Març

L’apòstol Pere va animar els seus germans a usar qualsevol do o talent que tingueren per a edificar els seus companys cristians. Ell va escriure: «Segons el do que cadascú haja rebut, gasteu-lo per a servir-vos els uns als altres com a bons majordoms de la bondat immerescuda de Déu» (1Pe 4:10 TNM). Així que no hauríem de retindre’ns de gastar els nostres dons al màxim per por que els altres es posen zelosos o es desanimen. Però, hauríem d’anar amb compte de no presumir d’ells (1 Co 4:6). Recordem que qualsevol habilitat que tinguem és un regal de Déu. Hauríem d’utilitzar estos dons per edificar la congregació i no per a presumir d’ells (Fl 2:3). Si gastem les nostres energies i habilitats per a fer la voluntat de Déu, tindrem motius per a ser feliços, no perquè fem més que els altres o siguem millors que ells, sinó perquè estem usant els nostres dons per a lloar a Jehovà. w22.04 pàgs. 11, 12 § 7-9

Jesús estimava les Sagrades Escriptures, i les paraules d’un salm van expressar profèticament els seus sentiments d’esta manera: «Déu meu, vull fer la teua voluntat: guarde la teua llei al fons del cor» (Salm 40:9 [v. 8 TNM]). El seu amor per les Escriptures el va fer feliç i li va permetre servir fidelment a Jehovà. Si nosaltres ens esforcem per llegir i estimar la Paraula de Déu de manera que arrele en el nostre cor, també podrem ser feliços i disfrutar de servir a Déu (Sl 1:1-3). Les paraules i l’exemple de Jesús ens ajudaran a millorar les nostres habilitats a l’hora de llegir la Bíblia. Augmentarem la nostra comprensió dels relats bíblics orant, llegint a espai, fent-nos preguntes i prenent notes breus. Utilitzarem el discerniment a l’analitzar amb deteniment el que llegim amb l’ajuda de les nostres publicacions bíbliques. I deixarem que la Paraula de Déu ens modele al llegir-la amb l’actitud correcta. Si ens esforcem per fer-ho aixina, li traurem més profit a la nostra lectura de la Bíblia i ens acostarem encara més a Jehovà (Sl 119:17; Jm 4:8). w23.02 pàg. 13 § 15, 16

Tria una meta específica i esforça’t per alcançar-la. Com pots aconseguir-ho? Per exemple, per a millorar la teua oratòria, podries estudiar amb atenció el fullet Millora en la lectura i l’ensenyança. A més, quan et donen una assignació en la reunió d’entre setmana, podries demanar-li a un germà qualificat que escolte la teua presentació amb antelació i que et done consells per a millorar. Guanya’t la reputació no només de ser un bon mestre sinó també de ser diligent i confiable (2Co 8:22). I si la teua meta és millorar una habilitat que et resulta difícil? No et dones per vençut! Pensa en Timoteu, ¿es va convertir en un gran orador o en un mestre extraordinari? La Bíblia no ho diu, però com va seguir el consell de Pau, estem segurs que amb el temps va arribar a ser més eficient a l’hora d’atendre les seues responsabilitats (2Tm 3:10). w22.04 pàgs. 24, 25 § 8-11

Què és la bèstia de set caps? Se’ns diu que esta bèstia en general sembla una pantera, però té pates d’os, boca de lleó i deu banyes. Totes estes característiques també apareixen en les quatre bèsties mencionades en el capítol 7 de Daniel. Però, ací en el llibre d’Apocalipsi, estes característiques es combinen en una sola bèstia. A més, es diu que el seu domini s’estén «sobre tota tribu, poble, llengua i nació» (Ap 13:7). Per tant, esta bèstia de set caps ha de ser major que un simple govern o imperi mundial. De fet, representa totes les potències polítiques que han dominat la humanitat al llarg de la història (Ecle 8:9). Una altra prova és que el número deu a sovint s’utilitza en la Bíblia per a indicar plenitud o totalitat. w22.05 pàg. 9 § 6

