Abril

Preguntem-nos: «Com responc al consell? Accepte ràpidament els meus errors o intente justificar-me? M’afanye a tirar-los la culpa als altres?». Al llegir relats bíblics d’hòmens i dones fidels, analitza com afrontaren reptes similars. I en cada cas, para’t a pensar: «Com puc imitar encara més este servent de Jehovà?». També podem beneficiar-nos del bon exemple dels germans de la congregació, tant jóvens com majors. Per exemple, n’hi ha algú que estiga aguantant fidelment una prova, com pressió de grup, oposició familiar o mala salut? Veus en eixe germà qualitats que t’agradaria imitar? Fixar-te en el seu bon exemple t’ajudarà a aguantar les teues pròpies proves. Que agraïts i feliços estem de tindre germans i germanes com a models de fe que podem imitar! (He 13:7) w22.04 pàg. 13 § 13, 14

Si estem passant per una situació difícil, apreciem que un ancià comprensiu dedique temps a escoltar-nos i a consolar-nos. O també pot ser que necessitem ajuda amb un estudiant de la Bíblia, en eixe cas, ens va molt bé que un precursor d’experiència ens acompanye i ens done suggerències. A tots estos germans i germanes els fa feliços ajudar-nos. I nosaltres podem compartir la seua alegria fent-nos també disponibles per a servir els altres. Si t’has posat la meta d’ampliar el teu servici d’estes o altres maneres, què t’ajudarà a aconseguir-ho? No et poses metes que siguen massa generals. Per exemple, podries pensar: «M’agradaria fer més en la congregació». Però, no creus que seria difícil saber com aconseguir eixa meta? Et resultaria possible saber quan l’has alcançada? És evident que no. Per tant, és millor triar una meta clara i específica. Fins i tot, podries posar per escrit el teu objectiu i com penses alcançar-lo. w22.04 pàg. 25 § 12, 13

Jehovà també està reunint «una gran multitud» de persones i preparant-les per a ser súbdits del seu Regne (Ap 7:9, 10 TNM). A pesar que hui en dia el món està dividit per l’odi i la guerra, els qui formen este grup s’esforcen per véncer els prejuís nacionals, ètnics i personals. Per la seua manera d’actuar és com si ja estigueren convertint les seues espases en relles (Mi 4:3). En comptes de participar en guerres mortíferes, ajuden la gent a trobar «la vida verdadera» parlant-los del Déu verdader i dels seus propòsits (1Tm 6:19). Com els qui formen part de la gran multitud donen suport al Regne de Déu, podrien patir l’oposició d’alguns familiars o inclús dificultats econòmiques. Però Jehovà s’assegura de cobrir les seues necessitats (Mt 6:25, 30-33; Lc 18:29, 30). Tot açò ens confirma que el Regne de Déu és una realitat i que continuarà complint el propòsit de Jehovà. w22.12 pàg. 6 § 13

Al final dels 1.000 anys, tots els qui visquen en la terra hauran alcançat la perfecció. El pecat heretat d’Adam ja no tindrà efecte sobre ningú (Rm 5:12). De fet, la seua maledicció haurà desaparegut per complet. Per això es diu que els qui visquen en la terra «no reviuen [com a humans perfectes] fins que hagen passat els mil anys» (Ap 20:5 EV). Sabem que Jesús es va mantindre fidel a Déu inclús quan Satanàs el va temptar. Però, estaran dispostos a fer lo mateix tots els humans perfectes quan a Satanàs se li permeta temptar-los? Cadascun d’ells tindrà l’oportunitat de demostrar la seua lleialtat a Jehovà quan el Diable siga alliberat dels abismes al final dels 1.000 anys (Ap 20:7). Els qui es mantinguen fidels durant esta prova final rebran vida eterna i, finalment, disfrutaran de verdadera llibertat (Rm 8:21). En canvi, els qui es rebel·len contra Jehovà seran destruïts per sempre (Ap 20:8-10). w22.05 pàg. 19 § 18, 19

