaltres» es referixen al mateix grup, la resta dels ungits (Rm 2:28, 29). I els «deu hòmens de llengües diferents, provinents de totes les nacions» representen les altres ovelles. Estes s’agafen als ungits, és a dir, s’unixen lleialment a ells en l’adoració pura. De manera pareguda, en la profecia d’Ezequiel 37:15-19, 24, 25, es parla de dos bastons. Els qui tenen l’esperança celestial són com el bastó «de Judà», la tribu d’on s’escollien els reis d’Israel. I els qui tenen l’esperança de viure en la terra són com «el bastó d’Efraïm». En compliment d’estes paraules, Jehovà ha unit els dos grups per a que arriben a ser «un sol bastó». Açò significa que els ungits i les altres ovelles servixen units amb un vincle indestructible davall la direcció del seu únic Rei, Jesucrist (Jn 10:16). w22.01 pàg. 22 § 9, 10

Jesús va parlar dels qui feien almoina per a que tots veren els seus actes de caritat. Va explicar que aquelles obres, aparentment bones, en realitat eren de molt poc valor als ulls de Jehovà (Mt 6:2-4). Només serem bondadosos de veritat si fem lo correcte de manera desinteressada. Així que podries preguntar-te: «Em conforme només en saber què és lo correcte, o m’esforce realment per posar-ho en pràctica? Què és el que em motiva a fer bones obres?». Jehovà és un Déu d’acció i el seu esperit és una força activa (Gn 1:2). Per tant, cada aspecte del fruit de l’esperit ens ha de motivar a actuar. Per exemple, el deixeble Jaume va dir que «la fe sense les obres és morta» (Jm 2:26). Lo mateix pot dir-se de tots els altres aspectes del fruit de l’esperit. Així que, quan els despleguem, evidenciem que l’esperit de Déu està actiu en nosaltres. w22.03 pàg. 11 § 14-16

Encara que els cristians participem regularment en diferents activitats espirituals i fem bones obres, l’apòstol Pere en va destacar una en particular. Abans d’animar-nos a ser sants en tota la nostra manera de viure, l’apòstol ens va exhortar: «Prepareu la vostra ment per a actuar» (1Pe 1:13 TNM). A quina acció es referia? Pere va dir que els germans ungits de Crist proclamarien la lloança d’Aquell que els havia cridat (1Pe 2:9). I tots els cristians de hui en dia tenim l’honor de participar en esta labor tan important, que és la millor manera d’ajudar els altres. Quin privilegi tan especial tenim com a poble sant de Déu de predicar i ensenyar amb zel regularment (Mc 13:10). Quan ens esforcem per fer-ho, demostrem que estimem a Déu i als altres, i també que volem ser «sants» en tota la nostra conducta. w21.12 pàg. 13 § 18

L’apòstol Pau mantenia un punt de vista positiu dels seus germans i germanes. Sabia que el fet que algú cometera un error no significava que fora una mala persona. Com estimava els seus germans, se centrava en les seues bones qualitats. Quan veia que els costava fer lo correcte, donava per fet que els seus motius eren bons i que, simplement, necessitaven ajuda. Vegem com Pau va ajudar dos germanes de la congregació de Filips (Fl 4:1-3). Sembla que Evòdia i Síntique s’havien distanciat per diferències personals, però Pau no va ser aspre ni crític amb elles, sinó que es va centrar en les seues bones qualitats. Estes germanes fidels s’havien fet una bona reputació en la congregació, i Pau sabia que Jehovà les estimava. La seua actitud positiva cap a elles el va motivar a animar-les a fer les paus. Com l’apòstol es va centrar en les bones qualitats dels altres, va poder mantindre l’alegria i la bona amistat amb els germans de la congregació. w22.03 pàg. 30 § 16-18

La pau de Jehovà ens calma i ens ajuda a pensar amb claredat. Això és el que va experimentar una germana anomenada Luz. Ella diu: «Lluite contra els sentiments de soledat. A voltes, eixos sentiments fan que pense que Jehovà no em vol. Però quan això em passa, en seguida li conte a Jehovà com em sent. L’oració m’ajuda a recuperar el control dels meus sentiments». Tal com mostra l’experiència de Luz, gràcies a l’oració, podem sentir pau (Fl 4:6, 7). Sabem que Jehovà i Jesús ens ajudaran quan perdem algun ser estimat en la mort. Se’ns ha motivat a predicar i ensenyar amb compassió, perquè Jehovà Déu i Jesucrist mostren esta tendra qualitat. I ens ha consolat saber que Jehovà i el seu benvolgut Fill comprenen les nostres debilitats i volen ajudar-nos a perseverar. Anhelem que aplegue el dia que Jehovà eixugue «totes les llàgrimes» dels nostres ulls (Ap 21:4). w22.01 pàg. 15 § 7; pàg. 19 § 19, 20

Fixa’t que Jesús va mencionar dos portes que conduïxen a dos camins diferents: un «espaiós» i un altre «dur» (Mt 7:14). No hi ha un tercer camí, així que hem de triar per quin dels dos anirem. Esta és la decisió més important que prendrem mai; la nostra esperança de viure per sempre depén d’ella. El camí «espaiós» és popular perquè és molt fàcil de recórrer. Tristament, molts escullen mantindre’s en ell i deixar-se endur per la multitud. No reconeixen que Satanàs el Diable és qui el promou i que este camí porta a la mort (1Co 6:9, 10; 1Jn 5:19). A diferència del camí «espaiós», l’altre camí és «dur». I Jesús va dir que poques persones el trobarien. Per quina raó? És interessant que, en el següent versicle, Jesús advertix els seus seguidors contra els falsos profetes (Mt 7:15). w21.12 pàgs. 22, 23 § 3-5