Els primers que es beneficiaran d’estes meravelloses provisions seran els qui formen la gran multitud que sobreviurà a l’Harmagedon, així com els xiquets que puguen nàixer en el nou món. Però el capítol 20 d’Apocalipsi també promet que els morts ressuscitaran (Ap 20:11-13). Els «justos» que van morir en el passat tornaran a la vida ací en la terra. I també ho faran els «injustos», les persones que no van tindre l’oportunitat de conéixer a Jehovà (Fets 24:15; Jn 5:28, 29). Significa açò que tots els morts ressuscitaran? No. Els qui van rebutjar de mala fe l’oportunitat de servir a Jehovà abans de morir no ressuscitaran. Com no aprofitaren la seua oportunitat, van demostrar que no eren dignes de viure en el paradís en la terra (Mt 25:46; 2Te 1:9; Ap 17:8; 20:15). w22.05 pàg. 18 § 16, 17

Per mitjà del «servent fidel i sensat», Jesús ha establit en la terra una organització excepcional per a promoure l’adoració pura (Mt 24:45). Què penses d’eixa organització? Potser et sents identificat amb les paraules que l’apòstol Pere li va dir a Jesús en el text de hui. Què seria de nosaltres si no haguérem tingut ningun contacte amb l’organització de Jehovà? A través d’ella, Jesús s’assegura que estiguem ben alimentats espiritualment. També ens capacita per a dur a terme el nostre ministeri de manera eficaç. I encara més, ens ajuda a revestir-nos de la nova personalitat per a que puguem complaure a Jehovà (Ef 4:24). Jesús dona direcció sàvia en temps de crisi. De fet, vam vore els beneficis de la seua guia quan va començar la pandèmia de la COVID-19. Mentres que la majoria de la gent del món no sabia cap a on tirar, Jesús es va assegurar que rebérem guia clara per a estar protegits. w22.07 pàg. 12 § 13, 14

Jehovà va manar als israelites que parlaren als seus fills regularment sobre ell (Dt 6:6, 7). Aquells pares tenien moltes oportunitats al llarg del dia de parlar amb els seus fills i inculcar en el seu cor l’amor per Jehovà. Per exemple, un xiquet israelita podia passar moltes hores amb son pare sembrant o collint en el camp. I una xiqueta podia passar molt de temps ajudant sa mare a cosir, a teixir i a fer altres faenes de la casa. Com els pares i els fills treballaven junts, tenien l’oportunitat de parlar de temes importants, com ara la bondat de Jehovà i l’ajuda que estava rebent la família de part d’ell. En molts països, els pares i els fills no es veuen pràcticament en tot el dia. Uns perquè treballen, i els altres perquè estan en l’escola. Per això, els pares han de buscar ocasions per a poder parlar amb els seus fills (Ef 5:15, 16). w22.05 pàg. 28 § 10, 11

Els pecats greus són una violació crassa de la llei de Déu. Si un cristià comet eixe tipo de pecat, ha d’acudir a Jehovà en oració i ha de parlar amb els ancians de la congregació (Sl 32:5; Jm 5:14). Però, si només Jehovà té l’autoritat per a perdonar els pecats completament sobre la base del sacrifici de rescat, per què ha d’acudir també als ancians? Perquè Jehovà els ha confiat la responsabilitat de determinar a la llum de les Escriptures si el pecador pot seguir formant part de la congregació (1Co 5:12). Entre altres coses, els ancians intentaran trobar la resposta a estes preguntes: Va ser un pecat intencionat? Va intentar amagar-lo? Va estar cometent el pecat durant molt de temps? I més important encara, ha demostrat que el seu penediment és sincer? Hi ha proves que indiquen que Jehovà l’ha perdonat? (Fets 3:19). w22.06 pàg. 8 § 4

Jesús va exhortar els seus seguidors a buscar la justícia (Mt 5:6). Això vol dir que hem de tindre un desig intens de fer el que és correcte, bo i net als ulls de Déu. I tu? Estimes la veritat i la justícia? Odies les mentires i totes les coses roïnes i malvades? Estem segurs que sí (Sl 119:128, 163). Les mentires reflectixen la personalitat de Satanàs, el governant d’este món (Jn 8:44; 12:31). Un dels seus objectius és difamar el sant nom de Jehovà. I per això ha estat escampant mentires sobre Déu des de la rebel·lió en l’Edén. Va pintar a Jehovà com un governant egoista i mentirós que priva els humans de coses bones (Gn 3:1, 4, 5). Estes mentires han continuat enverinant la ment i el cor de les persones. Quan els humans trien no estimar «la veritat», Satanàs pot influir en ells per a que practiquen tota classe d’injustícies i actes malvats (Rm 1:25-31). w23.03 pàg. 2 § 3