Esta profecia es va complir quan Satanàs va instigar els jueus i els romans a executar el Fill de Déu (Lc 23:13, 20-24). Tal com una ferida literal en el taló pot immobilitzar algú temporalment, la mort de Jesús el va deixar inactiu els vora tres dies que va estar en la tomba (Mt 16:21). Per a que la descendència esclafara el cap de la serp i es complira la profecia de Gènesi 3:15, Jesús no podia continuar mort. Està clar que necessitava recuperar-se de la seua ferida en el taló. I aixina va ser! Al tercer dia després de morir, va ressuscitar com a ser espiritual immortal. I al temps fixat per Déu, Jesús esclafarà a Satanàs i el destruirà per sempre (He 2:14). A més, Crist i els qui governen amb ell eliminaran de la terra tots els enemics de Déu, és a dir, la descendència de la serp (Ap 17:14; 20:4, 10). w22.07 pàg. 16 § 11, 12

Pares, ajudeu els vostres fills a triar bones amistats. La Paraula de Déu deixa clar que les nostres amistats influïxen molt en nosaltres, siga per a bé o per a mal. Coneixeu els amics dels vostres fills? Què podeu fer per a ajudar els vostres fills a fer amics que estimen a Jehovà? (1Co 15:33) Podeu convidar aquells que estan progressant espiritualment a participar en algunes de les vostres activitats en família (Sl 119:63). Un pare a qui li diuen Toni explica: «Al llarg dels anys, la meua dona i jo hem convidat a casa germans i germanes de diferents edats i cultures. Venen, mengem junts, i participen en la nostra adoració en família. Esta és una molt bona manera de conéixer germans que estimen i servixen a Jehovà amb alegria. [...] Les seues experiències, el seu zel i el seu esperit de sacrifici han tingut un gran impacte en els nostres fills i els han ajudat a acostar-se més a Jehovà». w22.05 pàgs. 29, 30 § 14, 15

Quan els ancians es reunixen amb un pecador, el seu objectiu és prendre en la terra la mateixa decisió que ja s’ha pres en el cel. De quina manera beneficia açò la congregació? Si el pecador no es penedix, no se’l permet continuar formant part de la congregació. D’esta manera, les ovelles de Jehovà queden protegides (1Co 5:6, 7, 11-13; Tt 3:10, 11). I també ajuda el pecador a penedir-se i a beneficiar-se del perdó de Jehovà (Lc 5:32). A més, si el pecador es penedix, els ancians oren a favor seu i li demanen a Jehovà que l’ajude a recuperar-se espiritualment (Jm 5:15). Suposem que, després de reunir-se amb els ancians, la persona no s’ha penedit. En eixe cas, serà expulsada de la congregació. Però, si més tard, la persona recapacita, es penedix sincerament i canvia la seua manera de pensar i actuar, Jehovà està dispost a perdonar-la (Lc 15:17-24). Això és veritat inclús si ha comés pecats molt greus (2Cr 33:9, 12, 13; 1Tm 1:15). w22.06 pàg. 9 § 5, 6

Amb l’ajuda de Jehovà, els nostres germans per tota la terra han superat situacions difícils i han pogut fer-li front al Diable (1Pe 5:9). Tu també pots fer-ho! Molt prompte, Jehovà donarà l’orde a Jesús i als seus cogovernants de «desfer les obres del diable» (1Jn 3:8). Després d’això, els servents de Déu ací en la terra vorem complides estes paraules de Jehovà: «No hauràs de témer res, la por no se t’acostarà» (Is 54:14; Mi 4:4). Fins que arribe eixe moment, hem de continuar esforçant-nos per superar les nostres pors. Tal com hem analitzat, hem de continuar enfortint la nostra confiança en el fet que Jehovà estima i protegix els seus servents. Ens ajudarà a fer-ho meditar en com Jehovà ha protegit els seus servents en el passat i parlar d’això amb els altres. I també hem de recordar com ens ha ajudat personalment a afrontar situacions angoixants. Sí, amb l’ajuda de Jehovà, podem superar les nostres pors! (Sl 34:5 [v. 4 TNM]) w22.06 pàg. 19 § 19, 20

La potència mundial representada pels «peus, en part de ferro i en part d’argila», ja ha entrat en escena. Va aparéixer durant la Primera Guerra Mundial, quan el Regne Unit i els Estats Units forjaren una aliança especial. En el somni de Nabucodonosor, també es van predir característiques que diferenciarien esta potència mundial de les anteriors. A diferència de les anteriors potències mundials mencionades en la visió, la potència mundial formada pel Regne Unit i els Estats Units no està simbolitzada per un metall sòlid, com l’or o la plata, sinó per una barreja de ferro i argila. L’argila representa «el poble», és a dir, la gent comú (Dn 2:43 TNM). Tal com es pot vore clarament hui en dia, la influència de la gent en les eleccions, les campanyes pels drets civils, les protestes massives i els moviments sindicals debiliten la capacitat d’esta potència mundial per a implementar les seues polítiques. w22.07 pàgs. 4, 5 § 9, 10