A mesura que t’esforces per véncer un mal hàbit, potser sofrixes alguna recaiguda. O si veus que la teua meta no arriba, és possible que t’impacientes i et sentes frustrat. En eixos casos, hi ha una qualitat molt important que t’ajudarà a aguantar: l’amor per Jehovà. L’amor que sents per ell és una qualitat molt bonica, la millor que tens (Pr 3:3-6). Enfortir el teu amor per Déu pot ajudar-te a afrontar els problemes amb èxit. La Bíblia a sovint parla de l’amor lleial que Déu sent pels seus servents. Esta classe d’amor és un fort sentiment d’afecte que mai desapareix. Recorda que estàs fet a imatge de Déu i que, per tant, pots reflectir el seu amor lleial (Gn 1:26). De quina manera? Comença per ser agraït (1Te 5:18). Pregunta’t cada dia: «Com m’ha demostrat Jehovà que m’estima?». I després, assegura’t d’agrair-li-ho en oració mencionant específicament el que ha fet per tu. Esforça’t per vore que les seues demostracions d’amor estan dirigides a tu personalment. w23.03 pàg. 12 § 17-19

Jesús va tractar els 12 apòstols amb bondat i amor. Què aprenem d’açò? Que el que importa no és només el que els altres fan, sinó també com reaccionem a les seues faltes i errors. Si ens enfadem amb algun germà, podem preguntar-nos: «Per què em molesta tant el que ha fet? Potser soc jo el qui ha de millorar en alguna cosa? Podria el germà estar passant per algun problema? Inclús, si pense que tinc raó per a estar enfadat, puc mostrar amor abnegat passant per alt l’ofensa?». Quant més amor mostrem al tractar els altres, més demostrarem que som verdaders seguidors de Jesús. L’exemple de Jesús també ens ensenya que hem d’esforçar-nos per comprendre els nostres germans (Pr 20:5). És de veres que Jesús podia llegir els cors i nosaltres no, però sí que podem ser pacients amb les imperfeccions dels altres (Ef 4:1, 2; 1Pe 3:8). Ens resultarà més fàcil aconseguir-ho si ens esforcem per conéixer millor els nostres germans. w23.03 pàg. 30 § 14-16

Satanàs podria aprofitar-se’n d’una situació mèdica extrema per a intentar fer-nos transigir. Els metges o familiars no creients podrien pressionar-nos per a que ens posàrem una transfusió de sang, cosa que violaria la llei de Déu. O algú podria intentar convéncer-nos per a que acceptàrem un tractament que anara en contra dels principis bíblics. Encara que no volem morir-nos, sabem que Jehovà no deixarà d’estimar-nos si la nostra vida acaba (Rm 8:37-39). Quan els amics de Jehovà moren, ell els té presents en la seua memòria com si encara estigueren vius (Lc 20:37). A més, anhela ressuscitar-los (Jb 14:15). De fet, ha pagat un preu molt alt per a que tots els seus servents «tinguen vida eterna» (Jn 3:16). Som conscients de lo molt que Jehovà ens estima i ens cuida. Així que, en comptes d’abandonar-lo quan estem malalts o amenaçats de mort, acudim a ell en busca de consol, saviesa i forces (Sl 41:4 [v. 3 TNM]). w22.06 pàg. 18 § 16, 17

La Bíblia afirma: «Venerar el Senyor és primícia de saviesa, el coneixement diví fa ser intel·ligent» (Pr 9:10). Així que, quan hem de prendre una decisió important, hauríem de tindre com a base «el coneixement diví», és a dir, hauríem d’investigar què és el que pensa Jehovà al respecte. Açò només ho podrem fer estudiant la Bíblia i les publicacions basades en ella, aixina demostrarem verdadera saviesa (Pr 2:5-7). Jehovà és l’únic que pot donar-nos verdadera saviesa (Rm 16:27). Per què diem açò? Primer, perquè, com a Creador, té un coneixement il·limitat de la seua creació (Sl 104:24). Segon, perquè tot el que fa reflectix la seua saviesa (Rm 11:33). I tercer, perquè els seus savis consells sempre beneficien als qui els apliquen (Pr 2:10-12). Si volem adquirir verdadera saviesa, hem d’acceptar estes veritats bàsiques i permetre que ens guien a l’hora de prendre decisions i a l’hora d’actuar. w22.10 pàg. 19 § 3, 4

Satanàs va perdre la batalla predita en el capítol 12 d’Apocalipsi i, com a conseqüència, ell i els seus dimonis foren llançats a la terra. Enrabiat, Satanàs va començar a descarregar la seua ira contra la humanitat. Per això, la profecia diu: «Ai de la terra» (Ap 12:9-12). Com ens beneficien estes profecies? Els successos mundials i el canvi evident en l’actitud de la gent ens ajuden a discernir que Jesús ha arribat a ser Rei. Per tant, en comptes d’enfadar-nos quan veem que la gent actua de manera egoista i cruel, recordem que les seues accions estan complint les profecies bíbliques. Açò evidencia que el Regne ja està governant! (Sl 37:1) I és d’esperar que els problemes del món augmenten a mesura que s’acosta l’Harmagedon (Mc 13:8; 2Tm 3:13). Veritat que li agraïxes al nostre amorós Pare celestial que ens ajude a entendre per què els nostres dies són tan turbulents? w22.07 pàgs. 3, 4 § 7, 8

Podem demanar-li a Jehovà que ajude els germans a aguantar malalties, desastres naturals, guerres, persecució o altres proves. També podem orar pels qui s’esforcen abnegadament per ajudar els necessitats. Potser coneixes algú que està passant per alguna d’eixes situacions. Per què no el menciones per nom en les teues oracions personals? Si ho fem aixina, estarem demostrant el nostre amor fraternal. Als qui porten la davantera en la congregació els és de gran ajuda que orem per ells, i a més ho agraïxen molt. Com l’apòstol Pau era conscient d’esta necessitat, va escriure: «Pregueu per mi, especialment, amb aquesta intenció: que Déu pose la seua paraula als meus llavis, perquè faça conèixer sense reticències el secret contingut en la Bona Nova» (Ef 6:19 NT). Hui en dia, també tenim molts germans treballadors que porten la davantera entre nosaltres. Quan li demanem a Jehovà que beneïsca el seu treball, estem demostrant que els estimem. w22.07 pàgs. 23, 24 § 14-16

Igual que un soldat es posa el casc per a protegir-se el cap, nosaltres hem de protegir la nostra ment dels atacs de Satanàs en la nostra lluita contra ell. El Diable ens bombardeja amb temptacions i idees dissenyades amb la intenció de corrompre els nostres pensaments. Tal com el casc protegix el cap del soldat, l’esperança protegix la nostra ment per a que ens puguem mantindre fidels a Jehovà. Si la nostra esperança es debilita i permetem que els mals desitjos arrelen en la nostra ment, podem perdre de vista la meta de la vida eterna. Eixe va ser el cas d’alguns cristians de l’antiga Corint que perderen la fe en l’esperança de la resurrecció, una de les promeses fonamentals de Déu (1Co 15:12). Pau va dir que la gent que no té esta esperança només viu per al present (1Co 15:32). Hui en dia, molts dels qui no creuen en les promeses de Déu només pensen en aprofitar cada moment per a disfrutar de la vida. En canvi, nosaltres posem la nostra confiança en el futur que Déu ens ha promés. w22.10 pàgs. 25, 26 § 8, 9

Jehovà ens invita a orar-li. Veu per tot el que estem passant i ens assegura que ens escoltarà en qualsevol moment. De fet, li agrada escoltar els seus servents (Pr 15:8). Si et sents a soles, què li podries dir a Jehovà? Conta-li com et sents (Sl 62:9 [v. 8 TNM]). Parla-li de les teues preocupacions i de com t’afecten. Demana-li que t’ajude a saber què fer i que et done el valor i la saviesa que necessites per a expressar-te amb tacte (Lc 21:14, 15). O si et sents deprimit o desanimat, demana-li que t’ajude a parlar amb un germà madur i que també ajude eixe germà a entendre pel que estàs passant. Fixa’t en com respon les teues oracions i accepta l’ajuda dels altres. Aixina et sentiràs menys a soles. w22.08 pàg. 10 § 6