Tens dubtes sobre si batejar-te o no? Una cosa que pot ajudar-te és preguntar-te què t’ho impedix (Fets 8:36). Jesús va comparar fer la voluntat de son Pare amb l’aliment. Per què? Perquè sabia que, igual que l’aliment és bo per a nosaltres, tot el que Jehovà ens demana també ho és, i això inclou el baptisme (Fets 2:38). El nostre Creador no ens demanaria mai que férem res que ens perjudicara. Així que pots estar segur que obeir el manament de batejar-te et beneficiarà. Si algú et preparara el millor menjar que s’ha fet mai, dubtaries en tastar-lo? Per tant, per què dubtar si batejar-te o no? Ara bé, molts es priven de batejar-se perquè pensen que no estan preparats. És de veres que dedicar-te a Jehovà i batejar-te és la decisió més important que prendràs en la teua vida i que, per a qualificar, necessites dedicar temps i esforç a més de reflexionar profundament en el que implica. w23.03 pàg. 7 § 18-20

Quan Jesús va ser ungit per esperit, es va convertir en la part principal de la descendència de la dona. Després de la mort i resurrecció de Jesús, Déu el va coronar «de glòria i dignitat» i li va donar «plena autoritat al cel i a la terra», això inclou el poder per a «desfer les obres del diable» (He 2:7; Mt 28:18; 1Jn 3:8). I qui és la part secundària de la descendència? L’apòstol Pau va identificar els qui la compondrien quan va dir als cristians ungits d’origen jueu i gentil: «Si vosaltres sou de Crist, també sou descendència d’Abraham, hereus de la promesa» (Ga 3:28, 29). Així que, quan Jehovà ungix un cristià amb esperit sant, eixa persona arriba a formar part de la descendència de la dona. Per tant, la descendència està composta per Jesucrist i pels 144.000 ungits que regnaran amb ell (Ap 14:1). Tots ells imiten la manera de pensar i d’actuar de son Pare, Jehovà Déu. w22.07 pàg. 16 § 8, 9

Com vivim en els últims dies, sabem que passarem per proves (2Tm 3:1). En eixos casos, podríem sentir-nos superats per les proves, especialment si venen una darrere d’una altra o inclús totes alhora. Però recordem que Jehovà està pendent de nosaltres i ens ajuda a afrontar qualsevol classe de prova amb confiança. Analitzem l’exemple de Job. Este servent fidel va afrontar moltes proves angoixants en poc de temps. En un sol dia, va patir la pèrdua dels seus ramats, l’assassinat dels seus servents i, el que va ser més dur per a ell, la mort de tots els seus benvolguts fills (Jb 1:13-19). I poc després, quan Job encara estava de dol, va patir una dolorosa i desagradable malaltia que el va afectar de cap a peus (Jb 2:7). Jehovà estava molt pendent de Job i, com l’estimava tant, li va donar tot el que necessitava per a aguantar les proves i mantindre’s fidel. w22.08 pàg. 11 § 8-10

La disciplina pot fer-nos mal emocionalment. Podríem pensar que és injusta o que no ens la mereixem. Com a resultat, podríem perdre de vista una idea molt important: que la disciplina és una expressió de l’amor que Jehovà ens té (He 12:5, 11). Així que acceptem-la i fem els canvis necessaris. En més d’una ocasió, Jesús va corregir a Pere davant dels altres apòstols (Mc 8:33; Lc 22:31-34). Això degué ser molt humiliant per a Pere. No obstant, es va mantindre lleial a Jesús, va acceptar la disciplina i va aprendre dels seus propis errors. Com a conseqüència, Jehovà va recompensar la seua lleialtat i li va assignar responsabilitats de pes en la congregació (Jn 21:15-17; Fets 10:24-33; 1Pe 1:1). Vore més enllà de la vergonya que sentim al ser disciplinats, acceptar la correcció i fer els canvis necessaris ens beneficiarà a nosaltres i també als qui ens rodegen. Si ho fem aixina, serem encara més útils per a Jehovà i per als nostres germans. w22.11 pàgs. 21, 22 § 6, 7