Poc després de formar-se, la congregació de Tessalònica va afrontar una cruel persecució. Una xusma violenta va arrastrar «alguns dels germans cap als magistrats» (Fets 17:6). ¿Podem imaginar-nos la por que sentirien estos nous cristians? Podrien haver afluixat en el seu servici a Jehovà, però l’apòstol Pau no volia que això passara. Es va assegurar que la congregació recentment formada estiguera ben cuidada. Per això, més tard, Pau va poder dir als tessalonicencs: «Vam enviar [a Timoteu] perquè vos enfortira i vos encoratjara en la fe i així ningú no trontollara enmig de les proves que esteu passant» (1Te 3:2, 3). Timoteu havia vist com Pau enfortia els germans de Listra. Després de vore la mà de Jehovà en aquella ocasió, Timoteu podia assegurar als nous germans de Tessalònica que en el seu cas també aniria tot bé (Fets 14:8, 19-22; He 12:2). w22.08 pàg. 21 § 4

A finals del segle XIX, un grup d’estudiants de la Bíblia dirigit per Charles Taze Russell va començar a estudiar les Escriptures en profunditat. Volien saber la veritat sobre el valor del sacrifici de Jesús i com s’hauria de commemorar la seua mort. Hui en dia, ens beneficiem de la seua investigació i podem comprendre què significa el sacrifici de Jesús i el que aconseguirà per a tota la humanitat (1Jn 2:1, 2). També hem aprés que la Bíblia parla de dos esperances diferents per als humans que obeïxen a Déu. Per un costat, alguns esperen rebre vida immortal en el cel. I per l’altre, milions de persones esperen viure eternament en la terra. A més, ens hem acostat encara més a Jehovà al comprendre quant ens estima i lo molt que ens beneficia personalment el sacrifici de Jesús (1Pe 3:18). Així que, igual que els nostres germans fidels del passat, nosaltres també convidem la gent a celebrar el Memorial per a que ho puguen fer seguint el model que Jesús va establir. w23.01 pàg. 21 § 6, 7

Jesús va parlar de les benediccions que portaria el Regne de Déu. Estem profundament agraïts pel rescat, perquè ens dona l’oportunitat de disfrutar d’una amistat estreta amb Jehovà i Jesús. A més, els qui posen fe en Jesús també tenen l’esperança de viure per sempre i tornar a vore els seus sers volguts que han mort (Jn 5:28, 29; Rm 6:23). No hem fet res per a meréixer estes benediccions ni podem tornar-los a Déu i a Crist tot el que han fet per nosaltres (Rm 5:8, 20, 21). Però sí que podem mostrar-los l’enorme gratitud que sentim per ells. Com? Gastant els nostres recursos a favor dels interessos del Regne. Una manera és fent-nos disponibles per a ajudar en la construcció i manteniment d’instal·lacions teocràtiques. w23.01 pàg. 26 § 3; pàg. 28 § 5

Els governants del Regne de Déu hauran d’atendre milers de milions de persones que viuran per tota la terra. Tal com Jesús, ells serviran com a reis i sacerdots (Ap 5:10). Davall la llei mosaica, la responsabilitat principal dels sacerdots era vetlar pel benestar físic i espiritual del poble. Com la Llei era «tan sols una ombra» de les coses bones que estaven per vindre, és raonable concloure que els cogovernants de Jesús tindran una funció especial: atendre la salut física i espiritual del poble de Déu (He 10:1). Haurem d’esperar per a saber com estos reis i sacerdots es comunicaran amb els súbdits del Regne ací en la terra. Podem estar segurs que els qui visquen en el paradís en la terra rebran la guia necessària (Ap 21:3, 4). w22.12 pàg. 11 § 11-13

Per què convidem les persones a celebrar el Memorial? Una raó és que volem que aquells que assistixen per primera volta sàpien la veritat sobre el que Jehovà i Jesús han fet per tots nosaltres (Jn 3:16). Esperem que el que vegen i escolten en el Memorial els moga a aprendre més sobre Jehovà i a arribar a ser els seus servents. També convidem els qui estan inactius per a recordar-los que Jehovà continua volent-los. Ens alegrem molt quan accepten la nostra invitació i assistixen al Memorial. Açò els recorda lo molt que disfrutaven de servir a Jehovà en el passat (Sl 103:1-4). Sense importar la resposta de les persones, continuem convidant-les al Memorial sabent que Jehovà s’interessa individualment per cada un dels qui assistixen (Lc 15:7; 1Tm 2:3, 4). w23.01 pàg. 20 § 1; pàgs. 22, 23 § 9-11