Abraham sabia que Jehovà no faria res injust ni cruel. A més, d’acord amb l’apòstol Pau, Abraham va deduir que Jehovà tenia el poder de ressuscitar el seu fill Isaac (He 11:17-19). I això era lògic, ja que Jehovà havia promés que Isaac seria pare d’una nació i, en eixe moment, encara no tenia fills. Com Abraham estimava a Jehovà, confiava que el seu Pare celestial sempre actuaria amb justícia. Encara que va ser una prova molt difícil, la seua fe el va motivar a obeir (Gn 22:1-12). Com podem imitar a Abraham? Igual que ell, hem d’esforçar-nos per continuar aprenent sobre Jehovà. A mesura que ho fem, ens acostarem més a Ell i l’estimarem encara més (Sl 73:28). També entrenarem la nostra consciència per a que reflectisca la manera de pensar de Déu (He 5:14). Com a resultat, podrem rebutjar qualsevol temptació que ens puguen posar. Ni tan sols ens passarà pel cap fer alguna cosa que poguera fer-li mal al nostre Pare celestial i danyar la nostra amistat amb ell. w22.08 pàgs. 28, 29 § 11, 12

Quan l’apòstol Pau i Bernabé van tornar a visitar Listra, Iconi i Antioquia, van «designar responsables per a les diferents congregacions» (Fets 14:21-23 EV). Sense dubte, aquells ancians nomenats van ser una font de consol per als germans, com ho són els ancians de hui en dia. Ancians, estigueu alerta per a donar «una bona paraula» d’ànim a aquells que la necessiten. Pau va recordar als germans el «núvol tan gran de testimonis» que havien aguantat les proves gràcies a les forces que Jehovà els va donar (He 12:1). Pau sabia que les experiències dels servents del passat que havien aguantat amb èxit tota classe de dificultats podien animar els germans i ajudar-los a estar centrats en «la ciutat del Déu viu» (He 12:22). Lo mateix passa hui en dia. ¿Qui no s’ha sentit enfortit al llegir com Jehovà va ajudar a Gedeó, Barac, David, Samuel i molts altres? (He 11:32-35) w22.08 pàgs. 21, 22 § 5, 6

D’acord amb quines «obres» seran jutjats els ressuscitats? ¿D’acord amb les que feren abans de morir? No. Recordem que, al morir, van ser absolts dels seus pecats. Per tant, «les seues obres» no poden ser les de la seua vida anterior. Més bé, estes obres han de referir-se a com respondran a l’ensenyança que rebran en el nou món. Si fins i tot hòmens fidels com Noé, Samuel, David i Daniel hauran d’aprendre sobre Jesucrist i exercir fe en el seu sacrifici, amb molta més raó ho hauran de fer els injustos! Què els passarà als qui rebutgen esta meravellosa oportunitat? Apocalipsi 20:15 ens dona la resposta: «Tots els qui no eren escrits en el llibre de la vida també foren llançats a l’estany de foc». Sí, seran destruïts per sempre. Per això, que important és que el nostre nom estiga escrit en el llibre de la vida i que no siga borrat mai! w22.09 pág. 19 § 17-19

Moltes de les decisions que prenem en relació amb la salut i els tractaments mèdics estan correctament basades en la nostra consciència entrenada per la Bíblia (1Tm 3:9). Per això, quan prenem decisions i parlem d’elles amb els altres, fem bé en aplicar este principi bíblic: «Que tots sàpien que sou persones raonables» (Fl 4:5 TNM). Si som raonables, no ens preocuparem en excés per la nostra salut física. I, per descomptat, continuarem estimant i respectant els nostres germans i germanes encara que prenguen decisions diferents de les nostres (Rm 14:10-12). Com hem vist, li mostrem gratitud a Jehovà al protegir la nostra vida i donar-li lo millor de nosaltres (Ap 4:11). De moment, hem d’afrontar malalties i desgràcies. Però esta no és la classe de vida que el Creador volia per a nosaltres. Gràcies a ell, prompte podrem viure per sempre sense dolor ni mort (Ap 21:4). Mentrestant, estiguem feliços d’estar vius i de servir el nostre Pare celestial, Jehovà! w23.02 pàg. 25 § 17, 18