La nit abans de morir, Jesús li va fer una petició especial a son Pare: que cuidara dels seus seguidors (Jn 17:15, 20). Jehovà sempre ha estat pendent del seu poble cuidant-lo i protegint-lo. No obstant això, Jesús sabia que els seus seguidors afrontarien una oposició sense precedents per part de Satanàs i que, per a resistir eixos atacs despietats, necessitarien l’ajuda de Jehovà. El món de Satanàs exercix una gran pressió sobre els servents de Jehovà hui en dia. Per això, afrontem adversitats que poden desanimar-nos i inclús posar a prova la nostra lleialtat a Jehovà. Però, no hem de tindre por. Jehovà està vetlant per nosaltres, veu els problemes que afrontem i sempre està a punt per a ajudar-nos. Sí, els ulls de Jehovà «vetlen els qui el veneren» per a rescatar-los (Sl 33:18-20). w22.08 pàg. 8 § 1, 2

Cada any, durant l’època del Memorial, mostrem el nostre agraïment pel que Jesús va fer. De quines maneres? Una és apartant temps per a orar i meditar en el significat de la seua mort. Una altra és convidant tanta gent com siga possible a assistir a esta ocasió tan especial. I una tercera manera és no permetent que res ens impedisca estar presents en el Memorial. Allí aprenem per què la humanitat necessita un rescat i com la mort d’un sol home pot expiar els pecats de tants. També ens recorda què representen el pa i el vi i qui hauria de participar d’ells (Lc 22:19, 20). I ens fa meditar en les benediccions que els esperen als qui anhelen viure en la terra per sempre (Is 35:5, 6; 65:17, 21-23). Encara que coneguem estes ensenyances, no hauríem de donar-les per fet. w23.01 pàg. 20 § 2, 4

Al donar el seu Fill com a rescat per a redimir els nostres pecats, Déu ha fet possible que puguem viure per sempre (Mt 20:28). L’apòstol Pau va escriure: «Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: així com per la seua unió amb Adam tots moren, així també per la seua unió amb Crist tots tornaran a la vida» (1Co 15:21, 22). Jesús va ensenyar als seus deixebles a demanar en oració que vinguera el Regne de Déu i que es complira la voluntat, o propòsit, de Déu ací en la terra (Mt 6:9, 10). Part d’eixe propòsit és que els humans visquen per sempre en la terra. Per a aconseguir-ho, Jehovà ha designat el seu Fill per a ser Rei del Regne messiànic i ha escollit 144.000 persones per a que col·laboren amb Jesús en el compliment de la Seua voluntat (Ap 5:9, 10). w22.12 pàg. 5 § 11, 12

Quan algú que estimem mor, el trobem a faltar moltíssim. Al principi, podria ser molt dolorós, especialment si va sofrir. Però, amb el temps, comencem a recordar amb alegria algunes coses que ens va ensenyar o moments en què ens va animar o ens va fer riure. De manera pareguda, ens entristix llegir sobre el sofriment i la mort de Jesús. És especialment en l’època del Memorial quan apartem temps per a meditar en el significat del seu sacrifici de rescat (1Co 11:24, 25). No obstant, ens alegra meditar en totes les coses que Jesús va dir i fer mentres va estar en la terra. També ens sentim animats quan pensem en el que està fent ara i en el que farà per nosaltres en el futur. w23.01 pàg. 26 § 1, 2

Els deixebles es quedaren molt tristos quan Jesús va morir. No només havien perdut el seu benvolgut amic, sinó que, en certa manera, també havien perdut la seua esperança (Lc 24:17-21). No obstant, quan Jesús se’ls va aparéixer, va dedicar temps a ajudar-los a comprendre com havia complit les profecies bíbliques. A més, els va assignar una faena important (Lc 24:26, 27, 45-48). Quan Jesús va pujar al cel, la tristor dels deixebles s’havia convertit en felicitat, perquè sabien que el seu Amo estava viu i preparat per a ajudar-los a complir la nova comissió que havien rebut. Eixa felicitat els va motivar a servir a Jehovà sense descans (Lc 24:52, 53; Fets 5:42). Per a imitar els deixebles de Jesús, hem de posar el Regne de Déu en primer lloc en la vida. Encara que necessitem aguant per a continuar servint a Jehovà, ell promet beneir-nos amb generositat si ho fem (Pr 10:22). w23.01 pàgs. 30, 31 § 15, 16