Al llarg de la història, Jehovà ha demostrat clarament que és superior a «les autoritats» (Rm 13:1). Vegem tres exemples. El faraó d’Egipte va esclavitzar els israelites i reiteradament es va negar a deixar-los anar. Però Jehovà els va alliberar i va fer que el faraó s’ofegara en el mar Roig (Ex 14:26-28; Sl 136:15). El rei Baltasar de Babilònia va celebrar un convit on es va alçar «contra el Senyor del cel» i va lloar els déus de plata i d’or en comptes de lloar a Jehovà (Dn 5:22, 23). Però Déu va humiliar eixe home arrogant. «Aquella mateixa nit», mataren el rei Baltasar i el seu regne va passar a mans dels medes i dels perses (Dn 5:30; 6:1 [5:31 TNM]). El rei Herodes Agripa I de Palestina va ordenar la mort de l’apòstol Jaume i posteriorment va empresonar l’apòstol Pere amb la intenció d’acabar també amb ell. Però Jehovà va evitar que Herodes duguera a terme el seu pla enviant-li un àngel que «el va ferir de mort» (Fets 12:1-5, 21-23). w22.10 pàg. 15 § 12

A mesura que aprenem com Jehovà va cuidar dels seus servents en el passat, la nostra esperança anirà enfortint-se. Recordem que tot el que hi ha en la Bíblia «va ser escrit per a instruir-nos; així, gràcies a la constància i al consol que ens donen les Escriptures, mantenim l’esperança» (Rm 15:4). Meditem en com Jehovà ha complit les seues promeses. Pensem en el que Déu va fer per Abraham i Sara. A pesar de ser ja molt majors per a tindre descendència, Déu els va prometre que tindrien un fill (Gn 18:10). Com va reaccionar Abraham? La Bíblia diu que va tindre fe que arribaria «a ser pare d’una multitud de pobles» (Rm 4:18). Encara que des d’una perspectiva humana això pareixia impossible, Abraham estava convençut que Jehovà compliria la seua promesa, i aixina va ser (Rm 4:19-21). Este relat ens ensenya que podem estar segurs que Jehovà sempre complirà les seues promeses. w22.10 pàg. 27 § 13, 14

Estes paraules es compliren quan els jueus foren alliberats del captiveri. Jehovà va resultar ser el seu Gran Instructor i, gràcies a la Seua guia, el poble va poder restablir l’adoració pura. Que feliços ens fa saber que Jehovà seguix sent el nostre Gran Instructor hui en dia! Isaïes ens descriu com a estudiants a qui Jehovà ensenya a l’afirmar: «Voràs el teu Gran Instructor amb els teus propis ulls». En este exemple, es representa l’instructor dret davant dels seus estudiants. Quin gran honor ser ensenyats per Jehovà en l’actualitat! Ell ens instruïx per mitjà de la seua organització, i estem molt agraïts per la guia que ens dona a través d’ella. La instrucció que rebem en les reunions, així com en les publicacions, els programes de JW Broadcasting^® i molts altres mitjans ens ajuda a aguantar amb alegria en temps difícils. w22.11 pàg. 10 § 8, 9

Respecte a quan s’acabaria el sistema jueu i quan seria la conclusió del sistema en el qual vivim ara, Jesús va dir: «D’aquell dia i d’aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare». I després, va advertir a tots els seus deixebles: «Estigueu alerta, vetleu» (Mc 13:32-37). Els cristians del segle I que vivien en Judea havien de mantindre’s alerta perquè la seua vida depenia d’això. Jesús els va dir als seus seguidors: «Quan veureu que les legions encerclen Jerusalem, sapieu que arriba la seua devastació». Eixe era el moment en què haurien d’obeir l’exhortació de Jesús de fugir «a les muntanyes» (Lc 21:20, 21). Els qui van fer cas de l’advertència sobrevisqueren a la destrucció de Jerusalem per part dels romans. Hui en dia, estem vivint en el temps de la fi d’este sistema malvat. Per tant, nosaltres també hem de tindre el cap seré i mantindre’ns desperts. w23.02 pàg. 14 § 1-3