Evidentment, no volem cometre el mateix error que cometeren Adam i Eva. Ara bé, què podem fer per a evitar-ho? Hem de continuar aprenent de Jehovà, apreciar les seues qualitats i esforçar-nos per entendre la seua manera de pensar. A mesura que ho fem, de segur que el nostre amor per ell creixerà. Vegem el cas d’Abraham, qui estimava a Jehovà de tot cor. Inclús quan no entenia les decisions de Déu, en comptes de rebel·lar-se, tractava de conéixer-lo millor. Per exemple, en un principi, quan es va enterar que Jehovà destruiria Sodoma i Gomorra, Abraham es va preocupar per si «el qui judica tota la terra» faria desaparéixer els justos junt amb els malvats. Com per a ell això era impensable, humilment li va fer una sèrie de preguntes a Jehovà, qui li les va contestar amb paciència. Finalment, Abraham es va adonar que Jehovà examina el cor de cada persona i que no castiga mai l’innocent junt amb el culpable (Gn 18:20-32). w22.08 pàg. 28 § 9, 10

En l’any 455 abans de la nostra era, després de reconstruir les muralles de Jerusalem, el governador Nehemies va buscar hòmens confiables per a posar-los a càrrec de la ciutat. Entre altres, va triar a Hananià com a comandant de la Fortalesa. La Bíblia diu d’ell que era un «home lleial i fidel a Déu com pocs» (Ne 7:2). L’amor per Jehovà i el temor que tenia a desagradar-li motivaren a Hananià a prendre’s seriosament qualsevol assignació que li donaren. Estes qualitats també ens ajudaran a nosaltres a ser confiables en el nostre servici a Déu. Vegem ara l’exemple de Tíquic, un company de confiança de Pau. L’apòstol confiava tant en ell que el va descriure com un «servidor fidel» (Ef 6:21, 22). No només li va encomanar a Tíquic que entregara les cartes als germans d’Efes i Colosses, sinó que també li va demanar que els animara i consolara. Veritat que Tíquic ens recorda als germans fidels i confiables que atenen les nostres necessitats espirituals hui en dia? (Col 4:7-9) w22.09 pàg. 9, 10 § 5, 6

Josep va haver d’afrontar grans calamitats durant 13 anys. Podria haver-se preguntat si Jehovà realment el volia i haver pensat que l’havia abandonat quan més el necessitava. Però, en comptes d’amargar-se, va mantindre la calma i, per tant, el bon juí. Quan va tindre l’oportunitat de venjar-se dels seus germans, no ho va fer, sinó que els va mostrar amor i els va perdonar (Gn 45:4, 5). Josep va actuar aixina perquè va ser capaç de pensar amb claredat. En lloc de centrar-se en els seus propis problemes, va vore el quadro complet, és a dir, el propòsit de Jehovà (Gn 50:19-21). Quina és la lliçó? Si ens tracten injustament, no li guardem ressentiment a Jehovà ni pensem que ens ha abandonat. Més bé, meditem en com ens està ajudant a aguantar la prova. I pel que fa als nostres germans, tractem de cobrir les seues imperfeccions amb amor. w22.11 pàg. 21 § 4

El profeta Daniel va rebre diverses visions que mostraven clarament la superioritat de Jehovà sobre totes les altres autoritats. Primer, va vore quatre bèsties enormes que simbolitzen diferents potències mundials del passat i del present: Babilònia, l’Imperi medopersa, Grècia, Roma i la seua successora, la potència mundial formada pel Regne Unit i els Estats Units (Dn 7:1-3, 17). Llavors, Daniel va vore com Jehovà s’assentava en el Seu tron en la cort celestial (Dn 7:9, 10). A continuació, Déu els lleva tota l’autoritat als governs humans i els la dona a aquells que són més poderosos i que realment s’ho mereixen. A qui ens referim? Per una banda, a «algú semblant a un fill d’home», és a dir, a Jesucrist. I per una altra, als «sants de l’Altíssim», els 144.000, que governaran «pels segles dels segles» (Dn 7:13, 14, 18). Està clar que Jehovà és «l’Altíssim». El que Daniel va vore confirma el que havia dit abans, que «el Déu del cel […] destrona reis i els entronitza» (Dn 2:19-21). w22.10 pàgs. 14, 15 § 9-11