Jehovà ens ensenya a ser honestos i justos, i això ens conferix dignitat i pau interior (Pr 13:5, 6). Segur que has pogut comprovar tot açò per tu mateix a l’estudiar la Bíblia. Has aprés que seguir la guia de Jehovà és lo millor per a tota la humanitat i per a tu també (Is 48:17). Veritat que això et motiva a posar-te de part de la justícia de Déu? (Mt 6:33) De segur que vols defendre la veritat i ajudar a desmentir totes les calúmnies que s’han dit sobre Jehovà. Vegem com ho pots fer. El teu estil de vida pot demostrar que rebutges les mentires de Satanàs, que defens la veritat, que reconeixes a Jehovà com al teu Sobirà i que vols fer el que ell diu que és correcte. Per a que la teua vida demostre tot això, dedica’t a Jehovà en oració i, després, fes pública eixa dedicació per mitjà del baptisme. El teu amor per la veritat i la justícia és un motiu poderós per a decidir batejar-te. w23.03 pàg. 3 § 4, 5

Hi ha una classe de pau de la qual el món no en sap res. És «la pau de Déu», és a dir, la calma que prové de tindre una bonica relació amb el nostre Pare celestial. Quan tenim la pau de Déu ens sentim segurs (Fl 4:6, 7). Disfrutem d’una amistat estreta amb el «Déu de la pau», a més de tindre l’amistat d’aquells que l’estimen (1Te 5:23). La pau de Déu pot calmar la nostra ansietat enmig de situacions difícils quan coneixem el nostre Pare celestial, confiem en ell i l’obeïm. ¿És realment possible trobar la pau de Déu quan passem per moments difícils com una epidèmia, un desastre, disturbis o persecució? Cada una d’estes situacions pot fer-nos sentir por. Ens alegra que molts germans i germanes hagen seguit el consell de Jesús mencionat en el text de hui i que, amb l’ajuda de Jehovà, hagen trobat pau enmig de proves molt dures. w22.12 pàg. 16 § 1, 2

No podem controlar tot el que passa en la nostra vida. Per tant, és important que no pensem que únicament som valuosos per a Jehovà degut als privilegis que tenim. I tampoc hauríem de comparar-nos amb els qui tenen altres privilegis (Ga 6:4). Per això, lo millor que podem fer és ajudar els altres i servir a Jehovà. Podràs fer més en el servici a Jehovà si portes una vida senzilla i evites deutes innecessaris. Posa’t metes a curt termini que et porten a aconseguir les teues metes a llarg termini. Per exemple, si tens la meta de ser precursor regular, podries servir ara com a precursor auxiliar de continu? O, si la teua meta és ser servent ministerial, podries dedicar més temps a la predicació? L’experiència que obtingues ara podria obrir-te la porta a més privilegis de servici en el futur. Resol-te a donar lo millor de tu en qualsevol assignació que rebes. w22.04 pàgs. 26, 27 § 16, 17

Jehovà pot ajudar-nos a afrontar les dificultats de la vida i a servir-lo amb alegria. Quan li contem qualsevol cosa que ens preocupa, lo primer que podria fer és donar-nos les forces que necessitem per a afrontar eixa situació. Però, i si la prova no acaba tan prompte com esperàvem? Tal volta hem de continuar demanant-li forces per a aguantar. De fet, açò és el que ell ens anima a fer, tal com demostren les paraules d’Isaïes: «No pareu d’insistir [a Jehovà]» (Is 62:7). Per tant, les nostres oracions haurien de ser tan persistents que, per dir-ho aixina, no deixem a Jehovà en pau. Les paraules d’Isaïes ens recorden els exemples que va posar Jesús sobre l’oració i que trobem en Lluc 11:8-10, 13. Allí Jesús ens anima a continuar demanant esperit sant. També podem suplicar-li a Jehovà que ens done la guia que necessitem per a prendre bones decisions. w22.11 pàg. 8 § 1; pàg. 9 § 6, 7

Ara és el moment de preparar-vos com a família per a la persecució. No intenteu imaginar-vos totes les coses roïnes que poden passar. Més bé, enfortiu la vostra amistat amb Jehovà i ajudeu els vostres fills a fer lo mateix. Si a voltes vos sentiu angoixats, obriu-li el vostre cor a Déu (Sl 62:8, 9 [vv. 7, 8 TNM]). Analitzeu en família totes les raons que teniu per a confiar en ell. Tal com estar preparats ajuda en cas d’un desastre, la vostra preparació personal i confiança en Jehovà infondrà valor i pau en els vostres fills per a afrontar la persecució. La pau de Déu ens fa sentir segurs (Fl 4:6, 7). Jehovà la utilitza per a donar-nos calma a pesar que ens puguen afectar les malalties, els desastres o la persecució. També gasta ancians que treballen de valent per a cuidar-nos. I ens dona el privilegi d’ajudar-nos els uns als altres. La pau que disfrutem ara ens prepararà per a les proves més grans que vindran, inclosa la «gran tribulació» (Mt 24:21). w22.12 pàg. 27 § 17, 18

Ens hauríem d’esforçar per deixar de sentir-nos culpables degut a pecats greus que hagem comés en el passat. Però, per descomptat, no hauríem d’utilitzar el rescat com a excusa per a practicar el pecat «voluntàriament» (He 10:26-31). De fet, si ens hem penedit de veritat, hem buscat l’ajuda de Jehovà i la dels ancians, i hem canviat la nostra conducta, podem estar segurs que Déu ens ha perdonat per complet (Is 55:7; Fets 3:19). El sacrifici de rescat és suficientment poderós per a cobrir tots els nostres pecats i fer possible que puguem viure en el paradís. La vida allí mai serà avorrida. Sempre hi haurà gent interessant amb la que quedar i també treball significatiu que fer. Però lo millor serà que cada dia podrem conéixer més profundament el nostre Pare celestial i disfrutar del que ens ha donat. No deixarem mai d’aprendre sobre ell ni sobre la seua creació. w22.12 pàg. 12 § 17; pàg.13 § 19

«La dona» no podia haver sigut Eva. La profecia afirma que la descendència de la dona atacaria el cap de la serp. Com la serp representa a Satanàs, que és una criatura espiritual, és evident que cap descendent imperfecte d’Eva podria atacar-lo. Per tant, qui atacaria a Satanàs? La identitat de la dona mencionada en Gènesi 3:15 no es revela fins a l’últim llibre de la Bíblia (Ap 12:1, 2, 5, 10). Allí diu que la dona tenia la lluna davall dels peus i duia al cap una corona de 12 estreles, per tant, no és una dona literal. A més, va donar a llum a un xiquet extraordinari, el Regne de Déu. Com este Regne és celestial, la dona també ho ha de ser. De fet, representa la part celestial de l’organització de Jehovà, que està formada per les criatures espirituals fidels (Ga 4:26). La Paraula de Déu també ens ajuda a identificar la descendència de la dona, que consta de dos parts. La part principal havia de ser un descendent d’Abraham (Gn 22:15-18). w22.07 pàgs. 15, 16 § 6-8

La Bíblia, el regal que Jehovà ens ha fet, està plena de la seua saviesa. Els consells bíblics tenen un efecte positiu en la gent, de fet, els canvien la vida. Quan Moisés va escriure els primers llibres de la Bíblia, va dir als israelites: «No són paraules buides, són la vostra vida» (Dt 32:47). Els qui obeïren les Escriptures podrien disfrutar d’una vida plena i feliç (Sl 1:2, 3). El temps no li ha restat poder a la Paraula de Déu a l’hora de millorar la vida de la gent. Els savis principis de la Bíblia són eterns i han demostrat ser pràctics per a la gent de qualsevol època. Quan llegim este llibre sagrat i meditem en el que aprenem, Jehovà utilitza el seu poderós esperit sant per a ajudar-nos a vore com podem aplicar els consells bíblics en la nostra vida (Sl 119:27; Ml 3:16; He 4:12). En efecte, l’Autor de la Bíblia està viu i dispost a ajudar-te. ¿No és esta una bona raó per a llegir-la cada dia? w23.02 pàg. 3 § 5, 6

El capítol 13 d’Apocalipsi ens diu que el sèptim cap, la potència mundial angloamericana, actua com una bèstia que tenia «dos banyes com un anyell [o corder], però parlava com un dragó». Esta bèstia «obra grans prodigis, fins a fer ploure a la terra foc del cel en presència de tots els hòmens» (Ap 13:11-15). Els capítols 16 i 19 d’Apocalipsi anomenen esta bèstia «el fals profeta» (Ap 16:13; 19:20). Daniel també menciona que esta bèstia, la potència mundial angloamericana, destruiria «de manera increïble» (Dn 8:19, 23, 24). Això és exactament el que va passar durant la Segona Guerra Mundial. Les dos bombes atòmiques que van tindre un paper decisiu en posar fi a la guerra en el Pacífic van ser el resultat de l’estreta col·laboració de científics britànics i americans. En efecte, la potència mundial angloamericana va «fer ploure a la terra foc del cel». w22.05 pàg. 10 § 9